Examen oficial d'Infermeria de l'ICS, model A, resolt i explicat

Els hidrocol·loides absorbeixen poc: gelifiquen en contacte amb l'exsudat i el que fan és conservar o aportar humitat a la ferida, de manera que el seu lloc és la ferida amb exsudat escàs. La GPC de l'ICS «Maneig i tractament d'úlceres d'extremitats inferiors» (1a ed., 2018) els situa, a la taula d'estratègies per a l'ambient humit òptim, entre els apòsits per augmentar o mantenir la humitat, i reserva alginats i hidrofibres per reduir-la; la guia breu d'úlceres per pressió de l'ICS diu el mateix en sentit invers, recomanant alginats quan l'exsudat és abundant. Per això b i c són falses, i la d encara més: la quantitat d'exsudat és precisament un dels criteris d'elecció de l'apòsit que la guia enumera. Revisat el 08.08.2026: cap canvi de criteri.

Seqüencia de l'ERC per a l'obstrucció de la via aèria per cos estrany (encoratjar la tos i, si és ineficaç, 5 cops interescapulars abans de les compressions abdominals) mantinguda a les Guies ERC 2025.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

L'enunciat descriu un domini concret: adaptar-se, afrontar, gestionar l'estrès i relacionar-se amb un mateix i amb l'entorn. De les quatre etiquetes ATIC ofertes, només la primera nomena aquest domini —l'adaptació a un nou estat de salut—; les altres tres apunten a objectes diferents: la claudicació familiar és l'esgotament del cuidador, la desatenció infantil és una situació de risc social del menor i el deteriorament agut és una pèrdua sobtada de l'estat clínic. Cap d'aquestes tres no parla de mecanismes d'afrontament de la persona. ATIC és la terminologia infermera d'interfase del programa ARES de l'ICS, i el diagnòstic «Risc de deteriorament de l'adaptació al nou estat de salut» figura als plans de cures estandarditzats de l'ICS. Revisat el 08.08.2026: ARES continua sent el programa vigent.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

El VPH no és un virus de transmissió hemàtica: infecta la pell i les mucoses de la zona genital i passa d'una persona a l'altra pel contacte directe pell amb pell, de manera que hi ha contagi encara que no hi hagi penetració ni intercanvi de fluids. Això fa falsa l'opció a. La b també, perquè la infecció és habitualment asimptomàtica i les lesions, si apareixen, poden trigar mesos o anys. I la c inverteix la recomanació del calendari de vacunacions de Catalunya: la vacuna protegeix davant d'una exposició que encara no s'ha produït, i per això s'administra abans de l'inici de les relacions sexuals, no després. Font: Canal Salut, fitxes del virus del papil·loma humà i de la vacunació contra el VPH (consultat el 08.08.2026).

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

El maneguet dels rotadors el formen quatre músculs escapulohumerals, i s'identifiquen per una regla simple: tots quatre neixen a l'escàpula i s'insereixen a l'húmer, i tots quatre roten o abdueixen el braç. Són el supraespinós, l'infraespinós, el rodó menor i el subescapular; les sigles SIRS ajuden a recordar-los. El braquial no hi encaixa per definició: neix a la diàfisi humeral, s'insereix al cúbit i el seu moviment és la flexió del colze, no la rotació de l'espatlla, de manera que ni tan sols travessa l'articulació glenohumeral. Revisat el 08.08.2026: contingut anatòmic sense canvis.

La dosi de la prova de la tuberculina és sempre de 0,1 ml, mai de 0,15: la fitxa tècnica de la Tuberculina PPD RT 23 (AEMPS) diu literalment que «la dosi, en tots els casos, inclosa la població pediàtrica, ha de ser de 0,1 ml», que equival a 2 UT, per via intradèrmica al terç mitjà de la cara anterior de l'avantbraç. La mateixa fitxa tècnica confirma les altres tres opcions, que per això són certes: la lectura s'avalua a les 48-72 hores i el producte es considera segur durant tot l'embaràs i la lactància. La tècnica de Sokal —marcar amb un bolígraf des de la perifèria fins a notar la vora de la induració— és un mètode acceptat per delimitar-la, ja que el que es mesura és la induració i no l'eritema. Revisat el 08.08.2026: fitxa tècnica vigent.

