Examen oficial d'Auxiliar administratiu/iva de l'ICS de 2018, torn lliure, resolt i explicat

Ordenar per dues columnes alhora demana dues coses: seleccionar TOT el full, perquè si només se seleccionen les columnes A i C les altres quatre es queden quietes i les files es trenquen; i fer servir l'ordenació personalitzada, que és l'única que permet afegir un segon nivell d'ordenació. El botó «Ordena de l'A a la Z» ordena per una sola columna. L'ajuda d'Excel ho diu així: per ordenar per més d'una columna cal afegir un nivell al quadre d'ordenació personalitzada.

Els articles 12 a 18 de la Llei 9/2017 tipifiquen exactament sis figures: contracte d'obres (art. 13), concessió d'obres (art. 14), concessió de serveis (art. 15), subministrament (art. 16), serveis (art. 17) i contractes mixtos (art. 18). La «gestió de serveis públics» i la «consultoria i assistència» són les etiquetes de les lleis anteriors —el TRLCSP de 2011 i la Llei 13/1995—, que la Llei 9/2017 va suprimir en transposar les directives de 2014: la gestió de serveis públics es va reconvertir en concessió de serveis.

La Llei 8/2007 reparteix així el circuit pressupostari de l'ICS: el Consell d'Administració aprova ANUALMENT el projecte de pressupost (art. 26.3) i el presenta al departament competent en matèria de salut perquè l'incorpori al seu projecte general (art. 8.f). El Govern i el Parlament l'aproven després, dins la llei de pressupostos de la Generalitat; el CatSalut no hi intervé, i el conseller o consellera de Salut rep el projecte, no l'aprova.

L'article 3.1 del Decret 125/2007 tanca en una llista els supòsits que donen dret a segona opinió: malaltia degenerativa progressiva del sistema nerviós central sense tractament curatiu o neoplàsia maligna; prescripció de cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important, neurocirurgia, cardiocirurgia, cirurgia vascular o oftàlmica; prescripció d'un trasplantament; i malaltia rara. Voler un tractament que no és a la cartera de serveis no hi surt: la segona opinió serveix per contrastar un diagnòstic o un tractament en situacions d'especial gravetat (art. 2), no per obrir la porta a prestacions no finançades.

La Carta vigent és la de 2015 i el seu propi preàmbul la presenta com una ACTUALITZACIÓ: «L'actualització de la Carta de l'any 2002 dóna resposta a l'aparició d'un nou paradigma social». No és, doncs, el primer document que recull drets i deures, ni es revisa cada any —està escrita amb «vocació de tenir vigència a llarg termini»—, ni és cap contracte signat: el mateix text avisa que la Carta no té rang legal i que no és un codi deontològic.

L'article 35.1 de la Llei 39/2015 obliga a motivar determinats actes «amb una referència succinta de fets i fonaments de dret»: els que limiten drets o interessos legítims, els que resolen revisions d'ofici i recursos, els que se separen del criteri seguit abans, els que suspenen actes, i uns quants més. Les altres tres afirmacions són falses com a regla general: l'audiència es pot ometre quan no hi ha altres fets ni al·legacions que els de l'interessat (art. 82.4); l'article 39.3 admet l'eficàcia retroactiva en els casos que hi enumera; i l'article 54 preveu que el procediment s'iniciï d'ofici O a sol·licitud de l'interessat.

L'article 23 del text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic és taxatiu: les retribucions bàsiques «estaran integrades única i exclusivament» pel sou del subgrup o grup de classificació i pels triennis. Tota la resta —productivitat, atenció continuada, carrera professional— són retribucions complementàries de l'article 24, que fixa cada administració segons l'estructura de llocs i el grau d'assoliment d'objectius.

L'article 29.2 de la Llei 31/1995 llista les obligacions dels treballadors i hi són totes tres: utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l'empresari d'acord amb les instruccions rebudes (apartat 2n), no posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat (apartat 3r) i cooperar amb l'empresari perquè les condicions de treball siguin segures (apartat 6è). L'incompliment d'aquestes obligacions té la consideració d'incompliment laboral (art. 29.3).

