Examen oficial de TCAI de l'ICS, model A, resolt i explicat

El que defineix un producte termolàbil és allò que el fa malbé: la calor. Per això la classificació segons exigències d'emmagatzematge els agrupa pel condicionament tèrmic que necessiten, que va de l'ambient fresc (10-20 °C) a la nevera (2-8 °C) i al congelador (fins a -20 °C), amb armaris dotats de registre de temperatura, alarma i generador autònom (IOC, CFGM Cures auxiliars d'infermeria, mòdul C01 «Operacions administratives i documentació sanitària», ap. 1.5.2). Les altres tres opcions són categories veïnes del mateix capítol, i per això despisten: la caducitat inferior a cinc anys defineix els medicaments peribles, no els termolàbils; el risc particular amb pictogrames és la classificació segons la perillositat (ap. 1.5.3), i el material rebutjat pel control de qualitat és una situació administrativa de quarantena, no una exigència d'emmagatzematge.

La divisió no depèn de la gravetat de la lesió sinó del moment en què apareix: les lesions primàries (eflorescències primàries) neixen directament del procés patològic sobre pell sana, i les secundàries es formen a partir d'una lesió prèvia o del rascat. La vesícula —elevació per col·lecció de líquid de menys de 5 mm— figura entre les primàries, juntament amb la màcula, la pàpula, la placa, el nòdul, l'ampolla i la pústula. Les altres tres opcions són, totes tres, lesions secundàries en la mateixa classificació: la fissura és una esquerda lineal sobre pell ja alterada, la crosta és el dipòsit sec d'un exsudat previ i l'úlcera és una pèrdua de teixit amb destrucció profunda (IOC, mòdul C03 «Benestar del pacient», ap. 2.3.2 i 2.3.3).

El llit circoelèctric (o electrocircular) té dues estructures circulars i un pla rígid mogut per un motor elèctric que pot adoptar qualsevol posició, i està indicat precisament per a pacients amb cremades greus, lesions medul·lars o politraumatismes que han de mantenir una immobilització completa durant molt de temps (IOC, mòdul C06 «Higiene del medi hospitalari i neteja del material», ap. 2.2.2). Els altres tres llits tenen una altra indicació al mateix apartat: el de Judet és el llit traumatològic, amb marc de Balkam i tracció, per a fractures; el roto-rest gira el pacient de manera contínua i és un dispositiu antiescares per a enllitats de llarga durada; i el llit articulat és el llit hospitalari estàndard, sense cap prestació específica per al gran cremat.

El protocol de col·locació de l'orinal pla i la botella diu literalment que la tècnica «es fa entre un o dos auxiliars d'infermeria, en funció del grau de mobilitat del pacient» i inclou entre els passos de preparació preservar la intimitat amb cortines o biombos (IOC, mòdul C03, ap. 2.5, taula 2.3). Això és exactament el que descriu l'opció correcta. Les altres tres xoquen amb el mateix protocol: la col·locació de l'orinal pla és una activitat pròpia de la TCAI i no requereix supervisió d'infermeria per fer-se; el pudor i la intimitat no són opcionals, sinó part del procediment; i quan el pacient no col·labora el protocol mana flexionar-li les cames i aixecar-li la pelvis entre dos professionals, o girar-lo de costat, de manera que l'opció que diu «sense elevar la pelvis» descriu justament el que no s'ha de fer.

L'aïllament es tria segons el mecanisme de transmissió, no segons la gravetat. El còlera es transmet per via fecal-oral, a través d'aigua i aliments contaminats i de les mans, i per això requereix aïllament entèric o de contacte, amb èmfasi en la higiene de mans i el maneig de les excretes. Les altres tres es transmeten d'una altra manera i demanen una altra precaució: el xarampió és de transmissió aèria (aïllament respiratori amb pressió negativa i mascareta FFP2), la diftèria és per gotes i contacte, i la sida no requereix cap aïllament perquè el VIH no es transmet per contacte quotidià, sinó per sang, relacions sexuals i via mare-fill: hi són suficients les precaucions estàndard. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Per composició, la dent té tres teixits durs i un de tou. L'esmalt recobreix la corona i és la part més dura de l'organisme; la dentina és més tova i elàstica que l'esmalt, però continua essent teixit dur mineralitzat; i el ciment és teixit ossi que recobreix l'arrel. L'únic teixit tou és la polpa dentària, també anomenada nervi, que conté els vasos sanguinis i les terminacions nervioses (IOC, mòdul C04 «Cures bàsiques d'infermeria aplicades a les necessitats de l'ésser humà», ap. 1.1.1). Que la dentina sigui «més tova que l'esmalt» és el parany de la pregunta: relatiu no vol dir tou.

