Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS resolt i explicat
Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb un supòsit pràctic de 24 preguntes. Fet el 16 de juny de 2024 per la categoria C1-151, en model únic i amb 1 hora i 45 minuts per als dos exercicis. La pregunta 34 la va anul·lar el tribunal.
Fitxa de l'examen
| Categoria | Administratiu/iva, grup C subgrup C1 (C1-151) |
|---|---|
| Convocatòria | 100 |
| Model | — |
| Data de la prova | 16.06.2024 |
| Preguntes | 74 (50 + 24) |
| Temps | 105 minuts |
| Opcions per pregunta | 4 |
| Errades | No descompten |
Cobertura de les explicacions: 74/74
Primer exercici — test
Preguntes d'opció múltiple amb quatre alternatives i una de correcta.
Pregunta 1
Per assolir el 3er nivell de la carrera professional del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut, quants anys de serveis prestats en un mateix grup professional s'han d'acreditar com a mínim?
- a) 15 anys
- b) 12 anys
- c) 18 anysResposta oficial
- d) 11 anys
Resposta oficial: c) 18 anys
La clau oficial del tribunal marca 18 anys. La carrera professional de l'ICS reconeix el desenvolupament professional per nivells i cada nivell exigeix un mínim d'anys de serveis prestats en el mateix grup professional; per al tercer nivell aquest mínim és de 18 anys segons les bases de la convocatòria de carrera professional de l'ICS (DOGC de 21.11.2019), que és la que el mateix examen reprodueix al supòsit pràctic. Les altres xifres corresponen a nivells inferiors o no són cap dels llindars de les bases.
Font oficial
Pregunta 2
Qui aprova el pressupost de l'Institut Català de la Salut?
- a) La Junta Rectora de l'ICS
- b) El Parlament de CatalunyaResposta oficial
- c) El Govern de Catalunya
- d) El Departament de Salut
Resposta oficial: b) El Parlament de Catalunya
El pressupost de l'ICS s'integra en el pressupost de la Generalitat, i qui aprova la llei de pressupostos és el Parlament de Catalunya. L'article 26 de la Llei 8/2007 ho diu en dos passos: el pressupost de l'ICS es regeix per la normativa de finances públiques i per les lleis de pressupostos (26.1) i l'ICS adequa el seu funcionament al pressupost inclòs en cada llei de pressupostos de la Generalitat (26.2). El Consell d'Administració només aprova anualment el PROJECTE de pressupost (26.3), i la «Junta Rectora» ni tan sols existeix a l'ICS.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 2
- Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut — NORMA VIGENT, citada sempre en el TEXT CONSOLIDAT del Portal Jurídic. Té 30 afectacions passives; la darrera és l'article 57 de la Llei 11/2026, del 9 de juliol (DOGC, en vigor el 14.07.2026), que va donar nova redacció als arts. 6.6 i 13.1. Modificacions anteriors rellevants: Llei 5/2020 (DA 8a), Llei 5/2017 art. 166 (art. 20.3, DA 7a, DT 3a), Llei 3/2015 art. 64 (arts. 13.2, 20.5 i 21.5), Llei 2/2014 art. 162 (art. 2.2 i derogació de l'art. 20.6), Llei 11/2011 arts. 22-32 (arts. 8, 12, 15 i 22, amb derogació dels arts. 8.2.i, 8.2.k, 12.4 i 12.5 i de la DT 2a) i Decret llei 4/2010 art. 12 (art. 19.1.c). ATENCIÓ: la redacció original de 2007 dels arts. 8.3, 12.3, 15, 19.1.c i 22 ja no és vigent. — art. 26
Pregunta 3
Quina és la funció de la barra d'eines "Disseny" en PowerPoint?
- a) Seleccionar temes visuals per a la presentació.Resposta oficial
- b) Afegir animacions a les diapositives.
- c) Organitzar les diapositives en una seqüència lògica.
- d) Canviar la grandària del text a totes les diapositives d'un sol cop.
Resposta oficial: a) Seleccionar temes visuals per a la presentació.
La pestanya o barra «Disseny» d'un programa de presentacions serveix per triar el TEMA visual (combinació de colors, tipografies i fons) i variar-ne l'aspecte; les animacions viuen a la pestanya d'animacions, l'ordenació de diapositives al classificador de diapositives, i la mida del text de tota la presentació es canvia des del patró o pàgina mestra. En termes d'ACTIC és la competència C8, presentació de continguts.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 3
- Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — competència C8 (presentació de continguts)
- Ajuda oficial del LibreOffice Impress (presentacions) — transició entre diapositives, ordenació i modes de visualització — pàgina mestra i disseny de diapositives
Pregunta 4
Es pot exceptuar la necessitat de classificació empresarial per a determinats tipus de contractes d'obres en els quals aquest requisit sigui exigible:
- a) Per mitjà d'una ordre
- b) Per mitjà d'un reial decretResposta oficial
- c) Per mitjà d'una instrucció
- d) Per mitjà d'un anunci
Resposta oficial: b) Per mitjà d'un reial decret
L'article 77.3 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic diu literalment que «per reial decret podrà exceptuar-se la necessitat de classificació per a determinats tipus de contractes d'obres en els quals aquest requisit sigui exigible», i exigeix motivar l'excepció en circumstàncies especials i excepcionals. No basta una ordre, ni una instrucció, ni un anunci de licitació: la norma reserva l'excepció al rang de reial decret.
Font oficial
Pregunta 5
NO són tipus de modificacions de crèdit:
- a) Generacions de crèdit
- b) Transferències de crèdit
- c) Ampliacions de crèdit
- d) Fiscalitzacions de crèditResposta oficial
Resposta oficial: d) Fiscalitzacions de crèdit
Les modificacions dels crèdits inicials són figures pressupostàries taxades al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya: crèdits ampliables (art. 35.3), crèdits extraordinaris i suplements de crèdit (art. 39), incorporacions (art. 37), transferències i redistribucions (arts. 41 a 43) i generacions de crèdit (art. 44). La «fiscalització» no modifica cap crèdit: és el control previ que fa la Intervenció sobre els actes de contingut econòmic, i per això és l'opció que NO hi encaixa.
Font oficial
Pregunta 6
Segons el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, el personal al servei de les administracions públiques es classifica de la manera següent:
- a) Personal fix, personal interí, personal laboral i personal eventual.
- b) Funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral fix i personal substitut.
- c) Funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral i personal eventual.Resposta oficial
- d) Funcionaris de carrera, funcionaris interins i personal eventual laboral.
Resposta oficial: c) Funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral i personal eventual.
L'article 8.2 del TREBEP classifica el personal al servei de les administracions públiques en quatre categories: funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral (fix, per temps indefinit o temporal) i personal eventual. Les altres tres opcions barregen categories inexistents com a tals («personal fix», «personal substitut», «personal eventual laboral»).
Font oficial
Pregunta 7
Quant a la nul·litat i anul·labilitat d'un acte administratiu, és cert que:
- a) Són nuls de ple dret els actes de l'Administració que incorrin en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.
- b) Són anul·lables els actes de l'Administració que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d'empara constitucional.
- c) Són nuls de ple dret els actes de l'Administració que tinguin un contingut impossible.Resposta oficial
- d) Són anul·lables els actes de l'Administració dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
Resposta oficial: c) Són nuls de ple dret els actes de l'Administració que tinguin un contingut impossible.
L'article 47.1.c de la Llei 39/2015 declara nuls de ple dret els actes «que tinguin un contingut impossible». Les altres opcions inverteixen la parella nul·litat/anul·labilitat: la infracció de l'ordenament jurídic, inclosa la desviació de poder, és causa d'ANUL·LABILITAT (art. 48.1), mentre que lesionar drets susceptibles d'empara constitucional i dictar l'acte un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori són causes de NUL·LITAT (art. 47.1.a i 47.1.b).
Font oficial
Pregunta 8
La Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, indica que els drets que es poden exercir són:
- a) Accés, rectificació, supressió, oblit, limitació del tractament, portabilitat de les dades i oposició.Resposta oficial
- b) Accés, rectificació, validació, supressió, oblit, portabilitat de les dades i oposició.
- c) Accés, supressió, oblit, limitació del tractament, portabilitat de les dades i consulta.
- d) Accés, rectificació, supressió, oblit, limitació del tractament, portabilitat de les dades i consulta.
Resposta oficial: a) Accés, rectificació, supressió, oblit, limitació del tractament, portabilitat de les dades i oposició.
La LOPDGDD dedica el títol III als drets de les persones i els enumera un a un: accés (art. 13), rectificació (14), supressió (15), limitació del tractament (16), portabilitat (17) i oposició (18), i regula a més el dret a l'oblit en cerques d'internet i xarxes socials (arts. 93 i 94). No existeix cap dret de «validació» ni cap dret de «consulta»: per això les altres tres opcions són falses.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 8
- Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) — arts. 13-18 i 93-94
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades — arts. 15-22
Pregunta 9
En relació amb la potestat reglamentària, sense perjudici de la seva funció de desplegament o col·laboració respecte a la llei, els reglaments i les disposicions administratives:
- a) Poden tipificar delictes, faltes o infraccions administratives.
- b) Poden tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs.
- c) Poden tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, exaccions parafiscals o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.
- d) No poden tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, exaccions parafiscals o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.Resposta oficial
Resposta oficial: d) No poden tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, exaccions parafiscals o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.
L'article 128.3 de la Llei 39/2015 posa el límit material a la potestat reglamentària: els reglaments i les disposicions administratives «no podran tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, establir penes o sancions, així com tributs, exaccions parafiscals o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic». És la reserva de llei en matèria sancionadora i tributària; les tres primeres opcions afirmen exactament el contrari.
Font oficial
Pregunta 10
D'acord amb la normativa de procediment administratiu, les oficines d'assistència en matèria de registre estan obligades a assistir:
- a) Empresaris individuals o autònoms en el marc de les actuacions que duguin a terme en la seva condició d'empresari o autònom.
- b) Només persones físiques que no tinguin obligació d'usar mitjans electrònics.Resposta oficial
- c) Les persones jurídiques.
- d) Tothom que sol·liciti la seva assistència.
Resposta oficial: b) Només persones físiques que no tinguin obligació d'usar mitjans electrònics.
L'article 12.2 de la Llei 39/2015 imposa a les administracions l'assistència en l'ús de mitjans electrònics a les persones interessades «no incloses en els apartats 2 i 3 de l'article 14», és a dir, a les PERSONES FÍSIQUES que no estan obligades a relacionar-s'hi electrònicament. Les persones jurídiques, les entitats sense personalitat i els professionals col·legiats (inclosos els empresaris i autònoms quan actuen com a tals en aquells tràmits) sí que hi estan obligats i, per tant, no tenen dret a aquesta assistència.
Font oficial
Pregunta 11
Quina norma té l'objectiu de promoure la seguretat i salut dels treballadors mitjançant l'aplicació de mesures per a la prevenció de riscos laborals?
- a) Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.Resposta oficial
- b) Decret 312/1998, de l'1 de desembre, pel qual es creen els serveis de prevenció de riscos laborals.
- c) Reial decret legislatiu 5/2000, sobre sancions i infraccions en l'ordre social.
- d) Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del Sistema d'Inspecció de Treball i Seguretat Social.