Doblar la dosi després d'un oblit és precisament el que no s'ha de fer amb un anticoagulant: multiplica el pic de concentració i, amb ell, el risc hemorràgic. La fitxa tècnica de l'apixaban (AEMPS, apartat 4.2, «dosis omeses») ho diu de manera explícita: es pren la dosi oblidada tan aviat com se'n tingui consciència, però «el pacient no ha de prendre dues dosis l'endemà al matí». Les altres tres opcions són consells correctes recollits a la fitxa d'ACOD del portal Medicaments i farmàcia del Departament de Salut, que desaconsella automedicar-se amb AAS o antiinflamatoris —d'aquí que l'analgèsic preferent sigui el paracetamol— i practicar esports de risc i de contacte pel risc de caigudes, hematomes i sagnat. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Cada infecció de transmissió sexual clàssica té el seu agent, i la pregunta només demana aparellar-los. Treponema pallidum, un espiroqueta, és l'agent de la sífilis. Els altres tres noms corresponen a agents diferents: el xancre tou (o cancroide) el causa Haemophilus ducreyi, la infecció gonocòccica Neisseria gonorrhoeae, i el limfogranuloma veneri uns serotips concrets (L1-L3) de Chlamydia trachomatis. Font: Canal Salut, fitxes d'infeccions de transmissió sexual del Departament de Salut. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

L'SNiSP Cat continua sent el sistema de notificació d'incidents de seguretat dels pacients del SISCAT (Canal Salut, consultat el 28.07.2026).

Els llindars d'antiguitat de la carrera professional de l'ICS (nivell 1: 5 anys o més; 2: 11; 3: 18; 4: 25) es mantenen a la convocatòria vigent el 2026.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

El gluten és la fracció proteica del blat, l'ordi, el sègol i els seus híbrids (com el triticale), i per això el sègol és l'únic aliment prohibit de la llista. L'arròs, la quinoa i el blat de moro no contenen gluten i formen part de la base de la dieta sense gluten; el que cal vigilar en aquests casos no és el cereal, sinó la contaminació creuada durant el processament. La forma d'encertar aquesta pregunta és recordar el trio blat-ordi-sègol, no memoritzar llistes llargues d'aliments permesos. Font: Canal Salut (Departament de Salut), fitxa de la malaltia celíaca. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La frontera entre prevenció primària i secundària és el moment de la història natural de la malaltia en què s'actua. El Glossari de termes tècnics de salut pública del Departament de Salut defineix la prevenció primària com les mesures destinades a reduir la incidència, és a dir, situades abans que la malaltia aparegui, i la secundària com les que redueixen la prevalença curant o alleujant la malaltia «gràcies a un diagnòstic i tractament precoços». El programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte busca la malaltia en fase asimptomàtica per tractar-la abans: és cribratge i, per tant, prevenció secundària. Les altres tres —consells per evitar accidents domèstics, vacunació escolar i campanya de trànsit— actuen sobre persones sanes per evitar que el problema arribi a produir-se, i són prevenció primària. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El llindar de consum de risc (4 UBE/dia o 28/setmana en homes; 2 UBE/dia o 17/setmana en dones) continua sent el vigent a Canal Salut. El Pla de salut 2021-2025 ha exhaurit el seu període, però l'1.08.2026 continua sent l'únic pla de salut aprovat: tant la pàgina del Pla de salut del Departament de Salut com el registre de plans sectorials segueixen recollint només el 2021-2025, i no hi ha cap pla successor aprovat ni publicat. En tot cas, la xifra no varia.

La resposta és a l'acrònim mateix. PRECEDE són les sigles de Predisposing, Reinforcing and Enabling Constructs in Ecosystem Diagnosis and Evaluation, i el model de Green i Kreuter agrupa els determinants d'una conducta de salut en tres blocs: predisposants, que resideixen en la persona i la motiven abans d'actuar (coneixements, creences, actituds i valors); facilitadors o enabling, que fan possible la conducta (habilitats, recursos, accessibilitat als serveis); i de reforç, que arriben després de la conducta des de l'entorn (família, professionals, grup). Els valors i les actituds són, per definició, del primer bloc; «factors emocionals» ni tan sols és una categoria del model. Font: Glossari de termes tècnics de salut pública del Departament de Salut, entrada PRECEDE, que remet a Green LW et al., «Health education planning: a diagnostic approach». Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya (2013) continua sent el codi vigent; la definició del DVA no ha canviat.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