La pregunta demana les parts anatòmiques de la dent, i són tres: la corona (la porció visible per damunt de la geniva), el coll (la zona de transició, al solc gingival) i l'arrel (la porció allotjada a l'alvèol) (IOC, mòdul C04, ap. 1.1.1, secció de la dent). Les altres opcions barregen dos plans diferents: la cambra polpar i la polpa pertanyen a la divisió per composició (esmalt, dentina, ciment i polpa), i la geniva i l'os alveolar no són parts de la dent sinó del periodonci, és a dir, dels teixits que la sostenen.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Els nivells mínims d'il·luminació dels llocs de treball continuen fixats pel RD 486/1997 (annex IV); 5.000 lux no és un mínim exigible.

El circuit propi de residus es manté al Decret 27/1999. El reglament de protecció sanitària contra radiacions ionitzants va ser substituït pel RD 1029/2022, però cap de les opcions de la pregunta en depèn.

El vèrnix caseós és la capa de greix blanquinós —barreja de secreció sebàcia i cèl·lules de descamació— que recobreix la pell del nadó i que el protegeix d'infeccions, d'irritacions als plecs i del fred; se'n va amb el bany, però és convenient no retirar-lo (IOC, mòdul C04, ap. 3.1). Les altres tres opcions són troballes normals del nounat descrites al mateix apartat, i per això funcionen tan bé com a distractors: el borrissol fi de les espatlles i l'esquena és el LANUGEN, els petits quists blancs de galtes i front són el MÍLIUM, i els espais no ossis que faciliten la sortida del cap pel canal del part són les FONTANEL·LES.

L'índex de Katz és una escala de valoració FUNCIONAL: mesura sis activitats bàsiques de la vida diària —bany, vestir-se i desvestir-se, ús del WC, mobilitat, continència i alimentació— i classifica la persona en set graus, de la A (independència màxima) a la G (dependència màxima) (IOC, mòdul C07 «Recolzament psicològic al pacient», ap. 4.5.2). Les altres opcions corresponen a altres dimensions de la valoració geriàtrica integral: l'evolució del tractament i les patologies pertoquen a la valoració clínica, i el desenvolupament psicosocial a la valoració mental i social, cadascuna amb els seus propis instruments.

El test d'Apgar puntua de 0 a 2 cinc signes clínics del nounat al minut i als cinc minuts de vida: freqüència cardíaca (pols), esforç respiratori (respiració), to muscular, resposta a estímuls (reflexos) i coloració (aspecte), amb un total de 0 a 10 (IOC, mòdul C04, ap. 3.2, taula 3.1). L'opció correcta és exactament aquesta llista de cinc. Les altres tres el confonen amb una altra cosa: l'Apgar no analitza cap paràmetre químic —això seria l'equilibri àcid-base del cordó—, no mesura res psicològic i no es limita al moviment, perquè el to muscular n'és només un dels cinc apartats.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

La Llei 21/2000 continua regulant el document de voluntats anticipades a Catalunya.

La finalitat del Programa Pacient Expert Catalunya® està enunciada literalment pel Departament de Salut: «promoure canvis d'hàbits que millorin la qualitat de vida dels pacients mitjançant l'intercanvi i la transferència de coneixements i experiències entre els pacients experts i la resta de pacients» (Canal Salut). Les altres opcions confonen la finalitat amb els mitjans o amb altres programes: qui pren el protagonisme és un pacient crònic format, no el sistema —conèixer el Sistema de Salut no hi figura enlloc—; compartir amb els cuidadors és l'objecte del Programa Cuidador Expert Catalunya®, que és un programa germà però diferent; i conèixer els familiars no és cap objectiu del programa, que se centra en l'autocura, el compliment terapèutic i la qualitat de vida percebuda.

