Exàmens oficials de l'ICS

Examen oficial d'Infermeria de l'ICS, model A, resolt i explicat

Primer exercici de 70 preguntes de test i segon exercici amb tres supòsits pràctics de 25 preguntes. Fet el 2 de juny de 2024 per la categoria A2-129.

Fitxa de l'examen

CategoriaDiplomat/ada sanitari/ària en infermeria (A2-129)
Convocatòria100
ModelA
Data de la prova02.06.2024
Preguntes95 (70 + 25)
Temps120 minuts
Opcions per pregunta4
ErradesNo descompten

Cobertura de les explicacions: 89/95

Vés al segon exercici

Primer exercici — test

Preguntes d'opció múltiple amb quatre alternatives i una de correcta.

Pregunta 1

En la cura en ambient humit d'una ferida, utilitzareu un apòsit de tipus hidrocol·loide:

  1. a) Quan l'exsudat és escàs.Resposta oficial
  2. b) Quan l'exsudat és moderat.
  3. c) Quan l'exsudat és abundant.
  4. d) Independentment de la quantitat d'exsudat.

Resposta oficial: a) Quan l'exsudat és escàs.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Els hidrocol·loides absorbeixen poc: gelifiquen en contacte amb l'exsudat i el que fan és conservar o aportar humitat a la ferida, de manera que el seu lloc és la ferida amb exsudat escàs. La GPC de l'ICS «Maneig i tractament d'úlceres d'extremitats inferiors» (1a ed., 2018) els situa, a la taula d'estratègies per a l'ambient humit òptim, entre els apòsits per augmentar o mantenir la humitat, i reserva alginats i hidrofibres per reduir-la; la guia breu d'úlceres per pressió de l'ICS diu el mateix en sentit invers, recomanant alginats quan l'exsudat és abundant. Per això b i c són falses, i la d encara més: la quantitat d'exsudat és precisament un dels criteris d'elecció de l'apòsit que la guia enumera. Revisat el 08.08.2026: cap canvi de criteri.

Font oficial

Pregunta 2

En l'atenció a una persona adulta amb obstrucció de la via aèria per cos estrany, quina d'aquestes accions és correcta?

  1. a) Si la víctima queda inconscient, en primer lloc, fer-li la maniobra de Heimlich.
  2. b) Animar la víctima a tossir i, si la tos resulta ineficaç, en primer lloc, fer-li cinc compressions abdominals.
  3. c) Animar la víctima a tossir i, si la tos resulta ineficaç, en primer lloc, fer-li cinc cops entre els omòplats.Resposta oficial
  4. d) Mentre la tos de la víctima sigui efectiva, fer-li simultàniament cinc compressions abdominals.

Resposta oficial: c) Animar la víctima a tossir i, si la tos resulta ineficaç, en primer lloc, fer-li cinc cops entre els omòplats.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Seqüencia de l'ERC per a l'obstrucció de la via aèria per cos estrany (encoratjar la tos i, si és ineficaç, 5 cops interescapulars abans de les compressions abdominals) mantinguda a les Guies ERC 2025.

Font oficial

Pregunta 3

En relació amb el trastorn límit de personalitat (TLP), quina resposta és FALSA?

  1. a) Acostuma a aparèixer durant l'adolescència o a l'inici de l'etapa adulta.
  2. b) Provoca problemes d'adaptació social, ocupacional i funcional.
  3. c) S'associa sovint a comportaments suicides i autodestructius.
  4. d) Els factors genètics, neurobiològics i bioquímics no predisposen a patir TLP.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Els factors genètics, neurobiològics i bioquímics no predisposen a patir TLP.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 4Vigència no verificable

A quina població diana va dirigit el Pla de cures estandarditzat de sedentarisme infantil?

  1. a) Persona de 3-12 anys amb activitat física mínima (1 hora diària) i/o que presenta un comportament sedentari superior de 3 hores/dia (interrompudes).
  2. b) Persona de 5-15 anys amb activitat física mínima (1 hora diària) i/o que presenta un comportament sedentari superior de 2 hores/dia (interrompudes).Resposta oficial
  3. c) Persona de 6-15 anys amb activitat física mínima (2 hores diàries) i/o que presenta un comportament sedentari superior de 2 hores/dia (interrompudes).
  4. d) Persona de 2-14 anys amb activitat física mínima (1 hora diària) i/o que presenta un comportament sedentari superior de 3 hores/dia (interrompudes).

Resposta oficial: b) Persona de 5-15 anys amb activitat física mínima (1 hora diària) i/o que presenta un comportament sedentari superior de 2 hores/dia (interrompudes).

Per què i vigència

Aquesta pregunta no té explicació pròpia a la nostra base de dades. Aquest és el motiu documentat:

La resposta depèn dels intervals (edat 5-15 anys, >2 h/dia) del Pla de cures estandarditzat de sedentarisme infantil, document intern de l'ICS del qual no s'ha pogut verificar la versió vigent el 2026.

Font oficial

Pregunta 5

Quin dels diagnòstics següents de la terminologia ATIC defineix el judici clínic sobre la capacitat adaptativa, els mecanismes i les respostes d'afrontament, la gestió de l'estrès i les relacions i les interaccions amb un mateix i amb l'entorn?

  1. a) Risc de deteriorament de l'adaptació al nou estat de salutResposta oficial
  2. b) Risc de claudicació familiar
  3. c) Risc de desatenció infantil
  4. d) Risc de deteriorament agut

Resposta oficial: a) Risc de deteriorament de l'adaptació al nou estat de salut

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'enunciat descriu un domini concret: adaptar-se, afrontar, gestionar l'estrès i relacionar-se amb un mateix i amb l'entorn. De les quatre etiquetes ATIC ofertes, només la primera nomena aquest domini —l'adaptació a un nou estat de salut—; les altres tres apunten a objectes diferents: la claudicació familiar és l'esgotament del cuidador, la desatenció infantil és una situació de risc social del menor i el deteriorament agut és una pèrdua sobtada de l'estat clínic. Cap d'aquestes tres no parla de mecanismes d'afrontament de la persona. ATIC és la terminologia infermera d'interfase del programa ARES de l'ICS, i el diagnòstic «Risc de deteriorament de l'adaptació al nou estat de salut» figura als plans de cures estandarditzats de l'ICS. Revisat el 08.08.2026: ARES continua sent el programa vigent.

