Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS de 2015, torn lliure, resolt i explicat
Un únic exercici de 80 preguntes de test, sense supòsits pràctics: és el paper d'auxiliar administratiu/iva més antic que hem comentat. Fet el 19 de juny de 2016 per la categoria C2-161, en model únic. El quadern no publica el temps de realització i el tribunal no va anul·lar cap pregunta.
Fitxa de l'examen
| Categoria | Auxiliar administratiu/iva (C2-161) |
|---|---|
| Convocatòria | AUX.ADM-T.LLIURE-2015 |
| Model | — |
| Data de la prova | 19.06.2016 |
| Preguntes | 80 (80 + 0) |
| Temps | — |
| Opcions per pregunta | 4 |
| Errades | No descompten |
Cobertura de les explicacions: 80/80
Primer exercici — test
Preguntes d'opció múltiple amb quatre alternatives i una de correcta.
Pregunta 1
Contra els actes administratius expressos, el termini per interposar el recurs d'alçada és de:
- a) 15 dies hàbils
- b) 30 dies naturals
- c) 1 mesResposta oficial
- d) 3 mesos
Resposta oficial: c) 1 mes
Contra un acte exprés que no posa fi a la via administrativa, el recurs d'alçada s'ha d'interposar en el termini d'un mes; si l'acte és presumpte, el recurs es pot interposar en qualsevol moment a partir de l'endemà del dia en què es produeixin els efectes del silenci. Ho diu l'article 122.1 de la Llei 39/2015, que recull sense canvis el que el dia de la prova establia l'article 115.1 de la Llei 30/1992. Els quinze dies hàbils, els trenta dies naturals i els tres mesos no són terminis d'aquest recurs: els tres mesos són el termini del recurs potestatiu de reposició contra actes presumptes, i els altres dos no corresponen a cap recurs administratiu ordinari.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 1
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 122.1 (termini d'interposició del recurs d'alçada)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 115.1 (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 2
Quins són elements de la comptabilitat pública?
- a) El conjunt de béns de cada unitat econòmica.
- b) El conjunt d'obligacions de cada unitat econòmica.
- c) El conjunt de drets que té cada unitat econòmica.
- d) Totes les respostes anteriors són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes anteriors són correctes.
La comptabilitat pública registra el patrimoni de l'entitat, i el patrimoni són béns, drets i obligacions alhora: el marc conceptual del Pla de comptabilitat pública de la Generalitat (Ordre ECF/119/2025, apartat 4t) defineix els actius com a «béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per l'entitat» i els passius com a «obligacions actuals sorgides com a conseqüència d'esdeveniments passats». Per això cap de les tres afirmacions per separat és completa i la resposta oficial és la que les recull totes. En la mateixa línia, l'article 74.c) del Decret legislatiu 3/2002 encarrega a la comptabilitat pública reflectir les variacions, la composició i la situació del patrimoni.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 2
- Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, per la qual s'aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) — marc conceptual, apartat 4t (elements dels comptes anuals)
- Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya — art. 74.c) (finalitats de la comptabilitat pública)
Pregunta 3
La xarxa de centres d'internament d'utilització pública de Catalunya la formen:
- a) Tots els hospitals universitaris de Catalunya.
- b) Tots els hospitals sociosanitaris.
- c) Tots els hospitals de l'Institut Català de la Salut.
- d) Cap de les respostes anteriors és certa.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Cap de les respostes anteriors és certa.
La xarxa de centres d'internament d'utilització pública és una de les tres xarxes que formen el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (article 43.2.a) de la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya), i l'article 2.1 del Decret 196/2010 diu de qui són els centres que la configuren: els gestionats per l'Institut Català de la Salut, els d'entitats públiques que són mitjà propi de la Generalitat, els d'altres entitats públiques i els de titularitat privada els serveis dels quals calguin per desplegar el Pla de salut. Cap de les tres respostes parcials no descriu aquesta composició —ni tots els hospitals universitaris, ni tots els sociosanitaris, ni només els de l'ICS—, i per això la resposta oficial és la que les descarta totes.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 3
- Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) — art. 43.2 (composició del sistema sanitari integral d'utilització pública)
- Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) — art. 2.1 (centres que configuren el SISCAT)
Pregunta 4
Quan un ciutadà truca a un centre de salut i manifesta que NO és la persona interessada:
- a) Li demanem el CIP, DNI, adreça i telèfon de l'interessat i li proporcionem les dades que ens demani.
- b) Només li podem proporcionar dades de nivell bàsic.
- c) No li podem proporcionar dades de caràcter personal, administratiu o sanitàries.Resposta oficial
- d) Li podem proporcionar dades de nivell bàsic i mitjà.
Resposta oficial: c) No li podem proporcionar dades de caràcter personal, administratiu o sanitàries.
Qui truca dient que no és la persona interessada no pot rebre cap dada d'aquella persona, ni sanitària ni administrativa. El titular del dret a la informació assistencial és el pacient (article 3.1 de la Llei 21/2000), i només s'informa les persones vinculades en la mesura que ell ho permet; i l'article 5.1 de la mateixa llei li reconeix el dret que ningú no autoritzat no accedeixi a les seves dades. La idea de «nivells» de dades ve de la normativa de seguretat de fitxers ja derogada i no habilita cap cessió: sense autorització no se'n dona cap, i per això tampoc no serveix demanar-li el CIP o el DNI del titular.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 4
- Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica — arts. 3.1 i 5.1 (titular del dret a la informació i dret a la intimitat)
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades — art. 5.1.f) (principi d'integritat i confidencialitat)
Pregunta 5
El complement que es destina a remunerar el personal per atendre els usuaris dels serveis sanitaris de manera permanent i continuada és:
- a) El complement de carrera professional
- b) El complement específic
- c) El complement de productivitat
- d) El complement d'atenció continuadaResposta oficial
Resposta oficial: d) El complement d'atenció continuada
L'article 43.2.d) de la Llei 55/2003 defineix el complement d'atenció continuada com el que està «destinat a remunerar el personal per atendre els usuaris dels serveis sanitaris de manera permanent i continuada»: és la definició literal de l'enunciat. El complement específic retribueix les condicions particulars del lloc (dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, perillositat o penositat); el de productivitat, el rendiment especial, l'interès o la iniciativa; i la carrera professional és el reconeixement del grau de desenvolupament assolit, no la cobertura del servei les vint-i-quatre hores.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 5
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 43.2.d) (complement d'atenció continuada)
- II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'ICS — apartat 6, carrera professional i DPO (marc dels quatre nivells; substituït pel III Acord en allò que aquest modifica) — apartat 7 (retribucions del personal estatutari de l'ICS)
Pregunta 6
Sobre la deducció proporcional d'havers, l'Estatut marc estableix:
- a) La deducció proporcional d'havers no es preveu a l'Estatut marc.
- b) La part de la jornada no realitzada per causes imputables a la persona interessada dóna lloc a la deducció proporcional d'havers.Resposta oficial
- c) La deducció proporcional d'havers té caràcter sancionador sempre.
- d) Cap de les respostes anteriors és correcta.
Resposta oficial: b) La part de la jornada no realitzada per causes imputables a la persona interessada dóna lloc a la deducció proporcional d'havers.
L'article 41.6 de la Llei 55/2003 diu que, sens perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre, la part de jornada no realitzada per causes imputables a la persona interessada dona lloc a la deducció proporcional d'havers, que no té caràcter sancionador. La norma, doncs, sí que la preveu, i la preveu expressament com a no sancionadora: és una simple correspondència entre el temps treballat i el salari. Per això les respostes que la neguen, que la fan sempre sancionadora o que diuen que cap no és correcta xoquen amb el text del precepte.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 6
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 41.6 (deducció proporcional d'havers)
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 30 (deducció de retribucions)
Pregunta 7
Mitjançant la finestra única, els ciutadans i les ciutadanes poden:
- a) Obtenir informació relativa a les vies de reclamació i de recurs en cas de controvèrsia amb l'Administració.Resposta oficial
- b) Accedir-hi, únicament, amb certificat digital.
- c) En cap cas, realitzar tràmits a distància.
- d) Totes les respostes anteriors són correctes.
Resposta oficial: a) Obtenir informació relativa a les vies de reclamació i de recurs en cas de controvèrsia amb l'Administració.
L'article 40.2 de la Llei 26/2010 enumera què es pot obtenir per la finestreta única en els procediments d'accés a una activitat econòmica, i entre el que s'hi pot obtenir hi ha precisament «les vies de reclamació i de recurs en cas de controvèrsia». Les altres dues afirmacions xoquen amb l'apartat 1 del mateix article, que permet obtenir informació i fer els tràmits per mitjans electrònics i a distància: ni els tràmits a distància estan exclosos, ni l'accés queda reservat al certificat digital, perquè el sistema d'identificació admet altres mitjans.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 7
- Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — art. 40 (finestreta única)
- Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya — art. 4 (principis d'actuació per mitjans electrònics)
Pregunta 8
En quin dels supòsits següents es podran comunicar dades de caràcter personal a un tercer sense el consentiment del titular de les dades?
- a) Quan no hi hagi un denegació explícita del titular.
- b) Quan siguin sol·licitades per una persona amb grau de parentiu amb el titular, fins a segon grau.
- c) Quan la cessió de dades de caràcter personal relatives a la salut sigui necessària per solucionar una urgència que requereixi accedir a un fitxer o per fer els estudis epidemiològics en els termes que estableix la legislació sobre sanitat estatal o autonòmica.Resposta oficial
- d) En cap cas.
Resposta oficial: c) Quan la cessió de dades de caràcter personal relatives a la salut sigui necessària per solucionar una urgència que requereixi accedir a un fitxer o per fer els estudis epidemiològics en els termes que estableix la legislació sobre sanitat estatal o autonòmica.
La comunicació de dades de salut a un tercer sense consentiment és possible quan cal per resoldre una urgència que exigeix accedir a un fitxer o per fer estudis epidemiològics en els termes que fixa la legislació sanitària: era la redacció de l'article 11.2.f) de la Llei orgànica 15/1999 i avui és la mateixa idea a l'article 9.2.c) i 9.2.i) del RGPD —interès vital i interès públic en l'àmbit de la salut pública— i a l'article 16.3 de la Llei 41/2002. El parentiu fins a segon grau no és cap títol habilitant, el silenci del titular no equival a consentiment i dir que no és possible en cap cas contradiu la norma.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 8
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades — art. 9.2.c) i 9.2.i) (excepcions a la prohibició de tractar dades de salut)
- Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica — art. 16.3 (accés a la història clínica amb finalitats epidemiològiques i de salut pública)
Pregunta 9
Quan l'usuari expressa la seva opinió sobre la comunicació verbal o escrita tant del procés assistencial com de les normes institucionals, així com també de les diferents ofertes de serveis i drets i deures de l'usuari, es classifica com a reclamació:
- a) Assistencial
- b) De tracte
- c) D'informacióResposta oficial
- d) D'organització
Resposta oficial: c) D'informació
L'annex I de la Instrucció 03/2004 del CatSalut classifica les reclamacions i defineix la d'informació com «l'expressió de l'opinió de l'usuari, referida a la comunicació verbal o escrita, tant del procés assistencial com de les normes institucionals, com també de les diferents ofertes de serveis i drets i deures de l'usuari»: és literalment l'enunciat. Al mateix annex, l'assistencial es refereix a un acte o procés assistencial, la de tracte a les relacions interpersonals i la d'organització a la planificació, l'ordenació, la coordinació i la resolució de les estructures i els circuits del centre.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 9
- CatSalut. Instrucció 03/2004, de 22 de novembre — Reclamacions i suggeriments — annex I (definició, classificació i codificació de les reclamacions)
- Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (CatSalut) — apartat sobre el dret a reclamar i a rebre resposta
Pregunta 10
Segons l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, el nomenament de substitució s'expedirà:
- a) Per cobrir les places que han quedat vacants per defunció del titular que les ocupava.
- b) Per atendre les funcions de personal fix o temporal, durant els períodes de vacances, permisos i altres absències que comportin reserva de lloc de treball.Resposta oficial
- c) Per a la prestació de serveis determinats de naturalesa temporal, conjuntural o extraordinària.
- d) Per a la provisió de places vacants de l'àrea de gestió i serveis.
Resposta oficial: b) Per atendre les funcions de personal fix o temporal, durant els períodes de vacances, permisos i altres absències que comportin reserva de lloc de treball.
L'article 9.4 de la Llei 55/2003 reserva el nomenament de substitució per atendre les funcions de personal fix o temporal durant els períodes de vacances, permisos i altres absències de caràcter temporal que comportin la reserva de la plaça. Les altres tres respostes descriuen supòsits diferents: cobrir una plaça vacant per defunció del titular és un nomenament interí, la prestació de serveis determinats de naturalesa temporal, conjuntural o extraordinària és el nomenament eventual de l'article 9.3, i la provisió de places vacants es fa pels procediments de selecció i mobilitat, no per substitució.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 10
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 9.4 (nomenament de substitució)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 9.2 i 9.3 (nomenaments interí i eventual)
Pregunta 11
En l'àmbit de la qualitat, el cicle de millora contínua consisteix a:
- a) Actuar segons els resultats, verificar els resultats, planificar i fer el que s'ha planificat.
- b) Planificar, fer el que s'ha planificat, actuar segons els resultats i verificar els resultats.
- c) Planificar, actuar segons els resultats, verificar els resultats i fer el que s'ha planificat.
- d) Planificar, fer el que s'ha planificat, verificar els resultats i actuar segons els resultats.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Planificar, fer el que s'ha planificat, verificar els resultats i actuar segons els resultats.
El cicle de millora contínua és el cicle PDCA de Deming, i l'ordre de les seves quatre etapes no és intercanviable: primer planificar, després fer el que s'ha planificat, després verificar els resultats i finalment actuar sobre el que s'ha vist. El mòdul 15 del manual de gestió de la qualitat al laboratori de l'OMS el descriu en aquests mateixos termes —planificar, fer, comprovar i actuar—, i el temari oficial de l'ICS el formula com «planificar, implantar, avaluar i activar». Les altres tres respostes trenquen aquesta seqüència: comencen per actuar o per verificar, o deixen l'execució per al final, que és impossible si encara no s'ha planificat res.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 11
- OMS — Laboratory Quality Management System: Handbook (OMS/CDC/CLSI, 2011), mòdul 15 «Continual improvement»: concepte de millora contínua, cicle PDCA de Deming, Six Sigma, 5S, ISO 9001 i oportunitats de millora — mòdul 15, «Concepte de millora contínua» (cicle PDCA de Deming)
- Temari oficial de la convocatòria de l'Institut Català de la Salut — temari transversal, tema de qualitat (cicle PDCA)
Pregunta 12
Les societats i les fundacions dependents o vinculades a les administracions públiques de Catalunya han d'adoptar mesures que:
- a) Possibilitin la comunicació amb les persones per mitjans electrònics.