La piràmide de Maslow té cinc esglaons i el tercer, entre la seguretat i el reconeixement, és el d'afiliació o pertinença: la necessitat de vincle amb altres persones, que inclou l'amistat, l'afecte i la intimitat sexual. Les altres opcions pertanyen a esglaons diferents: respiració i alimentació són necessitats fisiològiques (primer esglaó), la seguretat és el segon, i l'autoconeixement i el respecte corresponen al reconeixement i a l'autorealització, els dos superiors. Font: jerarquia de necessitats de Maslow tal com es recull als materials del CFGM de Cures auxiliars d'infermeria de l'Institut Obert de Catalunya (Departament d'Educació). Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Sí que hi ha diferències, i són sistemàtiques, no atzaroses: en l'adult sa la temperatura axil·lar i la bucal se situen entre 36 i 37 °C, mentre que la rectal és aproximadament 0,5 °C més alta (IOC, mòdul C02 «L'ésser humà davant la malaltia», ap. 2.4.1). Per això la lectura no és intercanviable entre llocs i cal registrar sempre amb quina via s'ha pres. L'opció que diu «sí, depenent de la persona» és el distractor més fi, perquè la variació individual existeix —igual que el ritme circadià, amb el mínim cap a les 6 del matí i el màxim entre les 4 i les 6 de la tarda—, però la pregunta interroga sobre la diferència segons la part del cos, no entre persones.

L'eupnea és la respiració normal, i el marge de referència en l'adult en repòs se situa entre 12 i 20 respiracions per minut (els materials del CFGM de Cures auxiliars d'infermeria de l'IOC, mòdul C04, donen aquest interval i defineixen la bradipnea per sota i la taquipnea per damunt de 20 rpm). Amb aquest criteri, l'única opció que cau dins del marge normal és la de 12 a 18 rpm: 5-8 i 9-10 rpm són bradipnea, i 20-25 rpm ja és taquipnea. Al banc de pràctica trobaràs la mateixa dada amb el marge ampli (12-20 rpm): no és cap contradicció, sinó els dos marges que conviuen a la literatura —12-18 rpm en molts manuals d'oposició, 12-20 rpm als materials de referència—, i 12-18 queda dins de 12-20. Revisat el 13.08.2026 sense canvis en la resposta.

La classificació funcional del múscul esquelètic recull quatre papers, i l'opció correcta els nomena tots quatre: agonistes (produeixen el moviment amb la seva contracció), antagonistes (s'hi oposen, el frenen i retornen l'extremitat a la posició inicial), fixadors (fixen unes articulacions perquè les altres es puguin moure) i sinèrgics (ajuden l'agonista i neutralitzen els moviments extra) (IOC, mòdul C03, ap. 1.2.1). Les altres opcions fallen per incompletes o per canviar de criteri: rotadors i flexors no són funcions dins d'un moviment sinó tipus de moviment, i limitar la llista a antagonistes i fixadors o a sinèrgics deixa fora la resta de la classificació. Convé recordar que el paper no és una propietat fixa del múscul: si el moviment s'inverteix, agonista i antagonista intercanvien el paper.

Els principis bàsics de la biomecànica diuen que, abans de moure una càrrega, cal augmentar l'estabilitat ampliant la base de sustentació —separant els peus i avançant-ne un respecte de l'altre— i abaixar el centre de gravetat flexionant genolls, malucs i turmells (IOC, mòdul C03, ap. 1.4.1). És literalment el que descriu l'opció correcta. Les dues opcions que manen doblegar la cintura contradiuen el principi que la força l'han de fer les cames, que són la musculatura més potent i la que menys es fatiga, i no la columna lumbar. L'opció que allunya del cos l'objecte a moure és el parany més fi: comença bé (separar els peus i avançar-ne un) i s'equivoca al final, perquè la càrrega s'ha d'apropar al cos, no allunyar-la: com més lluny quedi la línia de gravetat del centre de la base de sustentació, més força cal per mantenir l'equilibri.

Administrar un ansiolític per via intravenosa és administració de medicació parenteral, i això queda fora de les activitats del tècnic o tècnica en cures auxiliars d'infermeria: la preparació i l'administració de fàrmacs per via endovenosa correspon a la infermera, que n'assumeix la valoració, el càlcul de dosi i la vigilància dels efectes. Les altres tres opcions sí que són activitats pròpies del TCAI en la preparació immediata d'un procés quirúrgic i figuren al document d'activitats dels TCAI de la Direcció de Cures de l'ICS: vigilar el dejuni, fer la higiene amb sabó germicida i retirar pròtesis dentals, joies i esmalt d'ungles abans de baixar a quiròfan. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Els factors extrínsecs són els que actuen des de fora sobre la pell; els intrínsecs són els de l'estat del propi pacient. Els agents causals mecànics de la lesió per pressió són la pressió, la fricció i el cisallament (IOC, mòdul C03, ap. 1.5), i el pla de cures PC0074 de l'ICS afegeix la humitat —incontinència, sudoració profusa, exsudats de ferides— com a factor extrínsec de primer ordre, perquè macera la pell i li fa perdre resistència. Les altres opcions barregen els dos plans: la massa corporal, l'edat avançada, la sequedat de la pell i l'«alteració de la pell» són factors intrínsecs en aquell mateix pla de cures, i la deambulació no és un desencadenant sinó justament el contrari, un factor protector.