L'article 46 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya defineix les fases en aquest ordre i no en cap altre: l'AUTORITZACIÓ acorda fer una despesa a càrrec d'un crèdit i en reserva l'import; la DISPOSICIÓ concreta l'obra, el servei o el subministrament i formalitza la reserva per un import exacte; l'OBLIGACIÓ contreu el crèdit exigible un cop acreditada la prestació; i el PAGAMENT expedeix el manament contra la tresoreria. Cada fase pressuposa l'anterior, de manera que qualsevol altre ordre trenca la cadena.

Des de la Llei catalana 9/2017 el dret a l'assistència sanitària pública el tenen totes les persones residents a Catalunya, i l'article 2.3.a) defineix «resident» com la persona empadronada en QUALSEVOL municipi de Catalunya. La Instrucció 13/2022 del CatSalut ho aplica a l'assignació: el dret a la lliure elecció d'EAP i de professionals el poden exercir «totes les persones empadronades residents a Catalunya» que tinguin dret a l'assistència, sense haver de justificar-ne l'elecció. Per tant no cal estar empadronat dins la delimitació territorial de l'equip, ni tenir cap codi del Sistema Nacional de Salut, ni arrossegar-hi la unitat familiar: l'agrupament familiar és només una recomanació organitzativa.

L'article 4.1 del Reglament general de protecció de dades defineix dada personal com «tota informació sobre una persona física identificada o identificable», i precisa que és identificable qui es pugui determinar, directament o indirectament, mitjançant un identificador: un nom, un número, dades de localització, un identificador en línia o trets de la seva identitat. El xifratge no converteix res en dada personal ni li'n treu la condició, la valoració subjectiva de la persona tampoc, i el Reglament només protegeix persones FÍSIQUES: les jurídiques en queden fora (considerant 14).

L'article 3 de la Llei 17/2015 enumera els principis d'actuació dels poders públics i hi són els tres que proposa el paper: la transversalitat de la perspectiva de gènere (principi primer), l'apoderament de les dones (quart) i la democràcia paritària i la participació paritària en els afers públics (cinquè). La llista continua amb l'equilibri entre el treball de mercat i el domèstic i la coresponsabilitat, i amb l'eradicació de la violència masclista.

L'article 1 de la Llei catalana 9/2017 diu que tots els residents a Catalunya tenen dret a l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del CatSalut, i l'article 2.3.a) considera residents les persones empadronades en un municipi de Catalunya. Això deixa fora les altres tres respostes: limitar el dret als assegurats i beneficiaris de l'INSS és el model que la llei va derogar; i qui no és resident no hi té dret general, sinó dret a l'atenció d'urgència fins a l'alta (art. 3.2), sens perjudici que en respongui un tercer obligat al pagament.

S@rcat és, segons la fitxa del CTTI que el manté, «el sistema d'informació que permet el registre d'entrada i sortida de documents de la Generalitat de Catalunya», i el fan servir les oficines de registre dels departaments i ens de la Generalitat, també les de les delegacions de fora de Catalunya. Els altres tres noms són altres eines corporatives: eValisa és la tramesa interna de documents entre unitats i Notum és el sistema de notificacions electròniques; «RegisCAT» no és cap aplicació de la Generalitat.

El tractament és, segons l'article 4.2 del Reglament general de protecció de dades, «qualsevol operació o conjunt d'operacions realitzades sobre dades personals», siguin o no automatitzades: recollir, registrar, conservar, consultar, comunicar, suprimir… El concepte no té res a veure amb el tractament clínic que prescriu un professional, no es limita a les dades consentides —el consentiment és només una de les sis bases de licitud de l'article 6— ni es redueix a l'enviament de dades entre el centre i la persona.

La fórmula s'escriu a la cel·la on volem VEURE el resultat i l'interval que sumem és el de les dades: el resultat va a A20, de manera que és allà on ens hem de situar, i els valors són a la columna B entre les files 4 i 18, de manera que l'interval és B4:B18. Posar-se a B20 escriuria el resultat en una cel·la que no és la que demana l'enunciat, i sumar A4:A18 sumaria una columna que no conté les dades.