L'opció c inverteix les dues propietats que defineixen cada flora. Segons les directrius de l'OMS sobre higiene de les mans a l'atenció sanitària, la flora resident viu a les capes profundes de la pell, és poc patògena i, precisament per la seva localització, és difícil d'eliminar amb un rentat simple: cal antisèptic, i per això el rentat quirúrgic la té com a objectiu. La flora transitòria, en canvi, colonitza les capes superficials, s'adquireix en el contacte amb el pacient o amb superfícies contaminades, s'elimina amb facilitat amb sabó antisèptic o solució alcohòlica i és la responsable de la major part de les infeccions relacionades amb l'atenció sanitària. Dir que la resident és fàcil d'eliminar i que és la més relacionada amb la infecció nosocomial és fals en tots dos extrems. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

L'actualització de 2022 del projecte Neumònia Zero manté la higiene bucal amb clorhexidina 0,12-0,2% entre les mesures d'obligat compliment (mesura debatuda internacionalment, però vigent dins del paquet).

La tos és precisament el signe que apunta a una causa vírica i no estreptocòccica, i per això és l'única manifestació de la llista que NO s'associa a la faringoamigdalitis aguda per estreptococ. Els criteris de Centor —el mètode clàssic per estimar la probabilitat d'infecció estreptocòccica— compten com a punt a favor l'ABSÈNCIA de tos, juntament amb la febre, els exsudats amigdalins i les adenopaties cervicals doloroses. El dolor a la deglució, la cefalea i el dolor abdominal, en canvi, són manifestacions habituals del quadre estreptocòccic en l'infant. Font: criteris de Centor (Centor RM et al., 1981) i la seva modificació de McIsaac, base de les recomanacions d'ús d'antibiòtics en faringoamigdalitis. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El patró respiratori de la cetoacidosi diabètica és el de Kussmaul —respiracions profundes i ràpides amb què el pulmó elimina CO2 per compensar l'acidosi metabòlica—, no el de Cheyne-Stokes, que és un patró cíclic d'hiperpnea i apnea propi de la insuficiència cardíaca avançada i de lesions del sistema nerviós central. Aquesta és l'única paraula falsa de l'opció a, i n'hi ha prou per fer-la la resposta. Les altres tres afirmacions descriuen correctament la cetoacidosi: el tractament és rehidratació, reposició d'electròlits i reversió de l'acidosi amb insulina; el dèficit d'insulina redueix l'entrada de glucosa a la cèl·lula alhora que augmenta la producció hepàtica; i entre les causes hi ha l'omissió de dosis d'insulina, la infecció o una diabetis no diagnosticada. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Cada opció correspon a una autora diferent, i aquesta és la manera de resoldre la pregunta. La teoria de les transicions és d'Afaf Ibrahim Meleis: estudia com la persona travessa canvis vitals o de salut (malaltia, maternitat, migració, envelliment) i què fa la infermera per acompanyar-hi una transició saludable. La teoria de la cura humana és de Jean Watson i la del dèficit d'autocura és de Dorothea Orem; el «dol disfuncional» no és cap teoria d'infermeria, sinó una etiqueta diagnòstica. Font: literatura de referència sobre models i teories d'infermeria indexada a SciELO España (Instituto de Salud Carlos III). Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El dolor de l'embaràs ectòpic accidentat no es queda a la pelvis perquè la sang vessada irrita el diafragma, i el diafragma comparteix arrel nerviosa (C3-C5, nervi frènic) amb la pell de l'espatlla: el dolor es projecta, doncs, a l'espatlla. És el signe de Kehr, i és el detall que distingeix l'opció d de la resta. Les altres tres opcions descriuen precisament el que NO fa un ectòpic complicat: minimitzar el dolor o negar-ne la irradiació. Reconèixer aquesta irradiació és el que permet sospitar hemoperitoneu i activar la derivació urgent en lloc d'atribuir el dolor a una amenaça d'avortament. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