El prefix ho diu tot: «naso-entèrica» vol dir que entra pel nas i acaba a l'intestí, a diferència de la nasogàstrica, que s'atura a l'estómac. En la classificació de les vies no quirúrgiques de nutrició enteral, l'accés que deixa la punta al jejú és la via jejunal, indicada quan hi ha alt risc d'aspiració, en pancreatitis agudes i en fístules gàstriques i esofàgiques, i és la que menys risc de reflux i broncoaspiració comporta (IOC, mòdul C04, ap. 1.4.1). Els altres extrems són impossibles o corresponen a una altra sonda: l'esòfag és només un tram de pas; la cambra gàstrica és la punta de la sonda nasogàstrica, no de la nasoentèrica; i cap sonda nasal no arriba al colon transvers.

La posició de Roser o Proetz és un decúbit supí amb el cap penjant fora del capçal per mantenir el coll en hiperextensió, i entre les seves indicacions hi ha la intubació traqueal, les exploracions faríngies, la reanimació cardiorespiratòria, certa cirurgia del coll i el rentat del cabell del pacient enllitat (IOC, mòdul C03, ap. 1.4.2). Aquesta última és la que demana la pregunta: el cap penjant permet abocar l'aigua cap enrere sense mullar el llit. Les altres tres tenen la seva pròpia posició: l'exploració ginecològica es fa en litotomia o ginecològica, la reducció d'una luxació d'espatlla no requereix hiperextensió cervical, i per a la punció lumbar el pacient es col·loca en decúbit lateral amb la columna flexionada en «gat» o assegut amb l'esquena corbada.

En les dietes segons la consistència es modifica la textura dels aliments per facilitar la masticació, la deglució i la digestió, i el grup el formen quatre esglaons progressius: dieta líquida (només líquids: aigua, infusions, brous, sucs), dieta semitova o de transició (líquids i semisòlids: sopes, purés, iogurts), dieta tova (aliments fàcils de mastegar, sense fibra ni condiments) i dieta lleugera (aliments més consistents, cuinats de manera senzilla) (IOC, mòdul C04, ap. 2.6.2). Les altres opcions colen dins la llista dietes d'una altra classificació: la normal o basal i l'absoluta es defineixen per la prescripció, no per la textura, i «textura dura», «pastosa» o «fibrosa» no són categories d'aquest esquema.

La classificació de dietes hospitalàries defineix les dietes especials com «les dietes terapèutiques elaborades per tractar alguna malaltia específica», i hi posa com a exemples la dieta baixa en fenilalanina, la pobra en tiramina i la dieta sense gluten (IOC, mòdul C04, ap. 2.6.2). La dieta sense gluten hi entra perquè no modifica ni la textura ni l'aportació calòrica global sinó que elimina un component concret per una malaltia concreta, la celiaquia. Per això les altres opcions no encaixen: hiperproteica i hipoproteica classifiquen per la quantitat d'un nutrient, i la dieta tova classifica per consistència; una dieta sense gluten pot ser alhora normoproteica i de qualsevol textura.

La pregunta demana un factor de RISC, i tres de les opcions estan redactades en negatiu: no tenir antecedents de caigudes, tenir les funcions cognitives normals i no tenir incontinència són precisament l'absència dels factors de risc, no factors de risc. L'única opció que n'afirma un és la medicació antihipertensiva, que pot provocar hipotensió ortostàtica i marejos en incorporar-se. Encaixa amb els cinc factors amb més capacitat predictiva de caigudes en l'hospitalitzat: antecedents de caigudes, estat cognitiu alterat, malaltia neurològica o mobilitat alterada, problemes de continència i medicació de risc. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La identificació inequívoca de pacients continua sent una línia de l'Aliança per a la Seguretat dels Pacients a Catalunya i la validació dels sistemes correspon als centres.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

La posició de Morestin és el Trendelenburg INVERS o antiTrendelenburg: el pacient està en decúbit supí sobre un pla inclinat amb el cap a un nivell superior als peus, i s'indica en exploració radiogràfica, en problemes respiratoris, en l'hèrnia d'hiat i en algunes intervencions de coll, perquè facilita la circulació de retorn a les extremitats i alleuja el reflux (IOC, mòdul C03, ap. 1.4.2). Les altres opcions descriuen postures diferents del mateix apartat: el decúbit supí amb el cap penjant és la de Roser o Proetz, i l'examen de la pelvis i les exploracions rectals o ginecològiques corresponen a la posició ginecològica o de litotomia i a la genupectoral. El que defineix la Morestin és, doncs, la inclinació amb el cap amunt, no cap detall de l'exploració.