Resposta oficial: a) Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
L'article 2.1 de la Llei 31/1995 fixa el seu objecte: «promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l'aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció dels riscos derivats del treball». Les altres normes citades existeixen però tenen un altre objecte: el Decret 312/1998 CREA els serveis de prevenció de la Generalitat, el RDLeg 5/2000 tipifica infraccions i sancions de l'ordre social i la Llei 23/2015 ordena la Inspecció de Treball.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 11
- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals — art. 2.1
- Decret 312/1998, d'1 de desembre, pel qual es creen els serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l'Administració de la Generalitat — art. 1
Pregunta 12
Segons la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els actes administratius que posin fi a la via administrativa:
- a) Poden ser recorreguts mitjançant recurs d'alçada davant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser impugnats directament davant l'ordre jurisdiccional civil.
- b) Poden ser recorreguts mitjançant recurs d'alçada davant el mateix òrgan que els hagi dictat.
- c) Poden ser recorreguts potestativament en reposició davant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser impugnats directament davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.Resposta oficial
- d) Poden ser recorreguts potestativament en reposició davant qualsevol òrgan o ser impugnats directament davant l'ordre jurisdiccional social.
Resposta oficial: c) Poden ser recorreguts potestativament en reposició davant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser impugnats directament davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
L'article 123.1 de la Llei 39/2015 diu que els actes administratius que posen fi a la via administrativa poden ser recorreguts POTESTATIVAMENT en reposició davant el mateix òrgan que els ha dictat o impugnats directament davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu. El recurs d'alçada (art. 121) és per als actes que NO posen fi a la via administrativa i es presenta davant l'òrgan superior jeràrquic, no davant el mateix òrgan; i la jurisdicció competent no és la civil ni la social.
Font oficial
Pregunta 13
El sistema de la Seguretat Social ve integrat pels règims següents:
- a) Règim general.
- b) Règims especials.
- c) Règim essencial.
- d) a) i b) són correctes.Resposta oficial
Resposta oficial: d) a) i b) són correctes.
L'article 9.1 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social diu que el sistema està integrat pel Règim General, regulat al títol II, i pels règims especials als quals es refereix l'article 10. Per tant són correctes l'opció del règim general i la dels règims especials; el «règim essencial» no existeix.
Font oficial
Pregunta 14
Què és el Conjunt mínim bàsic de dades (CMBD)?
- a) És un registre sobre l'activitat administrativa a Catalunya.
- b) És un registre sobre la despesa farmacèutica dels hospitals públics i privats.
- c) És un registre poblacional que recull informació sobre la patologia atesa als centres sanitaris de Catalunya.Resposta oficial
- d) És un registre que és útil per dimensionar la plantilla dels centres sanitaris.
Resposta oficial: c) És un registre poblacional que recull informació sobre la patologia atesa als centres sanitaris de Catalunya.
El CMBD és el registre poblacional que recull informació sobre la patologia atesa als centres sanitaris de Catalunya. Va néixer amb l'Ordre de 23 de novembre de 1990, que va obligar tots els hospitals públics i privats de Catalunya a elaborar el conjunt mínim bàsic de dades d'alta hospitalària, i s'ha anat ampliant amb els registres de salut mental hospitalària i ambulatòria, cirurgia major ambulatòria i hospital de dia, recursos sociosanitaris i, des de la Instrucció 06/2012 del CatSalut, atenció primària i urgències. No és un registre d'activitat administrativa, ni de despesa farmacèutica, ni de dimensionament de plantilles.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 14
- CatSalut — Registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD): normativa i manuals de notificació — registre del CMBD — Ordre de 23.11.1990 i Instrucció CatSalut 06/2012
Pregunta 15
Segons la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, les retribucions bàsiques són:
- a) Sou, triennis i complement específic.
- b) Sou, triennis i pagues extraordinàries.Resposta oficial
- c) Sou, pagues extraordinàries i complement de destinació.
- d) Sou, triennis i complement de productivitat.
Resposta oficial: b) Sou, triennis i pagues extraordinàries.
L'article 42.1 de la Llei 55/2003 enumera les retribucions bàsiques del personal estatutari: el sou assignat a cada categoria, els triennis (una quantitat per cada tres anys de serveis) i les pagues extraordinàries, que són dues l'any. El complement específic, el de destinació i el de productivitat són retribucions COMPLEMENTÀRIES i estan a l'article 43.
Font oficial
Pregunta 16
D'acord amb la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, quina finalitat NO és correcta?
- a) Facilitar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, i l'autonomia i llibertat dels homes.Resposta oficial
- b) Establir mecanismes per fer recerca sobre violència masclista i difondre'n els resultats.
- c) Garantir drets econòmics per a les dones que es troben en situació de violència masclista.
- d) Establir els drets de les dones que es troben en situació de violència masclista i també per a llurs fills i filles.
Resposta oficial: a) Facilitar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, i l'autonomia i llibertat dels homes.
La pregunta demana la finalitat que NO és de la Llei 5/2008. La llei té per objecte l'eradicació de la violència masclista i la remoció de les estructures que la perpetuen, i les seves finalitats giren al voltant dels drets de les dones que la pateixen —i dels seus fills i filles—, dels drets econòmics, de la recerca i difusió i de la prevenció. Parlar de «l'autonomia i la llibertat dels homes» com a finalitat de la llei inverteix el subjecte protegit: és l'opció falsa.
Font oficial
Pregunta 17
Quina és la funció principal dels navegadors web?
- a) Coordinar les cites mèdiques.
- b) Gestionar els recursos humans en els hospitals.
- c) Millorar la seguretat dels pacients durant les visites.
- d) Accedir i visualitzar informació de manera eficient.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Accedir i visualitzar informació de manera eficient.
Un navegador web és el programa client que permet accedir a recursos publicats a la web i visualitzar-los: interpreta l'HTML, segueix els enllaços i gestiona pestanyes, marcadors, historial, descàrregues i certificats de seguretat. Coordinar cites, gestionar recursos humans o millorar la seguretat clínica són funcions d'aplicacions de gestió, no del navegador, que només és la finestra per on s'hi accedeix. És la competència ACTIC C3, navegació i comunicació en el món digital.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 17
- Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — competència C3 (navegació i comunicació en el món digital)
Pregunta 18
En la revisió d'ofici dels actes en via administrativa, respecte de la revisió de les disposicions i actes nuls, és cert que:
- a) Si el procediment s'ha iniciat a sol·licitud de persona interessada, aquesta es pot entendre estimada per silenci administratiu.
- b) Si el procediment s'ha iniciat a sol·licitud de persona interessada, aquesta es pot entendre desestimada per silenci administratiu.Resposta oficial
- c) Si el procediment s'ha iniciat d'ofici, aquesta es pot entendre desestimada per silenci administratiu.
- d) Si el procediment s'ha iniciat d'ofici, aquesta es pot entendre estimada per silenci administratiu.
Resposta oficial: b) Si el procediment s'ha iniciat a sol·licitud de persona interessada, aquesta es pot entendre desestimada per silenci administratiu.
L'article 106.5 de la Llei 39/2015 regula el silenci en la revisió d'ofici dels actes nuls: quan el procediment s'ha iniciat a SOL·LICITUD de la persona interessada, es pot entendre DESESTIMADA per silenci administratiu si transcorren sis mesos sense resolució. Si el procediment s'ha iniciat d'ofici, el transcurs del termini produeix la CADUCITAT del procediment, no cap estimació ni desestimació.
Font oficial
Pregunta 19
Quins tipus d'assetjament es poden produir en l'àmbit laboral?
- a) Assetjament lateral, vertical i horitzontal.
- b) Assetjament horitzontal ascendent, vertical descendent i lateral.
- c) Assetjament vertical, horitzontal descendent i lateral.
- d) Assetjament vertical ascendent, vertical descendent i horitzontal.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Assetjament vertical ascendent, vertical descendent i horitzontal.
El protocol d'assetjament de l'Administració de la Generalitat classifica l'assetjament segons la direcció de la interacció en tres tipus: vertical descendent (de superior a subordinat), vertical ascendent (de subordinats cap a un superior) i horitzontal (entre persones del mateix nivell). No hi ha cap categoria «lateral» ni «horitzontal ascendent o descendent»: per això les altres tres opcions són inventades.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 19
- Protocol per a la prevenció, la detecció, l'actuació i la resolució de situacions d'assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere (Mesa General de Negociació dels Empleats i Empleades Públics, 09.03.2023; ratificat per Acord de Govern de 28.03.2023) — apartat 5 (tipus d'assetjament)
Pregunta 20
Són valors de l'Institut Català de la Salut:
- a) Competència, participació, compromís, equitat, innovació i transparència.Resposta oficial
- b) Competència, participació, coherència, equitat, innovació i diligència.
- c) Competència, puntualitat, compromís, equitat, innovació i llibertat.
- d) Competència, adaptabilitat, compromís, equitat, innovació i excel·lència.
Resposta oficial: a) Competència, participació, compromís, equitat, innovació i transparència.
Els valors corporatius que l'ICS publica com a propis són competència, participació, compromís, equitat, innovació i transparència. Les altres tres opcions substitueixen un o dos d'aquests valors per paraules que sonen bé —coherència, diligència, puntualitat, llibertat, adaptabilitat, excel·lència— però que no formen part de la llista oficial de la missió, la visió i els valors de l'Institut.
Font oficial
Pregunta 21
D'acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, quines són tres de les situacions del personal estatutari fix?
- a) Servei actiu, jubilació voluntària i serveis especials.
- b) Servei actiu, excedència per prestar serveis en el sector públic i permís sense sou.
- c) Servei sota un altre règim jurídic, excedència voluntària i comissió de serveis.
- d) Servei actiu, excedència voluntària i suspensió de funcions.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Servei actiu, excedència voluntària i suspensió de funcions.
L'article 62.1 de la Llei 55/2003 enumera el règim general de situacions del personal estatutari fix: servei actiu, serveis especials, serveis sota un altre règim jurídic, excedència per serveis en el sector públic, excedència voluntària i suspensió de funcions. L'opció que enumera servei actiu, excedència voluntària i suspensió de funcions en recull tres de correctes. Les altres barregen figures que no són situacions administratives (jubilació, permís sense sou, comissió de serveis).
Font oficial
Pregunta 22
Per què és important mantenir polítiques de privacitat i seguretat de dades en els sistemes de salut electrònics?
- a) Per millorar la comunicació amb els pacients.
- b) Per protegir la confidencialitat i integritat de la informació dels pacients.Resposta oficial
- c) Per facilitar l'accés públic a les dades mèdiques.
- d) Per simplificar la gestió administrativa sense considerar la seguretat.
Resposta oficial: b) Per protegir la confidencialitat i integritat de la informació dels pacients.
La raó de ser de les polítiques de privacitat i seguretat en els sistemes d'informació sanitaris és protegir la confidencialitat i la integritat de la informació dels pacients: el RGPD ho recull com a principi (art. 5.1.f, integritat i confidencialitat) i com a obligació de mesures tècniques i organitzatives adequades al risc (art. 32). Millorar la comunicació o simplificar la gestió poden ser efectes col·laterals, però no en són la finalitat, i facilitar l'accés públic a dades mèdiques seria precisament la vulneració que aquestes polítiques eviten.
Font oficial
Pregunta 23
L'Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d'iniciació. Aquesta obligació està subjecta al règim següent:
- a) En els casos d'estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l'acte només es pot dictar en cas de ser confirmatòria d'aquell.Resposta oficial
- b) En els casos d'estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l'ha d'adoptar l'Administració sense cap vinculació al sentit del silenci.
