Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS de 2016, promoció interna, resolt i explicat

A l'Outlook una cita és un element del Calendari: es crea des de la carpeta del calendari, amb un assumpte, una ubicació i una hora d'inici i d'acabament, i bloqueja aquell tram de l'agenda; si a més s'hi convoquen assistents, l'element passa a ser una reunió. Les tasques són elements de la llista de coses pendents, els contactes són fitxes de la llibreta d'adreces i les notes són apunts solts: cap d'aquests tres no reserva temps a l'agenda.

Quan un acte ja és ferm en via administrativa —perquè ha passat el termini per recórrer-hi sense fer-ho— els recursos ordinaris ja no hi caben: l'article 113 de la Llei 39/2015 diu que contra els actes ferms en via administrativa només escau el recurs extraordinari de revisió, i l'article 125.1 n'enumera les quatre causes taxades (error de fet que resulti del mateix expedient, aparició de documents essencials posteriors, documents o testimonis declarats falsos per sentència ferma i prevaricació o conducta punible declarada per sentència). L'alçada i la reposició tenien un mes de termini des de la notificació i aquell termini ja havia passat; i dir que no s'hi pot recórrer de cap manera és fals, perquè justament aquesta via extraordinària hi continua oberta.

La definició és literal de l'article 70.1 de la Llei 39/2015: l'expedient administratiu és el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d'antecedent i fonament a la resolució administrativa, més les diligències encaminades a executar-la. El mateix article, a l'apartat 4, exclou expressament de l'expedient la informació auxiliar o de suport —la continguda en aplicacions, fitxers i bases de dades, les notes, els esborranys, els resums, les comunicacions i els informes interns o entre òrgans— i els judicis de valor emesos per l'Administració, llevat dels informes preceptius i facultatius demanats abans de la resolució. Per això les altres tres respostes descriuen justament el que NO forma part de l'expedient.

L'obligació de cotitzar neix amb l'inici de la prestació del treball —període de prova inclòs—, es manté durant tot el temps que la persona està en alta o presta serveis i només s'extingeix amb la sol·licitud en regla de la baixa: ho diu l'article 144 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, i l'article 141 recorda que hi estan obligats tant l'empresa com la persona treballadora. Les altres respostes conviden a pensar que la cotització s'atura quan no es treballa efectivament, i és al revés: el mateix article 144 declara que l'obligació continua durant la incapacitat temporal i durant el naixement i la cura del menor. Els quinze últims anys de vida laboral no són cap regla de cotització, sinó el període que històricament s'ha fet servir per calcular la base reguladora de la jubilació.

Un navegador és el programa que demana pàgines a un servidor web i les mostra —l'Edge, el Firefox i el Chrome ho són—, i les competències ACTIC el descriuen com l'eina per accedir a un web escrivint l'adreça a la barra d'adreces. Adobe no és un navegador: és l'empresa del format PDF, i el programa que se'n coneix per aquest nom, l'Acrobat Reader, és un lector de documents PDF. Que un navegador modern pugui obrir un PDF no converteix el lector de PDF en navegador.

L'article 29.2 de la Llei 55/2003 diu que les places de personal estatutari es proveeixen pels sistemes de selecció de personal, de promoció interna i de mobilitat, a més del reingrés al servei actiu; i l'article 37.2 precisa que els procediments de mobilitat voluntària es resolen pel sistema de concurs, amb convocatòria pública. Un concurs de trasllat és, doncs, mobilitat. La selecció obre places a qui encara no és personal fix de la categoria, la promoció interna permet passar a una categoria d'un grup superior i la carrera professional no és un sistema de provisió de places sinó el reconeixement del desenvolupament professional.