La clau oficial del tribunal («Comprovar si la víctima està inconscient i no respira») respon al criteri vigent quan es va fer l'examen, el 2024, sota les Guies ERC 2021. Les Guies ERC 2025 (Adult Basic Life Support, Resuscitation 2025;215:110771) han invertit l'ordre: davant de qualsevol persona que no respon cal trucar primer als serveis d'emergència, sense esperar a confirmar que la respiració és anormal, i comprovar la respiració mentre s'espera que responguin la trucada; de la seqüència d'SVB també hi han desaparegut el límit de «no més de 10 segons» i la fórmula «veure, escoltar i sentir». Mantenim el text i la clau oficials tal com els va publicar el tribunal, perquè la pregunta es reprodueix sense cap modificació. Regla pràctica per a l'examen: si l'enunciat diu expressament «segons les Guies ERC 2025» —com al tema 1 de TCAI i al banc de pràctica— la primera actuació és trucar al 112; si reprodueix un examen oficial anterior, val la clau del tribunal. Revisat l'1 de setembre de 2026.

Les complicacions de l'estoma es divideixen per quan apareixen. El prolapse —elevació excessiva de l'estoma sobre la pell, per augment de la pressió intraabdominal— figura entre les tardanes, juntament amb l'estenosi, l'hèrnia, la irritació cutània i les úlceres (IOC, mòdul C04, ap. 1.1.2). Les altres tres opcions són, literalment, complicacions immediates en aquella mateixa llista, i cadascuna té la seva finestra temporal: la necrosi apareix en les primeres 24 hores del postoperatori, l'hemorràgia en les primeres hores, i la dehiscència de la sutura mucocutània sol produir-se durant la primera setmana.

El protocol de col·locació i manteniment de l'urocol·lector masculí mana col·locar el pacient en decúbit supí, fer la higiene de la zona genital i deixar la pell ben assecada abans de posar el dispositiu; sense pell neta i seca l'adhesiu no aguanta i la pell es macera (IOC, mòdul C04, ap. 3.2, taula 3.2). Les altres tres opcions xoquen amb les observacions d'aquell mateix protocol, que són explícites: el col·lector es canvia cada 24 hores i no només quan hi ha fuites; no s'ha de fixar mai amb esparadrap, i encara menys ancorar-lo a la barana del llit, perquè una estirada arrencaria el dispositiu; i no s'ha de lubricar el penis, perquè el col·lector és un drenatge extern que no ha de penetrar en la uretra i el lubricant impediria l'adhesió.

L'afirmació falsa és la del glucogen: el glucogen és un polisacàrid, és a dir, un hidrat de carboni COMPLEX, i concretament la reserva energètica animal, emmagatzemada al múscul i al fetge (IOC, mòdul C04, ap. 2.5). Els hidrats de carboni simples són els monosacàrids (glucosa, fructosa, galactosa) i els disacàrids (sacarosa, lactosa). Les altres tres afirmacions són correctes en el mateix apartat: la funció principal dels hidrats de carboni és l'energètica (aporten 4 kcal per gram i haurien de cobrir almenys el 55% de les calories diàries), i la pectina és un polisacàrid no utilitzable com a energia que forma part de la fibra dietètica i es troba a les cobertes vegetals.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

La descontaminació és el procés d'eliminació de contaminants —microorganismes o substàncies tòxiques— d'objectes o zones que puguin amenaçar la salut, i té diversos nivells segons el material i l'ús a què està destinat (IOC, mòdul C06, ap. 1.1). Reduir o eliminar la càrrega microbiana és, doncs, la seva definició mateixa, i per això les altres tres opcions són falses per la mateixa raó: la neteja, la desinfecció i l'esterilització es defineixen com a procediments destinats a evitar la propagació dels microorganismes precisament perquè trenquen la cadena epidemiològica, i el material termosensible no en queda fora, sinó que és el motiu de tenir nivells de desinfecció baix, mitjà i alt en comptes de recórrer sempre a l'esterilització per calor.