Font oficial

Pregunta 6

Si atenem una persona que presenta una epistaxi:

  1. a) Li aplicarem calor local, si el sagnat és per contusió.
  2. b) Li farem compressió mecànica amb dos dits de la mà durant 10 minuts a les narius.Resposta oficial
  3. c) Li acostarem la barbeta al pit i la col·locarem en posició horitzontal.
  4. d) Valorarem fer-li un taponament anterior nasal, previ a la compressió mecànica.

Resposta oficial: b) Li farem compressió mecànica amb dos dits de la mà durant 10 minuts a les narius.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 7

En relació amb el virus del papil·loma humà, quina resposta és correcta?

  1. a) Es transmet per fluids, com ara la sang o el semen.
  2. b) Els símptomes solen aparèixer poc temps després del contagi.
  3. c) Perquè la vacuna contra el virus del papil·loma humà sigui el més efectiva possible, es recomana administrar-la després d'iniciar les relacions sexuals.
  4. d) Es produeix per contacte directe (pell a pell) durant les relacions sexuals amb penetració o sense.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Es produeix per contacte directe (pell a pell) durant les relacions sexuals amb penetració o sense.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El VPH no és un virus de transmissió hemàtica: infecta la pell i les mucoses de la zona genital i passa d'una persona a l'altra pel contacte directe pell amb pell, de manera que hi ha contagi encara que no hi hagi penetració ni intercanvi de fluids. Això fa falsa l'opció a. La b també, perquè la infecció és habitualment asimptomàtica i les lesions, si apareixen, poden trigar mesos o anys. I la c inverteix la recomanació del calendari de vacunacions de Catalunya: la vacuna protegeix davant d'una exposició que encara no s'ha produït, i per això s'administra abans de l'inici de les relacions sexuals, no després. Font: Canal Salut, fitxes del virus del papil·loma humà i de la vacunació contra el VPH (consultat el 08.08.2026).

Font oficial

Pregunta 8

Una intoxicació aguda es defineix com la presència de manifestacions clíniques posteriors a l'exposició recent a una substància química, en dosis potencialment tòxiques. Quin dels antídots següents utilitzaríeu en el cas d'una intoxicació per metotrexat?

  1. a) Bicarbonat
  2. b) Àcid folínicResposta oficial
  3. c) Atropina
  4. d) Etanol

Resposta oficial: b) Àcid folínic

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 9

Dels músculs següents, quin NO pertany a l'estructura anatòmica del maneguet rotatori?

  1. a) Supraespinós
  2. b) Rodó menor
  3. c) BraquialResposta oficial
  4. d) Subescapular

Resposta oficial: c) Braquial

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El maneguet dels rotadors el formen quatre músculs escapulohumerals, i s'identifiquen per una regla simple: tots quatre neixen a l'escàpula i s'insereixen a l'húmer, i tots quatre roten o abdueixen el braç. Són el supraespinós, l'infraespinós, el rodó menor i el subescapular; les sigles SIRS ajuden a recordar-los. El braquial no hi encaixa per definició: neix a la diàfisi humeral, s'insereix al cúbit i el seu moviment és la flexió del colze, no la rotació de l'espatlla, de manera que ni tan sols travessa l'articulació glenohumeral. Revisat el 08.08.2026: contingut anatòmic sense canvis.

Font oficial

Pregunta 10

Referent a la prova de la tuberculina, quina resposta és INCORRECTA?

  1. a) Es pot fer durant tot l'embaràs.
  2. b) La lectura es farà a les 48-72 hores posteriors d'haver fet la prova.
  3. c) Se'n pot mesurar la induració mitjançant la tècnica de Sokal.
  4. d) S'injecten 0,15 ml via intradèrmica.Resposta oficial

Resposta oficial: d) S'injecten 0,15 ml via intradèrmica.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La dosi de la prova de la tuberculina és sempre de 0,1 ml, mai de 0,15: la fitxa tècnica de la Tuberculina PPD RT 23 (AEMPS) diu literalment que «la dosi, en tots els casos, inclosa la població pediàtrica, ha de ser de 0,1 ml», que equival a 2 UT, per via intradèrmica al terç mitjà de la cara anterior de l'avantbraç. La mateixa fitxa tècnica confirma les altres tres opcions, que per això són certes: la lectura s'avalua a les 48-72 hores i el producte es considera segur durant tot l'embaràs i la lactància. La tècnica de Sokal —marcar amb un bolígraf des de la perifèria fins a notar la vora de la induració— és un mètode acceptat per delimitar-la, ja que el que es mesura és la induració i no l'eritema. Revisat el 08.08.2026: fitxa tècnica vigent.

Font oficial

Pregunta 11

Quin consell NO donaríeu a persones que prenen anticoagulants orals directes (ACOD)?

  1. a) Evitar l'automedicació.
  2. b) Si s'oblida d'una dosi, prendre el doble de la dosi en la presa següent.Resposta oficial
  3. c) Si es requereix un analgèsic, és preferible el paracetamol.
  4. d) S'han d'evitar els esports de contacte i de risc.