La classificació econòmica de la despesa dels pressupostos de la Generalitat situa al capítol 2, «Despeses corrents de béns i serveis», tot el consum de béns i serveis necessari per al funcionament ordinari, i és on van els subministraments —el material sanitari, el fungible, els reactius—. El capítol 1 és el de remuneracions del personal, el capítol 4 el de transferències corrents (lliuraments sense contraprestació per finançar despesa corrent d'altri) i el capítol 6 el d'inversions reals, que és on aniria l'equipament inventariable, no el consumible. L'estructura del pressupost per classificació orgànica, funcional, econòmica i per programes la fixa l'article 30.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

L'article 12.4 de la Llei 21/2000 fixa un nucli de documentació que s'ha de conservar com a mínim quinze anys des de la data d'alta de cada procés assistencial, i hi inclou expressament els informes d'alta, al costat dels fulls de consentiment informat, els informes quirúrgics i el registre de part, les dades d'anestèsia, els informes d'exploracions complementàries, els de necròpsia i els d'anatomia patològica. La resta de documentació de la història clínica sí que es pot destruir passats cinc anys des de l'alta del procés (article 12.6), i per això aquell termini no és el dels informes d'alta. Tampoc no és cert que no es puguin destruir mai: la llei fixa un mínim, no una conservació perpètua, sens perjudici del que s'hagi de guardar per raons assistencials, epidemiològiques, de recerca o judicials.

La disposició addicional tretzena del text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic és literal: les administracions poden establir fins a dos dies addicionals de permís per assumptes particulars en complir el sisè trienni, i incrementar-los, com a màxim, en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè. La norma no posa cap sostre en el nombre de triennis, de manera que la formulació que atura el còmput en el desè trienni hi afegeix un límit que no existeix; la que nega qualsevol increment contradiu directament la disposició, i la que avança el primer meritament al cinquè trienni canvia la xifra del text legal.

Per canviar el format d'un text que ja està escrit cal seleccionar-lo primer i després aplicar-hi el format: és el que descriu l'ajuda de Microsoft per donar format a un document del Word. Amb el text seleccionat, la icona de cursiva —la K de la barra de format, al costat de la N de negreta i la S de subratllat— posa en cursiva exactament el que s'ha seleccionat. Situar el cursor al començament o al final del text sense seleccionar-lo no en canvia el format: només afecta el que s'escrigui a partir d'aquell punt. I prémer la icona de negreta faria el text gruixut, que no és el que demana l'enunciat.

Una formació impartida per una empresa externa és la compra d'un servei, i la classificació econòmica de la despesa la porta al capítol 2, «Despeses corrents de béns i serveis», que recull tot el consum de béns i de serveis necessari per al funcionament ordinari, treballs fets per empreses de fora inclosos. No va al capítol de remuneracions del personal, perquè no es retribueix ningú de la plantilla; no és una transferència corrent, perquè hi ha contraprestació —un servei rebut—; i no és inversió real, perquè no incorpora cap element al patrimoni. L'estructura del pressupost per classificació econòmica la fixa l'article 30.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

Les retribucions bàsiques del personal estatutari —sou, triennis i pagues extraordinàries— són iguals a tots els serveis de salut i les seves quanties es determinen cada any a les lleis de pressupostos, que a més han de coincidir amb les que la llei de pressupostos generals de l'Estat fixa per als funcionaris públics: ho diu l'article 42.2 de la Llei 55/2003. Ni una publicació intersindical ni un pla d'ordenació de recursos humans poden fixar quanties retributives, i la Llei 8/2007 de l'ICS regula l'ens, no l'import del sou.

El Moodle és una plataforma web: el curs s'allotja en un servidor i l'alumne hi entra amb un navegador, que és l'únic programa que cal tenir a banda del sistema operatiu —i és el que permet fer-lo tant des de casa com des de la feina—. Un full de càlcul, un gestor de bases de dades o un processador de textos només fan falta si una activitat concreta demana obrir o lliurar un fitxer d'aquest tipus, i el lector de PDF, igual: cap dels tres no és el requisit mínim per accedir al curs.