El principi que resol la pregunta és que la neteja va sempre primer, i per una raó química: la matèria orgànica (sang, secrecions, restes de teixit) protegeix físicament els microorganismes i inactiva els desinfectants, de manera que desinfectar material brut no desinfecta res. El procediment de neteja manual de l'instrumental del Grup d'Expertesa de la Direcció de Cures de l'ICS ho diu explícitament: la neteja és imprescindible per aconseguir una desinfecció o una esterilització correctes. Això descarta l'opció que desinfecta abans de netejar i la que nega que l'ordre importi; i l'assecat no pot ser simultani a la neteja, sinó posterior, perquè les gotes d'aigua d'una assecada defectuosa dificulten el procés següent. Font: ICS, «Procediment de neteja manual de l'instrumental» (GEICS Antisèpsia i Desinfecció). Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La neteja és un procediment fisicoquímic que actua per ARROSSEGAMENT: elimina la brutícia visible i la matèria orgànica i inorgànica dipositada, i amb ella la major part de la càrrega microbiana (IOC, mòdul C06, ap. 1.1). És el mecanisme que descriu l'opció correcta i el que la distingeix de les altres tres. La neteja no fixa res —fixar els microorganismes és precisament el que passa si s'aplica calor o alcohol sobre material brut abans de rentar-lo—; el temps que el material roman brut sí que importa, perquè la matèria orgànica dessecada és molt més difícil d'arrossegar; i lluny de ser menys important que l'esterilització, n'és el pas previ i imprescindible: el material que no es pot rentar no es pot desinfectar ni esterilitzar. ATENCIÓ A LA XIFRA: el manual de referència quantifica la reducció en un 90-95%, no en un 99%, de manera que el que cal retenir és el mecanisme, no el percentatge exacte de l'enunciat.

El que determina la tolerància a una aplicació de calor o de fred són variables físiques i fisiològiques del tractament: l'edat (en nens i persones grans la sensibilitat està disminuïda i cal supervisió constant), la zona i l'extensió tractades i el temps d'aplicació, que en cap cas hauria de sobrepassar els 40 minuts (IOC, mòdul C02, ap. 2.1). Les tres opcions descartades comparteixen el mateix defecte: incorporen el gènere o l'ètnia, que no figuren enlloc com a criteris de tolerància tèrmica. La sensibilitat individual sí que compta —hi ha persones amb hipersensibilitat i intolerància al fred—, però no substitueix els quatre paràmetres que la pregunta demana.

La teràpia per calor produeix efectes hemodinàmics documentats —vasodilatació amb descens de la tensió arterial i augment de la freqüència respiratòria— i hi ha pacients amb problemes cardiovasculars que no la toleren i presenten marejos i alteracions de la tensió i de la freqüència cardíaca (IOC, mòdul C02, ap. 2.1.1). Per això el control de constants abans, durant i després és la precaució coherent amb la tècnica. Les altres opcions xoquen frontalment amb el mateix apartat: els dispositius no es col·loquen en contacte directe amb la pell, sinó protegint la zona amb una tovallola, precisament per evitar cremades; i davant d'una lesió, una abrasió o una hemorràgia la calor no s'aplica «amb protecció», sinó que està CONTRAINDICADA (úlceres i ferides obertes hi figuren entre les contraindicacions, i si la zona està vermella, calenta i inflada cal aplicar-hi fred). L'opció que exclou la calor en l'alteració de la consciència confon la contraindicació real, que és la disminució de la sensibilitat pel risc de cremada.

Entre les indicacions de la crioteràpia hi figura expressament la baixada de la temperatura corporal, que és el que es persegueix en la hipertèrmia o la febre, juntament amb el dolor traumàtic, les lesions AGUDES amb inflamació i edema, les migranyes i l'artrosi (IOC, mòdul C02, ap. 2.1.2). Els distractors reparteixen malament els papers de la calor i del fred: la disminució de la inflamació en processos SUBAGUTS i CRÒNICS és un efecte de la teràpia per calor, no del fred, que actua sobre la fase aguda; els dolors neurítics no consten entre les indicacions del fred; i el dèficit circulatori és justament una CONTRAINDICACIÓ, perquè el fred provoca vasoconstricció i les zones amb mala circulació o la malaltia de Raynaud hi figuren com a contraindicades.