- c) En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l'ha d'adoptar l'Administració amb plena vinculació al sentit del silenci.
- d) En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l'acte només es pot dictar en cas de ser confirmatòria d'aquell.
Resposta oficial: a) En els casos d'estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l'acte només es pot dictar en cas de ser confirmatòria d'aquell.
L'article 24.3.a de la Llei 39/2015 fixa la regla de la resolució tardana: en els casos d'ESTIMACIÓ per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l'acte només es pot dictar si és CONFIRMATÒRIA d'aquell. En canvi, en els casos de DESESTIMACIÓ per silenci (art. 24.3.b), la resolució expressa posterior s'adopta per l'Administració sense cap vinculació al sentit del silenci. Les altres tres opcions intercanvien precisament aquestes dues regles.
Font oficial
Pregunta 24
Qui pot escollir com es comunica amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions?
- a) Els treballadors públics, llevat que estiguin obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques.
- b) Persones jurídiques, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques.
- c) Qualsevol persona física o jurídica.
- d) Les persones físiques, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Les persones físiques, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques.
L'article 14.1 de la Llei 39/2015 reconeix a les PERSONES FÍSIQUES el dret a triar en tot moment si es comuniquen amb les administracions per mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-s'hi electrònicament. Les persones jurídiques i les entitats sense personalitat no trien mai (art. 14.2), i els empleats públics tampoc en els tràmits que fan per raó de la seva condició (art. 14.3, desplegat a Catalunya per l'art. 83 del Decret 76/2020).
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 24
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 14
- Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital — art. 83
Pregunta 25
En els supòsits de delegació de competències en òrgans no dependents jeràrquicament:
- a) El coneixement d'un afer no pot ser avocat per l'òrgan delegant.
- b) El coneixement d'un afer pot ser avocat únicament per l'òrgan delegant.Resposta oficial
- c) El coneixement d'un afer no pot ser avocat per l'òrgan delegant quan es tracta d'òrgans dependents jeràrquicament.
- d) El coneixement d'un afer pot ser avocat únicament per qualsevol òrgan superior.
Resposta oficial: b) El coneixement d'un afer pot ser avocat únicament per l'òrgan delegant.
L'article 10.1 de la Llei 40/2015 diu que els òrgans superiors poden avocar el coneixement d'un assumpte dels seus òrgans dependents, i afegeix literalment que «en els supòsits de delegació de competències en òrgans no dependents jeràrquicament, el coneixement d'un assumpte podrà ser avocat únicament per l'òrgan delegant». Per tant, sí que es pot avocar, però només ho pot fer qui va delegar: ni qualsevol òrgan superior ni ningú més.
Font oficial
Pregunta 26
D'acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, té consideració de falta greu:
- a) L'abandonament del servei.
- b) La distracció o negligència en el compliment de les funcions quan no afecti els serveis de salut, administració o usuaris.
- c) L'incompliment injustificat de la jornada de treball que, acumulat, suposi més de 20 hores al mes.Resposta oficial
- d) La distracció en el compliment de les disposicions expresses sobre seguretat i salut.
Resposta oficial: c) L'incompliment injustificat de la jornada de treball que, acumulat, suposi més de 20 hores al mes.
L'article 72.3.i de la Llei 55/2003 tipifica com a falta GREU «l'incompliment injustificat de la jornada de treball que, acumulat, suposi més de 20 hores al mes». L'abandonament del servei és falta MOLT GREU (art. 72.2), i les altres dues opcions descriuen conductes que, tal com estan redactades —negligència que no afecta serveis, administració o usuaris, i simple distracció—, encaixen en la falta LLEU de l'article 72.4.
Font oficial
Pregunta 27
D'acord amb el Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, les bases de cotització a la Seguretat Social:
- a) No tindran topall màxim ni tampoc topall mínim.
- b) En tots els casos tindran com a topall màxim les quanties fixades per a cada any per la corresponent Llei de pressupostos generals de l'Estat i com a topall mínim les quanties del salari mínim interprofessional (SMI) vigent en cada moment, incrementat en una tercera part, excepte disposició expressa en contra.
- c) Tindran com a topall màxim les quanties fixades per a cada any per la corresponent Llei de pressupostos generals de l'Estat i no tindran topall mínim.
- d) Tindran com a topall màxim les quanties fixades per a cada any per la corresponent Llei de pressupostos generals de l'Estat i com a topall mínim les quanties del salari mínim interprofessional (SMI) vigent en cada moment, incrementat en una sisena part, excepte disposició expressa en contra.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Tindran com a topall màxim les quanties fixades per a cada any per la corresponent Llei de pressupostos generals de l'Estat i com a topall mínim les quanties del salari mínim interprofessional (SMI) vigent en cada moment, incrementat en una sisena part, excepte disposició expressa en contra.
L'article 19.2 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social diu que les bases de cotització tenen com a topall màxim les quanties fixades cada any per la Llei de pressupostos generals de l'Estat i com a topall mínim les quanties del salari mínim interprofessional vigent, «incrementades en un sisè», llevat de disposició expressa en contra. La trampa de l'opció que incrementa el salari mínim en «una tercera part» és haver-hi canviat la sisena part; i les que diuen que no hi ha cap topall, o que no n'hi ha de mínim, neguen l'existència d'un dels dos topalls.
Font oficial
Pregunta 28
Respecte dels terminis en el procediment administratiu, sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s'expressi un altre còmput, quan els terminis s'assenyalin per dies:
- a) S'entén que aquests són hàbils, i només s'exclouen del còmput els diumenges i els declarats festius.
- b) S'entén que aquests són inhàbils, i s'exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.
- c) S'entén que aquests són hàbils, i s'exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.Resposta oficial
- d) S'entén que aquests són inhàbils, i s'exclouen del còmput els diumenges i els declarats festius.
Resposta oficial: c) S'entén que aquests són hàbils, i s'exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.
L'article 30.2 de la Llei 39/2015 estableix que, sempre que per llei o pel dret de la Unió Europea no s'expressi un altre còmput, quan els terminis s'assenyalin per dies s'entén que aquests són HÀBILS i s'exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius. Abans de la reforma els dissabtes eren hàbils: aquesta és exactament la trampa de l'opció que només exclou del còmput els diumenges i els declarats festius.
Font oficial
Pregunta 29
D'acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, els criteris de classificació del personal estatutari dels serveis de salut tenen en compte:
- a) Si són personal fix, funcionaris interins, personal laboral, personal eventual.
- b) La funció exercida, el nivell de títol exigit per a l'ingrés i el tipus de nomenament.Resposta oficial
- c) La funció exercida, el nivell de carrera professional i el tipus de nomenament.
- d) Si són funcionaris de carrera, si tenen titulació universitària i si són fixos o interins.
Resposta oficial: b) La funció exercida, el nivell de títol exigit per a l'ingrés i el tipus de nomenament.
L'article 5 de la Llei 55/2003 és d'una sola frase i és la resposta literal: «El personal estatutari dels serveis de salut es classifica atenent a la funció desenvolupada, al nivell del títol exigit per a l'ingrés i al tipus del seu nomenament». Les altres opcions descriuen classes de personal (art. 8 del TREBEP) o barregen la carrera professional, que no és un criteri de classificació.
Font oficial
Pregunta 30
En la gestió de la publicitat contractual per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics dels contractes del sector públic:
- a) L'accés de les persones interessades a la Plataforma de contractació del sector públic s'ha d'efectuar a través d'un portal únic.Resposta oficial
- b) L'accés de les persones interessades a la Plataforma de contractació del sector públic s'ha d'efectuar a través de diversos portals.
- c) L'accés de les persones interessades a la Plataforma de contractació del sector públic està expressament prohibit per llei.
- d) L'accés de les persones interessades a la Plataforma de contractació del sector públic està expressament prohibit per reglament.
Resposta oficial: a) L'accés de les persones interessades a la Plataforma de contractació del sector públic s'ha d'efectuar a través d'un portal únic.
L'article 347.6 de la Llei 9/2017 diu literalment que «l'accés de les persones interessades a la Plataforma de Contractació del Sector Públic s'efectuarà a través d'un portal únic». La Plataforma és l'instrument de publicitat contractual per mitjans electrònics, amb segellat de temps que acredita l'inici de la difusió pública (art. 347.4), de manera que l'accés no està prohibit ni es fa per diversos portals.
Font oficial
Pregunta 31
En quina fase del procediment d'execució del pressupost podríem incloure la resolució d'adjudicació d'un contracte?
- a) Fase d'autorització
- b) Fase de disposicióResposta oficial
- c) Fase d'obligació
- d) Fase de pagament
Resposta oficial: b) Fase de disposició
L'article 46 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya defineix les fases d'execució de la despesa: l'AUTORITZACIÓ acorda fer una despesa i reserva el crèdit (46.1); la DISPOSICIÓ és l'acte pel qual s'acorda o es concerta, després dels tràmits legals procedents, la realització concreta de l'obra, el servei o el subministrament, i amb ella la reserva queda formalitzada per un import i unes condicions exactament determinats (46.2). L'adjudicació d'un contracte és precisament aquest acte. L'obligació arriba quan s'acredita la prestació (46.3) i el pagament, després.
Font oficial
Pregunta 32
En el tràmit d'audiència del procediment administratiu, les persones interessades poden al·legar i presentar els documents i les justificacions que considerin pertinents:
- a) En un termini no inferior a 15 dies ni superior a 20.
- b) En un termini improrrogable no superior a 10 dies.
- c) En un termini improrrogable no superior a 10 dies hàbils.
- d) En un termini no inferior a 10 dies ni superior a 15.Resposta oficial
Resposta oficial: d) En un termini no inferior a 10 dies ni superior a 15.
L'article 82.2 de la Llei 39/2015 fixa el termini del tràmit d'audiència: les persones interessades poden al·legar i presentar documents i justificacions «en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze». Els deu dies improrrogables de les dues opcions que els proposen són el termini d'un altre tràmit (l'esmena o la vista), i el «no inferior a 15 ni superior a 20» simplement no existeix.
Font oficial
Pregunta 33
Per ser beneficiari del subsidi d'incapacitat temporal per accident no laboral, quin període mínim de cotització cal acreditar?
- a) 180 dies en els cinc anys immediatament anteriors al fet causant.
- b) No s'exigeix període previ de cotització.Resposta oficial
- c) 365 dies en els sis anys immediatament anteriors al fet causant.
- d) 180 dies en els set anys immediatament anteriors al fet causant.
Resposta oficial: b) No s'exigeix període previ de cotització.
L'article 172 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social distingeix segons la contingència: per a la malaltia comuna exigeix 180 dies cotitzats dins dels cinc anys immediatament anteriors (172.a), però «en cas d'accident, sigui o no de treball, i de malaltia professional, no s'exigirà cap període previ de cotització» (172.b). Ho reforça l'article 165.4. Per tant, per a l'accident NO laboral no cal cap carència.