- b) Possibilitin, si escau, la prestació de llurs serveis per mitjans electrònics.
- c) Permetin informar sobre llurs serveis i activitats per mitjà d'un web propi.
- d) Totes les anteriors són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les anteriors són correctes.
La disposició addicional desena de la Llei 26/2010 obliga les societats i les fundacions del sector públic dependents o vinculades a les administracions catalanes a adoptar mesures per a tres finalitats alhora: possibilitar la comunicació amb les persones per mitjans electrònics, possibilitar si escau la prestació dels seus serveis per mitjans electrònics i informar dels seus serveis i activitats per mitjà d'un web propi. Les tres són la mateixa llista, i per això la resposta oficial és la que les agrupa. Al quadern aquesta opció va impresa en forma escurçada, «Totes les anteriors són correctes»; es reprodueix tal com surt.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 12
- Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — disposició addicional desena (mitjans electrònics i societats i fundacions del sector públic)
- Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya — art. 3 (àmbit d'aplicació al sector públic de Catalunya)
Pregunta 13
En l'àmbit de la qualitat, la qualitat percebuda és:
- a) L'indicador que mesura l'adequació i l'efectivitat diagnòstica i terapèutica.
- b) La percepció de l'usuari sobre la idoneïtat d'un producte o un servei per satisfer les seves expectatives o necessitats.Resposta oficial
- c) Els atributs indispensables que la ciutadania demana en expressar les seves necessitats.
- d) La satisfacció dels professionals, que es produeix a partir de l'experiència viscuda en la relació amb l'usuari.
Resposta oficial: b) La percepció de l'usuari sobre la idoneïtat d'un producte o un servei per satisfer les seves expectatives o necessitats.
La qualitat percebuda és la que mesura la persona usuària, no la tècnica: és la seva percepció sobre la idoneïtat d'un producte o un servei per satisfer les seves expectatives o necessitats, i per això a Catalunya es mesura amb enquestes de satisfacció com les del PLAENSA. El temari oficial de l'ICS distingeix precisament entre qualitat tècnica i qualitat percebuda. Les altres tres respostes descriuen coses diferents: l'adequació i l'efectivitat diagnòstica i terapèutica són qualitat tècnica, els atributs indispensables que la ciutadania demana són la qualitat requerida o esperada, i la satisfacció dels professionals és una altra dimensió, la del clima intern.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 13
- Temari oficial de la convocatòria de l'Institut Català de la Salut — temari transversal, tema de qualitat («qualitat tècnica i qualitat percebuda: concepte»)
- OMS — Laboratory Quality Management System: Handbook (OMS/CDC/CLSI, 2011), mòdul 15 «Continual improvement»: concepte de millora contínua, cicle PDCA de Deming, Six Sigma, 5S, ISO 9001 i oportunitats de millora — mòdul 15 (satisfacció de l'usuari com a mesura de la millora)
Pregunta 14
Criteri discutible La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota diu què no s'ha pogut verificar.
La International Organization for Standardization (ISO) defineix la qualitat com:
- a) El grau en què el producte o servei satisfà les necessitats tècniques que es van establir quan es va dissenyar.Resposta oficial
- b) El grau d'adaptabilitat que el producte o servei genera al client segons els estàndards de qualitat internacionals.
- c) El grau de desconfort, respecte al producte o servei, que es desprèn de les enquestes de satisfacció del client.
- d) El grau de rendibilitat en el producte o servei que es defineix en el moment del seu disseny.
Resposta oficial: a) El grau en què el producte o servei satisfà les necessitats tècniques que es van establir quan es va dissenyar.
El patró oficial dona per bona la definició que fa dependre la qualitat del grau en què el producte o el servei satisfà les necessitats tècniques fixades quan es va dissenyar, i és l'única de les quatre que parla de satisfer requisits: les altres tres —adaptabilitat al client, grau de desconfort i grau de rendibilitat— no són definicions de qualitat en cap marc. Ara bé, la definició vigent de la norma ISO 9000:2015 és una altra: «grau en què un conjunt de característiques inherents d'un objecte compleix els requisits», i la norma ISO no és de consulta lliure, de manera que no s'ha pogut verificar la formulació del tribunal contra el text original. Per aquest motiu la pregunta es llegeix sencera, amb la resposta oficial intacta, i queda fora del banc puntuat.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 14
- Temari oficial de la convocatòria de l'Institut Català de la Salut — temari transversal, tema de qualitat («qualitat: concepte i definició»)
- OMS — Laboratory Quality Management System: Handbook (OMS/CDC/CLSI, 2011), mòdul 15 «Continual improvement»: concepte de millora contínua, cicle PDCA de Deming, Six Sigma, 5S, ISO 9001 i oportunitats de millora — mòdul 15 (la qualitat com a compliment dels requisits establerts)
Pregunta 15
Per connectar un ordinador a una xarxa local necessitem que l'ordinador:
- a) Tingui un sistema operatiu Windows.
- b) Tingui una interfície de connexió a una electrònica de xarxa que pot ser cable fisic o sense fil.Resposta oficial
- c) Tingui una sortida de fibra òptica.
- d) Estigui connectat al directori corporatiu.
Resposta oficial: b) Tingui una interfície de connexió a una electrònica de xarxa que pot ser cable fisic o sense fil.
Per connectar un ordinador a una xarxa local li cal, abans que res, una interfície de xarxa: un adaptador que el connecti a l'electrònica de xarxa, ja sigui per cable o sense fil. Els materials de xarxes locals de l'Institut Obert de Catalunya ho expliquen així —un ordinador s'ha de connectar a la xarxa local amb cable o sense fil, a través del seu adaptador— i és el que fa impossibles les altres tres respostes: el sistema operatiu no hi té res a veure, la fibra òptica és només un dels mitjans possibles i el directori corporatiu és un servei que s'utilitza un cop ja s'és a la xarxa, no un requisit per arribar-hi. L'enunciat imprès porta «cable fisic» sense accent; es reprodueix tal com surt.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 15
- Institut Obert de Catalunya, cicle de Sistemes microinformàtics i xarxes, mòdul «Xarxes locals», unitat 1: conceptes bàsics de xarxes (material docent públic, no norma) — unitat 1: conceptes bàsics de xarxes (adaptadors de xarxa, connexió amb cable i sense fil)
- Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre EMT/47/2026 (vigents a partir del 15-09-2026) — competència C2 (tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu)
Pregunta 16
El pressupost de l'Institut Català de la Salut es regeix per:
- a) La normativa reguladora de les entitats que integren el sector públic.
- b) La normativa reguladora de les finances públiques de la Generalitat de Catalunya.
- c) Per les successives lleis de pressupostos.
- d) Totes les respostes anteriors són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes anteriors són correctes.
L'article 26.1 de la Llei 8/2007 diu que el pressupost de l'Institut Català de la Salut es regeix per tres blocs normatius alhora: la normativa reguladora de les entitats que integren el sector públic, la normativa reguladora de les finances públiques de la Generalitat —el Decret legislatiu 3/2002— i les successives lleis de pressupostos. Com que el precepte les acumula, cap de les tres respostes parcials és la completa i la resposta oficial és la que les inclou totes.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 16
- Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut — NORMA VIGENT, citada sempre en el TEXT CONSOLIDAT del Portal Jurídic. Té 30 afectacions passives; la darrera és l'article 57 de la Llei 11/2026, del 9 de juliol (DOGC, en vigor el 14.07.2026), que va donar nova redacció als arts. 6.6 i 13.1. Modificacions anteriors rellevants: Llei 5/2020 (DA 8a), Llei 5/2017 art. 166 (art. 20.3, DA 7a, DT 3a), Llei 3/2015 art. 64 (arts. 13.2, 20.5 i 21.5), Llei 2/2014 art. 162 (art. 2.2 i derogació de l'art. 20.6), Llei 11/2011 arts. 22-32 (arts. 8, 12, 15 i 22, amb derogació dels arts. 8.2.i, 8.2.k, 12.4 i 12.5 i de la DT 2a) i Decret llei 4/2010 art. 12 (art. 19.1.c). ATENCIÓ: la redacció original de 2007 dels arts. 8.3, 12.3, 15, 19.1.c i 22 ja no és vigent. — art. 26.1 (pressupost de l'ICS)
- Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya — art. 1 i 34 (règim pressupostari de la Generalitat)
Pregunta 17
El principi general de la comptabilitat pel qual les despeses i els ingressos s'han de comptabilitzar en el moment en què neix el dret o l'obligació es diu principi:
- a) De prudència
- b) De registre
- c) De meritacióResposta oficial
- d) Del preu d'adquisició
Resposta oficial: c) De meritació
El principi de meritació és el que mana imputar les operacions al moment en què neix el dret o l'obligació, i no al moment del cobrament o del pagament. El marc conceptual del Pla de comptabilitat pública de la Generalitat (Ordre ECF/119/2025) el formula així: «les transaccions i altres fets econòmics s'han de reconèixer en funció del corrent real de béns i serveis que representen, i no en el moment en què es produeixi el corrent monetari o financer». La prudència mana no sobrevalorar ingressos ni infravalorar despeses, el preu d'adquisició és un criteri de valoració i el registre és el reconeixement comptable de l'operació: cap dels tres respon a la definició de l'enunciat.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 17
- Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, per la qual s'aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) — marc conceptual, apartat 3r, principi b) (meritació)
- Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Pla general de comptabilitat — marc conceptual, 3r, principi de meritació
Pregunta 18
Des de quan es compta el termini màxim en el qual s'han de notificar les resolucions expresses dels procediments administratius iniciats d'ofici?
- a) Des de la data de l'acord d'iniciació.Resposta oficial
- b) Des de la data de notificació de l'acord d'iniciació a la persona interessada.
- c) Des de la data en què l'escrit de notificació de l'acord d'iniciació va tenir sortida pel Registre General.
- d) Des de la data en què la persona interessada accepta de forma expressa l'inici del procediment.
Resposta oficial: a) Des de la data de l'acord d'iniciació.
En els procediments iniciats d'ofici el termini màxim per notificar la resolució expressa es compta des de la data de l'acord d'iniciació, no des que l'acord es notifica ni des que surt del registre. Ho estableix l'article 21.3.a) de la Llei 39/2015, amb la mateixa regla que el dia de la prova recollia l'article 42.3.a) de la Llei 30/1992. En els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada el dies a quo és un altre: la data en què la sol·licitud entra al registre electrònic de l'administració competent. I l'acceptació expressa de la persona interessada no intervé mai en el còmput: un procediment d'ofici no depèn que ningú l'accepti.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 18
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 21.3.a) (còmput del termini màxim en procediments d'ofici)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 42.3.a) (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 19
Estem treballant amb l'ordinador de la feina després d'haver-nos-hi registrat amb el nostre usuari de xarxa. Ara ens demanen buscar una certa informació a la intranet. Per connectar-nos a la intranet de l'empresa necessitem:
- a) Connectar-nos al correu corporatiu per activar la intranet i posar-hi l'usuari i contrasenya.
- b) Tenir un usuari de Twitter o un de Facebook de l'empresa i connectar-nos-hi a través d'aquest usuari.
- c) Activar la intranet des del full de càlcul que estem utilitzant i connectar-nos-hi amb l'usuari i contrasenya de la xarxa.
- d) Conèixer l'adreça de la intranet i introduir-la en un navegador.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Conèixer l'adreça de la intranet i introduir-la en un navegador.
La intranet és un web intern accessible només al personal autoritzat de l'organització, i s'hi arriba com a qualsevol web: obrint un navegador i escrivint-ne l'adreça. Un cop la sessió de xarxa ja està iniciada amb l'usuari corporatiu, no cal res més. Les altres tres respostes confonen eines: el correu corporatiu no «activa» cap intranet, un full de càlcul no obre connexions de xarxa, i un compte de xarxa social és extern a l'organització i no dona accés a cap recurs intern.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 19
- Institut Obert de Catalunya, cicle de Sistemes microinformàtics i xarxes, mòdul «Xarxes locals», unitat 1: conceptes bàsics de xarxes (material docent públic, no norma) — unitat 1: xarxes internes i serveis de xarxa (servidors web interns d'accés restringit)
- Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre EMT/47/2026 (vigents a partir del 15-09-2026) — competència C3 (navegació i comunicació al món digital)
Pregunta 20
El dret de la persona a l'accés a les dades obtingudes en l'atenció sanitària es pot exercir:
- a) Quan no perjudiqui el dret de tercers a la confidencialitat de les seves dades.
- b) Quan no perjudiqui el dret dels professionals que hagin intervingut en la seva elaboració, els quals poden invocar la reserva de les anotacions subjectives.
- c) Sempre.
- d) Les respostes a) i b) són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Les respostes a) i b) són correctes.
El dret d'accés a les dades obtingudes en l'atenció sanitària no és absolut i té dos límits que l'article 13.2 de la Llei 21/2000 recull en una sola frase: no pot anar en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades seves que figurin a la documentació, ni del dret dels professionals que hi han intervingut, que poden invocar la reserva de les seves observacions, apreciacions o anotacions subjectives. La resposta del tribunal és la que valida alhora aquests dos límits; per això l'accés no es pot exercir «sempre». L'article 18.3 de la Llei 41/2002 diu el mateix en l'àmbit estatal.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 20
- Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica — art. 13.2 (límits del dret d'accés a la història clínica)
- Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica — art. 18.3 (límits del dret d'accés)
Pregunta 21
Segons l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, s'entén per personal nocturn:
- a) El personal que fa atenció continuada.
- b) El personal que ha estat nomenat amb aquest caràcter per l'òrgan competent del servei de salut.
- c) El personal que realitzi normalment, durant el període nocturn, una part no inferior a 3 hores del seu temps de treball diari.Resposta oficial
- d) El personal que ocupa un lloc qualificat de nocturn en la relació de llocs de treball.