L'apartat «Gestió adequada dels antisèptics» del procediment de l'ICS diu exactament el contrari de l'opció falsa: cal utilitzar PREFERENTMENT envasos petits o en monodosi, no s'han de deixar els envasos oberts i no s'han de reomplir els flascons (ICS, ICS_INF_AiD_P_004 «Antisèpsia de la pell», revisió d'agost de 2023). El motiu no és econòmic sinó de seguretat: un envàs multidosi obert és una font documentada de contaminació de l'antisèptic, i estalviar-hi surt car. Les altres tres afirmacions són coherents amb aquest mateix procediment i amb les fitxes de producte: no reutilitzar els envasos, protegir el producte de la llum —el iode s'inactiva per l'acció de la llum, la calor i el pH alcalí— i deixar constància de la data quan hi ha dilució o obertura, amb un límit d'ús de 30 dies en entorn sanitari.

L'afirmació falsa és que sigui l'antisèptic d'elecció en lactants. La fitxa de producte de l'ICS diu literalment que en infants de menys de 30 mesos la povidona iodada «s'utilitzarà únicament si és indispensable», amb aplicació breu i poc extensa i esbandida posterior amb aigua estèril, i la taula de recomanacions de l'ICS reserva aquest ús per als casos en què no hi ha alternativa (ICS_INF_APS_006, març 2021; ICS_INF_AiD_001, desembre 2023). El iode s'absorbeix per la pell i pot interferir en la funció tiroïdal del lactant. Les altres tres afirmacions són correctes en la mateixa fitxa: hi ha presentacions aquosa, alcohòlica i sabonosa (sabó de povidona iodada al 7,5%), s'usa per a l'antisèpsia de la pell i el rentat de mans antisèptic, i entre les observacions hi consta expressament que «s'inactiva amb la presència de matèria orgànica».

L'afirmació falsa és la de les grans superfícies i la desinfecció d'aigües. La fitxa de producte de l'ICS és taxativa: la clorhexidina «no s'ha d'aplicar sobre instrumental ni sobre superfícies» i «no s'ha d'utilitzar en àrees extenses de la pell, ni durant temps perllongat» (ICS_INF_AiD_APS_003, revisió d'agost de 2021). La clorhexidina és un ANTISÈPTIC, és a dir, actua sobre pell i mucoses; la desinfecció d'aigües i d'articles no crítics correspon als derivats clorats i als derivats d'amoni quaternari, que són desinfectants de superfícies. Les altres tres afirmacions són correctes: té activitat davant grampositius i gramnegatius, l'ICS la subministra tant en solució aquosa com alcohòlica al 2%, i la presentació incolora existeix precisament perquè el producte tintat pot emmascarar l'evolució de la ferida.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

El protocol d'administració per via oftàlmica indica estirar suaument la parpella inferior per deixar al descobert el sac conjuntival i dipositar-hi el col·liri en un punt, sense que el comptagotes toqui l'ull ni cap altre objecte, i després demanar al pacient que tanqui els ulls entre 30 i 60 segons perquè el medicament es distribueixi tot sol (IOC, mòdul C02, taula 1.7). Escampar el fàrmac «a tot el llarg» del sac conjuntival és el que la tècnica evita, perquè obliga a passejar el comptagotes per damunt de l'ull i és la via directa de contaminar el flascó. Les altres tres actuacions sí que formen part del procediment: netejar parpelles i pestanyes amb gasa humitejada amb sèrum fisiològic, fer servir una gasa estèril diferent per a cada ull i retirar l'excés, i temperar el col·liri entre les mans perquè el fred no provoqui llagrimeig i n'arrossegui la dosi.

La posició de Sims és el decúbit lateral ESQUERRE amb la cuixa dreta flexionada, i és la que s'indica per a l'administració d'ènemes i medicació per via rectal (IOC, mòdul C03, ap. 1.4.2). El motiu és anatòmic i el protocol de sondatge rectal l'explicita: en aquesta posició la solució es desplaça per gravetat seguint el recorregut del còlon descendent, cosa que en millora la retenció (IOC, mòdul C04, taula 1.2). Per això l'opció que proposa el decúbit lateral DRET —la Sims inversa— és el distractor fi: és la mateixa postura pel costat equivocat i fa treballar l'ènema contra la gravetat. La posició fetal i el decúbit pron no permeten ni l'accés còmode a l'anus ni la progressió del líquid.