L'article 46.1 de la Llei 9/2017 deixa en mans de cada comunitat autònoma la competència per resoldre el recurs especial, amb l'obligació de crear un òrgan independent. A Catalunya aquest òrgan és el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, creat a partir de l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya i regulat pel Decret 221/2013, i és competent en l'àmbit de la Generalitat, del seu sector públic i de les administracions locals catalanes. El Tribunal Administratiu Central només actua a Catalunya si hi hagués conveni (art. 46.2), i els altres dos noms són òrgans judicials, no administratius.

La targeta sanitària europea cobreix, durant una estada temporal, les prestacions sanitàries que siguin NECESSÀRIES des d'un punt de vista mèdic tenint en compte la durada de l'estada, i es reben en les mateixes condicions i amb la mateixa legislació que les persones assegurades del país on s'és. No és una assegurança de viatge ni cobreix l'assistència privada, no aplica la cartera catalana ni l'espanyola fora d'Espanya, i no es limita a l'hospitalària: també cobreix atenció primària i tractaments continuats com la diàlisi.

L'article 1 de la Llei 8/2007 crea l'ICS «com a entitat de dret públic de la Generalitat, que actua subjecte al dret privat», d'acord amb l'article 21 del text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana, i és aquesta la categoria amb què apareix a l'estructura orgànica del pressupost. No és, doncs, cap entitat autònoma —ni administrativa ni comercial— ni cap societat mercantil amb participació de la Generalitat.

L'article 48.1 de la Llei 39/2015 defineix l'anul·labilitat en aquests termes exactes: són anul·lables els actes de l'Administració que incorrin en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder. És la categoria general; la nul·litat de ple dret de l'article 47 és la taxada i excepcional. Les altres tres opcions no descriuen l'anul·labilitat: parlen d'una reserva de llei inexistent o neguen la revisió administrativa que els articles 106 a 111 i els recursos dels articles 112 i següents preveuen expressament.

El risc ergonòmic és el que neix del desajust entre la persona i les condicions físiques del lloc: mobiliari mal dimensionat, cadires sense regulació, pantalles mal situades o postures forçades. El Reial decret 488/1997 dedica el seu annex precisament a la taula, la cadira i la disposició del lloc amb pantalla de visualització, i la guia tècnica de l'INSST hi desenvolupa els criteris. Els riscos químic i biològic venen d'agents, no del mobiliari, i el psicosocial —no «psicològic»— té a veure amb l'organització del treball.

L'article 123.1 de la Llei 39/2015 reserva el recurs potestatiu de reposició precisament per als actes que posen fi a la via administrativa, i s'interposa davant del MATEIX òrgan que els ha dictat. El recurs d'alçada és el contrari: es fa servir contra actes que NO exhaureixen la via i es resol per l'òrgan superior jeràrquic (art. 121). I el contenciós administratiu no és un recurs administratiu, sinó judicial.

«Respostes automàtiques» és l'eina d'Outlook que contesta sola a qui ens escriu mentre som fora de l'oficina, amb el text i les dates que li indiquem. «Respon» i «Respon a tothom» són accions manuals sobre un missatge concret i no envien res si no hi som, i «Reenvia fora d'oficina» no existeix com a opció d'Outlook.

L'article 16.3.a) de la Llei 9/2017 qualifica expressament de contracte de subministrament aquell en què l'empresari s'obliga a lliurar una pluralitat de béns de manera successiva i per preu unitari sense que la quantia total es defineixi amb exactitud en el moment de subscriure'l, perquè els lliuraments queden subordinats a les necessitats de l'adquirent. És la figura típica del material sanitari fungible. El contracte mixt (art. 18) barreja prestacions de classes diferents, i «de gestió» no és cap categoria de la llei vigent.

Dropbox no cerca res a internet: la seva pròpia pàgina de producte el descriu com un servei d'emmagatzematge, sincronització i compartició de fitxers al núvol. Google, Bing i DuckDuckGo sí que són motors de cerca, és a dir, serveis que indexen pàgines web i en retornen resultats a partir d'una consulta.