Resposta oficial: c) El personal que realitzi normalment, durant el període nocturn, una part no inferior a 3 hores del seu temps de treball diari.
L'article 46.2.g) de la Llei 55/2003 defineix el personal nocturn com el que realitza normalment, durant el període nocturn, una part no inferior a tres hores del seu temps de treball diari; el mateix precepte hi afegeix qui pugui fer de nit un terç del temps de treball anual. La definició és objectiva i horària: no depèn de cap nomenament exprés, ni de figurar així en una relació de llocs de treball, ni de fer atenció continuada, que és un concepte retributiu i organitzatiu diferent.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 21
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 46.2.g) (definició de personal nocturn)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 46.2.f) (definició de període nocturn)
Pregunta 22
D'acord amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic, en quina situació administrativa romandrà un professional estatutari elegit com a membre del Parlament europeu?
- a) Excedència per incompatibilitat
- b) Serveis especialsResposta oficial
- c) Serveis en altres administracions
- d) Excedència forçosa
Resposta oficial: b) Serveis especials
La situació administrativa és la de serveis especials. L'article 87.1.a) del TREBEP la declara per a qui és designat membre de les institucions de la Unió Europea, i el Parlament Europeu és una d'aquestes institucions; per al personal estatutari, l'article 64.1 de la Llei 55/2003 remet als mateixos supòsits que per als funcionaris públics. Els serveis especials conserven la reserva de la plaça i computen a efectes d'antiguitat i de carrera. Les excedències —forçosa o per incompatibilitat— i els serveis en altres administracions responen a supòsits diferents i no protegeixen el càrrec representatiu europeu.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 22
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 87.1.a) (serveis especials: membres de les institucions de la Unió Europea)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 64.1 (serveis especials del personal estatutari)
Pregunta 23
Segons la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària, si un familiar d'un pacient adult no incapacitat judicialment demana informació relativa a les dades d'actes sanitaris:
- a) Els professionals sanitaris li han de donar sempre.
- b) Només se li poden donar si disposa de l'autorització del pacient.Resposta oficial
- c) Les dades administratives se li poden donar.
- d) L'hora de visita que té el pacient se li pot dir sempre.
Resposta oficial: b) Només se li poden donar si disposa de l'autorització del pacient.
Davant d'un pacient adult i no incapacitat judicialment, la informació només es pot donar a un familiar si el pacient ho autoritza. La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària ho diu al seu apartat 4.1.2: les dades no es poden facilitar a altres professionals, familiars o persones vinculades sense l'autorització de la persona interessada. L'article 3.1 de la Llei 21/2000 hi coincideix. L'autorització cobreix també les dades administratives i l'hora de visita, que identifiquen la persona i el fet que és atesa: no hi ha una categoria de dades «lliures» per a la família.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 23
- Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (CatSalut) — apartat 4.1.2 (dret a la confidencialitat)
- Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica — art. 3.1 (titular del dret a la informació assistencial)
Pregunta 24
D'acord amb la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, l'excedència voluntària per tenir cura de familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat pot ser atorgada per:
- a) Un període màxim de 5 anys.
- b) Un període mínim de 2 mesos i màxim de 2 anys.
- c) Un període mínim de 3 mesos i màxim de 3 anys.Resposta oficial
- d) Un període mínim de 2 mesos i fins que es resolguin les causes que l'han motivat.
Resposta oficial: c) Un període mínim de 3 mesos i màxim de 3 anys.
L'article 5.2 de la Llei 8/2006 fixa l'excedència voluntària per a tenir cura de familiars en un període mínim de tres mesos i màxim de tres anys, i afegeix que el període concret es determina segons l'acreditació del grau de dependència i la durada estimada d'aquesta. L'apartat 1 del mateix article la reserva als familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que no es puguin valer i que no puguin exercir cap activitat retribuïda. Ni els cinc anys, ni els dos mesos de mínim, ni una durada oberta fins que desapareguin les causes figuren a la norma catalana.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 24
- Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya — art. 5.2 (excedència voluntària per a tenir cura de familiars)
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 89.4 (excedència per cura de familiars)
Pregunta 25
Criteri superat — la norma ha canviat La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota recull la correcció vigent.
Quin organisme acredita la condició d'assegurat?
- a) El CatSalut
- b) El Ministeri de Sanitat
- c) L'Institut Nacional de la Seguretat SocialResposta oficial
- d) L'Institut Català de la Salut
Resposta oficial: c) L'Institut Nacional de la Seguretat Social
El dia de la prova la condició d'assegurat la reconeixia l'Institut Nacional de la Seguretat Social: ho deia l'article 3.1 del Reial decret 1192/2012, que atribuïa aquell reconeixement a l'INSS —o, si esqueia, a l'Institut Social de la Marina— a través de les seves direccions provincials. Aquesta és la resposta del tribunal i no es toca. Avui la figura mateixa ha desaparegut: el Reial decret llei 7/2018 va suprimir la parella assegurat/beneficiari i va reescriure l'article 3 de la Llei 16/2003, de manera que són titulars del dret a la protecció de la salut totes les persones amb nacionalitat espanyola i les estrangeres amb residència a Espanya, i el reconeixement i control d'aquest dret correspon al ministeri competent en sanitat (article 3 bis.1). A Catalunya, la Llei 9/2017 ja havia universalitzat l'accés a càrrec del CatSalut.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 25
- Reial decret 1192/2012, de 3 d'agost, pel qual es regula la condició d'assegurat i de beneficiari a efectes de l'assistència sanitària a Espanya a càrrec de fons públics — el seu règim va quedar desplaçat pel Reial decret llei 7/2018, d'accés universal al SNS — art. 3.1 (reconeixement de la condició d'assegurat o beneficiari)
- Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol, sobre l'accés universal al Sistema Nacional de Salut — article primer (nova redacció dels arts. 3 i 3 bis de la Llei 16/2003)
Pregunta 26
Quin dels següents objectius és de l'Institut Català de la Salut?
- a) Portar a terme activitats docents i de recerca en el camp de les ciències de la salut.
- b) Prestar serveis finançats amb taxes o preus públics que li pugui encarregar el departament competent en matèria de salut.
- c) Cooperar amb la resta de prestadors públics de serveis sanitaris i sociosanitaris.
- d) Totes les respostes anteriors són correctesResposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes anteriors són correctes
L'article 3 de la Llei 8/2007 fixa els objectius de l'Institut Català de la Salut, i les tres opcions parcials hi són: prestar serveis sanitaris públics, prestar altres serveis finançats amb taxes o preus públics que li encarregui el departament competent en salut i portar a terme activitats docents i de recerca en ciències de la salut (apartat 1), més la cooperació amb la resta de prestadors públics de serveis sanitaris i sociosanitaris (apartat 3). Com que cap no exclou les altres, la resposta oficial és la que les agrupa. Al quadern aquesta opció va impresa sense punt final; es reprodueix tal com surt.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 26
- Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut — NORMA VIGENT, citada sempre en el TEXT CONSOLIDAT del Portal Jurídic. Té 30 afectacions passives; la darrera és l'article 57 de la Llei 11/2026, del 9 de juliol (DOGC, en vigor el 14.07.2026), que va donar nova redacció als arts. 6.6 i 13.1. Modificacions anteriors rellevants: Llei 5/2020 (DA 8a), Llei 5/2017 art. 166 (art. 20.3, DA 7a, DT 3a), Llei 3/2015 art. 64 (arts. 13.2, 20.5 i 21.5), Llei 2/2014 art. 162 (art. 2.2 i derogació de l'art. 20.6), Llei 11/2011 arts. 22-32 (arts. 8, 12, 15 i 22, amb derogació dels arts. 8.2.i, 8.2.k, 12.4 i 12.5 i de la DT 2a) i Decret llei 4/2010 art. 12 (art. 19.1.c). ATENCIÓ: la redacció original de 2007 dels arts. 8.3, 12.3, 15, 19.1.c i 22 ja no és vigent. — art. 3.1 i 3.3 (objectius de l'ICS)
- ICS — Missió, visió i valors (informació corporativa de l'Institut Català de la Salut) — missió, visió i valors de l'Institut Català de la Salut
Pregunta 27
En quins supòsits, els serveis sanitaris prestats en l'àmbit de serveis gestionats per l'Institut Català de la Salut seran subjectes a contraprestació econòmica?
- a) Quan les persones beneficiàries siguin usuàries no cobertes pel sistema sanitari públic.
- b) Quan hi hagi una entitat d'assegurança, entitat mutualista o qualsevol altra entitat obligada, legalment o contractualment, a efectuar el pagament de les despeses pròpies de l'atenció sanitària.
- c) Quan, d'acord amb l'ordenament jurídic vigent, hi hagi qualsevol altra persona física o jurídica obligada al pagament.
- d) Són certs tots els supòsits anteriors.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Són certs tots els supòsits anteriors.
Quan hi ha un tercer obligat al pagament, l'assistència prestada per l'ICS es factura. L'article 15.1 de la Llei 8/2007 obliga l'Institut a reclamar la taxa o el preu públic pertinent sempre que hi hagi un tercer obligat, ja sigui per norma, per una assegurança pública o privada o per responsabilitat per lesió o malaltia. L'Ordre SLT/71/2020 —que va substituir l'Ordre SLT/42/2012— és la que concreta els supòsits i conceptes facturables i n'aprova els preus públics. Les tres situacions de l'enunciat hi entren totes, i per això la resposta oficial és la que les recull.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 27
- Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut — NORMA VIGENT, citada sempre en el TEXT CONSOLIDAT del Portal Jurídic. Té 30 afectacions passives; la darrera és l'article 57 de la Llei 11/2026, del 9 de juliol (DOGC, en vigor el 14.07.2026), que va donar nova redacció als arts. 6.6 i 13.1. Modificacions anteriors rellevants: Llei 5/2020 (DA 8a), Llei 5/2017 art. 166 (art. 20.3, DA 7a, DT 3a), Llei 3/2015 art. 64 (arts. 13.2, 20.5 i 21.5), Llei 2/2014 art. 162 (art. 2.2 i derogació de l'art. 20.6), Llei 11/2011 arts. 22-32 (arts. 8, 12, 15 i 22, amb derogació dels arts. 8.2.i, 8.2.k, 12.4 i 12.5 i de la DT 2a) i Decret llei 4/2010 art. 12 (art. 19.1.c). ATENCIÓ: la redacció original de 2007 dels arts. 8.3, 12.3, 15, 19.1.c i 22 ja no és vigent. — art. 15.1 (prestació de serveis a càrrec d'un tercer obligat al pagament)
- ORDRE SLT/71/2020, de 2 de juny, per la qual es regulen els supòsits i conceptes facturables i s'aproven els preus públics corresponents als serveis que presta l'Institut Català de la Salut (vigent; preus revisats per la Resolució SLT/4583/2024, de 18 de desembre) — supòsits i conceptes facturables i preus públics de l'ICS
Pregunta 28
Criteri discutible La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota diu què no s'ha pogut verificar.
Només un d'aquests dispositius es pot considerar un perifèric de sortida. Quin és?
- a) La pantalla tàctilResposta oficial
- b) El ratolí òptic
- c) El teclat sense fil
- d) L'escàner
Resposta oficial: a) La pantalla tàctil
Dels quatre dispositius de l'enunciat, tres només envien informació a l'ordinador —el ratolí òptic, el teclat sense fil i l'escàner— i el quart en mostra: la pantalla tàctil és, abans que res, una pantalla, i els materials de manteniment d'equips de l'Institut Obert de Catalunya recorden que les pantalles són un dels perifèrics de sortida principals. Per això el patró marca la pantalla tàctil. Cal dir, però, que aquests mateixos materials descriuen la pantalla tàctil com un dispositiu d'entrada, perquè la capa sensible s'instal·la damunt d'una pantalla normal i comunica les pressions a l'ordinador com ho faria un ratolí: és un perifèric mixt, i cap font d'accés obert consultada no el classifica com a perifèric de sortida amb aquestes paraules. Per això la pregunta es llegeix sencera i queda fora del banc puntuat.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 28
- Institut Obert de Catalunya, cicle de Sistemes microinformàtics i xarxes, mòdul «Muntatge i manteniment d'equips», unitat 5: manteniment de perifèrics d'entrada i de sortida (material docent públic, no norma) — unitat 5: manteniment de perifèrics d'entrada i de sortida
- Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre EMT/47/2026 (vigents a partir del 15-09-2026) — competència C2 (dispositius digitals i perifèrics)
Pregunta 29
Criteri discutible La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota diu què no s'ha pogut verificar.
Es consideren documents que NO requereixen conservació però que contenen dades de caràcter confidencial:
- a) Els llistats d'agendes de programacióResposta oficial
- b) Els fullets informatius
- c) Els expedients de contractació administrativa
- d) Els informes clínics que es generen en el procés assistencial
Resposta oficial: a) Els llistats d'agendes de programació
La resposta del tribunal és la dels llistats d'agendes de programació, i s'hi arriba per eliminació: els informes clínics que es generen en el procés assistencial s'han de conservar —quinze anys des de l'alta per als informes que enumera l'article 12.4 de la Llei 21/2000 i cinc anys per a la resta—, els expedients de contractació administrativa són documentació pública subjecta a avaluació i tria segons la Llei 10/2001 d'arxius, i els fullets informatius no contenen cap dada personal. Un llistat d'agenda, en canvi, identifica pacients i no forma part de la història clínica. Dit això, no s'ha trobat cap document primari d'accés obert que formuli aquesta categoria —«documents que no requereixen conservació però que contenen dades confidencials»— ni que hi encabeixi expressament els llistats d'agendes: la classificació s'atribueix al patró oficial del tribunal, no a una norma. Per això la pregunta es llegeix sencera però no entra al banc puntuat.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 29
- Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica — art. 12.4 i 12.6 (documentació clínica que s'ha de conservar i la que es pot destruir)
- Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents — arts. 6 i 7 (documents públics, avaluació i tria documental)
Pregunta 30
La segona opinió mèdica:
- a) La podrà donar qualsevol centre assistencial triat per l'usuari.
- b) La podrà donar algun dels centres inclosos en la llista que facilitarà al sol·licitant la unitat d'atenció al client.Resposta oficial
- c) Només podrà donar-la un altre professional del centre on s'ha diagnosticat la patologia.