L'estoma és mucosa intestinal exterioritzada, no una ferida quirúrgica: està colonitzat de manera normal i no s'ha de tractar com un camp estèril. Per això la cura és aigua i sabó neutre, esbandit i assecat suau per contacte, sense fregar. Els antisèptics de les altres tres opcions —povidona iodada, clorhexidina o qualsevol antisèptic sabonós— són innecessaris i contraproduents: irriten la mucosa, poden alterar-ne el color i dificultar-ne la valoració, i alguns interfereixen amb l'adhesivitat del dispositiu col·lector. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La LO 3/2018 (LOPDGDD) continua sent la norma de protecció de dades aplicable a la història clínica.

Les altres tres opcions són tasques de manipulació i traçabilitat de la mostra —saber si cal nevera o estufa, si s'ha de protegir de la llum i comprovar que l'etiquetatge és correcte— i totes tres formen part de les activitats del TCAI recollides al document de la Direcció de Cures de l'ICS. L'opció restant és diferent en naturalesa: decidir si cal repetir l'obtenció d'una mostra segons el resultat obtingut és un judici clínic sobre la validesa de la prova, i correspon a la infermera o al facultatiu que l'ha indicada. La frontera competencial que traça la pregunta és la de sempre: el TCAI executa i custodia la mostra, però no interpreta el resultat ni indica la prova. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Els aspectes que cal valorar de la respiració són la freqüència, el ritme i la profunditat, i el protocol de mesura afegeix l'observació directa del moviment del tòrax, que és on es valora la simetria de l'expansió (IOC, mòdul C04, ap. 3.3.1 i 3.3.2). L'opció correcta és l'única que conté els tres paràmetres nuclears alhora; totes les altres en deixen fora almenys un: la primera i la quarta ometen la profunditat o el ritme, i la tercera substitueix la profunditat per «inspiració» i «expansió pulmonar», que no són paràmetres independents sinó descripcions del mateix moviment. Recordeu, a més, que aquesta és l'única constant que es mesura sense advertir el pacient, perquè saber-ho li altera el patró respiratori.

L'afirmació falsa és la del braç esquerre. El protocol de mesura de la pressió arterial mana fer la primera mesura als DOS braços i, si hi ha una diferència superior a 20 mmHg, prendre com a referència el braç amb la lectura més alta, que serà el braç de control a partir d'aleshores (IOC, mòdul C04, taula 3.6). No hi ha cap braç d'elecció per defecte: el braç el determina el pacient, no el costat. Les altres tres afirmacions són correctes en el mateix protocol: la bipedestació s'utilitza quan interessa descartar la hipotensió ortostàtica, la distensió vesical és un dels factors que el protocol demana vigilar perquè falseja els valors —com el cafè, el tabac, l'alcohol o l'exercici recent—, i el maneguet ha de tenir la mida adequada al braç del pacient.

Les fitxes de producte de l'ICS ho resolen una per una. La de l'alcohol de 70º diu que si la zona està visiblement bruta cal fer una neteja prèvia amb detergent «perquè l'alcohol s'inactiva en presència de matèria orgànica» (ICS_INF_AiD_APS_005), i la de la povidona iodada recull entre les observacions que «s'inactiva amb la presència de matèria orgànica» (ICS_INF_APS_006). La fitxa de la clorhexidina aquosa al 2% no inclou aquesta inactivació entre les seves incompatibilitats —només els sabons i surfactants aniònics— i la clorhexidina és, a més, l'antisèptic amb activitat persistent, que continua actuant després de l'aplicació (ICS_INF_AiD_APS_003). El peròxid d'hidrogen queda fora per una altra raó: no figura a la taula de recomanacions d'antisèptics de l'ICS, i com a antisèptic és feble perquè és bacteriostàtic i es degrada fàcilment amb la llum i la calor.

El Decret 13/2009, pel qual s'aproven els Estatuts de l'Institut Català de la Salut, continua vigent i l'ICS continua adscrit al Departament de Salut. Nota — dues formulacions vigents alhora. Els Estatuts de l'ICS (Decret 13/2009, art. 1.3), que no s'han modificat després del 2014, diuen que l'ICS «resta adscrit al departament competent en matèria de salut i es relaciona amb el Servei Català de la Salut», mentre que la Llei 8/2007 (art. 2.2, en la redacció donada per l'art. 162.1 de la Llei 2/2014) diu que «resta adscrit al Servei Català de la Salut». Com que aquest enunciat es remet expressament al Decret 13/2009, la resposta és el departament competent en matèria de salut. Si un enunciat es remet a la redacció vigent de la Llei 8/2007, art. 2.2, la resposta és el Servei Català de la Salut.

El dret dels menors a estar acompanyats es manté a la Carta de drets i deures de la ciutadania vigent.

La Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes continua vigent amb aquestes finalitats.