L'article 23 del Reglament general d'inscripció, afiliació, altes i baixes ho diu amb les tres vies alhora: l'afiliació a la Seguretat Social es pot fer a instància dels empresaris, a petició dels treballadors o d'ofici per la Tresoreria General. Els articles 24, 25 i 26 desenvolupen cadascuna: l'empresari està obligat a afiliar qui entri al seu servei, el treballador pot demanar-ho directament si l'empresari no ho fa, i la Tresoreria hi actua d'ofici quan comprova l'incompliment.

A Catalunya l'accés no depèn de la nacionalitat ni de la situació administrativa. L'article 1 de la Llei catalana 9/2017 reconeix el dret a tots els residents i l'article 2.3.a) considera resident qui està empadronat en un municipi de Catalunya; a més, el RDL 7/2018 va restablir a tot l'Estat l'accés universal al Sistema Nacional de Salut. Una persona de setze anys amb passaport uruguaià, sense permís de residència i empadronada, hi té dret: no cal cap conveni bilateral ni cap permís de residència.

Per extreure els dos primers caràcters d'un text cal la funció ESQUERRA, que retorna el nombre de caràcters demanat començant per l'esquerra: ESQUERRA(B1;2). I cal escriure-la com a fórmula, és a dir, precedida del signe igual; sense el signe, Excel desa el text tal qual i no calcula res. La funció DRETA faria el contrari, agafar els dos últims caràcters, que no són el codi de província.

L'atenció es factura quan hi ha algú altre legalment o contractualment obligat a pagar-la: una asseguradora, una mútua d'accidents de treball, una entitat esportiva o un tercer responsable. L'article 3.2 de la Llei catalana 9/2017 ho deixa dit expressament —l'atenció es presta «sens perjudici que… els tercers obligats legalment o contractualment a assumir-ne les despeses s'hagin de fer càrrec del pagament»— i la guia d'ús del CatSalut ho recull com a deure de coresponsabilització: informar de qui és el tercer obligat. Que la persona no acrediti la seva condició no és causa de facturació: el dret es reconeix per residència.

L'article 4.1 de la Llei 39/2015 té exactament tres lletres i el paper les reprodueix totes tres: qui promou el procediment com a titular de drets o interessos legítims; qui, sense haver-lo iniciat, té drets que poden resultar afectats per la decisió; i aquells els interessos legítims dels quals poden resultar afectats per la resolució i es personen mentre no hi hagi resolució definitiva. El matís que separa aquests supòsits és que els titulars de DRETS que poden resultar afectats són interessats encara que no compareguin, mentre que els titulars d'un simple interès legítim ho són si es personen en el procediment.

L'article 28.1 de la Llei 8/2007 diu que el control financer de l'activitat de l'ICS es porta a terme «per mitjà del procediment de control financer permanent a càrrec de la Intervenció General», amb informes periòdics que han de contenir l'auditoria de la legalitat i de l'eficàcia i l'eficiència de la gestió. Si l'incompliment és manifest i reiterat, el conseller o consellera d'economia pot acordar que s'hi apliqui la fiscalització prèvia (art. 28.2). Ni l'ICS es controla a si mateix ni el control és de la Direcció General de Pressupostos ni del CatSalut, que és el comprador de serveis.

L'article 1 de la Llei catalana 9/2017 estableix que tots els residents a Catalunya, en els termes que la mateixa llei fixa, tenen dret a l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del CatSalut. Aquesta llei és precisament la que va suprimir els nivells d'assistència que la Instrucció 08/2015 del CatSalut havia dibuixat i la que va deixar enrere el model d'assegurat i beneficiari de la Seguretat Social: per això les altres dues afirmacions ja no descriuen el dret vigent.

El que passa ENTRE dues diapositives és una transició, i «Empènyer» n'és una de les que PowerPoint ofereix a la pestanya Transicions, amb una opció d'efecte que permet triar la direcció (de baix a dalt, per exemple). Una animació, en canvi, mou elements DINS d'una diapositiva; l'interval fixa la durada o el moment del canvi, però no l'efecte; i el fons és una propietat de disseny.