- d) Cap de les respostes anteriors és correcta.
Resposta oficial: b) La podrà donar algun dels centres inclosos en la llista que facilitarà al sol·licitant la unitat d'atenció al client.
El dret a la segona opinió mèdica el regula el Decret 125/2007. L'article 4 obliga la unitat d'atenció al client del centre on s'ha fet el diagnòstic o s'ha prescrit la intervenció a informar la persona malalta del seu dret i «dels centres que poden donar aquesta segona opinió», perquè hi pugui indicar la seva preferència; i l'article 6.6 diu que la resolució estimatòria designa el centre tenint en compte aquella preferència. No és, doncs, un centre lliurement triat per l'usuari fora d'aquella relació, ni queda reservat a un altre professional del mateix centre on s'ha diagnosticat: precisament l'informe l'ha d'emetre un centre diferent.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 30
- Decret 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió — arts. 4 i 6.6 (informació sobre els centres i designació del centre)
- Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (CatSalut) — dret a una segona opinió
Pregunta 31
Criteri superat — la norma ha canviat La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota recull la correcció vigent.
Després de la recepció d'una reclamació contra l'espera que ha tingut un ciutadà o una ciutadana abans d'entrar a la visita:
- a) Cal posar-se en contacte amb l'usuari en un termini ordinari màxim de 15 dies i s'ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de 6 mesos.Resposta oficial
- b) El primer contacte només es pot fer per carta.
- c) Cal informar la persona que en un termini de 45 dies se li donarà una resposta definitiva.
- d) Si la reclamació és de tracte, el termini màxim de resposta és de 30 dies.
Resposta oficial: a) Cal posar-se en contacte amb l'usuari en un termini ordinari màxim de 15 dies i s'ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de 6 mesos.
La Instrucció 03/2004 del CatSalut fixava dos terminis per a una reclamació: contactar amb l'usuari en un termini ordinari màxim de quinze dies i donar una resposta definitiva en un màxim de sis mesos. És la resposta del tribunal i era exacta el dia de la prova. El termini llarg ha canviat: la Resolució d'11 de gener de 2018 del director del CatSalut va rebaixar la resposta definitiva a tres mesos. El termini de contacte de quinze dies es manté. Les altres respostes no han existit mai: el primer contacte no està limitat a la carta i no hi ha cap termini específic de quaranta-cinc dies ni de trenta per a les reclamacions de tracte.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 31
- CatSalut. Instrucció 03/2004, de 22 de novembre — Reclamacions i suggeriments — apartat 5.1.a) (terminis de contacte i de resposta definitiva)
- Resolució d'11 de gener de 2018 del director del Servei Català de la Salut, per la qual es modifica la Instrucció 03/2004 i es redueix de sis a tres mesos el termini màxim per donar resposta definitiva a una reclamació — resolució d'11 de gener de 2018 (nou termini de resposta)
Pregunta 32
En via administrativa, quan en una sol·licitud, escrit o comunicació figuri una pluralitat de persones interessades, les actuacions a què donin lloc s'efectuaran:
- a) Amb totes i cadascuna de les persones interessades.
- b) Amb el representant o la persona interessada que expressament hagin assenyalat i, en el seu defecte, amb la persona interessada que figuri en primer terme.Resposta oficial
- c) Almenys amb la meitat més una de les persones interessades.
- d) Amb aquelles que tinguin el seu domicili en el mateix municipi que l'òrgan administratiu competent per raó de la matèria.
Resposta oficial: b) Amb el representant o la persona interessada que expressament hagin assenyalat i, en el seu defecte, amb la persona interessada que figuri en primer terme.
Quan en un escrit hi figuren diverses persones interessades, l'administració s'entén amb el representant o amb la persona interessada que hagin assenyalat expressament, i, si no n'han assenyalat cap, amb la que figuri en primer terme a l'escrit. És l'article 7 de la Llei 39/2015, que reprodueix l'article 33 de la Llei 30/1992. Entendre's amb totes i cadascuna de les persones interessades no és el que diu la norma —seria justament el que la regla vol evitar—, i ni la meitat més una ni el domicili al municipi de l'òrgan competent apareixen en cap moment: el criteri és la designació expressa i, subsidiàriament, l'ordre de l'escrit.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 32
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 7 (pluralitat de persones interessades)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 33 (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 33
Criteri superat — la norma ha canviat La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota recull la correcció vigent.
Què són els drets ARCO?
- a) Els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició que pot exercir el titular de les dades.Resposta oficial
- b) Els drets d'accés, revisió, oposició i cancel·lació que pot exercir el titular de les dades.
- c) Els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició que pot exercir el titular del fitxer.
- d) Els drets d'accés, revisió, oposició i cancel·lació que pot exercir el titular del fitxer.
Resposta oficial: a) Els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició que pot exercir el titular de les dades.
La sigla ARCO era la dels quatre drets que la Llei orgànica 15/1999 reconeixia al titular de les dades —accés, rectificació, cancel·lació i oposició—, i la clau del tribunal és la que els recull en aquest ordre i els atribueix al titular de les dades, no al titular del fitxer: aquesta part no ha canviat mai. El que ha canviat és el catàleg. La Llei orgànica 15/1999 està derogada per la Llei orgànica 3/2018, i el RGPD ja no coneix cap dret de «cancel·lació»: els drets vigents són accés (art. 15), rectificació (art. 16), supressió o dret a l'oblit (art. 17), limitació del tractament (art. 18), portabilitat (art. 20) i oposició (art. 21). Avui, per tant, la sigla ARCO ja no descriu el règim aplicable.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 33
- Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal — NORMA DEROGADA amb efectes del 7 de desembre de 2018 per la disposició derogatòria única de la LO 3/2018 — arts. 15 a 17 (drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició; norma derogada)
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades — arts. 15 a 21 (drets de la persona interessada)
Pregunta 34
D'acord amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic, entre els principis que inspiren el codi de conducta dels empleats públics, trobem:
- a) Neutralitat, imparcialitat, transparència i subjectivitat
- b) Imparcialitat, transparència, eficàcia i desigualtat entre homes i dones
- c) Transparència, neutralitat, objectivitat, austeritat i accessibilitatResposta oficial
- d) Promoció de l'entorn cultural, mediambiental i lingüístic
Resposta oficial: c) Transparència, neutralitat, objectivitat, austeritat i accessibilitat
L'article 52 del TREBEP enumera els principis que inspiren el codi de conducta dels empleats públics: objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i homes. Les quatre paraules de la resposta oficial hi són totes. Les altres opcions introdueixen termes que el precepte no conté i que en són just el contrari —subjectivitat, desigualtat entre homes i dones— o afegeixen un entorn «lingüístic» que la llista no esmenta: hi diu cultural i mediambiental.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 34
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 52 (deures dels empleats públics. Codi de conducta)
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — arts. 53 i 54 (principis ètics i principis de conducta)
Pregunta 35
En els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada, l'estimació per silenci administratiu té la consideració:
- a) D'informe proposta.
- b) D'acte administratiu que finalitza el procediment.Resposta oficial
- c) De concessió del tràmit d'audiència.
- d) De suspensió de l'execució de l'acte.
Resposta oficial: b) D'acte administratiu que finalitza el procediment.
L'article 24.2 de la Llei 39/2015 diu literalment que l'estimació per silenci administratiu té a tots els efectes la consideració d'acte administratiu finalitzador del procediment. La desestimació per silenci, en canvi, no és un acte: només té l'efecte de permetre interposar el recurs administratiu o contenciós que escaigui. Per això ni és un informe proposta —que és un acte de tràmit—, ni obre cap tràmit d'audiència, ni suspèn l'execució de res. La regla ja era la mateixa el dia de la prova, a l'article 43.3 de la Llei 30/1992.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 35
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 24.2 (efectes del silenci)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 43.3 (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 36
El tràmit del procediment per canviar de metge o de metgessa de família d'un centre d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut es pot sol·licitar:
- a) De manera presencial, al centre d'atenció primària.
- b) Pel web de l'Institut Català de la Salut.
- c) A través de Cat@Salut La Meva Salut.
- d) Totes les respostes anteriors són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes anteriors són correctes.
El canvi de metge o metgessa de família dins de l'atenció primària es tramita per tres vies que conviuen. La Instrucció 13/2022 del CatSalut, que regula la lliure elecció d'equip d'atenció primària, diu que la sol·licitud es presenta a la unitat d'atenció a l'usuari del centre i afegeix que, segons l'entitat proveïdora, aquests tràmits també es poden fer per Internet o accedint a La Meva Salut. Com que les tres vies són possibles, la resposta oficial és la que les recull totes.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 36
- CatSalut. Instrucció 13/2022 — Regulació de la lliure elecció d'equip d'atenció primària (EAP) i de professionals — apartat de presentació de la sol·licitud
- Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) — art. 6.c) (finalitats: informació de drets i lliure elecció de metge)
Pregunta 37
En via administrativa, quin recurs es pot interposar contra les disposicions de caràcter general?
- a) Qualsevol recurs administratiu.
- b) Només el recurs d'alçada.
- c) Només el recurs extraordinari de revisió.
- d) No es pot interposar cap recurs.Resposta oficial
Resposta oficial: d) No es pot interposar cap recurs.
L'article 112.3 de la Llei 39/2015 és taxatiu: contra les disposicions administratives de caràcter general no hi cap recurs en via administrativa. El que sí que es pot fer és impugnar-les directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa, o bé impugnar els actes d'aplicació fonamentant el recurs en la nul·litat de la disposició. Per això no hi val ni l'alçada, ni el recurs extraordinari de revisió, ni cap altre recurs administratiu. La prohibició ja hi era el dia de la prova, a l'article 107.3 de la Llei 30/1992.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 37
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 112.3 (no hi cap recurs administratiu contra disposicions generals)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 107.3 (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 38
La retribució que s'assigna a cada categoria en funció del títol exigit per al seu acompliment és:
- a) El souResposta oficial
- b) El complement d'atenció continuada
- c) El complement de carrera professional
- d) El complement específic
Resposta oficial: a) El sou
L'article 42.1.a) de la Llei 55/2003 defineix el sou com «el sou assignat a cada categoria en funció del títol exigit per al seu acompliment»: és exactament l'enunciat. El sou i els triennis són les retribucions bàsiques; l'atenció continuada, la carrera professional i el complement específic són retribucions complementàries i responen a la cobertura permanent del servei, al grau de desenvolupament professional reconegut i a les condicions particulars del lloc, respectivament. Cap de les tres no es fixa pel títol exigit.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 38
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 42.1.a) (retribucions bàsiques: el sou)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 43.2 (retribucions complementàries)
Pregunta 39
Quant als mèrits de la carrera professional de l'Institut Català de la Salut, es valoraran els factors següents:
- a) El compromís amb l'organització.
- b) La formació, la recerca i la docència.
- c) L'activitat assistencial.
- d) Totes les respostes són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes són correctes.
El II Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat fixa els mèrits de la carrera professional de l'ICS en tres blocs que es valoren alhora: l'activitat assistencial o equivalent, la formació continuada juntament amb la docència i la recerca, i el compromís amb l'organització. Com que el barem els puntua tots tres, cap de les tres respostes parcials no és completa i la resposta oficial és la que les recull. Al quadern aquesta opció va impresa sense la paraula «anteriors»: diu «Totes les respostes són correctes».
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 39
- II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'ICS — apartat 6, carrera professional i DPO (marc dels quatre nivells; substituït pel III Acord en allò que aquest modifica) — apartat 6.1 (carrera professional: factors de mèrit i crèdits)
- ICS — Carrera professional: nivells i requisits d'antiguitat — carrera professional: nivells, mèrits i requisits
Pregunta 40
La iniciativa del titular del lloc de treball es retribueix mitjançant:
- a) Els triennis
- b) El complement de productivitatResposta oficial
- c) El complement de carrera professional
- d) El complement específic
Resposta oficial: b) El complement de productivitat
L'article 43.2.c) de la Llei 55/2003 diu que el complement de productivitat està destinat a retribuir el rendiment especial, l'interès o la iniciativa del titular del lloc, la participació en programes o actuacions concretes i la contribució a l'assoliment dels objectius programats, amb avaluació prèvia dels resultats. La iniciativa, per tant, hi apareix amb aquest nom. Els triennis retribueixen l'antiguitat, la carrera professional el grau de desenvolupament reconegut i el complement específic les condicions particulars del lloc: cap dels tres no mira la iniciativa de qui l'ocupa.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 40
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 43.2.c) (complement de productivitat)
- II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'ICS — apartat 6, carrera professional i DPO (marc dels quatre nivells; substituït pel III Acord en allò que aquest modifica) — apartat 6.2 (retribució variable per compliment d'objectius)
Pregunta 41
Estan exclosos del Règim General de la Seguretat Social:
- a) Els treballadors per compte d'altri.
- b) Els conductors de vehicles de turisme al servei de particulars.
- c) El personal contractat dels serveis de notaries.
- d) Les persones que executin ocasionalment feines de caràcter amistós o de bon veïnatge.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Les persones que executin ocasionalment feines de caràcter amistós o de bon veïnatge.
L'article 137.a) de la Llei general de la Seguretat Social exclou del Règim General els treballs que s'executen ocasionalment mitjançant els anomenats serveis amistosos, benèvols o de bon veïnatge, precisament perquè no hi ha relació laboral. Les altres tres opcions són just el contrari: els treballadors per compte d'altri són el supòsit general d'inclusió de l'article 136.1, i els conductors de vehicles de turisme al servei de particulars i el personal contractat de les notaries hi figuren expressament com a col·lectius inclosos.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 41
- Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre) — art. 137.a) (exclusions del Règim General)
- Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre) — art. 136.1 (extensió del Règim General)
Pregunta 42
Els centres, els serveis i els establiments de l'Institut Català de la Salut es poden organitzar, entre d'altres, per mitjà de:
- a) Gerències territorials.
- b) Unitats de gestió sociosanitària.
- c) Unitats de gestió de suport al diagnòstic i al tractament.
- d) Totes les respostes anteriors són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes anteriors són correctes.