Resposta oficial: b) Si s'oblida d'una dosi, prendre el doble de la dosi en la presa següent.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Doblar la dosi després d'un oblit és precisament el que no s'ha de fer amb un anticoagulant: multiplica el pic de concentració i, amb ell, el risc hemorràgic. La fitxa tècnica de l'apixaban (AEMPS, apartat 4.2, «dosis omeses») ho diu de manera explícita: es pren la dosi oblidada tan aviat com se'n tingui consciència, però «el pacient no ha de prendre dues dosis l'endemà al matí». Les altres tres opcions són consells correctes recollits a la fitxa d'ACOD del portal Medicaments i farmàcia del Departament de Salut, que desaconsella automedicar-se amb AAS o antiinflamatoris —d'aquí que l'analgèsic preferent sigui el paracetamol— i practicar esports de risc i de contacte pel risc de caigudes, hematomes i sagnat. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 12

La infecció causada pel bacteri Treponema pallidum i que forma part del grup de les infeccions de transmissió sexual (ITS) s'anomena:

  1. a) Xancre tou
  2. b) Gonocòccica
  3. c) SífilisResposta oficial
  4. d) Limfogranuloma veneri

Resposta oficial: c) Sífilis

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Cada infecció de transmissió sexual clàssica té el seu agent, i la pregunta només demana aparellar-los. Treponema pallidum, un espiroqueta, és l'agent de la sífilis. Els altres tres noms corresponen a agents diferents: el xancre tou (o cancroide) el causa Haemophilus ducreyi, la infecció gonocòccica Neisseria gonorrhoeae, i el limfogranuloma veneri uns serotips concrets (L1-L3) de Chlamydia trachomatis. Font: Canal Salut, fitxes d'infeccions de transmissió sexual del Departament de Salut. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 13

Quin és el sistema de notificació d'incidents relacionats amb la seguretat dels pacients disponible per als centres hospitalaris i per als equips d'atenció primària des de 2021?

  1. a) TPSC Cloud
  2. b) SNiSP CatResposta oficial
  3. c) SiNASP
  4. d) ISMP

Resposta oficial: b) SNiSP Cat

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

L'SNiSP Cat continua sent el sistema de notificació d'incidents de seguretat dels pacients del SISCAT (Canal Salut, consultat el 28.07.2026).

Font oficial

Pregunta 14

En relació amb la carrera professional a l'Institut Català de la Salut, indiqueu la resposta INCORRECTA:

  1. a) Per sol·licitar el nivell 1 de carrera professional, cal tenir 4 o menys anys d'antiguitat.Resposta oficial
  2. b) Per sol·licitar el nivell 2 de carrera professional, cal tenir 11 o més anys d'antiguitat.
  3. c) Per sol·licitar el nivell 3 de carrera professional, cal tenir 18 o més anys d'antiguitat.
  4. d) Per sol·licitar el nivell 4 de carrera professional, cal tenir 25 o més anys d'antiguitat.

Resposta oficial: a) Per sol·licitar el nivell 1 de carrera professional, cal tenir 4 o menys anys d'antiguitat.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Els llindars d'antiguitat de la carrera professional de l'ICS (nivell 1: 5 anys o més; 2: 11; 3: 18; 4: 25) es mantenen a la convocatòria vigent el 2026.

Font oficial

Pregunta 15

Les taules de Framingham adaptades a la població catalana (REGICOR) permeten fer una estimació d'un esdeveniment coronari (angina, infart de miocardi amb o sense símptomes, mortal o no) en 10 anys. Per al càlcul es té en compte:

  1. a) Sexe, edat, pressió arterial, hàbit tabàquic, consums tòxics i diabetis.
  2. b) Sexe, edat, pressió arterial, colesterol i hàbit tabàquic.
  3. c) Edat, pressió arterial, hàbit tabàquic i colesterol.
  4. d) Diabetis, sexe, edat, colesterol, pressió arterial i hàbit tabàquic.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Diabetis, sexe, edat, colesterol, pressió arterial i hàbit tabàquic.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 16

Quin d'aquests aliments NO està permès en la malaltia celíaca perquè conté gluten?

  1. a) Arròs
  2. b) SègolResposta oficial
  3. c) Quinoa
  4. d) Blat de moro

Resposta oficial: b) Sègol

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El gluten és la fracció proteica del blat, l'ordi, el sègol i els seus híbrids (com el triticale), i per això el sègol és l'únic aliment prohibit de la llista. L'arròs, la quinoa i el blat de moro no contenen gluten i formen part de la base de la dieta sense gluten; el que cal vigilar en aquests casos no és el cereal, sinó la contaminació creuada durant el processament. La forma d'encertar aquesta pregunta és recordar el trio blat-ordi-sègol, no memoritzar llistes llargues d'aliments permesos. Font: Canal Salut (Departament de Salut), fitxa de la malaltia celíaca. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 17

Quina de les següents es considera una activitat de prevenció secundària?

  1. a) Recomanacions i consells per evitar accidents a la llar.
  2. b) Vacunació escolar.
  3. c) Campanya de prevenció d'accidents de trànsit.
  4. d) Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La frontera entre prevenció primària i secundària és el moment de la història natural de la malaltia en què s'actua. El Glossari de termes tècnics de salut pública del Departament de Salut defineix la prevenció primària com les mesures destinades a reduir la incidència, és a dir, situades abans que la malaltia aparegui, i la secundària com les que redueixen la prevalença curant o alleujant la malaltia «gràcies a un diagnòstic i tractament precoços». El programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte busca la malaltia en fase asimptomàtica per tractar-la abans: és cribratge i, per tant, prevenció secundària. Les altres tres —consells per evitar accidents domèstics, vacunació escolar i campanya de trànsit— actuen sobre persones sanes per evitar que el problema arribi a produir-se, i són prevenció primària. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 18

El Pla de Salut de Catalunya afirma que el consum excessiu de begudes alcohòliques representa un problema important de salut pública. Un consum de risc suposa superar (unitat de beguda estàndard – UBE):

  1. a) 4 UBE diàries o 28 UBE setmanals en els homes, i 2 UBE diàries o 17 UBE setmanals en les dones.Resposta oficial
  2. b) 6 UBE diàries o 42 UBE setmanals en els homes, i 3 UBE diàries o 21 UBE setmanals en les dones.
  3. c) 5 UBE diàries en els homes, i 3 UBE diàries en les dones.
  4. d) 40 UBE setmanals en els homes, i 20 UBE setmanals en les dones.

Resposta oficial: a) 4 UBE diàries o 28 UBE setmanals en els homes, i 2 UBE diàries o 17 UBE setmanals en les dones.