Font oficial
Pregunta 34Anul·lada pel tribunal
Els dos principis que configuren el nostre Sistema Nacional de Salut són:
- a) Universalitat i finançament públic
- b) Universalitat i qualitat
- c) Seguretat i qualitat
- d) Finançament públic i qualitat
PREGUNTA ANUL·LADA PEL TRIBUNAL: al patró oficial la fila apareix ratllada i amb la paraula «ANUL·LADA» escrita a mà, de manera que no puntua per a ningú. Es reprodueix perquè el paper es publica sencer. Sobre el fons: la Llei 14/1986, general de sanitat, i la Llei 16/2003, de cohesió i qualitat, configuren el Sistema Nacional de Salut sobre la universalitat de l'assistència i el finançament públic, però també sobre l'equitat i la qualitat, i cap norma no en fixa «dos principis» tancats. Aquesta indefinició és el que explica l'anul·lació.
Font oficial
Pregunta 35
La targeta sanitària individual (TSI) en format Cuida'm serveix per:
- a) Accedir a empreses privades d'assistència sanitària.
- b) Tenir cobertura sanitària quan es viatja per la Unió Europea i l'Espai Econòmic Europeu.
- c) Identificar persones que, pels diagnòstics específics, necessiten una atenció diferenciada en la relació amb els professionals i els serveis sanitaris.Resposta oficial
- d) Identificar únicament persones grans.
Resposta oficial: c) Identificar persones que, pels diagnòstics específics, necessiten una atenció diferenciada en la relació amb els professionals i els serveis sanitaris.
La TSI Cuida'm és una targeta sanitària individual amb un distintiu que identifica les persones que, per uns diagnòstics concrets, necessiten un tracte diferenciat en la relació amb els professionals i els serveis sanitaris. No dona accés a la sanitat privada, no substitueix la targeta sanitària europea —que és la que cobreix els desplaçaments per la UE i l'EEE— i no s'adreça a les persones grans pel sol fet de l'edat.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 35
- Canal Salut — Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya — Targeta sanitària individual — TSI Cuida'm
- Seguretat Social — Targeta sanitària europea (TSE): qui la pot sol·licitar, validesa i ús — targeta sanitària europea
Pregunta 36
La llei que té per objecte establir les bases reguladores de la relació funcionarial especial del personal estatutari dels serveis de salut que conformen el Sistema Nacional de Salut és:
- a) La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
- b) La Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salutResposta oficial
- c) La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic
- d) La Llei 24/1997, de 15 de juliol, de consolidació i racionalització del sistema de la Seguretat Social
Resposta oficial: b) La Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut
L'article 1 de la Llei 55/2003 diu literalment que té per objecte «establir les bases reguladores de la relació funcionarial especial del personal estatutari dels serveis de salut que conformen el Sistema Nacional de Salut». Les altres tres normes existeixen i s'apliquen a l'ICS, però regulen el procediment administratiu comú (Llei 39/2015), el règim jurídic del sector públic (Llei 40/2015) i la Seguretat Social (Llei 24/1997).
Font oficial
Pregunta 37
En quina d'aquestes situacions se suspendrà l'obligació de cotitzar?
- a) Incapacitat temporal
- b) Naixement i cura del menor
- c) Risc durant l'embaràs
- d) Vaga o tancament patronalResposta oficial
Resposta oficial: d) Vaga o tancament patronal
L'article 144.4 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social diu que l'obligació de cotitzar CONTINUA en la incapacitat temporal, sigui quina en sigui la causa, en el naixement i cura del menor i en el risc durant l'embaràs i durant la lactància natural: això descarta les opcions de la incapacitat temporal, del naixement i cura del menor i del risc durant l'embaràs. En canvi, durant la vaga i el tancament patronal la persona treballadora passa a situació d'ALTA ESPECIAL (art. 166.7), que és la situació en què l'obligació de cotitzar queda en suspens.
Font oficial
Pregunta 38
D'acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, una de les causes d'extinció de la condició de personal estatutari fix és:
- a) L'excedència voluntària
- b) La incapacitat temporal
- c) La renúnciaResposta oficial
- d) La suspensió ferma menor de sis mesos
Resposta oficial: c) La renúncia
L'article 21 de la Llei 55/2003 enumera les causes d'extinció de la condició de personal estatutari fix: la renúncia, la pèrdua de la nacionalitat presa en consideració per al nomenament, la sanció disciplinària ferma de separació del servei, la pena d'inhabilitació, la jubilació i la incapacitat permanent. L'excedència voluntària i la incapacitat temporal són situacions transitòries que no extingeixen res, i la suspensió ferma inferior a sis mesos tampoc.
Font oficial
Pregunta 39
En un full Excel del departament en el qual treballeu, consten els consums mensuals de paper d'impressora (a les columnes) de les diferents seccions del departament (a les files). Per tal de millorar l'abastiment de paper, us demanen que calculeu el màxim consumidor de paper per a cada mes de l'any anterior. Per aconseguir la informació, què fareu?
- a) Inseriré una columna en la qual, per a cada fila, utilitzaré la funció MAX aplicada als elements de la fila.Resposta oficial
- b) Inseriré una columna en la qual, per a cada fila, utilitzaré la funció MITJANA aplicada als elements de la fila.
- c) Inseriré una columna en la qual, per a cada fila, utilitzaré la funció COMPT aplicada als elements de la fila.
- d) Inseriré una fila en la qual, per a cada fila, utilitzaré la funció SUMA aplicada als elements de la fila.
Resposta oficial: a) Inseriré una columna en la qual, per a cada fila, utilitzaré la funció MAX aplicada als elements de la fila.
Si els mesos són a les COLUMNES i les seccions a les FILES, el consum màxim de cada mes s'obté recorrent cada columna; però la clau oficial pren l'enunciat tal com el planteja el tribunal i marca la funció MAX aplicada als elements de cada fila en una columna nova. El que la pregunta comprova és la funció: MAX retorna el valor més gran d'un rang, mentre que MITJANA en dona la mitjana, COMPTA compta les cel·les amb números i SUMA les acumula. Cap de les tres alternatives pot identificar un màxim.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 39
- Ajuda oficial del LibreOffice Calc (full de càlcul) — referències, funcions i codis d'error — funcions estadístiques: MAX, MITJANA, COMPTA, SUMA
- Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — competència C6 (tractament de la informació numèrica)
Pregunta 40
Quin és un dels principis fonamentals de la comptabilitat financera?
- a) Principi de màxima dificultat
- b) Principi de transparència selectiva
- c) Principi de prudènciaResposta oficial
- d) Principi de confidencialitat absoluta
Resposta oficial: c) Principi de prudència
El marc conceptual del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat recull els principis comptables clàssics, entre els quals la PRUDÈNCIA: davant de dues valoracions possibles s'ha de triar la que no sobrevalora ni el resultat ni el patrimoni, i s'han de reconèixer els riscos previsibles i les pèrdues eventuals. Els «principis» de màxima dificultat, transparència selectiva i confidencialitat absoluta no existeixen en cap pla comptable. Nota de vigència (17.08.2026): el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat vigent és avui el que aprova l'Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, que va derogar l'Ordre VEH/137/2017 amb efectes a partir de l'exercici comptable iniciat l'1 de gener de 2026. El marc conceptual manté el principi de prudència amb la mateixa redacció, i la resposta correcta no canvia.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 40
- Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, per la qual s'aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) — marc conceptual de la comptabilitat pública, principis comptables
Pregunta 41
D'acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, quins d'aquests principis regeixen l'ordenació del règim del personal estatutari dels serveis de salut?
- a) Lliure circulació del personal estatutari en el conjunt del Sistema Nacional de SalutResposta oficial
- b) Coordinació, cooperació i interacció entre les administracions sanitàries públiques
- c) Igualtat, mèrit, discapacitat i publicitat a l'accés a la condició de personal estatutari fix
- d) Incorporació dels valors d'integritat, neutralitat, economia en la gestió, deontologia i servei a l'interès públic dels ciutadans
Resposta oficial: a) Lliure circulació del personal estatutari en el conjunt del Sistema Nacional de Salut
L'article 4 de la Llei 55/2003 enumera els principis i criteris d'ordenació del règim estatutari, i entre ells hi ha la «lliure circulació del personal estatutari en el conjunt del Sistema Nacional de Salut» (lletra d). Les altres tres opcions són principis reals però d'altres normes: la coordinació i cooperació entre administracions sanitàries és de la Llei 16/2003, i la igualtat, el mèrit i la publicitat de l'article 4.b no inclouen la «discapacitat» com a principi, mentre que els valors d'integritat i neutralitat són del codi de conducta del TREBEP.
Font oficial
Pregunta 42
Quin és el tipus de cotització per les contingències comunes que és a càrrec del treballador?
- a) El 23,60 per cent.
- b) El 0,70 per cent.
- c) El treballador no cotitza per contingències comunes.
- d) El 4,70 per cent.Resposta oficial
Resposta oficial: d) El 4,70 per cent.
El tipus de cotització per contingències comunes del règim general és únic i el fixa i el distribueix cada any la Llei de pressupostos generals de l'Estat (art. 145.1 del TRLGSS). L'ordre anual de cotització el reprodueix: el 28,30 %, del qual el 23,60 % va a càrrec de l'empresa i el 4,70 % a càrrec de la persona treballadora. El 23,60 % és la part empresarial, i el 0,70 % no és cap dels dos.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 42
- Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre) — art. 145.1
- Ordre per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social (ordre anual de cotització) — art. 4.a
Pregunta 43
Les actuacions administratives automatitzades es poden signar mitjançant:
- a) Un segell electrònic de l'Administració públicaResposta oficial
- b) Una signatura electrònica de la persona responsable de l'òrgan emissor
- c) Un codi segur d'actuació automatitzada
- d) Una signatura manuscrita
Resposta oficial: a) Un segell electrònic de l'Administració pública
L'article 42 de la Llei 40/2015 preveu, per a l'actuació administrativa automatitzada, dos sistemes de signatura: el SEGELL ELECTRÒNIC d'Administració pública, òrgan o organisme públic basat en certificat electrònic qualificat, i el codi segur de verificació vinculat a l'Administració, que permet comprovar la integritat del document. A Catalunya ho recull l'article 54 del Decret 76/2020. Una signatura personal o manuscrita és, per definició, el contrari d'una actuació automatitzada, i el «codi segur d'actuació automatitzada» no existeix: el nom correcte és codi segur de verificació.
Font oficial
Pregunta 44
Treballeu en la unitat d'atenció a la ciutadania d'un hospital i una persona de 15 anys diu que en l'eina de La Meva Salut ha vist un informe d'una atenció al servei d'urgències de l'hospital que és d'una altra persona i demana que s'esmeni aquesta errada. Què heu de fer en aquest cas?
- a) Li dic que ha d'exercir el dret d'accés i l'ha de sol·licitar el seu tutor legal o algun dels seus progenitors, ja que ell és menor d'edat.
- b) Li facilito el correu genèric de la unitat i l'informo que ha d'escriure un correu electrònic per demanar el dret d'oposició.
- c) Li comunico que ha d'exercir el dret de rectificació mitjançant una sol·licitud.Resposta oficial
- d) Li dic que ho comentaré amb la meva cap i ella ja ho arreglarà.
Resposta oficial: c) Li comunico que ha d'exercir el dret de rectificació mitjançant una sol·licitud.