L'article 33 dels Estatuts de l'Institut Català de la Salut, aprovats pel Decret 13/2009, llista els òrgans de gestió amb què es poden organitzar els centres, els serveis i els establiments: gerències territorials, unitats de gestió d'atenció hospitalària, unitats de gestió d'atenció primària, unitats de gestió sociosanitària, unitats de gestió de suport al diagnòstic i al tractament i altres unitats que determini el Consell d'Administració. Les tres opcions parcials hi són, i per això la resposta oficial és la que les agrupa. L'article 13 de la Llei 8/2007 és la norma que habilita aquesta organització.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 42
- Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual s'aproven els Estatuts de l'Institut Català de la Salut — art. 33 (tipologia d'òrgans de gestió dels centres, serveis i establiments)
- Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut — NORMA VIGENT, citada sempre en el TEXT CONSOLIDAT del Portal Jurídic. Té 30 afectacions passives; la darrera és l'article 57 de la Llei 11/2026, del 9 de juliol (DOGC, en vigor el 14.07.2026), que va donar nova redacció als arts. 6.6 i 13.1. Modificacions anteriors rellevants: Llei 5/2020 (DA 8a), Llei 5/2017 art. 166 (art. 20.3, DA 7a, DT 3a), Llei 3/2015 art. 64 (arts. 13.2, 20.5 i 21.5), Llei 2/2014 art. 162 (art. 2.2 i derogació de l'art. 20.6), Llei 11/2011 arts. 22-32 (arts. 8, 12, 15 i 22, amb derogació dels arts. 8.2.i, 8.2.k, 12.4 i 12.5 i de la DT 2a) i Decret llei 4/2010 art. 12 (art. 19.1.c). ATENCIÓ: la redacció original de 2007 dels arts. 8.3, 12.3, 15, 19.1.c i 22 ja no és vigent. — art. 13 (organització dels centres, els serveis i els establiments)
Pregunta 43
El control financer de l'activitat de l'Institut Català de la Salut és competència de:
- a) La Direcció Gerència
- b) El Consell d'Administració
- c) La Direcció Econòmica
- d) La Intervenció GeneralResposta oficial
Resposta oficial: d) La Intervenció General
L'article 28.1 de la Llei 8/2007 atribueix el control financer de l'activitat de l'ICS a la Intervenció General, que l'exerceix pel procediment de control financer permanent i emet informes periòdics amb l'auditoria de legalitat i de l'eficàcia i l'eficiència de la gestió. La Direcció Gerència i el Consell d'Administració són òrgans de direcció de l'Institut i la Direcció Econòmica és una unitat interna: cap dels tres no pot fer un control que, per definició, ha de ser extern a l'entitat controlada.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 43
- Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut — NORMA VIGENT, citada sempre en el TEXT CONSOLIDAT del Portal Jurídic. Té 30 afectacions passives; la darrera és l'article 57 de la Llei 11/2026, del 9 de juliol (DOGC, en vigor el 14.07.2026), que va donar nova redacció als arts. 6.6 i 13.1. Modificacions anteriors rellevants: Llei 5/2020 (DA 8a), Llei 5/2017 art. 166 (art. 20.3, DA 7a, DT 3a), Llei 3/2015 art. 64 (arts. 13.2, 20.5 i 21.5), Llei 2/2014 art. 162 (art. 2.2 i derogació de l'art. 20.6), Llei 11/2011 arts. 22-32 (arts. 8, 12, 15 i 22, amb derogació dels arts. 8.2.i, 8.2.k, 12.4 i 12.5 i de la DT 2a) i Decret llei 4/2010 art. 12 (art. 19.1.c). ATENCIÓ: la redacció original de 2007 dels arts. 8.3, 12.3, 15, 19.1.c i 22 ja no és vigent. — art. 28.1 (control financer de l'ICS)
- Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya — arts. 63 a 71 (funció interventora i control financer)
Pregunta 44
Per raó de matrimoni, el personal estatutari té dret a un permís de:
- a) 2 setmanes
- b) 15 dies naturalsResposta oficial
- c) 30 dies naturals
- d) 1 mes
Resposta oficial: b) 15 dies naturals
El permís per matrimoni és de quinze dies. L'article 61.1 de la Llei 55/2003 remet el règim de festes i permisos del personal estatutari al que s'estableixi a cada comunitat autònoma, i la norma que s'hi aplica és l'article 48.l) del TREBEP, que fixa el permís per matrimoni en quinze dies; a l'Administració de la Generalitat es gaudeixen com a naturals. Ni dues setmanes, ni trenta dies, ni un mes tenen empara en cap precepte. Una precisió posterior a l'examen: des del Reial decret llei 5/2023 aquell mateix permís cobreix també el registre o la constitució formalitzada en document públic d'una parella de fet; la durada, en canvi, no ha canviat.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 44
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 48.l) (permís per matrimoni)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 61.1 (règim de festes i permisos del personal estatutari)
Pregunta 45
Criteri discutible La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota diu què no s'ha pogut verificar.
Els expedients generats per les reclamacions d'usuaris en el marc de l'atenció sanitària han de ser custodiats i conservats:
- a) Pel director o directora del centre durant 1 any
- b) Per l'equip directiu durant 2 anys
- c) Per la unitat d'atenció al ciutadà durant 2 anys
- d) Per la unitat d'atenció al ciutadà durant 5 anysResposta oficial
Resposta oficial: d) Per la unitat d'atenció al ciutadà durant 5 anys
La resposta oficial atribueix la custòdia i la conservació dels expedients de reclamacions a la unitat d'atenció al ciutadà i hi fixa cinc anys. No s'ha trobat cap document primari d'accés obert que digui ni l'una cosa ni l'altra: la Instrucció 03/2004 del CatSalut, que és la norma de referència en aquesta matèria, obliga l'entitat proveïdora a conservar el registre documental de les reclamacions i a tenir-ne els registres i els expedients permanentment a disposició del CatSalut, però no assigna la custòdia a cap unitat concreta ni fixa cap termini. El termini, en un document públic, sortiria de l'avaluació i la tria documental de la Llei 10/2001 d'arxius. Per això la pregunta es llegeix sencera, amb la resposta del tribunal intacta, i queda fora del banc puntuat.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 45
- CatSalut. Instrucció 03/2004, de 22 de novembre — Reclamacions i suggeriments — apartat 5.1.a) (registre i conservació documental de les reclamacions)
- Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents — arts. 6 i 7 (avaluació i tria de la documentació pública)
Pregunta 46
D'acord amb l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, la selecció del personal estatutari fix es farà, amb caràcter general:
- a) A través de concurs de mèrits
- b) Mitjançant el sistema d'oposició
- c) A través del sistema de concurs oposicióResposta oficial
- d) Per lliure designació
Resposta oficial: c) A través del sistema de concurs oposició
L'article 31.1 de la Llei 55/2003 diu que la selecció del personal estatutari fix s'ha d'efectuar, amb caràcter general, a través del sistema de concurs oposició. L'oposició i el concurs sols existeixen, però com a excepció: l'apartat 6 del mateix article els reserva a supòsits extraordinaris i excepcionals que ha de determinar cada servei de salut. La lliure designació és un sistema de provisió de llocs, no de selecció, i no dona mai accés a la condició de personal estatutari fix.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 46
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 31.1 (sistemes de selecció)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 31.6 (supòsits extraordinaris)
Pregunta 47
L'encàrrec de gestió, la delegació de signatura i la suplència alteren la titularitat de la competència?
- a) Sempre.
- b) En cap cas.Resposta oficial
- c) Quan ho determini una llei.
- d) Només a l'Administració General de l'Estat.
Resposta oficial: b) En cap cas.
Les tres figures són tècniques d'exercici, no de traspàs: l'encàrrec de gestió no suposa cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici (article 11.2 de la Llei 40/2015), la delegació de signatura no altera la competència de l'òrgan delegant (article 12.2) i la suplència no implica alteració de la competència (article 13.2). Per això la resposta és que en cap cas no l'alteren. La que exigiria una llei i la que la limita a l'Administració General de l'Estat no tenen empara en cap precepte: la regla és general i val per a totes les administracions.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 47
- Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — arts. 11.2, 12.2 i 13.2 (encàrrec de gestió, delegació de signatura i suplència)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — arts. 15.2, 16.1 i 17.1 (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 48
Quina de les finalitats següents NO és de la comptabilitat pública?
- a) Dispersió comptableResposta oficial
- b) Anàlisi i divulgació
- c) Control
- d) Gestió
Resposta oficial: a) Dispersió comptable
La pregunta demana la finalitat que NO ho és, i la «dispersió comptable» no apareix en cap catàleg: és exactament el contrari del que busca un sistema comptable, que és concentrar i homogeneïtzar la informació. L'article 74 del Decret legislatiu 3/2002 llista les finalitats reals —registrar l'execució del pressupost, conèixer la Tresoreria, reflectir el patrimoni, formar el compte general, facilitar dades per als comptes econòmics del sector públic i retre informació per a la presa de decisions—, que és el que la doctrina comptable agrupa com a gestió, control i anàlisi i divulgació. Les altres tres opcions són, doncs, finalitats certes.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 48
- Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya — art. 74 (finalitats de la comptabilitat pública)
- Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, per la qual s'aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) — marc conceptual, 1r (imatge fidel i informació útil per a la presa de decisions)
Pregunta 49
L'instrument per analitzar i avaluar l'aplicació del II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut i interpretar-lo és:
- a) El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut
- b) Les organitzacions sindicals signants de l'Acord
- c) La Comissió de SeguimentResposta oficial
- d) El Consell d'Administració de l'Institut Català de la Salut
Resposta oficial: c) La Comissió de Seguiment
L'apartat 5 del II Acord crea una Comissió paritària de seguiment formada per l'ICS i les organitzacions sindicals signants «com a instrument fonamental i primordial per analitzar i per avaluar l'aplicació de l'Acord i harmonitzar les interpretacions i la casuística que puguin sorgir en el seu desenvolupament». És, doncs, la Comissió de Seguiment. Les organitzacions sindicals signants en formen part, però no són elles soles l'instrument; el Consell d'Administració de l'ICS i el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut tenen funcions de govern i de coordinació que no inclouen interpretar aquest Acord.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 49
- II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'ICS — apartat 6, carrera professional i DPO (marc dels quatre nivells; substituït pel III Acord en allò que aquest modifica) — apartat 5 (Comissió de Seguiment) i 5.1 (competències)
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 38 (acords i pactes de negociació col·lectiva)
Pregunta 50
És causa d'extinció de la condició de personal estatutari fix:
- a) El trasllat a una plaça d'un altre servei de salut
- b) L'accés a un lloc directiu de les organitzacions internacionals
- c) La incapacitat temporal per motius de salut
- d) La jubilacióResposta oficial
Resposta oficial: d) La jubilació
L'article 21 de la Llei 55/2003 tanca en sis lletres les causes d'extinció de la condició de personal estatutari fix: renúncia, pèrdua de la nacionalitat presa en consideració per al nomenament, sanció disciplinària ferma de separació del servei, pena d'inhabilitació, jubilació i incapacitat permanent. La jubilació hi és; el trasllat a una plaça d'un altre servei de salut és mobilitat i manté la condició, l'accés a un lloc directiu d'una organització internacional dona lloc a serveis especials, i la incapacitat temporal és una situació transitòria que no extingeix res.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 50
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 21 (pèrdua de la condició de personal estatutari fix)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 64.1 (serveis especials)
Pregunta 51
Les taules dinàmiques són el resultat:
- a) D'unes consultes de modificació que es realitzen amb l'Access.
- b) D'una combinació de files i columnes d'un full Excel que mostren informació de resum de dades agrupades.Resposta oficial
- c) D'un filtre d'una columna d'un full Excel.
- d) D'un filtre d'una columna d'una taula d'Access.
Resposta oficial: b) D'una combinació de files i columnes d'un full Excel que mostren informació de resum de dades agrupades.
Una taula dinàmica de l'Excel és una eina de resum: combina files i columnes d'un full per mostrar informació agregada de dades agrupades, i permet reorganitzar-ne la disposició sense tocar les dades d'origen. L'ajuda de Microsoft ho descriu així en explicar com crear-ne una per analitzar dades d'un full de càlcul. Per això no és cap consulta de modificació de l'Access ni cap filtre d'una columna: un filtre amaga files, però no agrega res, i les consultes de l'Access treballen sobre taules d'una base de dades, no sobre el full.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 51
- Ajuda oficial de Microsoft per a l'Excel — «Crear una taula dinàmica per analitzar dades d'un full de càlcul» — crear una taula dinàmica per analitzar dades d'un full de càlcul
- Microsoft Support: «Filtrar datos de una tabla o un rango en Excel» — filtres de nombre — filtrar dades d'un interval o d'una taula
Pregunta 52
Criteri superat — la norma ha canviat La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota recull la correcció vigent.
D'acord amb el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, els contractes de serveis tenen una durada màxima, incloses les pròrrogues, de:
- a) 4 anys.
- b) 6 anys.Resposta oficial
- c) 10 anys.
- d) Poden ser de caràcter indefinit.
Resposta oficial: b) 6 anys.
El dia de la prova regia el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (Reial decret legislatiu 3/2011), l'article 303.1 del qual fixava per als contractes de serveis una vigència màxima de quatre anys i afegia que la durada total, incloses les pròrrogues, no podia excedir de sis anys. Aquesta és la resposta del tribunal i no es toca. Ara bé, el TRLCSP està derogat: l'article 29.4 de la Llei 9/2017 estableix que els contractes de subministraments i de serveis de prestació successiva tenen un termini màxim de durada de cinc anys, pròrrogues incloses. Avui la xifra correcta seria cinc, no sis. El que no ha canviat és que aquests contractes no poden ser indefinits.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 52
- Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) — NORMA DEROGADA per la Llei 9/2017; és la que estava vigent el dia de l'examen — art. 303.1 (durada dels contractes de serveis; norma vigent el dia de la prova)
- Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic — art. 29.4 (durada dels contractes de serveis de prestació successiva)
Pregunta 53
Segons la normativa vigent, quina de les afirmacions següents conté 3 principis d'actuació amb mitjans electrònics?