Per què i vigència · Vigència revisada el 01.08.2026

El llindar de consum de risc (4 UBE/dia o 28/setmana en homes; 2 UBE/dia o 17/setmana en dones) continua sent el vigent a Canal Salut. El Pla de salut 2021-2025 ha exhaurit el seu període, però l'1.08.2026 continua sent l'únic pla de salut aprovat: tant la pàgina del Pla de salut del Departament de Salut com el registre de plans sectorials segueixen recollint només el 2021-2025, i no hi ha cap pla successor aprovat ni publicat. En tot cas, la xifra no varia.

Font oficial

Pregunta 19

En l'educació per la salut, el mètode diagnòstic PRECEDE considera els valors i les actituds que té una persona com:

  1. a) Factors facilitadors
  2. b) Factors predisposantsResposta oficial
  3. c) Factors de reforç
  4. d) Factors emocionals

Resposta oficial: b) Factors predisposants

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La resposta és a l'acrònim mateix. PRECEDE són les sigles de Predisposing, Reinforcing and Enabling Constructs in Ecosystem Diagnosis and Evaluation, i el model de Green i Kreuter agrupa els determinants d'una conducta de salut en tres blocs: predisposants, que resideixen en la persona i la motiven abans d'actuar (coneixements, creences, actituds i valors); facilitadors o enabling, que fan possible la conducta (habilitats, recursos, accessibilitat als serveis); i de reforç, que arriben després de la conducta des de l'entorn (família, professionals, grup). Els valors i les actituds són, per definició, del primer bloc; «factors emocionals» ni tan sols és una categoria del model. Font: Glossari de termes tècnics de salut pública del Departament de Salut, entrada PRECEDE, que remet a Green LW et al., «Health education planning: a diagnostic approach». Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 20

En el vigent Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya, es fa referència al document de voluntats anticipades (DVA) com:

  1. a) El procés en el qual el professional de la salut, conjuntament amb la persona atesa, preveient futures situacions de malaltia, planifiquen les decisions sanitàries que caldrà prendre.
  2. b) El conjunt d'accions intencionades que la infermera fa en un ordre específic amb l'objectiu d'assegurar que la persona rebi les millors cures infermeres possibles.
  3. c) El document adreçat a l'equip sanitari en el qual una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions que s'hauran de tenir en compte si es troba en una situació en la qual no podrà expressar personalment la seva voluntat.Resposta oficial
  4. d) El registre de caire assistencial i legal on es recull el conjunt de documents relatius al procés assistencial de cada persona, tot identificant els professionals que hi han intervingut.

Resposta oficial: c) El document adreçat a l'equip sanitari en el qual una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions que s'hauran de tenir en compte si es troba en una situació en la qual no podrà expressar personalment la seva voluntat.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

El Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya (2013) continua sent el codi vigent; la definició del DVA no ha canviat.

Font oficial

Pregunta 21

A quin concepte ens referim quan parlem del conjunt de factors personals, socials, sanitaris, econòmics i ambientals que condicionen l'estat de salut dels individus i les poblacions en què conviuen?

  1. a) Actius de salut
  2. b) Determinants de salutResposta oficial
  3. c) Desigualtats en salut
  4. d) Recursos de salut

Resposta oficial: b) Determinants de salut

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 22

Sobre els microorganismes aïllats a la pell de les mans, quina resposta és FALSA?

  1. a) La flora transitòria és la que colonitza les capes més superficials de la pell.
  2. b) La flora resident està composta per microorganismes que resideixen a les capes més profundes de la pell.
  3. c) La flora resident és fàcil d'eliminar amb el rentat de mans i és la més relacionada amb les infeccions nosocomials.Resposta oficial
  4. d) La flora transitòria és relativament fàcil d'eliminar amb un rentat de mans amb sabó antisèptic o amb fricció amb preparats de base alcohòlica (sempre que les mans no estiguin visiblement brutes).

Resposta oficial: c) La flora resident és fàcil d'eliminar amb el rentat de mans i és la més relacionada amb les infeccions nosocomials.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'opció c inverteix les dues propietats que defineixen cada flora. Segons les directrius de l'OMS sobre higiene de les mans a l'atenció sanitària, la flora resident viu a les capes profundes de la pell, és poc patògena i, precisament per la seva localització, és difícil d'eliminar amb un rentat simple: cal antisèptic, i per això el rentat quirúrgic la té com a objectiu. La flora transitòria, en canvi, colonitza les capes superficials, s'adquireix en el contacte amb el pacient o amb superfícies contaminades, s'elimina amb facilitat amb sabó antisèptic o solució alcohòlica i és la responsable de la major part de les infeccions relacionades amb l'atenció sanitària. Dir que la resident és fàcil d'eliminar i que és la més relacionada amb la infecció nosocomial és fals en tots dos extrems. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 23

Quina de les següents afeccions no coronàries NO està relacionada amb el xoc cardiogènic?

  1. a) Hipoxèmia greu
  2. b) Hipoglucèmia
  3. c) Pneumotòrax a tensió
  4. d) HipercalcèmiaResposta oficial

Resposta oficial: d) Hipercalcèmia

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 24

Quina de les següents és una mesura preventiva de la pneumònia associada a la ventilació mecànica inclosa en el projecte Pneumònia zero?

  1. a) Control i manteniment de la pressió del pneumotaponament per sobre de 30 cm H2O.
  2. b) Higiene bucal cada 6-8 hores amb clorhexidina (0'12-0'2%).Resposta oficial
  3. c) Afavorir, sempre que sigui possible, que la posició del capçal estigui per sota de 30º.
  4. d) Programar el canvi de tubuladures del respirador cada 48 hores.

Resposta oficial: b) Higiene bucal cada 6-8 hores amb clorhexidina (0'12-0'2%).

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

L'actualització de 2022 del projecte Neumònia Zero manté la higiene bucal amb clorhexidina 0,12-0,2% entre les mesures d'obligat compliment (mesura debatuda internacionalment, però vigent dins del paquet).

Font oficial

Pregunta 25

Quina de les manifestacions següents NO s'associa a una faringoamigdalitis aguda estreptocòccica en un infant?