En la pneumònia el problema és l'ocupació alveolar per exsudat, i la intervenció infermera nuclear és ajudar el pulmó a expandir-se i a moure secrecions: exercicis respiratoris actius, respiració profunda i espiròmetre incentivador. Els altres tres consells van en contra d'aquest objectiu. Recomanar activitat física en la fase aguda competeix amb el repòs que demana l'increment del treball respiratori; disminuir la ingesta de líquids espesseix les secrecions i les fa més difícils d'expectorar, quan justament cal hidratació; i evitar la tos elimina el mecanisme que neteja la via aèria, de manera que el dolor s'ha de tractar per permetre tossir, no suprimint la tos. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Tota la prevenció de la tromboflebitis postoperatòria es basa a evitar l'estasi venosa: moure les cames, canviar de posició sovint i elevar-les lleugerament perquè el retorn venós no s'aturi. Les opcions a, c i d fan exactament això. La posició de Fowler alta fa el contrari: la flexió mantinguda del maluc i del genoll comprimeix les venes femorals i poplítees i afavoreix l'estancament de la sang a les extremitats inferiors, precisament el que la cirurgia ginecològica major ja predisposa. Per això és la mesura que NO facilitarà la prevenció. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

La parcialitat no pot ser mai un valor d'un servei públic de salut: l'ICS atén tota la ciutadania i l'equitat i la imparcialitat són condicions del servei, no defectes assumits. Competència, participació i innovació sí que figuraven al catàleg de valors corporatius que l'ICS publicava quan es va convocar aquest procés. AVÍS DE VIGÈNCIA: el 08.08.2026 la pàgina de missió, visió i valors de l'ICS ja no llista aquell catàleg, sinó quatre valors nous vinculats al Pla estratègic 2026-2028: passió, respecte, compromís i professionalisme (aquest darrer definit incloent-hi la competència tècnica). La resposta oficial continua sent vàlida, perquè la parcialitat no hi apareix en cap versió, però qui estudiï per a la convocatòria actual ha de memoritzar els quatre valors vigents, no els de 2022. Font: ICS, «Missió, visió i valors» (consultat el 08.08.2026).

L'àcar Sarcoptes scabiei necessita temps sobre la pell per passar d'una persona a l'altra: Canal Salut precisa que la sarna es transmet per contacte directe i perllongat amb la pell d'una persona afectada, o amb roba, llençols i tovalloles d'ús recent, i que una encaixada de mans o una abraçada ràpida no són font habitual de contagi. Per això l'opció c, que parla de contacte físic breu, és la falsa. Les altres tres són certes i la mateixa font les sosté: és una parasitosi per un àcar, la sarna crostosa o noruega n'és la forma greu i molt contagiosa, i la persona afectada ha de fer aïllament domiciliari estricte fins a 24 hores després d'iniciar el tractament. Font: Canal Salut, fitxa «Sarna» (consultat el 08.08.2026).

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

L'índex turmell-braç es mesura inflant un maneguet de pressió sobre el turmell, i per això es contraindica allà on comprimir la cama és perillós o impracticable. La GPC de l'ICS «Maneig i tractament d'úlceres d'extremitats inferiors» (2018) en llista quatre contraindicacions: sospita de tromboflebitis, bypass amb pròtesi vascular, edemes importants i dolor a la compressió del maneguet; flebitis, cel·lulitis i sospita de trombosi venosa hi encaixen de ple. La telangièctasi, en canvi, és la simple dilatació de vènules de menys de 3 mm (classe C1 de la classificació CEAP que recull la mateixa guia): no dona dolor ni risc de mobilitzar un trombe, i per tant no impedeix fer la prova. Revisat el 08.08.2026: la guia continua sent la publicada per l'ICS.