- a) Seguretat, accessibilitat i neutralitat tecnològicaResposta oficial
- b) Principi de proporcionalitat, complexitat administrativa i accessibilitat
- c) Principi de proporcionalitat, accessibilitat i cooperació entre organismes públics i privats
- d) Multicanalitat, neutralitat tecnològica i complexitat administrativa
Resposta oficial: a) Seguretat, accessibilitat i neutralitat tecnològica
L'article 4 de la Llei 29/2010 enumera els principis d'actuació de les entitats del sector públic de Catalunya quan fan servir mitjans electrònics, i entre ells hi ha l'accessibilitat (tercer), la seguretat (sisè) i la neutralitat tecnològica (setè): els tres de la resposta oficial. Les altres tres combinacions barregen principis reals —proporcionalitat, accessibilitat— amb conceptes que la llei no reconeix: la «complexitat administrativa» no hi és, i la cooperació que sí que hi apareix és la interadministrativa, no una cooperació amb organismes privats.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 53
- Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya — art. 4 (principis d'actuació amb mitjans electrònics)
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 13 (drets de les persones en les relacions amb les administracions per mitjans electrònics)
Pregunta 54
Els informes d'assistència s'han de conservar durant almenys:
- a) 2 anys
- b) 3 anys
- c) 5 anys, excepte els informes d'alta hospitalària que són 15 anysResposta oficial
- d) 20 anys
Resposta oficial: c) 5 anys, excepte els informes d'alta hospitalària que són 15 anys
A Catalunya el termini el fixa l'article 12 de la Llei 21/2000. L'apartat 4 obliga a conservar com a mínim quinze anys des de la data d'alta de cada procés assistencial un nucli taxat de documents, entre els quals hi ha els informes d'alta, i l'apartat 6 permet destruir la resta de documentació de la història clínica un cop passats cinc anys des d'aquella mateixa data. La resposta oficial reprodueix exactament aquest parell de terminis. Els vint anys eren la redacció original de l'any 2000, substituïda per la Llei 16/2010; els dos i els tres anys no han existit mai en aquesta norma.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 54
- Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica — art. 12.4 i 12.6 (conservació de la història clínica)
- Comissió Tècnica en Matèria de Documentació Clínica (Departament de Salut). Quadre de terminis de conservació de la documentació clínica (2017) — quadre de terminis de conservació de la documentació clínica (2017)
Pregunta 55
Una consulta en Access la utilitzem per:
- a) Preparar un formulari d'entrada de dades en una o diverses taules.
- b) Saber si existeix una taula dins de la base de dades.
- c) Obtenir una sèrie de files i columnes que satisfan unes determinades condicions d'una o diverses taules.Resposta oficial
- d) Obtenir la llista de les taules que no formen part de la base de dades.
Resposta oficial: c) Obtenir una sèrie de files i columnes que satisfan unes determinades condicions d'una o diverses taules.
Una consulta de l'Access serveix per recuperar dades: l'ajuda de Microsoft explica que la consulta de selecció és l'adequada quan es volen revisar dades d'alguns camps d'una taula, de diverses taules alhora o segons uns criteris determinats, i el resultat és un conjunt de files i columnes. És exactament la resposta oficial. Preparar un formulari d'entrada de dades és una altra funció de l'Access, i saber quines taules hi ha —o quines no hi ha— és feina del panell d'exploració de la base de dades, no d'una consulta.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 55
- Microsoft Support — Introducció a les consultes de l'Access: la consulta de selecció recupera files i columnes d'una o diverses taules segons uns criteris — consulta de selecció: revisar dades d'una o diverses taules segons criteris
- Ajuda oficial de Microsoft per a l'Access — «Afegir registres a una taula mitjançant una consulta d'annexió» — consultes d'acció (annexió)
Pregunta 56
D'acord amb la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, el descans maternal obligatori per a la mare, en cas de filiació biològica, és de:
- a) Les 6 primeres setmanes posteriors al partResposta oficial
- b) 2 mesos
- c) 112 dies
- d) 16 setmanes
Resposta oficial: a) Les 6 primeres setmanes posteriors al part
En cas de filiació biològica, l'article 11.2 de la Llei 8/2006 diu que les sis primeres setmanes posteriors al part són de descans obligatori per a la mare. És un mínim indisponible de protecció de la salut: la resta del permís es pot distribuir. Els altres valors de l'enunciat corresponen a altres coses o a res: les setze setmanes eren la durada total del permís de maternitat, i ni els dos mesos ni els cent dotze dies figuren a la norma com a descans obligatori. La mateixa regla de les sis setmanes és a l'article 49.a) del TREBEP.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 56
- Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya — art. 11.2 (permís per maternitat: descans obligatori)
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 49.a) (permís per naixement per a la mare biològica)
Pregunta 57
Són responsables dels procediments de gestió de les reclamacions que presenten els usuaris del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya:
- a) El CatSalut i l'Institut Nacional de la Seguretat Social
- b) Els directors o directores d'atenció primària
- c) Els gerents dels hospitals
- d) Les entitats proveïdores amb contracte o conveni amb el CatSalutResposta oficial
Resposta oficial: d) Les entitats proveïdores amb contracte o conveni amb el CatSalut
L'apartat 4.2 de la Instrucció 03/2004 del CatSalut ho diu sense embuts: les entitats proveïdores amb contracte o conveni amb el CatSalut són les responsables dels procediments de gestió de les reclamacions i dels suggeriments que els adrecen els usuaris, amb el registre, la resolució i la informació al reclamant. El CatSalut manté el sistema d'informació i el marc comú, però no gestiona la reclamació de cada centre; i ni els directors d'atenció primària ni els gerents dels hospitals apareixen com a responsables del procediment: la responsabilitat s'atribueix a l'entitat, no a un càrrec.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 57
- CatSalut. Instrucció 03/2004, de 22 de novembre — Reclamacions i suggeriments — apartat 4.2 (entitats proveïdores)
- Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) — art. 2 (entitats que configuren el SISCAT)
Pregunta 58
L'Estatut bàsic de l'empleat públic té per objecte:
- a) Establir les bases del règim estatutari de tots els funcionaris públics espanyols.
- b) Establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics inclosos en el seu àmbit d'aplicació.Resposta oficial
- c) Determinar les normes aplicables al personal laboral sotmès a l'Estatut dels treballadors.
- d) Determinar les normes aplicables supletòriament al personal laboral de les entitats locals.
Resposta oficial: b) Establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics inclosos en el seu àmbit d'aplicació.
L'article 1.1 del TREBEP diu que l'Estatut té per objecte establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics inclosos en el seu àmbit d'aplicació, i l'apartat 2 hi afegeix determinar les normes aplicables al personal laboral al servei de les administracions públiques. La precisió importa: no cobreix tots els funcionaris públics espanyols —l'article 4 exclou o sotmet a normativa pròpia col·lectius com el personal funcionari de les Corts Generals o el personal estatutari dels serveis de salut—, i el personal laboral no li queda sotmès per l'Estatut dels treballadors sinó pel mateix TREBEP, que s'hi aplica directament i no de manera només supletòria a les entitats locals.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 58
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 1.1 i 1.2 (objecte de l'Estatut)
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 4 (personal amb legislació específica)
Pregunta 59
Si alguna disposició atribueix competència a una Administració, sense especificar l'òrgan que l'ha d'exercir, s'entén que la facultat d'instruir i resoldre els expedients correspon als:
- a) Secretaris generals
- b) Directors generals
- c) Òrgans superiors de l'Administració
- d) Òrgans inferiors competents por raó de la matèria i del territoriResposta oficial
Resposta oficial: d) Òrgans inferiors competents por raó de la matèria i del territori
Quan una disposició atribueix una competència a una administració sense dir quin òrgan l'ha d'exercir, s'entén que la facultat d'instruir i resoldre correspon als òrgans inferiors competents per raó de la matèria i del territori; si n'hi ha més d'un, correspon al superior jeràrquic comú. És l'article 8.3 de la Llei 40/2015, que reprodueix l'article 12.3 de la Llei 30/1992. La regla és de desconcentració, de manera que atribuir-ho als òrgans superiors, als secretaris generals o als directors generals inverteix precisament el criteri legal. L'enunciat imprès al quadern porta l'errada «por raó de la matèria»; es reprodueix tal com surt al paper.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 59
- Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 8.3 (competència no atribuïda expressament a un òrgan)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 12.3 (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 60
Davant les administracions públiques, qui pot actuar en representació d'altres persones?
- a) Només els advocats i els procuradors.
- b) Només els notaris.
- c) Només aquells que exerceixin la pàtria potestat o la tutela.
- d) Qualsevol persona amb capacitat d'obrar.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Qualsevol persona amb capacitat d'obrar.
L'article 5.2 de la Llei 39/2015 permet actuar en representació d'una altra persona davant les administracions públiques a qualsevol persona física amb capacitat d'obrar, i també a les persones jurídiques sempre que els seus estatuts ho prevegin. No cal, doncs, ser advocat, procurador o notari, ni exercir la pàtria potestat o la tutela: aquests casos són representacions possibles, però no les úniques. Per a actes de mer tràmit la representació es presumeix; per a sol·licitar, recórrer, desistir o renunciar cal acreditar-la (article 5.3). La regla ja hi era a l'article 32 de la Llei 30/1992.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 60
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 5.2 i 5.3 (representació davant les administracions)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 32 (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 61
En relació amb els serveis prestats que s'han d'acreditar per accedir als diferents nivells de carrera professional de l'ICS, assenyaleu l'afirmació que NO és certa:
- a) Per accedir al nivell 2 de carrera professional es requereixen 11 o més anys.
- b) Els anys de serveis prestats com a funcionari al Departament de Salut es comptabilitzen pel còmput de serveis prestats pel canvi de nivell.Resposta oficial
- c) El temps de serveis del personal resident en formació resta exclòs.
- d) Els serveis prestats a temps parcial es computaran proporcionalment.
Resposta oficial: b) Els anys de serveis prestats com a funcionari al Departament de Salut es comptabilitzen pel còmput de serveis prestats pel canvi de nivell.
La pregunta demana l'afirmació que NO és certa, i és la que dona per computables els anys de servei prestats com a funcionari al Departament de Salut. El II Acord només computa els serveis prestats com a personal laboral o funcionari «a l'Institut Català de la Salut», i hi afegeix els de qui obté la condició d'estatutari per un procés d'integració convocat pel mateix Institut: els serveis en un altre organisme de la Generalitat no hi entren. Les altres tres afirmacions són certes i surten del mateix apartat: onze anys o més per al nivell 2, exclusió del temps de personal resident en formació i còmput proporcional del temps parcial.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 61
- II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'ICS — apartat 6, carrera professional i DPO (marc dels quatre nivells; substituït pel III Acord en allò que aquest modifica) — apartat 6.1.2, punt 3 (anys de serveis per nivell i serveis computables)
- ICS — Carrera professional: nivells i requisits d'antiguitat — requisits d'antiguitat per nivell
Pregunta 62
D'acord amb l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, el termini de presa de possessió del nou lloc obtingut per concurs de trasllat és de:
- a) 24 hores.
- b) 5 dies.
- c) Depèn de la categoria professional.
- d) D'un mes a comptar des del cessament de la destinació anterior si es canvia de servei de salut.Resposta oficial
Resposta oficial: d) D'un mes a comptar des del cessament de la destinació anterior si es canvia de servei de salut.
L'article 37.3 de la Llei 55/2003 estableix que, quan del procediment de mobilitat es deriva un canvi de servei de salut de destinació, el termini de presa de possessió és d'un mes a comptar des del dia del cessament en la destinació anterior, cessament que s'ha de produir en els tres dies següents a la notificació o publicació de la nova destinació. Ni les vint-i-quatre hores ni els cinc dies figuren a la norma, i el termini no depèn en cap cas de la categoria professional.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 62
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 37.3 (presa de possessió en la mobilitat voluntària)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 37.1 i 37.2 (concurs de trasllats)
Pregunta 63
Pel que fa a l'estructura del pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut, s'hi aprecia el pes més important en despeses:
- a) De capital
- b) Corrents de béns i serveis
- c) De personalResposta oficial
- d) Financeres
Resposta oficial: c) De personal
El pes més gran del pressupost de despeses de l'ICS és el capítol de personal, com correspon a una empresa pública que presta serveis assistencials amb desenes de milers de professionals. La pàgina de gestió econòmica de l'Institut ho quantifica: les remuneracions del personal (capítol 1) són el 63,8 % de la despesa, molt per damunt dels béns corrents i serveis i de la despesa farmacèutica (capítol 2). Les despeses de capital i les financeres tenen un pes marginal en un pressupost d'explotació d'aquesta naturalesa.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 63
- Institut Català de la Salut — Gestió econòmica: estructura del pressupost de despeses per capítols — estructura de la despesa per capítols
- Pressupostos de la Generalitat de Catalunya — Explicació de la classificació econòmica de la despesa — classificació econòmica de la despesa (capítols 1 a 9)
Pregunta 64
Per tenir dret a la prestació per incapacitat temporal derivada d'una malaltia comuna cal haver cotitzat, com a mínim:
- a) 180 dies en els 10 anys anteriors a la data en què es produeix el fet causant.
- b) 180 dies dins els 5 anys immediatament anteriors a la data en què es produeix el fet causant.Resposta oficial
- c) 360 dies en els 10 anys anteriors a la data en què es produeix el fet causant.
- d) 360 dies en els 5 anys anteriors a la data en què es produeix el fet causant.
Resposta oficial: b) 180 dies dins els 5 anys immediatament anteriors a la data en què es produeix el fet causant.
Per cobrar la prestació d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna cal acreditar cent vuitanta dies cotitzats dins dels cinc anys immediatament anteriors al fet causant: ho diu l'article 172.a) de la Llei general de la Seguretat Social. En canvi, si la incapacitat deriva d'accident —sigui o no de treball— o de malaltia professional, no s'exigeix cap període mínim de cotització. Les combinacions de tres-cents seixanta dies o de deu anys no corresponen a aquesta prestació.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 64
- Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre) — art. 172.a) (beneficiaris del subsidi d'incapacitat temporal)
- Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre) — art. 169.1 (situacions determinants de la incapacitat temporal)
Pregunta 65
A què tenen dret els ciutadans i les ciutadanes en les seves relacions amb les administracions públiques?
- a) A no presentar documents no exigits per les normes aplicables al procediment que es tracti, o que ja es trobin en poder de l'Administració actuant.Resposta oficial
- b) A escollir l'òrgan de tramitació dels expedients administratius.
- c) Que sigui l'Administració pública més propera al seu domicili qui resolgui.
- d) A establir el termini en què desitja que es resolguin les seves pretensions.