  1. a) Dolor a la deglució
  2. b) Cefalea
  3. c) TosResposta oficial
  4. d) Abdominàlgia

Resposta oficial: c) Tos

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La tos és precisament el signe que apunta a una causa vírica i no estreptocòccica, i per això és l'única manifestació de la llista que NO s'associa a la faringoamigdalitis aguda per estreptococ. Els criteris de Centor —el mètode clàssic per estimar la probabilitat d'infecció estreptocòccica— compten com a punt a favor l'ABSÈNCIA de tos, juntament amb la febre, els exsudats amigdalins i les adenopaties cervicals doloroses. El dolor a la deglució, la cefalea i el dolor abdominal, en canvi, són manifestacions habituals del quadre estreptocòccic en l'infant. Font: criteris de Centor (Centor RM et al., 1981) i la seva modificació de McIsaac, base de les recomanacions d'ús d'antibiòtics en faringoamigdalitis. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 26

En relació amb la cetoacidosi diabètica, és FALS que:

  1. a) Les principals característiques clíniques de la cetoacidosi diabètica són: hiperglucèmia, deshidratació i pèrdua d'electròlits i respiració de Cheyne-Stokes.Resposta oficial
  2. b) El tractament de la cetoacidosi diabètica és la rehidratació, reposició d'electròlits i reversió de l'acidosi.
  3. c) La quantitat de glucosa que entra a les cèl·lules es redueix, mentre que la producció i l'alliberament de glucosa pel fetge s'incrementa.
  4. d) Algunes de les causes principals de cetoacidosi diabètica són saltar-se una dosi d'insulina (o rebre'n una dosi incompleta), malaltia o infecció, o bé una diabetis no diagnosticada o descompensada.

Resposta oficial: a) Les principals característiques clíniques de la cetoacidosi diabètica són: hiperglucèmia, deshidratació i pèrdua d'electròlits i respiració de Cheyne-Stokes.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El patró respiratori de la cetoacidosi diabètica és el de Kussmaul —respiracions profundes i ràpides amb què el pulmó elimina CO2 per compensar l'acidosi metabòlica—, no el de Cheyne-Stokes, que és un patró cíclic d'hiperpnea i apnea propi de la insuficiència cardíaca avançada i de lesions del sistema nerviós central. Aquesta és l'única paraula falsa de l'opció a, i n'hi ha prou per fer-la la resposta. Les altres tres afirmacions descriuen correctament la cetoacidosi: el tractament és rehidratació, reposició d'electròlits i reversió de l'acidosi amb insulina; el dèficit d'insulina redueix l'entrada de glucosa a la cèl·lula alhora que augmenta la producció hepàtica; i entre les causes hi ha l'omissió de dosis d'insulina, la infecció o una diabetis no diagnosticada. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 27

Quin dels models teòrics d'infermeria següents va ser desenvolupat per Afaf Ibrahim Meleis?

  1. a) Teoria del dol disfuncional
  2. b) Teoria de les transicionsResposta oficial
  3. c) Teoria de la cura humana
  4. d) Teoria del dèficit d'autocura

Resposta oficial: b) Teoria de les transicions

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Cada opció correspon a una autora diferent, i aquesta és la manera de resoldre la pregunta. La teoria de les transicions és d'Afaf Ibrahim Meleis: estudia com la persona travessa canvis vitals o de salut (malaltia, maternitat, migració, envelliment) i què fa la infermera per acompanyar-hi una transició saludable. La teoria de la cura humana és de Jean Watson i la del dèficit d'autocura és de Dorothea Orem; el «dol disfuncional» no és cap teoria d'infermeria, sinó una etiqueta diagnòstica. Font: literatura de referència sobre models i teories d'infermeria indexada a SciELO España (Instituto de Salud Carlos III). Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 28

Quin és el dolor característic d'una dona amb sospita d'embaràs ectòpic?

  1. a) Dolor lleu o inexistent.
  2. b) Dolor abdominal sense irradiació.
  3. c) Dolor abdominal còlic sense cap irradiació.
  4. d) Dolor abdominal còlic que s'irradia a l'espatlla.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Dolor abdominal còlic que s'irradia a l'espatlla.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El dolor de l'embaràs ectòpic accidentat no es queda a la pelvis perquè la sang vessada irrita el diafragma, i el diafragma comparteix arrel nerviosa (C3-C5, nervi frènic) amb la pell de l'espatlla: el dolor es projecta, doncs, a l'espatlla. És el signe de Kehr, i és el detall que distingeix l'opció d de la resta. Les altres tres opcions descriuen precisament el que NO fa un ectòpic complicat: minimitzar el dolor o negar-ne la irradiació. Reconèixer aquesta irradiació és el que permet sospitar hemoperitoneu i activar la derivació urgent en lloc d'atribuir el dolor a una amenaça d'avortament. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 29

Quin dels components següents NO forma part del mètode Hanlon de priorització de problemes?

  1. a) La magnitud del problema
  2. b) La seguretat de la intervencióResposta oficial
  3. c) La severitat del problema
  4. d) La factibilitat de la intervenció

Resposta oficial: b) La seguretat de la intervenció

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 30

Ateneu una persona adulta amb pneumònia, quina de les següents serà la intervenció més adient?

  1. a) Fer exercicis respiratoris actius.Resposta oficial
  2. b) Recomanar-li activitat física.
  3. c) Recomanar-li que disminueixi la ingestió de líquids.
  4. d) Evitar que tussi per disminuir el dolor.

Resposta oficial: a) Fer exercicis respiratoris actius.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

En la pneumònia el problema és l'ocupació alveolar per exsudat, i la intervenció infermera nuclear és ajudar el pulmó a expandir-se i a moure secrecions: exercicis respiratoris actius, respiració profunda i espiròmetre incentivador. Els altres tres consells van en contra d'aquest objectiu. Recomanar activitat física en la fase aguda competeix amb el repòs que demana l'increment del treball respiratori; disminuir la ingesta de líquids espesseix les secrecions i les fa més difícils d'expectorar, quan justament cal hidratació; i evitar la tos elimina el mecanisme que neteja la via aèria, de manera que el dolor s'ha de tractar per permetre tossir, no suprimint la tos. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 31Contingut superat

Segons el calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya 2022, quina vacuna es va incorporar als 2, 4 i 12 mesos?