La miastènia greu és una malaltia de la unió neuromuscular: els anticossos bloquegen el receptor d'acetilcolina de la placa motora, de manera que el defecte és purament motor i fluctuant, amb fatigabilitat que empitjora amb l'esforç i millora amb el repòs. Per això l'opció d és falsa: la sensibilitat i la coordinació, que depenen de les vies sensitives i del cerebel, queden intactes. Les altres tres són trets clàssics i clínicament rellevants: diplopia i ptosi com a debut més freqüent, afectació bulbar amb disfàgia i disfonia i el risc de broncoaspiració que comporta, i la crisi miastènica amb insuficiència respiratòria neuromuscular com a complicació més greu. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El que converteix un dol en disfuncional no és la intensitat ni la durada per si soles, sinó el deteriorament del funcionament social i ocupacional de la persona: és el criteri que el separa del dol normal, i és el que recull l'etiqueta diagnòstica NANDA-I «dol complicat» (00135). Per això les opcions a i d, que descriuen el dol com un procés natural i una reacció normal davant la pèrdua, defineixen el dol NO complicat. I la b és falsa perquè les etapes del dol són descriptives, no obligatòries: no tothom les recorre totes ni en el mateix ordre. Font: taxonomia diagnòstica NANDA-I. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La regla és sempre la mateixa: la variable independent és la que l'investigador manipula o assigna, i la dependent és el resultat que es mesura i que se suposa que canvia com a conseqüència. Aquí l'investigador decideix qui rep la intervenció d'educació sanitària, de manera que la intervenció és la independent, i el que s'espera que variï —la incidència i la prevalença del consum de tabac— és la dependent. Les opcions b i c inverteixen exactament aquesta relació, i la d nega una distinció que l'enunciat permet fer sense ambigüitat. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La coadministració de la vacuna antigripal i la de l'herpes zòster en el mateix acte vacunal continua acceptada al calendari vigent de Catalunya.

La deformitat clàssica de la fractura de coll de fèmur és cama escurçada, adduïda i en rotació EXTERNA, perquè els rotadors externs i el psoes ilíac arrosseguen el fragment distal. L'opció b diu justament el contrari —que la persona està més còmoda amb la cama en rotació interna—, i per això és la falsa. Les altres tres són certes i coherents amb aquest mateix mecanisme: la deformitat descrita a l'opció a, el dolor referit al maluc, l'engonal o la cara medial del genoll (territori del nervi obturador), i el fet que una fractura intracapsular impactada pot cursar amb molèsties moderades, càrrega possible i cap deformitat evident, que és la trampa clínica que fa que aquestes fractures passin desapercebudes. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Dues regles governen la irrigació auricular, i l'opció d és l'única que compleix les dues. Primera, el raig es dirigeix cap a la paret SUPERIOR i posterior del conducte auditiu extern, mai directament contra el timpà ni contra el tap: així l'aigua passa per darrere del cerumen i l'empeny cap enfora. Segona, per rectificar la corba fisiològica del conducte cal traccionar el pavelló cap amunt i cap enrere en l'adult; en l'infant petit, en canvi, es tracciona cap avall i cap enrere, perquè el conducte encara és més recte i orientat diferent. Les opcions a, b i c fallen en una de les dues regles o barregen la maniobra de l'adult amb la de l'infant. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (edició de 2015) continua sent la vigent.

Càndida és un llevat que prolifera on hi ha calor, humitat i manca d'aire, i tot el consell educatiu va en la direcció contrària: assecar, ventilar i reduir el fregament. Roba ampla i absorbent, mantenir la pell seca i perdre pes si hi ha obesitat (perquè redueix la profunditat i la humitat del plec) van tots en aquesta línia. Ocloure la lesió fa exactament el contrari: reté la humitat, augmenta la temperatura local i afavoreix el creixement del llevat, de manera que és el consell que NO s'ha de donar. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

El test del xiuxiueig és la prova de cribratge auditiu que es pot fer a la consulta sense cap aparell: l'examinador es col·loca a un metre per darrere de la persona, li ocupa l'orella contralateral i pronuncia en veu xiuxiuejada una sèrie de paraules o números que la persona ha de repetir. Les altres tres opcions no exploren l'oïda: la perimetria mesura el camp visual i la reixeta d'Amsler detecta metamorfòpsies de la màcula, totes dues proves de visió, i el test de Langner-Amiel tampoc no és una prova auditiva. Reconèixer que dues de les opcions són oftalmològiques ja deixa la pregunta resolta. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El quadre descrit és el de la disreflèxia autònoma, i el detall que la identifica és el nivell de la lesió: només apareix en lesions medul·lars per damunt de T6, on el sistema simpàtic esplàncnic queda desconnectat del control inhibidor supraespinal. Un estímul nociceptiu per sota de la lesió —habitualment una bufeta plena o un fecaloma— desencadena una descàrrega simpàtica massiva amb hipertensió i sudoració, i el baroreflex intacte per damunt de la lesió respon amb bradicàrdia i cefalea. Aquesta combinació d'hipertensió amb bradicàrdia és el que la distingeix: cap de les altres tres opcions (tromboflebitis, hipertensió pulmonar, edema pulmonar) cursa d'aquesta manera. És una urgència: el primer que cal fer és incorporar la persona i buscar i retirar l'estímul. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El que separa els tres trastorns de la conducta alimentària de la llista és la presència o absència de conductes compensatòries i de restricció. La bulímia nerviosa exigeix afartaments seguits de purgues, exercici excessiu o dejuni; l'anorèdia nerviosa exigeix restricció amb pes baix i por intensa a guanyar-ne. Aquí hi ha afartaments recurrents, ràpids i amb sensació de pèrdua de control, però cap conducta compensatòria: això és exactament el trastorn per afartament, reconegut com a entitat pròpia al DSM-5. El trastorn obsessivocompulsiu no és un trastorn alimentari i no hi pinta res. Font: criteris diagnòstics del DSM-5 de l'Associació Americana de Psiquiatria. Revisat el 08.08.2026: el DSM-5-TR (2022) manté els criteris.