Resposta oficial: a) A no presentar documents no exigits per les normes aplicables al procediment que es tracti, o que ja es trobin en poder de l'Administració actuant.
L'article 53.1.d) de la Llei 39/2015 reconeix a qui és part en un procediment el dret a no presentar dades ni documents no exigits per les normes aplicables, que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per elles. És el dret que fa possible la interoperabilitat administrativa. Les altres tres afirmacions no existeixen com a dret: ni es tria l'òrgan de tramitació, ni resol l'administració més propera al domicili —resol l'òrgan competent—, ni la persona interessada fixa el termini de resolució, que el determina la norma del procediment.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 65
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 53.1.d) (drets de la persona interessada en el procediment)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 35.f) (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 66
D'acord amb l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, l'incompliment de la normativa d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques pot ser:
- a) Causa de falta greu o molt greu.Resposta oficial
- b) No és sancionable.
- c) Només és motiu de sanció disciplinària d'amonestació.
- d) Només és sancionable per al personal estatutari sanitari.
Resposta oficial: a) Causa de falta greu o molt greu.
L'incompliment de la normativa d'incompatibilitats és sancionable, i la gravetat depèn del resultat: l'article 72.2.l) de la Llei 55/2003 el tipifica com a falta molt greu quan suposa el manteniment d'una situació d'incompatibilitat, i l'article 72.3.h) com a falta greu quan es tracta d'incomplir terminis o altres disposicions de procediment sense arribar a aquell manteniment. Per això la resposta que el situa entre les faltes greus o molt greus és la correcta: ni queda sense sanció, ni es limita a una amonestació, ni afecta només el personal sanitari —el règim disciplinari és de tot el personal estatutari.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 66
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 72.2.l) i 72.3.h) (faltes molt greus i greus en matèria d'incompatibilitats)
- Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques — art. 20 (règim disciplinari de les incompatibilitats)
Pregunta 67
La competència dels òrgans administratius és:
- a) IrrenunciableResposta oficial
- b) Compartida
- c) Denunciable
- d) Intemporal
Resposta oficial: a) Irrenunciable
L'article 8.1 de la Llei 40/2015 comença dient que la competència és irrenunciable i s'ha d'exercir pels òrgans que la tenen atribuïda com a pròpia, llevat dels casos de delegació o avocació. Justament per això existeixen la delegació, l'avocació, l'encàrrec de gestió o la suplència: són maneres d'exercir-la, no de desprendre-se'n. Ni és compartida per naturalesa, ni és denunciable —la denúncia és un acte d'una persona interessada, no una qualitat de la competència—, ni és intemporal: la competència s'atribueix i es modifica per norma. La regla era idèntica a l'article 12.1 de la Llei 30/1992.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 67
- Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 8.1 (la competència és irrenunciable)
- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) — NORMA DEROGADA amb efectes del 2 d'octubre de 2016 per la disposició derogatòria única.2.a) de la Llei 39/2015. És la norma de procediment vigent el dia de les proves anteriors a aquella data, en la redacció donada per la Llei 4/1999 — art. 12.1 (norma vigent el dia de la prova)
Pregunta 68
Segons la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, que són els consorcis?
- a) Òrgans col·legiats
- b) Òrgans consultius
- c) Entitats de dret privat
- d) Entitats de dret públicResposta oficial
Resposta oficial: d) Entitats de dret públic
L'article 113.2 de la Llei 26/2010 diu que els consorcis són entitats de dret públic, de caràcter associatiu i naturalesa voluntària, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per crear i gestionar serveis i fer activitats i obres. No són, doncs, ni òrgans col·legiats ni òrgans consultius —tenen personalitat jurídica pròpia, cosa que un òrgan no té mai— ni entitats de dret privat, encara que hi puguin participar entitats privades sense ànim de lucre. La Llei 40/2015 diu el mateix al seu article 118.1. L'enunciat imprès al quadern porta «que són els consorcis?» sense accent a «què»; es reprodueix tal com surt.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 68
- Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — art. 113.2 (naturalesa dels consorcis)
- Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 118.1 (definició de consorci)
Pregunta 69
Quina de les afirmacions següents és FALSA?
- a) La prevenció es limita a la cura que ha de tenir el treballador en el moment de realitzar una feina concreta pròpia del seu lloc de treball.Resposta oficial
- b) El risc laboral és la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat del treball.
- c) L'equip de treball és qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball.
- d) L'equip de protecció individual és qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador per a la seva protecció davant d'un o diversos riscos per a la seva seguretat o salut en el treball.
Resposta oficial: a) La prevenció es limita a la cura que ha de tenir el treballador en el moment de realitzar una feina concreta pròpia del seu lloc de treball.
La pregunta demana la falsa, i és la que redueix la prevenció a la cura que ha de tenir el treballador en el moment de fer una feina concreta. L'article 4.1 de la Llei 31/1995 defineix la prevenció com el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases de l'activitat de l'empresa per evitar o disminuir els riscos derivats del treball: és una obligació organitzativa de l'empresa, no una precaució individual. Les altres tres afirmacions reprodueixen les definicions legals de risc laboral (article 4.2), d'equip de treball (article 4.6) i d'equip de protecció individual (article 4.8).
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 69
- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals — art. 4.1, 4.2, 4.6 i 4.8 (definicions de prevenció, risc laboral, equip de treball i EPI)
- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals — art. 14 (dret a la protecció i deure empresarial de prevenció)
Pregunta 70
En relació amb l'obligació de cotitzar:
- a) Neix amb l'inici de l'activitat laboral.
- b) Es manté durant tot el període en què el treballador desenvolupa l'activitat.
- c) És vigent durant la incapacitat temporal i durant el descans per maternitat i paternitat.
- d) Totes les respostes anteriors són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes anteriors són correctes.
L'article 144 de la Llei general de la Seguretat Social diu les tres coses de l'enunciat: l'obligació de cotitzar neix amb l'inici de la prestació del treball, inclòs el període de prova (apartat 1); es manté durant tot el període en què el treballador és en alta o presta serveis (apartat 2), i continua durant la incapacitat temporal, sigui quina en sigui la causa, i durant el naixement i la cura del menor (apartat 4). Com que les tres són certes, la resposta oficial és la que les agrupa. Un matís de vocabulari: des del Reial decret llei 6/2019 els permisos de maternitat i paternitat s'anomenen «naixement i cura del menor», però l'obligació de cotitzar durant aquells períodes no ha canviat.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 70
- Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre) — art. 144 (durada de l'obligació de cotitzar)
- Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre) — art. 141 i 142 (subjectes obligats i subjecte responsable de la cotització)
Pregunta 71
Criteri superat — la norma ha canviat La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota recull la correcció vigent.
Es consideren contractes menors segons el Text refós de la Llei de contractes del sector públic:
- a) Els contractes d'obres d'un import inferior a 50.000 €.
- b) Els contractes de subministraments d'un import inferior a 18.000 €.
- c) Els contractes de serveis per un import inferior a 100.000 €.
- d) Les respostes a) i b) són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Les respostes a) i b) són correctes.
El dia de la prova l'article 138.3 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic definia com a contractes menors els d'import inferior a 50.000 euros en obres i a 18.000 euros en la resta —subministraments inclosos—, de manera que les dues xifres de l'enunciat eren totes dues certes i el tribunal va marcar la resposta que les agrupa; els 100.000 euros en serveis no han existit mai. Aquells llindars ja no són vigents: l'article 118.1 de la Llei 9/2017 els va abaixar a menys de 40.000 euros en obres i menys de 15.000 euros en subministraments i serveis, i hi va afegir que el contracte menor no pot durar més d'un any ni prorrogar-se.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 71
- Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) — NORMA DEROGADA per la Llei 9/2017; és la que estava vigent el dia de l'examen — art. 138.3 (contractes menors; norma vigent el dia de la prova)
- Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic — art. 118.1 (contractes menors)
Pregunta 72
La targeta sanitària europea (TSE):
- a) És vàlida per a desplaçaments amb la finalitat de rebre tractaments mèdics.
- b) Acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries que resulten necessàries, d'acord amb la legislació del país d'origen.
- c) Acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries que resulten necessàries, d'acord amb la legislació del país d'estada.Resposta oficial
- d) És el document vàlid per rebre prestacions sanitàries en el cas de canvi de residència entre estats membres de la Unió Europea.
Resposta oficial: c) Acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries que resulten necessàries, d'acord amb la legislació del país d'estada.
La targeta sanitària europea acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries que resultin necessàries durant una estada temporal en un altre estat, i les condicions les fixa la legislació del país d'estada, no la del país d'origen: per això pot caldre assumir-hi els mateixos copagaments que un assegurat local. La Seguretat Social ho adverteix expressament: la targeta no és vàlida quan el desplaçament té per finalitat rebre tractament mèdic —per a això hi ha un formulari específic amb autorització prèvia— ni quan es trasllada la residència a un altre estat membre.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 72
- Seguretat Social — Targeta sanitària europea (TSE): qui la pot sol·licitar, validesa i ús — validesa i abast de la targeta sanitària europea
- Seguretat Social — Targeta sanitària europea (TSE): qui la pot sol·licitar, validesa i ús — supòsits en què la TSE no és vàlida (tractament programat i canvi de residència)
Pregunta 73
Els documents electrònics poden néixer digitals o procedir d'una digitalització segura. La digitalització segura consisteix a:
- a) Només escanejar el document original.
- b) Capturar la imatge en suport paper i afegir-la a l'expedient.
- c) Capturar la imatge del document en suport paper i, previ acarament amb l'original, signar-la electrònicament.Resposta oficial
- d) Escanejar la documentació i encriptar-la per afegir-la a l'expedient.
Resposta oficial: c) Capturar la imatge del document en suport paper i, previ acarament amb l'original, signar-la electrònicament.
Digitalitzar amb garanties no és només escanejar: la Norma tècnica d'interoperabilitat de digitalització de documents exigeix que la imatge electrònica sigui fidel al document d'origen, que porti les metadades mínimes obligatòries i que, si escau, se signi electrònicament. Aquesta signatura sobre una imatge acarada amb l'original és el que converteix la còpia en un document electrònic amb valor, i és el que fa l'article 27.3 de la Llei 39/2015 en regular les còpies autèntiques de documents en paper. Per això les respostes que es queden en escanejar, en enganxar la imatge a l'expedient o en encriptar-la descriuen una digitalització qualsevol, no una de segura.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 73
- Norma tècnica d'interoperabilitat de digitalització de documents (Resolució de 19 de juliol de 2011, Esquema Nacional d'Interoperabilitat): metadades mínimes obligatòries i signatura de la imatge — apartats III i V (components del document digitalitzat i procés de digitalització)
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 27.3 (còpies autèntiques de documents en paper)
Pregunta 74
A què ens referim quan parlem de concepte de dissociació de dades?
- a) A qualsevol tractament de dades personals de manera que la informació que s'obtingui no es pugui associar a una persona identificada o identificable.Resposta oficial
- b) A qualsevol tractament de dades personals de manera que la informació que s'obtingui es pugui associar clarament a una persona identificada o identificable.
- c) A qualsevol tractament d'encriptació quan transferim informació electrònicament.
- d) A la pèrdua de la propietat de les dades que pateix el seu titular.
Resposta oficial: a) A qualsevol tractament de dades personals de manera que la informació que s'obtingui no es pugui associar a una persona identificada o identificable.
Dissociar dades és tractar-les de manera que la informació obtinguda no es pugui associar a una persona identificada o identificable: era la definició de l'article 3.f) de la Llei orgànica 15/1999 i és exactament la resposta del tribunal. La idea continua vigent amb un altre nom: el considerant 26 del RGPD deixa fora del seu àmbit la informació anònima, la que no permet identificar ningú, i la distingeix de la pseudonimització de l'article 4.5, que sí que permet reidentificar amb informació addicional. La resposta que parla d'associar clarament la informació a una persona afirma el contrari, i ni l'encriptació ni la pèrdua de propietat de les dades tenen res a veure amb el concepte.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 74
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades — art. 4.5 i considerant 26 (pseudonimització i informació anònima)
- Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) — art. 5 (deure de confidencialitat) i disposició addicional 17a (tractaments de dades de salut)
Pregunta 75
Criteri superat — la norma ha canviat La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota recull la correcció vigent.
Qui té la condició de persona beneficiària de l'assegurat a efectes de l'assistència sanitària a càrrec de fons públics?
- a) El cònjuge de la persona assegurada o la parella de fet.
- b) L'excònjugue o persona separada judicialment, a càrrec de la persona assegurada amb dret a percebre pensió obligatòria.
- c) El descendent, o persona assimilada d'aquest, no donat d'alta a la Seguretat Social, de la persona assegurada o del seu cònjuge, menor de 26 anys o major amb discapacitat superior al 65%.
- d) Totes les respostes anteriors són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes anteriors són correctes.
Les tres condicions de beneficiari que enumera l'enunciat són les tres lletres de l'article 2.1 del Reial decret 1192/2012: el cònjuge o la parella de fet, l'excònjuge o la persona separada judicialment a càrrec amb dret a pensió compensatòria, i el descendent o assimilat menor de vint-i-sis anys —o major amb discapacitat reconeguda igual o superior al 65 %—. Per això la resposta oficial és la que les recull totes. El règim, però, ha canviat: el Reial decret llei 7/2018 va suprimir la parella assegurat/beneficiari i, des d'aleshores, l'article 3 de la Llei 16/2003 reconeix el dret a la protecció de la salut per títol propi a totes les persones amb nacionalitat espanyola i a les estrangeres residents, de manera que avui ningú no accedeix a l'assistència «com a beneficiari» d'una altra persona. El quadern imprimeix «L'excònjugue»; es reprodueix tal com surt.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 75
- Reial decret 1192/2012, de 3 d'agost, pel qual es regula la condició d'assegurat i de beneficiari a efectes de l'assistència sanitària a Espanya a càrrec de fons públics — el seu règim va quedar desplaçat pel Reial decret llei 7/2018, d'accés universal al SNS — art. 2.1 (qui té la condició de beneficiari)
- Llei 9/2017, del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut — art. 2 (universalització de l'assistència sanitària a Catalunya)
Pregunta 76
En funció dels instruments de mesura, els objectius per percebre el complement de productivitat variable a l'Institut Català de la Salut poden ser:
- a) Individuals
- b) De servei/d'equip
- c) Qualitatius o quantitatiusResposta oficial
- d) Institucionals
Resposta oficial: c) Qualitatius o quantitatius
L'apartat 6.2.3 del II Acord classifica els objectius de la direcció per objectius de l'ICS de dues maneres. Per l'abast, poden ser institucionals o globals d'hospital o d'àmbit, de servei o d'equip, i individuals. Per l'instrument de mesura —que és el que demana l'enunciat—, poden ser qualitatius o quantitatius. Les altres tres respostes són certes com a tipus d'objectiu, però pertanyen a la classificació per abast, no a la de l'instrument de mesura.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 76
- II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l'ICS — apartat 6, carrera professional i DPO (marc dels quatre nivells; substituït pel III Acord en allò que aquest modifica) — apartat 6.2.3 (tipus d'objectius de la DPO)
- Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut — art. 43.2.c) (complement de productivitat)
Pregunta 77
En un full Excel, si una cel·la està formatada com a numèrica:
- a) No hi podem escriure text.