  1. a) Vacuna antipneumocòccica conjugada
  2. b) Vacuna antimeningocòccica conjugada tetravalent
  3. c) Vacuna antimeningocòccica BResposta oficial
  4. d) Vacuna antimeningocòccica C

Resposta oficial: c) Vacuna antimeningocòccica B

Per què i vigència

Aquesta pregunta no té explicació pròpia a la nostra base de dades. Aquest és el motiu documentat:

Pregunta ancorada al calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya de 2022. El calendari s'ha modificat diverses vegades des d'aleshores (darrera actualització d'abril de 2026): immunització amb nirsevimab enfront del VRS, ampliació de la vacunació contra l'herpes zòster i canvis de pauta. Estudiar-lo com a contingut vigent seria erroni.

Font oficial

Pregunta 32

Quina de les mesures següents NO facilitarà la prevenció de tromboflebitis després de cirurgia ginecològica major?

  1. a) Estimular la realització d'exercicis amb les cames freqüentment.
  2. b) Col·locar la dona en posició de Fowler alta.Resposta oficial
  3. c) Col·locar la dona amb una lleu elevació de les extremitats inferiors.
  4. d) Animar-la a canviar de posició amb freqüència.

Resposta oficial: b) Col·locar la dona en posició de Fowler alta.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Tota la prevenció de la tromboflebitis postoperatòria es basa a evitar l'estasi venosa: moure les cames, canviar de posició sovint i elevar-les lleugerament perquè el retorn venós no s'aturi. Les opcions a, c i d fan exactament això. La posició de Fowler alta fa el contrari: la flexió mantinguda del maluc i del genoll comprimeix les venes femorals i poplítees i afavoreix l'estancament de la sang a les extremitats inferiors, precisament el que la cirurgia ginecològica major ja predisposa. Per això és la mesura que NO facilitarà la prevenció. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 33

Dels fàrmacs amb indicació en el dolor neuropàtic següents, quin correspondria a tractament de primera línia?

  1. a) Duloxetina
  2. b) Tramadol
  3. c) GabapentinaResposta oficial
  4. d) Pregabalina

Resposta oficial: c) Gabapentina

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 34

Entre els valors de l'Institut Català de la Salut NO es troba:

  1. a) Competència
  2. b) Participació
  3. c) Innovació
  4. d) ParcialitatResposta oficial

Resposta oficial: d) Parcialitat

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La parcialitat no pot ser mai un valor d'un servei públic de salut: l'ICS atén tota la ciutadania i l'equitat i la imparcialitat són condicions del servei, no defectes assumits. Competència, participació i innovació sí que figuraven al catàleg de valors corporatius que l'ICS publicava quan es va convocar aquest procés. AVÍS DE VIGÈNCIA: el 08.08.2026 la pàgina de missió, visió i valors de l'ICS ja no llista aquell catàleg, sinó quatre valors nous vinculats al Pla estratègic 2026-2028: passió, respecte, compromís i professionalisme (aquest darrer definit incloent-hi la competència tècnica). La resposta oficial continua sent vàlida, perquè la parcialitat no hi apareix en cap versió, però qui estudiï per a la convocatòria actual ha de memoritzar els quatre valors vigents, no els de 2022. Font: ICS, «Missió, visió i valors» (consultat el 08.08.2026).

Font oficial

Pregunta 35

Amb relació a l'escabiosi, quina resposta és FALSA?

  1. a) És una malaltia parasitària causada per un àcar.
  2. b) La forma més greu és la sarna crostosa o noruega.
  3. c) Generalment, es transmet a través del contacte físic breu amb la pell d'una persona infectada.Resposta oficial
  4. d) La persona infectada ha de fer aïllament domiciliari estricte fins a les 24 hores després d'iniciar el tractament.

Resposta oficial: c) Generalment, es transmet a través del contacte físic breu amb la pell d'una persona infectada.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'àcar Sarcoptes scabiei necessita temps sobre la pell per passar d'una persona a l'altra: Canal Salut precisa que la sarna es transmet per contacte directe i perllongat amb la pell d'una persona afectada, o amb roba, llençols i tovalloles d'ús recent, i que una encaixada de mans o una abraçada ràpida no són font habitual de contagi. Per això l'opció c, que parla de contacte físic breu, és la falsa. Les altres tres són certes i la mateixa font les sosté: és una parasitosi per un àcar, la sarna crostosa o noruega n'és la forma greu i molt contagiosa, i la persona afectada ha de fer aïllament domiciliari estricte fins a 24 hores després d'iniciar el tractament. Font: Canal Salut, fitxa «Sarna» (consultat el 08.08.2026).

Font oficial

Pregunta 36

Un conjunt de conceptes representats per etiquetes que pertanyen a un llenguatge específic i que integren els àmbits de coneixement en la disciplina infermera és:

  1. a) Una terminologiaResposta oficial
  2. b) Un model conceptual
  3. c) Una teoria
  4. d) Una ciència

Resposta oficial: a) Una terminologia

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 37

L'índex turmell-braç és una prova diagnòstica no invasiva que serveix per valorar la circulació arterial perifèrica de les extremitats inferiors i determinar la presència de malaltia d'arteriopatia perifèrica. Quina d'aquestes NO és una contraindicació per a la seva realització?

  1. a) Flebitis
  2. b) Cel·lulitis
  3. c) TelangièctasiResposta oficial
  4. d) Sospita de trombosi venosa

Resposta oficial: c) Telangièctasi

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'índex turmell-braç es mesura inflant un maneguet de pressió sobre el turmell, i per això es contraindica allà on comprimir la cama és perillós o impracticable. La GPC de l'ICS «Maneig i tractament d'úlceres d'extremitats inferiors» (2018) en llista quatre contraindicacions: sospita de tromboflebitis, bypass amb pròtesi vascular, edemes importants i dolor a la compressió del maneguet; flebitis, cel·lulitis i sospita de trombosi venosa hi encaixen de ple. La telangièctasi, en canvi, és la simple dilatació de vènules de menys de 3 mm (classe C1 de la classificació CEAP que recull la mateixa guia): no dona dolor ni risc de mobilitzar un trombe, i per tant no impedeix fer la prova. Revisat el 08.08.2026: la guia continua sent la publicada per l'ICS.