L'espai de la bústia és limitat i la seva organització és de qui la fa servir: l'ajuda de Microsoft explica que, quan s'acosta al límit, cal buidar-la esborrant els missatges antics o els més grans i les carpetes d'elements suprimits i enviats, i que si s'omple del tot es deixen de rebre correus. Desentendre-se'n és, per tant, la manera segura de perdre missatges; esborrar els correus de les dues últimes setmanes és exactament al revés del que cal fer, perquè elimina el més recent i deixa el que ocupa espai des de fa anys; i el servei d'informàtica no pot decidir quins missatges d'una bústia aliena són prescindibles ni hi ha d'entrar per fer-ho.

El permís per naixement de la mare biològica dura setze setmanes i les sis immediatament posteriors al part són, en tot cas, de descans obligatori i ininterromput: ho diu l'article 49.a) del text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que el dia de la prova ho deia amb les mateixes sis setmanes sota el nom de permís per part. Per això no es pot tornar a la feina abans, per molt que la persona ho vulgui. Ni la incorporació lliure en qualsevol moment ni els terminis de dotze o setze setmanes obligatòries responen a la norma: les setze setmanes són la durada total del permís, no la part de descans forçós.

Qui concorre a un concurs i en discuteix la puntuació és titular d'un interès legítim individual i, per tant, és persona interessada en el procediment: l'article 4.1 de la Llei 39/2015 considera interessats els titulars de drets o d'interessos legítims individuals o col·lectius, i l'article 112.1 diu que els recursos els poden interposar els interessats. No cal, doncs, cap sindicat ni cap reclamació col·lectiva: la representació sindical és una via possible, no l'única, i la impugnació individual d'un acte d'un procés selectiu és el cas típic de legitimació.

L'extensió xlsx és la del llibre de treball de l'Excel en format XML obert, que és el format de desat predeterminat del full de càlcul segons l'ajuda de Microsoft: no té res a veure amb el so. Les altres tres extensions sí que són d'àudio —wav és l'àudio sense compressió de Windows, mp3 el format comprimit més estès i wma l'àudio de Windows Media—, de manera que l'única que cal deixar fora de la descàrrega és la del full de càlcul.

L'article 40.2 de la Llei 39/2015 és literal: tota notificació s'ha de cursar dins del termini de deu dies a partir de la data en què s'hagi dictat l'acte, i ha de contenir el text íntegre de la resolució, si posa fi o no a la via administrativa, els recursos que hi escauen, l'òrgan davant del qual s'han de presentar i el termini per interposar-los. Els cinc i els quinze dies no són terminis d'aquest tràmit, i els dos mesos que apareixen a l'enunciat no són el termini per cursar la notificació sinó, en altres preceptes, terminis màxims de resolució.

A l'Excel tota fórmula comença amb el signe igual i els operadors s'apliquen a les referències que s'hi escriuen, de manera que sumar les quatre cel·les encadenant-les amb el signe més dona el resultat demanat. Les altres tres propostes fallen per motius diferents: una no porta el signe igual —seria text— i, a més, inclouria la mateixa cel·la del resultat dins del rang, cosa que crearia una referència circular; una altra fa servir el punt i coma, que separa arguments independents i, per tant, sumaria només les dues cel·les citades; i la que encadena només la primera i l'última deixa fora les dues del mig.

PAO és la prescripció d'un article ortoprotètic: el document del CatSalut que descriu el procés ho diu amb aquestes paraules i hi afegeix que és un acte mèdic adreçat a pacients no hospitalitzats, previ sempre a la dispensació, que ha de fer un metge o metgessa del sistema sanitari integral d'utilització pública i que el pacient tramita a la unitat tramitadora del centre. La prescripció d'oxigenoteràpia domiciliària existeix, però és una altra prestació i no s'anomena així; i ni el «programa d'atenció ortopèdica» ni la «prestació ortopèdica sanitària» són denominacions del catàleg del CatSalut.