Si a la història hi ha un document d'una altra persona, les dades són INEXACTES i el que correspon és el dret de RECTIFICACIÓ, que l'article 16 del RGPD reconeix per obtenir sense dilació indeguda la rectificació de les dades inexactes (l'article 14 de la LOPDGDD el concreta). S'exerceix mitjançant una sol·licitud davant el responsable del tractament. El dret d'accés (art. 15) serveix per saber què es tracta, no per esmenar-ho; el d'oposició (art. 21) és per aturar un tractament; i respondre que «ja ho arreglarà la meva cap» no és exercir cap dret.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 44
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades — art. 16
- Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) — art. 14
Pregunta 45
Quina de les següents facultats dels delegats de prevenció és FALSA?
- a) Informar l'empresari sobre els danys produïts en la salut dels treballadors un cop se'n té coneixement.Resposta oficial
- b) Visitar els llocs de treball per exercir una labor de vigilància i control de l'estat de les condicions de treball.
- c) Acompanyar els tècnics en les avaluacions de caràcter preventiu de l'ambient de treball.
- d) Proposar a l'òrgan de representació dels treballadors l'adopció de l'acord de paralització d'activitat per garantir la seguretat i la salut dels treballadors.
Resposta oficial: a) Informar l'empresari sobre els danys produïts en la salut dels treballadors un cop se'n té coneixement.
L'article 36.2 de la Llei 31/1995 enumera les facultats dels delegats de prevenció: acompanyar els tècnics en les avaluacions i els inspectors en les visites, tenir accés a la informació i la documentació, visitar els llocs de treball per vigilar i controlar les condicions, i proposar a l'òrgan de representació l'acord de paralització d'activitats per risc greu i imminent. La lletra c) del mateix apartat diu que han de SER INFORMATS PER L'EMPRESARI sobre els danys produïts en la salut de les persones treballadores: l'opció que inverteix la direcció d'aquesta informació és, per tant, la falsa.
Font oficial
Pregunta 46
Un dels principis en matèria de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques estableix que:
- a) En tot cas, el dany al·legat ha de ser eficaç, avaluable retributivament i col·lectiu.
- b) En tot cas, el dany al·legat ha de ser eficient, avaluable en espècie i col·lectiu.
- c) En cap cas, el dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.
- d) En tot cas, el dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.Resposta oficial
Resposta oficial: d) En tot cas, el dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.
El principi el fixa l'article 32.2 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic: «En tot cas, el dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones». Les altres tres opcions canvien una paraula clau cadascuna —«eficaç» i «col·lectiu», «eficient» i «en espècie», o el gir «En cap cas»— i per això són falses. Els tres requisits són acumulatius: un dany futur o hipotètic no és efectiu, un dany no quantificable no és avaluable econòmicament, i un perjudici que afecta la generalitat no està individualitzat.
Font oficial
Pregunta 47
Indiqueu quina és la definició d'una resolució:
- a) Document que es presenta davant d'un òrgan administratiu determinat, perquè modifiqui o anul·li una diligència d'un altre òrgan administratiu.
- b) Document per mitjà del qual s'exposen de forma ordenada tots els elements tècnics i/o jurídics que cal tenir en compte per resoldre de manera encertada un procediment.
- c) Document per mitjà del qual es presenta la decisió d'un òrgan administratiu sobre un assumpte determinat quan finalitza el procediment administratiu.Resposta oficial
- d) Document per mitjà del qual no es dona resposta a una sol·licitud.
Resposta oficial: c) Document per mitjà del qual es presenta la decisió d'un òrgan administratiu sobre un assumpte determinat quan finalitza el procediment administratiu.
Als criteris de documentació administrativa de la Generalitat (Direcció General de Política Lingüística), la RESOLUCIÓ és el document amb què un òrgan administratiu comunica la decisió que posa fi a un procediment: és el que diu l'opció correcta. Les altres tres descriuen documents diferents: el recurs (escrit que demana a l'Administració que modifiqui o anul·li un acte), l'informe o proposta de resolució (document que exposa de manera ordenada els elements tècnics i jurídics per resoldre) i, la darrera, no descriu cap document real. Concorda amb l'article 88 de la Llei 39/2015, que configura la resolució com l'acte que decideix totes les qüestions plantejades i posa fi al procediment.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 47
- Documentació jurídica i administrativa (Direcció General de Política Lingüística): criteris de redacció i models de documents — La resolucio (documents administratius)
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 88
Pregunta 48
De la història clínica s'ha de conservar, juntament amb les dades d'identificació de cada pacient, la documentació següent: els fulls de consentiment informat, els informes d'alta, els informes quirúrgics i el registre de part, les dades relatives a l'anestèsia, els informes d'exploracions complementàries, els informes de necròpsia i els informes d'anatomia patològica, durant:
- a) Deu anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.
- b) Quinze anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.Resposta oficial
- c) Cinc anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.
- d) S'han de conservar sempre.
Resposta oficial: b) Quinze anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.
L'article 12.4 de la Llei 21/2000 obliga a conservar, juntament amb les dades d'identificació del pacient, «com a mínim durant quinze anys des de la data d'alta de cada procés assistencial» els fulls de consentiment informat, els informes d'alta, els informes quirúrgics i el registre de part, les dades d'anestèsia, els informes d'exploracions complementàries, els de necròpsia i els d'anatomia patològica. L'enunciat reprodueix exactament aquesta llista, de manera que el termini és de quinze anys i no de deu ni de cinc; tampoc no és «sempre», perquè el mateix article fixa un mínim i la resta de la història clínica se subjecta al quadre de terminis de la Comissió Tècnica en Matèria de Documentació Clínica.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 48
- Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica — art. 12.4
- Comissió Tècnica en Matèria de Documentació Clínica (Departament de Salut). Quadre de terminis de conservació de la documentació clínica (2017) — quadre de terminis
Pregunta 49
A càrrec de qui va la cotització per contingències professionals?
- a) La cotització completa va a càrrec de l'empresari exclusivament.Resposta oficial
- b) A càrrec dels treballadors i dels empresaris.
- c) A càrrec dels treballadors, exclusivament.
- d) Cap resposta és correcta.
Resposta oficial: a) La cotització completa va a càrrec de l'empresari exclusivament.
L'article 141 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social estableix que la cotització comprèn dues aportacions, la de l'empresari i la del treballador (141.2), però afegeix a l'apartat 3 que «per les contingències d'accidents de treball i malalties professionals la cotització completa correrà a càrrec exclusivament dels empresaris». La cotització per contingències professionals, doncs, no es reparteix: la paga íntegrament l'empresa. L'article 142.1 hi afegeix que l'empresari és el subjecte responsable de l'ingrés, també de la part obrera de les contingències comunes.
Font oficial
Pregunta 50
D'acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, quin NO és un principi d'acció preventiva?
- a) Evitar els riscos.
- b) Combatre els riscos en el seu origen.
- c) Tenir en compte l'evolució de la tècnica.
- d) Adoptar mesures que posin per davant la protecció individual a la col·lectiva.Resposta oficial
Resposta oficial: d) Adoptar mesures que posin per davant la protecció individual a la col·lectiva.
L'article 15.1 de la Llei 31/1995 enumera els principis de l'acció preventiva i la lletra h) diu literalment «Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual»: exactament al revés del que proposa l'opció marcada, que per això és la que NO és un principi. Les altres tres sí que hi són: evitar els riscos (15.1.a), combatre'ls en el seu origen (15.1.c) i tenir en compte l'evolució de la tècnica (15.1.e).
Font oficial
Segon exercici — supòsits pràctics
Cada supòsit presenta un cas i el segueix una tanda de preguntes encadenades.
Supòsit pràctic · Preguntes 101-124
L'Anna té plaça estatutària fixa com a administrativa en un centre d'atenció primària de Badalona.
El passat 21 de novembre de 2019 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució per la qual es va fer pública la convocatòria per sol·licitar els nivells de carrera professional de tots els grups professionals de l'àrea funcional sanitària i de l'àrea funcional de gestió i serveis de l'Institut Català de la Salut. L'Anna, dins del termini establert, va presentar una sol·licitud d'accés al 2n i 3r nivell de carrera professional.
Posteriorment, una vegada examinades les sol·licituds, el director gerent de l'ICS va dictar resolució per la qual va fer públics els resultats definitius i on s'excloïa l'Anna de l'assignació del 2n i 3r nivell de carrera professional. La resolució va ser degudament notificada a la persona interessada.
L'Anna considera que el seu dret ha estat vulnerat i vol recórrer la resolució, la qual posa fi a la via administrativa.
Pregunta 101
Quin és el recurs administratiu que pot interposar l'Anna?
- a) Recurs extraordinari de reposició
- b) Recurs potestatiu de reposicióResposta oficial
- c) Recurs extraordinari d'alçada
- d) Recurs potestatiu d'alçada
Resposta oficial: b) Recurs potestatiu de reposició
La resolució del director gerent posa fi a la via administrativa, i per a aquests actes l'article 123.1 de la Llei 39/2015 preveu el recurs POTESTATIU de reposició davant del mateix òrgan que els va dictar, o bé la impugnació directa davant la jurisdicció contenciosa administrativa. «Potestatiu» vol dir que no cal interposar-lo per poder anar als tribunals. El recurs d'alçada (art. 121.1) està reservat als actes que NO posen fi a la via administrativa i es resol davant l'òrgan superior jeràrquic, i «extraordinari» només ho és el de revisió de l'article 125: per això les altres tres combinacions no existeixen.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 101
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 123.1
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 121.1
Pregunta 102
Quin és el termini de què disposa l'Anna per a la seva interposició, tenint en compte que l'acte és exprés?
- a) Un mes a partir de l'endemà de la seva notificacióResposta oficial
- b) 20 dies a partir de l'endemà de la seva notificació
- c) 30 dies a partir de l'endemà de la seva notificació
- d) Tres mesos a partir de l'endemà de la seva notificació
Resposta oficial: a) Un mes a partir de l'endemà de la seva notificació
L'article 124.1 de la Llei 39/2015 diu que «el termini per a la interposició del recurs de reposició és d'un mes, si l'acte és exprés». Aquí la resolució es va notificar, per tant l'acte és exprés i el termini és d'un mes; el còmput comença l'endemà de la notificació (art. 30.4, els terminis per mesos es compten de data a data des de l'endemà). Els terminis de 20 o 30 dies i el de tres mesos no apareixen enlloc per a la reposició: els tres mesos són el termini màxim per resoldre el recurs d'alçada (art. 122.2), no per interposar la reposició.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 102
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 124.1
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 30.4
Pregunta 103
Segons la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, un cop transcorregut el termini d'interposició del recurs, si l'acte és exprés, únicament es pot interposar:
- a) Un recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s'escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.Resposta oficial
- b) Un recurs extraordinari administratiu, sense perjudici, si s'escau, de la procedència del recurs potestatiu d'alçada.
- c) Un recurs potestatiu administratiu, sense perjudici, si s'escau, de la procedència del recurs extraordinari de reposició.
- d) No es pot interposar cap recurs.
Resposta oficial: a) Un recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s'escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.
El mateix article 124.1 de la Llei 39/2015 tanca el paràgraf així: «Transcorregut aquest termini, únicament es pot interposar recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió». L'opció correcta reprodueix literalment aquesta frase. No existeix cap «recurs extraordinari administratiu» genèric ni cap «recurs potestatiu administratiu», i dir que no es pot interposar cap recurs és fals precisament perquè queden oberts el contenciós (dins dels seus terminis) i el de revisió de l'article 125.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 103
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 124.1
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 125.1
Pregunta 104
En el supòsit que l'Anna vulgui presentar el recurs dintre del termini legalment establert, per mitjà del formulari electrònic d'interposició de recursos contra resolucions de l'ICS en matèria de personal, accessible des de la Seu Electrònica de la Generalitat de Catalunya, quan ho podrà fer?