La lliure elecció permet triar l'EAP sense justificar-ho, però l'elecció de professional queda condicionada a l'organització de l'equip: la Instrucció 13/2022 del CatSalut avisa que, per factors organitzatius, de funcionament o de disponibilitat, «no sempre es podrà garantir que el professional assignat sigui el que l'usuari hagi triat inicialment» i que llavors se n'assignarà un altre de disponible. No és, doncs, ni una elecció sense restriccions ni una assignació purament territorial, i el canvi tampoc no està limitat a l'àmbit de l'hospital de referència.

L'article 29.8 de la Llei 9/2017 és literal: els contractes menors definits a l'article 118.1 «no podran tenir una durada superior a un any ni ser objecte de pròrroga». Les dues coses van juntes i són la contrapartida de la tramitació simplificada del contracte menor: com que s'adjudica directament, la llei no li deixa allargar-se.

L'article 14.1 de la Llei 8/2007 ho diu així: la prestació de serveis de l'ICS per compte del CatSalut s'articula per mitjà d'un contracte programa subscrit per AMBDUES entitats, amb l'aprovació prèvia del Govern i a proposta conjunta dels departaments de salut i d'economia. Té una durada màxima de cinc anys i inclou un programa anual per a cada centre (art. 14.3 i 14.4). El Govern i els departaments hi intervenen, però qui el signa amb l'ICS és el CatSalut.

Una consulta d'annexió (o de dades annexades) copia registres d'un origen i els AFEGEIX com a files noves al final d'una taula que ja existeix; és una consulta d'acció, com les d'actualització o d'eliminació. Crear una taula nova és feina de la consulta de creació de taula, modificar els registres seleccionats ho fa la consulta d'actualització, i els informes són un objecte de presentació, no una consulta.

Demanar que s'esmeni una dada inexacta és exercir el dret de RECTIFICACIÓ, que reconeix l'article 16 del Reglament general de protecció de dades i que el protocol de la Comissió Tècnica en Matèria de Documentació Clínica aplica a la història clínica compartida: «tota persona física té dret a rectificar i corregir els errors o incorreccions que presenten les seves dades personals». No és el dret d'accés, que només permet saber quines dades es tracten i obtenir-ne còpia; no és una reclamació, que és una queixa sobre el servei; i no és el dret a participar en el procés assistencial, que és una altra cosa.

Word té cinc tipus de tabulació i l'ajuda els enumera: esquerra, centre, dreta, decimal i barra. La justificació no és un tipus de tabulació sinó una alineació de paràgraf, que reparteix el text entre el marge esquerre i el dret. La tabulació decimal alinea els números per la coma decimal i la de barra no col·loca text: només hi dibuixa una línia vertical.

La carrera professional de l'ICS valora cinc factors i els acords de la Mesa Sectorial els repeteixen sense canvis: activitat, formació (continuada), docència, recerca i compromís amb l'organització. El II Acord els fixa i el III Acord de 2024 els manté amb aquestes mateixes paraules —hi iguala la puntuació de formació continuada i d'activitat assistencial per a totes les categories—, de manera que el criteri del tribunal segueix sent el vigent. Les altres tres opcions retallen o inventen factors: ni el treball en equip ni el lideratge ni la DPO són factors de carrera.

Per canviar la lletra d'un paràgraf sencer cal seleccionar-lo primer: el format de font s'aplica al text seleccionat, i amb el cursor només col·locat al començament el canvi afectaria només el que s'escrivís a partir d'allà. Un cop seleccionat, la font es tria al grup «Tipus de lletra» de la pestanya Inici; ni el menú «Revisió» —que és el de comentaris i control de canvis— ni el d'impressió contenen aquest grup.

L'article 37.3 de l'Estatut marc ho fixa així: quan d'un procediment de mobilitat es deriva un canvi de destinació, el termini de presa de possessió és d'un mes «a comptar des del dia del cessament en la destinació anterior, que haurà de tenir lloc en els tres dies següents a la notificació o publicació de la nova destinació adjudicada». Els tres dies són, doncs, per cessar; el mes és per prendre possessió.