Times New Roman és un tipus de lletra —una font—, i el que demana l'encàrrec és aplicar-lo al text de l'acta; l'ajuda del Word agrupa justament la font, la mida i l'estil de lletra com les eines bàsiques de format de caràcter. Un estil del Word és una altra cosa: un conjunt de format amb nom (que pot incloure una font, però no és la font); un índex és la taula que recull els títols del document i els situa a la pàgina on són; i el peu de pàgina és l'espai inferior que es repeteix a cada full.

La lliure elecció s'exerceix sobre l'equip d'atenció primària, i el CatSalut adverteix que canviar de centre arrossega tota l'organització que hi va associada: des del nou equip l'enviaran «als especialistes o serveis de suport (com per exemple, anàlisis clíniques, diagnòstic per la imatge, salut mental, atenció a la salut sexual i reproductiva) que corresponguin organitzativament a aquest equip escollit». Per això el senyor Mateu passarà als especialistes de referència del nou EAP: no és una decisió que puguin autoritzar la direcció de l'antic centre ni la del nou, sinó una conseqüència organitzativa del canvi, i és una de les coses que cal explicar abans de tramitar-lo.

La data d'una visita és una dada de salut de la persona atesa, i la seva confidencialitat no depèn de qui la demani ni de quantes dades administratives sàpiga: l'article 7.1 de la Llei 41/2002 reconeix el dret que ningú no accedeixi a les dades de salut sense autorització emparada per la llei, i l'article 11.6 de la Llei 21/2000 sotmet al deure de secret tothom qui hi accedeix per raó de la feina. Conèixer el CIP, el DNI, l'adreça i el telèfon no és cap autorització —són dades que un familiar sap de memòria— i tampoc no ho és saber el número de pacient. Que la dada sigui «només una data» no la treu de l'historial: revela que la persona té una visita programada en aquell servei.

La regla és una excepció escrita dins la definició del contracte de subministrament: comprar equips i programes informàtics és subministrament, però «els contractes d'adquisició de programes d'ordinador desenvolupats a mida es consideraran contractes de serveis». Ho deia l'article 9.3.b) del text refós de la Llei de contractes del sector públic, vigent el dia de la prova, i ho continua dient amb les mateixes paraules l'article 16.3.b) de la Llei 9/2017, de manera que la resposta segueix sent bona avui. Un contracte d'obres té per objecte una obra o una construcció, i la col·laboració publicoprivada era una figura pensada per a operacions complexes de llarga durada, avui desapareguda de la llei de contractes.

Signar electrònicament un document no és estampar-hi una imatge de la signatura de paper: cal un certificat electrònic que vinculi la identitat de qui signa amb unes claus criptogràfiques. L'article 10.2 de la Llei 39/2015 admet davant les administracions els sistemes de signatura electrònica qualificada i avançada basats en certificats electrònics qualificats, i el Reglament europeu eIDAS defineix el certificat qualificat i li dona a la signatura qualificada el mateix efecte jurídic que a la manuscrita. Una signatura escanejada és només una imatge, un lector d'empremtes serveix per desbloquejar el dispositiu o per autenticar-se, no per signar el document, i enviar una fotocòpia del DNI per correu no signa res.

L'article 18.4 de la Llei 41/2002 obre l'accés a la història clínica d'una persona difunta a les persones vinculades a ella per raons familiars o de fet, i hi posa tres límits: la prohibició expressa del difunt degudament acreditada, la informació que afecti la seva intimitat o les anotacions subjectives dels professionals, i la que perjudiqui tercers. La Llei orgànica 3/2018 hi ha afegit la mateixa lògica en matèria de protecció de dades. La resposta del tribunal és la que recull vincle familiar o de fet amb aquestes limitacions; per això no es pot reduir l'accés a un grau de parentiu concret ni a qui el difunt hagués autoritzat prèviament, i una relació d'amistat, sense vincle de fet acreditat, no hi dona dret.