La guia «Petits canvis per menjar millor» (ASPCAT) continua sent la guia alimentària de referència a Catalunya.

La Llei orgànica 3/2021 de regulació de l'eutanàsia continua vigent (avalada pel Tribunal Constitucional el 2023) i manté el requisit de dues sol·licituds.

La Guia d'alimentació saludable en la primera infància (ASPCAT) continua vigent en aquest punt.

Els cinc valors que estructuren el Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya no han variat.

L'adrenalina és l'únic fàrmac que reverteix alhora els tres mecanismes que maten en una anafilaxi: vasoconstricció (alfa) contra la hipotensió, broncodilatació (beta-2) contra el broncospasme i estabilització del masto cit. Per això es dona de primer i per via intramuscular al vast lateral extern de la cuixa, amb la presentació 1:1000 (1 mg/ml), que és l'ampolla d'ús intramuscular; la dilució 1:100.000 no és una presentació d'ús en anafilaxi, i confondre-la amb l'1:10.000 —que és la dilució per a ús endovenós en aturada— és l'error que busca la pregunta. Els corticoides i els antihistamínics són tractament de segona línia: triguen a fer efecte i no reverteixen l'obstrucció de la via aèria ni el xoc, de manera que mai no han de retardar l'adrenalina. Font: Guies de l'European Resuscitation Council (edició 2025), capítol de circumstàncies especials, anafilaxi. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Els tres elements de l'enunciat —pèrdua visual ràpidament progressiva, dolor ocular sever amb congestió periocular i obstrucció aguda del drenatge de l'humor aquós— defineixen el glaucoma agut d'angle estret: l'iris bloqueja la malla trabecular, la pressió intraocular puja bruscament i comprimeix el nervi òptic. És una urgència oftalmològica. Els distractors s'exclouen precisament pel mecanisme: la iritis i l'escleritis cursen amb dolor i ull vermell però no per obstrucció de l'humor aquós ni amb aquesta caiguda brusca de visió, i el despreniment de retina és típicament indolor i es manifesta amb miodesòpsies, fotopsies i una ombra que avança pel camp visual. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

El Model organitzatiu d'atenció pal·liativa pediàtrica del Departament de Salut manté aquesta definició d'objectiu.

En el contrast d'hipòtesis hi ha dos errors possibles i es diferencien pel que és cert a la realitat. L'error alfa, o de tipus I, és rebutjar la hipòtesi nul·la quan de fet és certa: és a dir, concloure que hi ha una diferència que en realitat no existeix, un fals positiu. El seu complement és l'error beta, o de tipus II: no rebutjar la hipòtesi nul·la quan és falsa, és a dir, no detectar una diferència que sí que hi és. El nivell de significació que es fixa en un estudi (habitualment 0,05) és justament la probabilitat màxima d'error alfa que s'accepta. Les opcions a, c i d descriuen situacions que no corresponen a cap dels dos errors o els inverteixen. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

En seguretat del pacient, la primera víctima d'un incident és el pacient i el seu entorn. La segona víctima és el professional o l'equip implicat en l'esdeveniment advers, que queda traumatitzat pel succés i pot arrossegar-ne efectes emocionals duradors sobre la seva tasca professional i la seva vida personal. La institució, quan pateix el dany reputacional i organitzatiu, és la tercera víctima: per això les opcions a, b i d ocupen altres llocs de la mateixa escala, no el de segona víctima. Font: Departament de Salut, «Actuació davant les segones víctimes» (Roda contínua de formació i consens sobre seguretat del pacient, 2016). Revisat el 08.08.2026: la terminologia continua vigent al Pla estratègic de qualitat i seguretat dels pacients 2023-2027.