L'avís automàtic abans d'una reunió és una propietat de les cites i els esdeveniments del Calendari d'Outlook: en crear la cita s'hi indica el dia i l'hora i s'hi configura l'avís, que salta amb l'antelació escollida. Les notes i els contactes no tenen cap mecanisme d'avís horari, i enviar-se un correu a un mateix no programa cap alerta.

Per portar un fitxer d'imatge a un full de càlcul cal anar a la pestanya Inserció i triar Imatge (o «Imatges des d'aquest dispositiu»), que obre el quadre per localitzar el fitxer al disc. La «galeria d'imatges» és el catàleg d'imatges predissenyades, que no serveix per a un .jpg propi; el menú Revisió no conté cap opció d'inserció; i és fals que a Excel no s'hi puguin inserir imatges.

La reserva i la confidencialitat de la informació dels usuaris és un DEURE de tot el personal estatutari: l'article 19 de l'Estatut marc l'enumera entre els deures que obliguen «el personal estatutari dels serveis de salut», sense distingir categories, i la Llei 21/2000 imposa als centres la mateixa obligació de garantir la confidencialitat. No és cap dret, ni individual ni col·lectiu, i no queda reservada al personal sanitari: el personal de gestió i serveis que gestiona citacions o documentació hi està igual de vinculat.

L'article 156.1 de la Llei 9/2017 defineix el procediment obert amb aquestes mateixes paraules: «tot empresari interessat podrà presentar una proposició, quedant exclosa tota negociació dels termes del contracte amb els licitadors». És, juntament amb el restringit, el procediment ordinari (art. 131.2). El negociat sense publicitat és justament el contrari, perquè s'hi negocien les condicions amb els empresaris convidats, i l'associació per a la innovació és un procediment excepcional de l'article 177.

El llindar són els catorze anys. El protocol de la Comissió Tècnica en Matèria de Documentació Clínica ho aplica a la història clínica compartida —els drets els pot exercir «la persona afectada o interessada… que ha de tenir més de 14 anys», i si no, el representant legal— i el reglament de desplegament de la llei de protecció de dades és la norma que hi havia al darrere. Avui la regla viu a l'article 7.1 de la Llei orgànica 3/2018, que manté els catorze anys. Val a dir que la sigla ARCOPOL de l'enunciat barreja noms de l'etapa anterior, com la «cancel·lació», amb els drets del Reglament europeu: el que la norma no ha canviat és l'edat.

L'article 5.2 de la Llei 41/2002 és literal: «el pacient serà informat, fins i tot en cas d'incapacitat, de manera adequada a les seves possibilitats de comprensió, complint amb el deure d'informar també el seu representant legal». Les dues coses van juntes, no s'exclouen. La Llei 21/2000 hi afegeix, a l'article 7.4, que el malalt ha d'intervenir tant com sigui possible en la presa de decisions encara que el consentiment s'atorgui per substitució.

L'apartat «Els principis orientadors de la Carta» n'enumera tres i només tres: el principi de llibertat i autonomia en la presa de decisions, «eix vertebrador»; el principi d'igualtat, entès com a equitat i no com a tracte idèntic; i el principi d'accés a la informació i el coneixement en salut, «pilar essencial per a la coresponsabilització». L'eficiència, l'efectivitat i l'accessibilitat són valors del sistema sanitari, però no són els principis orientadors que la Carta declara.

L'article 15 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic porta per títol «Drets individuals exercits col·lectivament» i hi enumera cinc: la llibertat sindical, la negociació col·lectiva, l'exercici de la VAGA amb la garantia del manteniment dels serveis essencials, el plantejament de conflictes col·lectius i el dret de reunió. Les altres tres opcions són drets individuals de l'article 14: la lliure associació professional, la llibertat d'expressió dins dels límits de l'ordenament i la protecció eficaç en matèria de seguretat i salut.

Les dues normes coincideixen: l'article 97.1 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic i l'article 72.6 de l'Estatut marc diuen que les faltes greus prescriuen als DOS anys, i tots dos afegeixen que el termini es comença a comptar des que la falta s'ha comès. Per contrast, les molt greus prescriuen als tres anys segons l'EBEP i als quatre segons l'Estatut marc, i les lleus als sis mesos en totes dues.