El PDF és el format de document portàtil creat per Adobe i el programa que el llegeix és l'Acrobat —l'Acrobat Reader és el lector gratuït oficial—, de manera que és el que cal per obrir un fitxer amb aquesta extensió. El processador de textos, el full de càlcul i el gestor de bases de dades treballen amb els seus propis formats: poden exportar a PDF, però no són el programa amb què s'obre. Avui qualsevol navegador també incorpora un visor de PDF, cosa que no canvia la resposta.

L'article 67.1.c) de la Llei 55/2003 ho resol d'una manera molt concreta: escau declarar d'ofici en excedència voluntària el personal estatutari que, acabada la causa que el va portar a una situació diferent de la d'actiu, incompleixi l'obligació de demanar el reingrés al servei actiu dins del termini que fixi cada servei de salut. No és, per tant, una renúncia a la condició d'estatutari fix —la pèrdua d'aquesta condició té les seves pròpies causes—, ni uns serveis especials, que són una situació que es concedeix per exercir determinats càrrecs, ni una suspensió de funcions, que només s'imposa per sentència o per sanció disciplinària. Convé recordar que aquesta excedència declarada d'ofici comporta dos anys de permanència mínima.

Reenviar un missatge rebut el trasllada sencer, amb el fitxer adjunt inclòs, a qui s'esculli: és exactament el que descriu l'ajuda d'Outlook i l'únic camí que distribueix el document en un sol pas i sense tornar-lo a adjuntar. Respondre envia el missatge a qui l'havia enviat, no als companys; crear un correu nou i adjuntar-hi el fitxer també funciona però obliga a desar l'adjunt i a tornar-lo a adjuntar, que és més feina per al mateix resultat.

L'opció lingüística és de la persona: la Llei 1/1998 reconeix a tothom el dret d'expressar-se i de ser atès en qualsevol de les dues llengües oficials, i l'article 15.3 de la Llei 39/2015 obliga l'Administració instructora a traduir al castellà els documents adreçats als interessats que ho demanin expressament. La petició abasta tots dos documents perquè tots dos els lliura el sistema sanitari públic a la persona atesa: ni la naturalesa mèdica de l'informe d'alta ni el caràcter administratiu de l'avís de citació els treuen d'aquesta regla. I el fet que el català sigui llengua oficial no és motiu per denegar la traducció: és precisament la cooficialitat la que fa néixer el dret d'opció.

L'article 8.1 de la Llei 21/2000 comença definint el document de voluntats anticipades com «el document, adreçat al metge responsable, en el qual una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d'expressar personalment la seva voluntat». El destinatari és, doncs, el metge o metgessa responsable, que és qui l'haurà d'aplicar; el pacient n'és l'atorgant, no el destinatari, i el Departament de Salut només hi intervé com a registre voluntari del document.

El Moodle és una plataforma de codi obert per gestionar l'aprenentatge en línia: hi viuen els cursos, els materials, les activitats i el seguiment de l'alumnat, i és el que fan servir moltes administracions —l'ICS entre elles— per a la formació interna. No és cap navegador (això és el programa amb què s'hi entra), ni cap funció d'un full de càlcul, ni un programari pensat per crear blocs, tot i que un curs pot contenir blogs i fòrums com a activitats.

La taxa per la renovació i la reposició de la targeta sanitària individual la va crear la Llei 2/2014 (article 89, que afegeix el capítol XXV al text refós de la Llei de taxes i preus públics), i el fet imposable és la renovació i la reposició «per causes no imputables a l'Administració, com són els casos de robatori, deteriorament o pèrdua». Per això el cas de la Maria es paga. La mateixa norma deixa exemptes les renovacions periòdiques que gestiona i promou l'Administració i la reposició per canvi de dades que afecten el codi d'identificació personal —cognoms, gènere o data de naixement—, tal com detalla la Resolució SLT/427/2014; i la primera targeta d'una persona assegurada mai no ha estat subjecta a la taxa.