- b) Els números sempre tindran dos decimals. Els positius es veuran en negre i els negatius es veuran en vermell.
- c) Els números es veuran segons el format numèric definit que haguem escollit.Resposta oficial
- d) Sempre tindrà el signe “+” o “-“ al principi.
Resposta oficial: c) Els números es veuran segons el format numèric definit que haguem escollit.
Donar format numèric a una cel·la de l'Excel no canvia el número que hi ha desat: només canvia com es mostra. L'ajuda de Microsoft ho explica en presentar els formats de número disponibles —moneda, percentatge, data, científic, personalitzat—, cadascun amb la seva manera de presentar el valor. Per això no és cert que la cel·la deixi d'admetre text, ni que imposi sempre dos decimals amb els negatius en vermell —això és una tria del format concret, no una regla—, ni que hi aparegui sempre un signe al principi.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 77
- Microsoft Support — Formats de número disponibles a l'Excel: el número es mostra segons el format numèric triat per a la cel·la — formats de número disponibles a l'Excel
- Microsoft Support: «Guardar un libro con otro formato de archivo» — desar amb el format d'una versió anterior d'Excel — aplicar i desar formats de cel·la
Pregunta 78
L'Estatut bàsic de l'empleat públic és d'aplicació al personal:
- a) Funcionari de les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia.
- b) De les administracions de les entitats locals.
- c) De les universitats públiques.
- d) Totes les respostes anteriors són certes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Totes les respostes anteriors són certes.
L'article 2.1 del TREBEP enumera cinc administracions on s'aplica l'Estatut al personal funcionari i, en el que escaigui, al laboral: l'Administració General de l'Estat, les de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, les de les entitats locals, els organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents de qualsevol administració, i les universitats públiques. Les tres opcions parcials hi són totes, i per això la resposta oficial és la que les agrupa.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 78
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 2.1 (àmbit d'aplicació)
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 2.3 i 2.4 (aplicació al personal investigador i a altres col·lectius)
Pregunta 79
Criteri superat — la norma ha canviat La resposta marcada continua sent la del tribunal; l'explicació de sota recull la correcció vigent.
Quina de les afirmacions següents és correcta quan parlem de dades relatives a la salut?
- a) Es tractaran d'acord amb el que disposa la legislació estatal o autonòmica sobre sanitat, encara que sigui en perjudici de l'article 11 de la Llei 15/1999. Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal.
- b) Només podran ser recollides, tractades i cedides, per raons d'interès general, quan ho disposi una llei o quan l'afectat ho autoritzi expressament.Resposta oficial
- c) Són dades amb baix nivell de protecció.
- d) Cap de les anteriors és correcta.
Resposta oficial: b) Només podran ser recollides, tractades i cedides, per raons d'interès general, quan ho disposi una llei o quan l'afectat ho autoritzi expressament.
La resposta del tribunal és la que exigeix una llei o l'autorització expressa de la persona afectada per recollir, tractar i cedir dades de salut per raons d'interès general: era l'article 7.3 de la Llei orgànica 15/1999, la norma vigent el dia de la prova. Aquella llei està derogada per la Llei orgànica 3/2018 i el règim d'avui és el de l'article 9 del RGPD, que parteix d'una prohibició general de tractar dades de salut i l'aixeca en deu supòsits taxats —consentiment explícit, medicina preventiva o laboral, interès vital, interès públic en salut pública, entre altres—, amb la reserva de llei que hi afegeix l'article 9.2 de la Llei orgànica 3/2018. L'estructura «llei o consentiment» es manté, però la cita de l'opció que parla de l'article 11 de la Llei 15/1999 ja no descriu cap norma en vigor. El que no ha canviat és que les dades de salut mai no són dades de baix nivell de protecció: són categoria especial.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 79
- Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal — NORMA DEROGADA amb efectes del 7 de desembre de 2018 per la disposició derogatòria única de la LO 3/2018 — art. 7.3 (dades especialment protegides; norma derogada)
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades — art. 9 (tractament de categories especials de dades personals)
Pregunta 80
La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, defineix que les màquines, aparells, instruments o instal·lacions utilitzades en el treball són:
- a) Equip de treball.Resposta oficial
- b) Béns que són l'actiu de l'empresa.
- c) Elements interns que conformen l'empresa.
- d) Elements interns i externs que conformen l'empresa.
Resposta oficial: a) Equip de treball.
L'article 4.6 de la Llei 31/1995 defineix l'equip de treball com «qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball»: és literalment l'enunciat. La definició importa perquè obre l'obligació de l'article 17.1 —que els equips siguin adequats i no suposin un risc— i el desplegament del Reial decret 1215/1997. Les altres tres respostes són categories comptables o organitzatives sense contingut preventiu: la llei de prevenció no classifica els equips com a actiu de l'empresa ni com a elements interns o externs.
Font oficial
- Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161), convocatòria torn lliure 2015 (AUX.ADM-T.LLIURE-2015), fet el 19.06.2016, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 80
- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals — art. 4.6 (definició d'equip de treball)
- Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball (modificat pel RD 2177/2004) — art. 2 i annex I (disposicions mínimes de seguretat dels equips de treball)
Font oficial i condicions de reutilització
Enunciat i patró de correcció publicats per l'ICS. Documents consultats el 27.07.2026.
- Enunciat oficial de l'examen (PDF, ICS)
- Patró de respostes correctes (PDF, ICS)
- Pàgina de l'ICS d'on provenen els documents
Criteris de realització i valoració publicats pel tribunal
El quadern publicat d'aquesta convocatòria conté només el test. PORTADA: «CONVOCATÒRIA AUX.ADM-T.LLIURE-2015. Primera prova. Data: 19 de juny de 2016». No hi ha portada d'exercici, ni pàgina de «RECULL dels criteris», ni cap supòsit pràctic: les 80 preguntes van numerades de l'1 a la 80, amb quatre respostes alternatives cadascuna, i el quadern s'acaba a la pregunta 80. El patró de correcció oficial (PLANTILLA TEST 1a. prova AUX.ADM-T.LLIURE-2015, 21.06.2015; casella manuscrita «Data 21.6.2016», «Categoria AUXILIAR ADMINISTRATIU/IVA») resol exactament les caselles 1 a 80 i deixa buida tota la resta del full; no hi ha cap casella ratllada ni cap anotació d'anul·lació. El quadern no indica el temps de realització.
Contingut reproduït sense modificacions a l'empara de les condicions de reutilització de la informació pública de la Generalitat de Catalunya. OposICS no és l'Institut Català de la Salut ni hi té cap vincle.
Ja l'has llegit. Ara fes-lo de veritat.
Llegir un examen resolt i fer-lo amb el cronòmetre en marxa no s'assemblen gens. El simulacre oficial et dona el mateix examen sencer, amb temps, correcció automàtica i la nota per exercici tal com la calcula el tribunal.
Fes-lo com a simulacre oficial cronometrat Mira el temari complet Comença pel tema gratuït
El simulacre oficial necessita compte i l'accés a la categoria. Les preguntes d'aquesta pàgina són obertes.
Altres exàmens resolts
- Infermeria 2022 (model A) — Primer exercici de 70 preguntes de test i segon exercici amb tres supòsits pràctics de 25 preguntes. Fet el 2 de juny de 2024 per la categoria A2-129.
- Infermeria 2018 (model A) — Primer exercici de 76 preguntes de test i segon exercici amb tres supòsits pràctics de 24 preguntes. Fet el 12 de maig de 2019 per la categoria A2-129, en dues hores per als dos exercicis.
- Infermeria 2016 (promoció interna) — Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb dos supòsits pràctics alternatius de 20 preguntes cadascun: cada aspirant en triava un, i aquí hi ha els dos resolts. Fet l'11 de juny de 2017 per la categoria A2-129.
- Infermeria 2015 (torn lliure) — Un únic exercici de 100 preguntes de test, sense supòsits pràctics: és el paper d'infermeria més antic que hem comentat. Fet el 19 de juny de 2016 per la categoria A2-129, model A dels quatre que va publicar l'ICS. El quadern no publica el temps de realització i cinc preguntes (13, 24, 71, 72 i 100) demanen marcar-ne dues o tres de correctes: surten amb totes les respostes del patró assenyalades.
- TCAI 2022 (model A) — Primer exercici de 60 preguntes de test i segon exercici amb dos supòsits pràctics de 20 preguntes. Fet el 2 de juny de 2024 per la categoria C2-159.
- TCAI 2018 (torn lliure) — Primer exercici de 59 preguntes de test i segon exercici amb tres supòsits pràctics de 7 preguntes cadascun, numerades de la 101 a la 121. Fet el 2 de juny de 2019 per la categoria C2-159, en model únic i amb 90 minuts per als dos exercicis. El tribunal no en va anul·lar cap.
- TCAI 2015 (torn lliure) — Un únic exercici de 80 preguntes de test, sense supòsits pràctics: és el paper de TCAI més antic que hem comentat. Fet el 19 de juny de 2016 per la categoria C2-159, en model únic. El quadern no publica el temps de realització i el tribunal va anul·lar la pregunta 74.
- Auxiliar administratiu/iva 2022 (model A) — Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb un supòsit pràctic de 25 preguntes. Fet el 16 de juny de 2024 per la categoria C2-161, la segona amb més places de la convocatòria (1.295).
- Auxiliar administratiu/iva 2016 (promoció interna) — Primer exercici de 40 preguntes de test i segon exercici amb un sol supòsit pràctic de 20 preguntes, numerades de la 101 a la 120. Fet el 10 de juny de 2017 per la categoria C2-161, en model únic. El quadern no publica el temps de realització i el tribunal no va anul·lar cap pregunta.
- Zelador/a 2022 — Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb dos supòsits pràctics de 7 preguntes cadascun. Fet el 26 de maig de 2024 per la categoria E-177, en model únic i amb 80 minuts per als dos exercicis.
- Zelador/a 2018 (torn lliure) — Primer exercici de 45 preguntes de test i segon exercici amb tres supòsits pràctics de 10, 8 i 7 preguntes, numerades de la 101 a la 125. Fet el 10 de març de 2019 per la categoria E-177, en model únic. El quadern no publica el temps de realització i el tribunal no va anul·lar cap pregunta.
- Zelador/a 2015 (torn lliure) — Un únic exercici de 70 preguntes de test, sense supòsits pràctics: és el paper de zelador/a més antic que hem comentat. Fet el 19 de juny de 2016 per la categoria E-177, en model únic. El quadern no publica el temps de realització i el tribunal no va anul·lar cap pregunta. Unes quantes preguntes d'ofimàtica es responen mirant una icona del Word que el text no pot reproduir: aquí van descrites entre claudàtors.
- Administratiu/iva 2022 — Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb un supòsit pràctic de 24 preguntes. Fet el 16 de juny de 2024 per la categoria C1-151, en model únic i amb 1 hora i 45 minuts per als dos exercicis. La pregunta 34 la va anul·lar el tribunal.
- Administratiu/iva 2016 (promoció interna) — Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb un sol supòsit pràctic de 25 preguntes, numerades de la 101 a la 125. Fet el 10 de juny de 2017 per la categoria C1-151, en model únic. El quadern no publica el temps de realització i el tribunal no va anul·lar cap pregunta.
- Administratiu/iva 2009 (torn lliure) — Un únic exercici de 75 preguntes de test, sense supòsits pràctics. Fet el 15 de maig de 2010 per la categoria C1-151, model A dels quatre que va publicar l'ICS: els quatre quaderns són el mateix qüestionari barrejat, i ens han servit per validar la clau. El quadern no publica el temps de realització i el tribunal no va anul·lar cap pregunta.
- Administratiu/iva 2003 (torn lliure) — Un únic exercici de test, sense supòsits pràctics: és el paper més antic del fons. Fet el 23 de novembre de 2003 a la Universitat Pompeu Fabra per la categoria C1-151, model A. El tribunal va anul·lar les preguntes 28 i 45 i les va substituir per la 77 i la 78 del quadern de reserva, i també va anul·lar la 76; per això la pàgina en reprodueix 78 i només en puntuen 75. El quadern no publica el temps de realització.
Temari i tests per categoria
Cada fitxa detalla el temari complet, què inclou l'accés, el preu i les fonts oficials en què es basa cada tema.
- Oposició d'Infermeria de l'ICS (A2-129) — 8 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
- Oposició de TCAI de l'ICS (C2-159) — 5 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
- Oposició d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161) — 5 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
- Oposició de Zelador/a de l'ICS (E-177) — 6 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
- Oposició d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151) — 30 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
Continua per aquí
- Índex d'exàmens anteriors de l'ICS Tots els PDFs oficials publicats, per categoria i any, amb els patrons de correcció.
- Anàlisi dels 7 exàmens publicats Quant pesa el bloc transversal, comptat pregunta per pregunta.
- Com funciona l'examen de l'ICS Exercicis, mínims, puntuació sobre 150 i fase de concurs.
- Calendari de la convocatòria 100-2025 Què ha passat, què ve i quan es publica cada cosa.
- La prova de català i la de castellà C1 per a infermeria, administratiu/iva i auxiliar administratiu/iva; B1 per a TCAI i zelador/a. Amb exempcions i format.
- Respostes curtes a les preguntes més buscades Places, dates, descompte per error i requisits, amb font.
Torna a tots els exàmens resolts
Vigència revisada el 14.09.2026 · 08.08.2026