- a) 24 hores al dia, tots els dies de l'any, des de qualsevol llocResposta oficial
- b) 24 hores al dia, tots els dies laborables de l'any, només des de qualsevol lloc del territori de Catalunya
- c) 24 hores al dia, dels dies laborables
- d) De 8 hores a 20 hores, tots els dies de l'any
Resposta oficial: a) 24 hores al dia, tots els dies de l'any, des de qualsevol lloc
L'article 31.2.a) de la Llei 39/2015 estableix que el registre electrònic «permet la presentació de documents tots els dies de l'any durant les vint-i-quatre hores», i l'article 16.1 obliga cada Administració a disposar d'un registre electrònic general. Com que és un registre electrònic accessible per internet, no hi ha límit territorial ni d'horari: per això no és certa cap de les opcions que el redueixen als dies laborables, a un horari de 8 a 20 hores o al territori de Catalunya. El que sí que canvia segons el dia és el CÒMPUT: el mateix article 31.2.b) preveu que la presentació en dia inhàbil s'entén feta a la primera hora del primer dia hàbil següent.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 104
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 31.2.a
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 16.1
Pregunta 105
En relació amb el còmput del termini d'interposició del recurs, quan un dia sigui hàbil en el municipi o la comunitat autònoma en què resideix la persona interessada i inhàbil a la seu de l'òrgan administratiu, o a l'inrevés, es considera:
- a) Inhàbil en cap cas
- b) Hàbil en tot cas
- c) Inhàbil en tot casResposta oficial
- d) Hàbil en qualsevol cas
Resposta oficial: c) Inhàbil en tot cas
L'article 30.6 de la Llei 39/2015 resol el xoc de calendaris amb una regla d'una sola línia: «Quan un dia sigui hàbil al municipi o la comunitat autònoma en què resideixi la persona interessada i inhàbil a la seu de l'òrgan administratiu, o a l'inrevés, es considera inhàbil en tot cas». La regla sempre juga a favor de la persona interessada, perquè un dia inhàbil no consumeix termini; per això no pot ser mai «hàbil en tot cas». I l'article 30.5 hi afegeix que, si l'últim dia del termini és inhàbil, aquest s'entén prorrogat al primer dia hàbil següent.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 105
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 30.6
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques — art. 30.5
Pregunta 106
Seria una causa d'inadmissió del recurs presentat per l'Anna:
- a) El recurrent té legitimació.
- b) Ha transcorregut el termini per interposar el recurs.Resposta oficial
- c) El recurs no està mancat manifestament de fonament.
- d) Cap de les anteriors respostes és correcta.
Resposta oficial: b) Ha transcorregut el termini per interposar el recurs.
L'article 116 de la Llei 39/2015 enumera taxativament les causes d'inadmissió del recurs: que l'òrgan sigui incompetent perquè el competent és d'una altra Administració (a), que el recurrent no tingui legitimació (b), que es tracti d'un acte no susceptible de recurs (c), que hagi transcorregut el termini d'interposició (d) i que el recurs manqui manifestament de fonament (e). L'única opció que reprodueix una d'aquestes causes és la del termini transcorregut, la lletra d). Les altres dues descriuen justament el contrari d'una causa d'inadmissió —tenir legitimació i no mancar de fonament—, que són condicions per admetre'l.
Font oficial
Pregunta 107
Des de fa dos mesos, l'Anna està patint assetjament per part d'un company de feina.
D'acord amb el protocol del Parlament de Catalunya per a la prevenció, la detecció, l'abordatge i la resolució de situacions d'assetjament sexual, per raó de sexe, d'orientació sexual, d'identitat de gènere o d'expressió de gènere, quin tipus d'assetjament està patint?
- a) Assetjament horitzontalResposta oficial
- b) Assetjament vertical descendent
- c) Assetjament vertical ascendent
- d) Assetjament lateral
Resposta oficial: a) Assetjament horitzontal
Els protocols d'assetjament de les administracions catalanes classifiquen l'assetjament segons la posició jeràrquica de qui el comet: VERTICAL DESCENDENT si la pressió ve d'una persona amb superioritat jeràrquica, VERTICAL ASCENDENT si ve d'una persona o grup situats per sota, i HORITZONTAL quan la pressió l'exerceix «una persona o un grup de persones sobre una altra persona de la mateixa categoria o grup de treball». L'Anna la pateix d'un COMPANY de feina, és a dir d'algú del mateix nivell: assetjament horitzontal. L'«assetjament lateral» no és cap de les categories del protocol.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 107
- Protocol per a la prevenció, la detecció, l'actuació i la resolució de situacions d'assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere (Mesa General de Negociació dels Empleats i Empleades Públics, 09.03.2023; ratificat per Acord de Govern de 28.03.2023) — apartat 5 (tipus d'assetjament)
- Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes — art. 4
Pregunta 108
L'Anna, que té el metge assignat al centre on treballa, s'està plantejant sol·licitar un canvi d'equip d'atenció primària (EAP) i de centre de treball per no coincidir amb el company que l'assetja.
Quin requisit és imprescindible per tenir dret a exercir una lliure elecció d'equip d'atenció primària?
- a) El canvi d'EAP l'han de sol·licitar tots els membres de la unitat familiar.
- b) Tenir reconegut el dret a l'assistència sanitària pública a càrrec del CatSalut.Resposta oficial
- c) Adjuntar a la sol·licitud un full del padró amb data no inferior a tres mesos.
- d) Treballar en la mateixa població on està el nou EAP escollit.
Resposta oficial: b) Tenir reconegut el dret a l'assistència sanitària pública a càrrec del CatSalut.
L'apartat 5.4 de la Instrucció 13/2022 del CatSalut diu qui pot exercir la lliure elecció: «totes les persones empadronades residents a Catalunya que tinguin dret a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del CatSalut i siguin majors d'edat, menors emancipats o menors amb setze anys o més». El requisit imprescindible és, doncs, tenir reconegut aquest dret; de fet l'apartat 5.5 exclou expressament les persones que no el tenen (afiliades a MUFACE, MUGEJU o ISFAS que han optat per la provisió privada). L'elecció és individual —no cal que la demani tota la unitat familiar—, no exigeix cap full de padró de menys de tres mesos ni treballar a la població del nou EAP.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 108
- CatSalut. Instrucció 13/2022 — Regulació de la lliure elecció d'equip d'atenció primària (EAP) i de professionals — apartat 5.4
- Llei 9/2017, del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut — arts. 1 i 2
Pregunta 109
Mentre decideix si sol·licita o no el canvi de centre de treball, l'Anna es planteja sol·licitar un permís sense sou. Com es fa la cotització en aquesta situació?
- a) Es manté l'obligació de cotitzar, exclusivament per l'aportació empresarial per contingències comunes amb la base de cotització que correspondria d'haver continuat amb la prestació de serveis.Resposta oficial
- b) En aquests casos, se suspèn l'obligació de cotitzar.
- c) Es manté l'obligació de cotitzar, exclusivament per l'aportació de la treballadora per contingències comunes amb la base de cotització que correspondria d'haver continuat amb la prestació de serveis.
- d) Es manté l'obligació de cotitzar, tant per l'aportació empresarial com per l'aportació de la treballadora.
Resposta oficial: a) Es manté l'obligació de cotitzar, exclusivament per l'aportació empresarial per contingències comunes amb la base de cotització que correspondria d'haver continuat amb la prestació de serveis.
Per al personal funcionari i estatutari inclòs en el Règim General, la regla la fixa l'article 2 de l'Ordre de 27 d'octubre de 1992: «Durant el temps en què el funcionari gaudeixi d'un permís sense sou subsistirà l'obligació de mantenir l'alta i cotitzar per part de l'organisme públic del qual percebi les seves retribucions. L'Administració cotitzarà únicament per la part corresponent a la quota patronal derivada de contingències comunes, sent la base de cotització la que correspondria, d'haver continuat la seva prestació de serveis». És literalment l'opció correcta: l'obligació no se suspèn, però no s'hi paga la quota obrera ni la de contingències professionals.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 109
- Ordre de 27 d'octubre de 1992, per la qual es dicten instruccions sobre la cotització al Règim General de la Seguretat Social dels funcionaris públics inclosos en el seu camp d'aplicació durant les situacions de llicència o permís sense sou, suspensió provisional de funcions i termini possessori per canvi de destinació — art. 2
- Reial decret 2064/1995, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament general sobre cotització i liquidació d'altres drets de la Seguretat Social — art. 69.1
Pregunta 110
L'Anna també es planteja sol·licitar una excedència per violència de gènere. En relació amb aquest tipus d'excedència, quina afirmació és certa?
- a) La persona ha de prestar un temps mínim de serveis previs per poder-la sol·licitar.
- b) La persona ha de romandre en aquesta situació un mínim de sis mesos.
- c) La persona té dret a percebre les retribucions íntegres durant els dos primers mesos.Resposta oficial
- d) La persona perd la reserva del lloc de treball que desenvolupa des del primer dia que es troba en aquesta excedència.
Resposta oficial: c) La persona té dret a percebre les retribucions íntegres durant els dos primers mesos.
L'article 89.5 del TREBEP regula l'excedència per raó de violència de gènere i diu tres coses que desmunten les altres opcions: es pot demanar «sense haver de prestar un temps mínim de serveis previs i sense que sigui exigible termini de permanència», durant els sis primers mesos hi ha reserva del lloc de treball —i aquest període computa a efectes d'antiguitat i carrera—, i «durant els dos primers mesos d'aquesta excedència la funcionària té dret a percebre les retribucions íntegres». Aquesta darrera és l'única afirmació certa de la pregunta. La Llei 8/2006 (art. 7) hi afegeix, en l'àmbit català, que el període computa a efectes de triennis i grau i que la reserva del mateix lloc és de sis mesos.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 110
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP) — art. 89.5
- Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya — art. 7
Pregunta 111
El marit de l'Anna, el Roger, de nacionalitat francesa, no treballa ni percep cap prestació econòmica. L'Anna el vol incloure com a beneficiari seu del règim general de la Seguretat Social.
El Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol, sobre l'accés universal al Sistema Nacional de Salut diu en la disposició addicional única 2.a que pot ser beneficiari d'un titular qualsevol persona que tingui un d'aquests requisits:
- a) Estar empadronat en el mateix domicili que el titular.
- b) Descendent amb una discapacitat igual o superior al 65 % i que sigui treballador per compte d'altri o per compte propi, afiliat i en situació d'alta o assimilada a la d'alta.
- c) Ser el cònjuge de la persona assegurada o conviure amb ella amb una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal i constituir parella de fet, i que no sigui pensionista, o treballador en situació d'alta o assimilat d'alta i que no rebi cap prestació periòdica.Resposta oficial
- d) Ser un descendent major de 26 anys.
Resposta oficial: c) Ser el cònjuge de la persona assegurada o conviure amb ella amb una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal i constituir parella de fet, i que no sigui pensionista, o treballador en situació d'alta o assimilat d'alta i que no rebi cap prestació periòdica.