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Guia d'antisèpsia de la pell de l'ICS: el principi (clorhexidina aquosa, mai alcohòlica, en lactants i infants petits) es manté a la pràctica vigent.

Les recomanacions del PAPPS s'actualitzen bianualment; la periodicitat de cribratge de la dislipèmia continua sent superior a dos anys, de manera que l'opció assenyalada continua sent la incorrecta.

La hipertensió intracranial comprimeix el III parell cranial, i el resultat és una pupil·la dilatada i arreactiva —midriasi—, no una miosi. Per això l'opció d és la que NO indica hipertensió intracranial. Les altres tres sí: en un lactant de sis mesos, amb les fontanel·les encara obertes, la fontanel·la bombada és un signe precoç d'augment de pressió; la postura de decorticació o de descerebració indica compromís de tronc; i la tríada de Cushing (hipertensió, bradicàrdia i respiració irregular) és el signe tardà i alarmant d'herniació imminent. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El flushing o rentat és la injecció manual de clorur de sodi al 0,9% a través de la llum del catèter abans, durant i després de cada administració de medicaments o hemoderivats i de cada extracció sanguínia: serveix per comprovar la permeabilitat, arrossegar restes de fàrmac i evitar incompatibilitats i precipitats. Les opcions a i d descriuen una altra cosa, el segellat o locking, que és el que es fa quan es preveu que el catèter no s'utilitzarà durant un període; confondre rentat amb segellat és l'error central de la pregunta. I l'opció b és falsa perquè l'evidència actual no sosté l'ús d'heparina per mantenir la permeabilitat dels catèters venosos: el sèrum fisiològic és suficient i evita els riscos de l'heparina. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La classificació operativa de la ILAE de 2017 defineix la crisi focal com la que s'origina en xarxes limitades a un hemisferi, i la generalitzada com la que s'origina en algun punt i engloba ràpidament xarxes distribuïdes bilateralment. L'opció a atribueix a la crisi focal la definició de la generalitzada, i per això és la falsa. Les altres tres són correctes: les absències són típiques de la infància, les mioclònies duren pocs segons i sovint passen desapercebudes, i la crisi tonicoclònica generalitzada té una fase tònica seguida d'una de clònica. Font: Fisher RS et al., classificació operativa dels tipus de crisis de la ILAE, Epilepsia, 2017. Revisat el 08.08.2026: continua sent la classificació vigent.

La insuficiència renal aguda es classifica pel lloc del problema, i la prerenal és la que es produeix amb el ronyó sa però mal perfós. Un sagnat perllongat provoca hipovolèmia i, per tant, caiguda de la pressió de filtració glomerular: és la causa prerenal de la llista. Les altres tres són intrarenals o parenquimatoses: la nefrotoxicitat i la rabdomiòlisi lesionen directament el túbul (necrosi tubular aguda) i la glomerulonefritis lesiona el glomèrul. Reconèixer el mecanisme és el que canvia la conducta: la causa prerenal revertirà si es restaura la volèmia a temps, i és la que pot evolucionar a necrosi tubular si no es corregeix. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

L'objectiu de l'estudi és l'experiència viscuda, i això és exactament l'objecte de la fenomenologia. El Diccionari d'infermeria (TERMCAT i Departament de Salut) la defineix com el mètode d'exploració i descripció dels fenòmens, orientat a descobrir-ne l'estructura, i n'afegeix la clau: es basa en la teoria que la conducta està determinada per la manera com la persona percep la realitat, i no per una realitat externa objectiva. Els altres dissenys responen a preguntes diferents: l'assaig clínic aleatoritzat mesura l'efecte d'una intervenció, l'observacional quantifica associacions, i l'etnogràfic descriu la cultura i els patrons compartits d'un grup, no la vivència subjectiva d'una persona. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.