L'apartat 2 de la disposició addicional única del Reial decret llei 7/2018 dona la condició de beneficiari «al cònjuge o persona amb anàloga relació d'afectivitat, que haurà d'acreditar la inscripció oficial corresponent, així com als descendents i persones assimilades a càrrec que siguin menors de 26 anys o que tinguin una discapacitat en grau igual o superior al 65 %», sempre que resideixin legalment i habitualment a Espanya i NO siguin treballadors en alta o assimilada, pensionistes contributius ni perceptors de cap altra prestació periòdica. El Roger encaixa exactament en aquesta descripció. Per contra, l'empadronament al mateix domicili no és el criteri; el descendent amb discapacitat del 65 % que a més sigui treballador en alta queda exclòs precisament per aquest requisit negatiu; i el descendent major de 26 anys, sense discapacitat qualificada, tampoc no hi entra.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 111
- Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol, sobre l'accés universal al Sistema Nacional de Salut — disposició addicional única, apartat 2
- Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut — art. 3.2
Pregunta 112
Una persona ve al centre d'atenció primària on treballa l'Anna i vol presentar per escrit un suggeriment.
La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària estableix que la persona té dret, en l'àmbit dels serveis de salut, a expressar l'opinió sobre el sistema sanitari i a conèixer i utilitzar els procediments per presentar reclamacions, suggeriments i agraïments, i que aquests siguin avaluats i contestats en temps i forma adequats. A quin dret fa referència aquest cas?
- a) Dret 1: Equitat i no discriminació de les persones
- b) Dret 3: Accés al sistema sanitari
- c) Dret 7: Qualitat i seguretat del sistema
- d) Dret 10: ParticipacióResposta oficial
Resposta oficial: d) Dret 10: Participació
La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària s'ordena en deu àmbits, i el desè és el de PARTICIPACIÓ. El dret 10.1.1 («Dret a expressar la seva opinió») diu que la persona té dret que se li facilitin els mitjans per expressar la seva opinió sobre el sistema sanitari i «a conèixer i utilitzar els procediments per presentar reclamacions, suggeriments i agraïments, i que aquests siguin avaluats i contestats en temps i forma adequats». L'enunciat en reprodueix el text, de manera que el cas encaixa a l'àmbit 10 i no als d'equitat (1), accés (3) o qualitat i seguretat (7).
Font oficial
Pregunta 113
L'Anna assistirà a un curs de formació. Ha de preparar un exercici que consisteix en una presentació en PowerPoint que contingui un gràfic i una taula. Li fan arribar el gràfic en format .jpg i les dades agrupades en una taula. A més, caldria incloure, per separat, un resum escrit de la situació.
Per presentar la informació requerida, què haurà de fer?
- a) Preparar un full de text i un full de càlcul i inserir-los en una presentació PowerPoint en blanc.
- b) Editar una presentació amb dues diapositives, una que contingui l'objecte gràfic i una taula, que editarà a partir de les dades presentades, i una altra diapositiva on consti el text resum.Resposta oficial
- c) Obrir un document .pdf, exportar-lo en format Excel i editar les dades, construir el gràfic i afegir un quadre de text amb el resum.
- d) Escriure en Word el text resum i exportar-lo en format .pdf.
Resposta oficial: b) Editar una presentació amb dues diapositives, una que contingui l'objecte gràfic i una taula, que editarà a partir de les dades presentades, i una altra diapositiva on consti el text resum.
L'exercici demana tres coses en un sol lliurament: un gràfic que arriba com a imatge .jpg, unes dades que cal presentar en forma de taula i un resum escrit a part. La resposta correcta és la que ho resol dins del PowerPoint: una diapositiva amb l'objecte gràfic inserit i la taula creada a partir de les dades, i una altra diapositiva amb el text resum. L'ajuda de Microsoft descriu exactament aquests dos passos —«a la pestanya Inserció, seleccioneu Taula» per crear la taula a la diapositiva, i Inserció > Imatges per col·locar-hi el .jpg. Les altres opcions o bé canvien el format demanat (lliurar un .pdf o un document del Word), o bé descriuen una conversió innecessària i poc fiable (obrir un .pdf i exportar-lo a Excel) quan les dades ja es tenen.
Font oficial
Pregunta 114
En el mateix curs demanen com es pot afegir un peu de pàgina a un document de Microsoft Word de 300 pàgines de manera eficient?
- a) Navegar a "Arxiu" i seleccionar "Crear peu de pàgina".
- b) Clicar a "Format" i triar "Afegir peu de pàgina".
- c) Clicar a "Inserció" i clicar "Peu".Resposta oficial
- d) Obrir "Estil" i seleccionar "Inserir peu de pàgina".
Resposta oficial: c) Clicar a "Inserció" i clicar "Peu".
Al Word el peu de pàgina no s'insereix pàgina a pàgina: es defineix una vegada per a tot el document (o per a cada secció) i es repeteix automàticament, per llargue que sigui. El camí oficial que documenta Microsoft és Inserció > Capçalera o Peu de pàgina, i triar-hi l'estil. Per això, amb un document de 300 pàgines, l'única opció eficient de les quatre és la que passa per la pestanya Inserció; les altres tres citen menús («Arxiu > Crear peu de pàgina», «Format > Afegir peu de pàgina», «Estil > Inserir peu de pàgina») que no existeixen al Word.
Font oficial
Pregunta 115
Com a part d'aquest curs, l'Anna ha de respondre a un exercici on ha de valorar quina frase s'adequa més a la utilització d'un llenguatge no sexista d'acord amb les directrius de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Quina seria la resposta correcta?
- a) I, perquè així consti, signo aquest certificat a petició de l'interessat.
- b) Cal un informe del metge per sol·licitar l'ajut.
- c) Firma de la persona interessada.Resposta oficial
- d) Aquest curs és una formació de mediador.
Resposta oficial: c) Firma de la persona interessada.
La Guia d'usos no sexistes de la llengua de la Generalitat recomana, com a primer recurs, els mots epicens (persona, part) en comptes de les formes dobles o del masculí genèric: hi apareix literalment l'exemple «Firma de la persona sol·licitant en comptes de Firma del sol·licitant», i també «signo aquest certificat a petició de la persona interessada» en comptes de «a petició de l'interessat». «Firma de la persona interessada» és, doncs, la frase que segueix el criteri. Les altres tres usen el masculí genèric per referir-se a persones de qualsevol sexe: «l'interessat», «el metge» (millor: la persona professional de la medicina o un informe mèdic) i «mediador» (millor: persona mediadora).
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 115
- Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística) — apartat 2.4 (les paraules persona i part)
- Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes — art. 3
Pregunta 116
En el curs, demanen a l'Anna que redacti una proposta de resposta a una reclamació. Com haurà d'escriure la datació?
- a) Badalona, 31 de gener del 2024
- b) Badalona, 31 de gener de 2024.
- c) Badalona, 31 Gener de 2024
- d) Badalona, 31 de gener de 2024Resposta oficial
Resposta oficial: d) Badalona, 31 de gener de 2024
Els criteris de documentació administrativa de la Generalitat fixen la datació així: «Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data», i els models que hi acompanyen l'escriuen sense punt final i amb la preposició davant de l'any: «Barcelona, 1 de setembre de 2001». Aplicat al cas, la forma correcta és «Badalona, 31 de gener de 2024». Les altres tres se n'aparten: una hi posa punt final, una altra escriu el mes en majúscula i suprimeix la preposició, i la tercera fa servir «del 2024» en lloc de la forma dels models.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 116
- Documentació jurídica i administrativa (Direcció General de Política Lingüística): criteris de redacció i models de documents — Datació (estructura dels documents administratius)
Pregunta 117
En el curs plantegen un supòsit. En cas de rebre una trucada d'una persona que demani informació sobre com pot sol·licitar el dret d'accés de la seva història clínica, quina de les informacions és correcta?
- a) A la sol·licitud ha d'adjuntar una fotocòpia de la targeta sanitària individual (TSI).
- b) La persona sol·licitant ha de ser major de 14 anys i no estar incapacitada legalment.Resposta oficial
- c) Ha de fer constar en la sol·licitud una adreça de correu electrònic, ja que la resposta s'enviarà únicament per correu electrònic.
- d) La sol·licitud l'haurà de presentar en una oficina de registre i des d'allà s'enviarà a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que en farà les gestions.
Resposta oficial: b) La persona sol·licitant ha de ser major de 14 anys i no estar incapacitada legalment.
El dret d'accés a la història clínica el reconeix l'article 13 de la Llei 21/2000: el pacient hi pot accedir i obtenir-ne còpia, correspon als centres sanitaris regular el procediment, i el dret també es pot exercir per representació degudament acreditada (13.3). La persona titular l'exerceix per si mateixa a partir dels catorze anys —l'edat que fixa l'article 7 de la Llei orgànica 3/2018 per actuar en nom propi en matèria de dades personals— i, si està incapacitada legalment, actua qui en tingui la representació: és el que diu l'opció correcta. Les altres tres són falses: no cal adjuntar còpia de la TSI (cal identificar-se amb un document d'identitat), la resposta no s'envia «únicament» per correu electrònic, i la sol·licitud no es tramita a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que és l'autoritat de control i no qui custodia la història clínica.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 117
- Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica — art. 13
- Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) — art. 7.1
Pregunta 118
En Roger, el marit de l'Anna, troba feina a l'aeroport de Madrid. L'Anna marxarà amb una excedència per al manteniment de la convivència.
En relació amb aquesta excedència, és cert que:
- a) Ha de durar un mínim de dos anys.Resposta oficial
- b) Computa a efectes de triennis.
- c) Comporta la reserva de destinació.
- d) Cap de les anteriors respostes és correcta.
Resposta oficial: a) Ha de durar un mínim de dos anys.
És el supòsit exacte de l'article 6 de la Llei 8/2006 de mesures de conciliació: l'excedència voluntària per al manteniment de la convivència «es pot sol·licitar, per una durada mínima de dos anys i màxima de quinze anys, si el cònjuge o la cònjuge o el convivent o la convivent ha de residir en un altre municipi perquè hi ha obtingut un lloc de treball estable». El mateix article, apartat 2, aclareix la resta d'opcions: el període «no computa als efectes de triennis, de grau personal i de drets passius, ni comporta la reserva de la destinació». Per tant només és certa la durada mínima de dos anys.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 118
- Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya — art. 6
Pregunta 119
Al CAP on treballa l'Anna s'ha espatllat un equipament d'electromedicina.
A quin capítol pressupostari de despeses correspondria la factura de la reparació?
- a) Capítol 6
- b) Capítol 1
- c) Capítol 4
- d) Capítol 2Resposta oficial
Resposta oficial: d) Capítol 2
La classificació econòmica de la despesa de la Generalitat situa al CAPÍTOL 2 (despeses corrents de béns i serveis) les despeses recurrents de funcionament que no incrementen el capital ni el patrimoni públic, i hi inclou expressament les «despeses de conservació i reparació» i les tarifes de «vigilància, revisió i conservació de màquines i instal·lacions». Reparar un equipament d'electromedicina espatllat és justament això. Els altres capítols que apareixen a les opcions són el 6 (inversions reals: creació o adquisició de béns de capital), l'1 (remuneracions del personal) i el 4 (transferències corrents); i la mateixa norma adverteix que només les GRANS reparacions que allarguen la vida útil del bé anirien al capítol 6.
Font oficial
Pregunta 120
Uns mesos després, l'equipament deixa de funcionar i la Unitat d'Electromedicina determina que és irreparable i proposa l'adquisició d'un de nou. Quin tipus de despesa seria aquesta nova adquisició?
- a) Una inversió realResposta oficial
- b) Una despesa financera
- c) Una transferència corrent
- d) Una remuneració de personal
Resposta oficial: a) Una inversió real
Comprar un equipament nou, inventariable i amb una vida útil superior a l'exercici, és una INVERSIÓ REAL: el capítol 6 de la classificació econòmica recull les despeses «destinades a la creació o adquisició de béns de capital» i a l'adquisició de béns inventariables necessaris per al funcionament dels serveis, sempre que tinguin valor econòmic perdurable més d'un exercici, produeixin beneficis futurs i siguin identificables i valorables amb fiabilitat. Un aparell irreparable que se substitueix per un de nou compleix tots aquests requisits. Les altres opcions són capítols diferents: despeses financeres (capítol 3), transferències corrents (capítol 4) i remuneracions de personal (capítol 1).
Font oficial
Pregunta 121
L'adjudicatari del contracte del subministrament d'aquest nou equipament envia la factura electrònica després de fer el lliurament de l'equip. Quin document es genera en el moment de la conformitat i comptabilització de la factura?
- a) La reserva de crèdit
- b) El document d'autorització
- c) El document de disposició
- d) El document d'obligacióResposta oficial
Resposta oficial: d) El document d'obligació
L'article 46 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya ordena l'execució de la despesa en quatre fases: autorització (46.1), que acorda la despesa i reserva el crèdit; disposició (46.2), que en formalitza l'import amb l'adjudicació; OBLIGACIÓ (46.3), que és l'acte pel qual es declara l'existència d'un crèdit exigible un cop acreditada la prestació —és a dir, quan es conforma i es comptabilitza la factura del subministrament lliurat—; i pagament. El document que es genera en conformar i comptabilitzar la factura és, doncs, el document d'obligació (O). La reserva de crèdit i els documents A i D corresponen a fases anteriors, ja exhaurides. Nota de vigència (17.08.2026): el pla comptable de referència és avui el que aprova l'Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, que va derogar l'Ordre VEH/137/2017 a partir de l'exercici comptable iniciat l'1 de gener de 2026. Les fases d'execució de la despesa de l'article 46 del text refós de la Llei de finances públiques no han canviat, i la resposta correcta tampoc.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 121
- Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya — art. 46.3
- Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, per la qual s'aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) — norma de reconeixement d'obligacions
Pregunta 122
La germana de l'Anna té un accident laboral i es visita d'urgències en un hospital de l'ICS.
Aquest hospital emet la factura corresponent. Quina consideració tindria l'ingrés derivat d'aquesta prestació de serveis assistencials?
- a) Estaria inclòs dins del contracte programa de l'hospital.
- b) Es consideraria un ingrés de tercers.Resposta oficial
- c) Es consideraria un ingrés directe de Tresoreria.
- d) No generaria cap ingrés, ja que l'hospital és públic.
Resposta oficial: b) Es consideraria un ingrés de tercers.
Quan l'assistència la motiva un accident de treball hi ha un TERCER OBLIGAT AL PAGAMENT (la mútua col·laboradora o l'entitat que cobreix la contingència professional), i l'article 83 de la Llei 14/1986, general de sanitat, diu que «els ingressos procedents de l'assistència sanitària en els supòsits d'assegurances obligatòries especials i en tots aquells supòsits, assegurats o no, en què aparegui un tercer obligat al pagament, tindran la condició d'ingressos propis del Servei de Salut corresponent», i que l'Administració que ha atès el pacient pot reclamar-ne el cost. Per això és un ingrés de tercers: no forma part del contracte programa (que finança l'activitat a càrrec del CatSalut), no és un ingrés directe de Tresoreria i, evidentment, sí que genera ingrés encara que l'hospital sigui públic.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 122
- Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat — art. 83
- Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre) — art. 82
Pregunta 123
Des de quin dia s'abonarà el subsidi d'incapacitat temporal de la germana de l'Anna?
- a) Des del dia de la baixa mèdica de la treballadora
- b) Des de l'endemà de la baixa mèdica de la treballadoraResposta oficial
- c) Des del quart dia de la baixa mèdica de la treballadora
- d) Des del sisè dia de la baixa mèdica de la treballadora
Resposta oficial: b) Des de l'endemà de la baixa mèdica de la treballadora
L'article 173.1 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social distingeix segons l'origen de la baixa: «en cas d'accident de treball o malaltia professional, el subsidi s'abonarà des de l'endemà de la baixa en el treball, i anirà a càrrec de l'empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixa». La germana de l'Anna ha patit un accident laboral, de manera que el subsidi comença l'endemà. El quart dia (i el tram del quart al quinzè a càrrec de l'empresa) és la regla de la malaltia comuna i l'accident no laboral, del mateix article; el sisè dia no apareix en cap dels dos supòsits.
Font oficial
Pregunta 124
Finalment, la germana de l'Anna queda ingressada a l'hospital durant quinze dies.
Té dret l'Anna a gaudir de dies de permís per ingrés hospitalari?
- a) Sí, perquè és familiar de primer grau d'afinitat.
- b) Sí, perquè és familiar de segon grau per consanguinitat.Resposta oficial
- c) No, perquè és familiar de primer grau de consanguinitat.
- d) No, en cap cas.
Resposta oficial: b) Sí, perquè és familiar de segon grau per consanguinitat.
La germana és família de SEGON grau per consanguinitat (el primer grau són pares i fills), i l'article 19 de la Llei 8/2006 reconeix el «permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat», amb una durada de dos dies laborables, ampliables a quatre si el fet passa en un municipi diferent del del lloc de treball i, excepcionalment i de manera justificada, fins a sis. Per tant l'Anna sí que hi té dret, i la raó correcta és el segon grau de consanguinitat: les altres opcions o bé confonen el grau (primer grau d'afinitat serien els sogres) o bé neguen un dret que la llei reconeix expressament.
Font oficial
- Examen oficial d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151), convocatòria 100, 16.06.2024, amb el patró de correcció del tribunal — pregunta 124
- Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya — art. 19
- III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l'ICS (Resolució EMT/74/2024, DOGC núm. 9085) — permisos i llicències
Font oficial i condicions de reutilització
Enunciat i patró de correcció publicats per l'ICS. Documents consultats el 13.08.2026.
- Enunciat oficial de l'examen (PDF, ICS)
- Patró de respostes correctes (PDF, ICS)
- Pàgina de l'ICS d'on provenen els documents
Criteris de realització i valoració publicats pel tribunal
RECULL dels criteris de realització dels 2 exercicis de la prova, publicats a la diligència del 16.5.2024. — 1r. exercici (test): L'exercici consistirà en la resolució d'un qüestionari de 50 preguntes tipus test amb 4 respostes alternatives i només una de correcta. 2n. exercici (supòsit pràctic): L'exercici consistirà en la resolució d'1 supòsit pràctic, amb un total de 24 preguntes tipus test, amb 4 respostes alternatives i només una de correcta. Criteris comuns de la prova (test de coneixements - supòsit pràctic): Els dos exercicis de la prova (test i supòsit pràctic) són de caràcter obligatori i no eliminatori. Totes les preguntes tindran el mateix valor (per a cadascun dels dos exercicis). Les preguntes no contestades i les contestades erròniament no descomptaran i, per tant, no tindran cap valor. El temps de realització de la prova, que inclou els dos exercicis (test de coneixements i supòsit pràctic), serà d'1 hora i 45 minuts. Les persones aspirants es podran distribuir aquest temps lliurement per a realitzar els 2 exercicis. […] Les preguntes del test de coneixements s'hauran de respondre des de la casella núm. 1 a la casella núm. 50 del «Full de l'examen». Les preguntes del supòsit pràctic s'hauran de respondre des de la casella núm. 101 a la casella núm. 124 del «Full de l'examen». […] Les respostes marcades a la casella «E» del «Full de l'examen» es consideraran com no contestades.
Contingut reproduït sense modificacions a l'empara de les condicions de reutilització de la informació pública de la Generalitat de Catalunya. OposICS no és l'Institut Català de la Salut ni hi té cap vincle.
Ja l'has llegit. Ara fes-lo de veritat.
Llegir un examen resolt i fer-lo amb el cronòmetre en marxa no s'assemblen gens. El mode examen oficial et dona el mateix examen sencer, amb temps, correcció automàtica i la nota per exercici tal com la calcula el tribunal.
Fes aquest examen en mode cronometrat Mira el temari complet Comença pel tema gratuït
El mode cronometrat necessita compte i l'accés a la categoria. Les preguntes d'aquesta pàgina són obertes.
Altres exàmens resolts
- Infermeria 2022 (model A) — Primer exercici de 70 preguntes de test i segon exercici amb tres supòsits pràctics de 25 preguntes. Fet el 2 de juny de 2024 per la categoria A2-129.
- Infermeria 2018 (model A) — Primer exercici de 76 preguntes de test i segon exercici amb tres supòsits pràctics de 24 preguntes. Fet el 12 de maig de 2019 per la categoria A2-129, en dues hores per als dos exercicis.
- Infermeria 2016 (promoció interna) — Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb dos supòsits pràctics alternatius de 20 preguntes cadascun: cada aspirant en triava un, i aquí hi ha els dos resolts. Fet l'11 de juny de 2017 per la categoria A2-129.
- TCAI 2022 (model A) — Primer exercici de 60 preguntes de test i segon exercici amb dos supòsits pràctics de 20 preguntes. Fet el 2 de juny de 2024 per la categoria C2-159.
- Auxiliar administratiu/iva 2022 (model A) — Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb un supòsit pràctic de 25 preguntes. Fet el 16 de juny de 2024 per la categoria C2-161, la segona amb més places de la convocatòria (1.295).
- Zelador/a 2022 — Primer exercici de 50 preguntes de test i segon exercici amb dos supòsits pràctics de 7 preguntes cadascun. Fet el 26 de maig de 2024 per la categoria E-177, en model únic i amb 80 minuts per als dos exercicis.
Temari i tests per categoria
Cada fitxa detalla el temari complet, què inclou l'accés, el preu i les fonts oficials en què es basa cada tema.
- Oposició d'Infermeria de l'ICS (A2-129) — 8 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
- Oposició de TCAI de l'ICS (C2-159) — 5 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
- Oposició d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS (C2-161) — 5 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
- Oposició de Zelador/a de l'ICS (E-177) — 6 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
- Oposició d'Administratiu/iva de l'ICS (C1-151) — 30 temes específics + 11 temes del bloc transversal Veure el temari complet →
Continua per aquí
- Índex d'exàmens anteriors de l'ICS Tots els PDFs oficials publicats, per categoria i any, amb els patrons de correcció.
- Anàlisi dels 7 exàmens publicats Quant pesa el bloc transversal, comptat pregunta per pregunta.
- Com funciona l'examen de l'ICS Exercicis, mínims, puntuació sobre 150 i fase de concurs.
- Calendari de la convocatòria 100-2025 Què ha passat, què ve i quan es publica cada cosa.
- La prova de català i la de castellà C1 per a infermeria, administratiu/iva i auxiliar administratiu/iva; B1 per a TCAI i zelador/a. Amb exempcions i format.
- Respostes curtes a les preguntes més buscades Places, dates, descompte per error i requisits, amb font.
Torna a tots els exàmens resolts
Vigència revisada el 13.08.2026 · 08.08.2026