Font oficial

Pregunta 38

Quina de les afirmacions següents sobre la miastènia greu és FALSA?

  1. a) La diplopia i la ptosi palpebral són freqüents.
  2. b) Hi ha una afectació de la musculatura bulbar que causa disfonia i disfàgia, fet que augmenta el risc d'ennuegament i broncoaspiració.
  3. c) La insuficiència respiratòria neuromuscular és la complicació més greu de les crisis miastèniques i pot requerir intubació orotraqueal i ventilació mecànica.
  4. d) Són freqüents les alteracions de la sensibilitat i la coordinació.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Són freqüents les alteracions de la sensibilitat i la coordinació.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La miastènia greu és una malaltia de la unió neuromuscular: els anticossos bloquegen el receptor d'acetilcolina de la placa motora, de manera que el defecte és purament motor i fluctuant, amb fatigabilitat que empitjora amb l'esforç i millora amb el repòs. Per això l'opció d és falsa: la sensibilitat i la coordinació, que depenen de les vies sensitives i del cerebel, queden intactes. Les altres tres són trets clàssics i clínicament rellevants: diplopia i ptosi com a debut més freqüent, afectació bulbar amb disfàgia i disfonia i el risc de broncoaspiració que comporta, i la crisi miastènica amb insuficiència respiratòria neuromuscular com a complicació més greu. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 39

En relació amb el dol disfuncional:

  1. a) És un procés natural en el qual la persona experimenta una sèrie de fases que condueixen a la superació del procés.
  2. b) Necessàriament les persones en dol han de passar per totes les etapes descrites.
  3. c) Està associat a un deteriorament en el funcionament social i ocupacional de la persona.Resposta oficial
  4. d) És una reacció normal davant una situació de pèrdua.

Resposta oficial: c) Està associat a un deteriorament en el funcionament social i ocupacional de la persona.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El que converteix un dol en disfuncional no és la intensitat ni la durada per si soles, sinó el deteriorament del funcionament social i ocupacional de la persona: és el criteri que el separa del dol normal, i és el que recull l'etiqueta diagnòstica NANDA-I «dol complicat» (00135). Per això les opcions a i d, que descriuen el dol com un procés natural i una reacció normal davant la pèrdua, defineixen el dol NO complicat. I la b és falsa perquè les etapes del dol són descriptives, no obligatòries: no tothom les recorre totes ni en el mateix ordre. Font: taxonomia diagnòstica NANDA-I. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 40

En un estudi d'investigació que analitza l'efectivitat d'una intervenció d'educació sanitària sobre la incidència i prevalença del consum de tabac en adolescents:

  1. a) La variable independent fa referència a la intervenció d'educació sanitària.Resposta oficial
  2. b) La variable dependent fa referència a la intervenció d'educació sanitària.
  3. c) La variable independent fa referència a la incidència i prevalença del consum de tabac.
  4. d) No es pot identificar la variable dependent ni la variable independent.

Resposta oficial: a) La variable independent fa referència a la intervenció d'educació sanitària.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La regla és sempre la mateixa: la variable independent és la que l'investigador manipula o assigna, i la dependent és el resultat que es mesura i que se suposa que canvia com a conseqüència. Aquí l'investigador decideix qui rep la intervenció d'educació sanitària, de manera que la intervenció és la independent, i el que s'espera que variï —la incidència i la prevalença del consum de tabac— és la dependent. Les opcions b i c inverteixen exactament aquesta relació, i la d nega una distinció que l'enunciat permet fer sense ambigüitat. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 41

Arriba a la consulta una senyora de 65 anys per a l'administració de la vacuna contra la grip (vacuna antigripal estacional no adjuvada) i li oferim la vacuna contra l'herpes zòster. Quina és la praxi correcta?

  1. a) La vacuna contra l'herpes zòster només s'administra a partir dels 70 anys.
  2. b) Cal esperar un mes per administrar la vacuna contra l'herpes zòster.
  3. c) La vacuna contra l'herpes zòster no està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques.
  4. d) Es poden administrar les dues vacunes en el mateix acte vacunal.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Es poden administrar les dues vacunes en el mateix acte vacunal.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

La coadministració de la vacuna antigripal i la de l'herpes zòster en el mateix acte vacunal continua acceptada al calendari vigent de Catalunya.

Font oficial

Pregunta 42

Amb relació a les manifestacions clíniques en la fractura de coll de fèmur en una persona adulta, és FALS que:

  1. a) La cama està escurçada, adduïda i amb rotació externa.
  2. b) La persona se sent més còmoda amb la cama lleugerament flexionada en rotació interna.Resposta oficial
  3. c) La persona informa de dolor en maluc i l'engonal o al costat medial del genoll.
  4. d) Les fractures intracapsulars impactades del coll femoral causen molèsties moderades i poden permetre que la persona suporti el pes i no mostrar escurçament evident o canvis de rotació.

Resposta oficial: b) La persona se sent més còmoda amb la cama lleugerament flexionada en rotació interna.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La deformitat clàssica de la fractura de coll de fèmur és cama escurçada, adduïda i en rotació EXTERNA, perquè els rotadors externs i el psoes ilíac arrosseguen el fragment distal. L'opció b diu justament el contrari —que la persona està més còmoda amb la cama en rotació interna—, i per això és la falsa. Les altres tres són certes i coherents amb aquest mateix mecanisme: la deformitat descrita a l'opció a, el dolor referit al maluc, l'engonal o la cara medial del genoll (territori del nervi obturador), i el fet que una fractura intracapsular impactada pot cursar amb molèsties moderades, càrrega possible i cap deformitat evident, que és la trampa clínica que fa que aquestes fractures passin desapercebudes. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 43

Per a l'extracció de taps de cerumen cal:

  1. a) Dirigir el con de la xeringa o irrigador cap a la part inferior del conducte auditiu extern i, en adults, fer tracció del pavelló de l'orella cap a baix i cap enrere.
  2. b) Dirigir el con de la xeringa o irrigador cap a la part inferior del conducte auditiu extern i, en adults, fer tracció del pavelló de l'orella cap a dalt i cap enrere.
  3. c) Dirigir el con de la xeringa o irrigador cap a la part superior del conducte auditiu extern i, en infants, fer tracció del pavelló de l'orella cap a dalt i cap enrere.
  4. d) Dirigir el con de la xeringa o irrigador cap a la part superior del conducte auditiu extern i, en adults, fer tracció del pavelló de l'orella cap a dalt i cap enrere.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Dirigir el con de la xeringa o irrigador cap a la part superior del conducte auditiu extern i, en adults, fer tracció del pavelló de l'orella cap a dalt i cap enrere.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Dues regles governen la irrigació auricular, i l'opció d és l'única que compleix les dues. Primera, el raig es dirigeix cap a la paret SUPERIOR i posterior del conducte auditiu extern, mai directament contra el timpà ni contra el tap: així l'aigua passa per darrere del cerumen i l'empeny cap enfora. Segona, per rectificar la corba fisiològica del conducte cal traccionar el pavelló cap amunt i cap enrere en l'adult; en l'infant petit, en canvi, es tracciona cap avall i cap enrere, perquè el conducte encara és més recte i orientat diferent. Les opcions a, b i c fallen en una de les dues regles o barregen la maniobra de l'adult amb la de l'infant. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 44

Segons la Carta dels drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària, assenyaleu la resposta INCORRECTA:

  1. a) Dret a preservar la privacitat i la intimitat de la persona.
  2. b) Dret a respectar i mantenir la intimitat i la confidencialitat de terceres persones.Resposta oficial
  3. c) Dret a la confidencialitat de la informació.
  4. d) Dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris.

Resposta oficial: b) Dret a respectar i mantenir la intimitat i la confidencialitat de terceres persones.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (edició de 2015) continua sent la vigent.

Font oficial

Pregunta 45

Quin consell d'educació sanitària NO donarem a una persona que presenta lesió dèrmica per càndides a la zona del plec engonal?

  1. a) Utilitzar roba ampla de teixits absorbents.
  2. b) Mantenir la pell seca.
  3. c) Recomanar perdre pes si presenta obesitat.
  4. d) Oclusió de les lesions.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Oclusió de les lesions.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Càndida és un llevat que prolifera on hi ha calor, humitat i manca d'aire, i tot el consell educatiu va en la direcció contrària: assecar, ventilar i reduir el fregament. Roba ampla i absorbent, mantenir la pell seca i perdre pes si hi ha obesitat (perquè redueix la profunditat i la humitat del plec) van tots en aquesta línia. Ocloure la lesió fa exactament el contrari: reté la humitat, augmenta la temperatura local i afavoreix el creixement del llevat, de manera que és el consell que NO s'ha de donar. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 46

Quines característiques presenta l'entorsi de turmell de grau II?

  1. a) Incapacitat moderada, dolor difús, tumefacció lleu, inestabilitat lleu.Resposta oficial
  2. b) Incapacitat mínima, dolor puntual, tumefacció mínima, sense inestabilitat.
  3. c) Incapacitat moderada, dolor puntual, tumefacció lleu, inestabilitat lleu.
  4. d) Incapacitat severa, dolor important, tumefacció important i inestabilitat.

Resposta oficial: a) Incapacitat moderada, dolor difús, tumefacció lleu, inestabilitat lleu.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 47Contingut superat

Quins dels següents NO és un objectiu del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025?

  1. a) Reduir la prevalença i l'impacte de la conducta suïcida.
  2. b) Millorar la capacitat de resposta ràpida en la identificació i derivació dels casos de risc detectats.
  3. c) Alertar la població sobre l'augment de casos de conductes suïcides.Resposta oficial
  4. d) Proporcionar suport des del sistema judicial, de salut i de serveis socials a persones cuidadores i famílies afectades pel suïcidi d'un ésser estimat.

Resposta oficial: c) Alertar la població sobre l'augment de casos de conductes suïcides.

Per què i vigència

Aquesta pregunta no té explicació pròpia a la nostra base de dades. Aquest és el motiu documentat:

El Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC) ha exhaurit el període de vigència i el nou pla 2026-2030 s'estava definint durant el 2026: els objectius enunciats ja no són els de l'instrument vigent.

Font oficial

Pregunta 48

Els trastorns auditius són propis de l'envelliment. Per detectar-los precoçment a la consulta d'atenció primària, utilitzarem:

  1. a) Perimetria
  2. b) Test del xiuxiueigResposta oficial
  3. c) Reixeta d'Amsler
  4. d) Test de Langner-Amiel

Resposta oficial: b) Test del xiuxiueig

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El test del xiuxiueig és la prova de cribratge auditiu que es pot fer a la consulta sense cap aparell: l'examinador es col·loca a un metre per darrere de la persona, li ocupa l'orella contralateral i pronuncia en veu xiuxiuejada una sèrie de paraules o números que la persona ha de repetir. Les altres tres opcions no exploren l'oïda: la perimetria mesura el camp visual i la reixeta d'Amsler detecta metamorfòpsies de la màcula, totes dues proves de visió, i el test de Langner-Amiel tampoc no és una prova auditiva. Reconèixer que dues de les opcions són oftalmològiques ja deixa la pregunta resolta. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 49

En un adult amb una lesió medul·lar per damunt del segment T6 que presenta de manera aguda cefalea, hipertensió, sudoració i bradicàrdia, quina complicació sospitarem?

  1. a) Disreflèxia autònomaResposta oficial
  2. b) Tromboflebitis
  3. c) Hipertensió pulmonar
  4. d) Edema pulmonar

Resposta oficial: a) Disreflèxia autònoma

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El quadre descrit és el de la disreflèxia autònoma, i el detall que la identifica és el nivell de la lesió: només apareix en lesions medul·lars per damunt de T6, on el sistema simpàtic esplàncnic queda desconnectat del control inhibidor supraespinal. Un estímul nociceptiu per sota de la lesió —habitualment una bufeta plena o un fecaloma— desencadena una descàrrega simpàtica massiva amb hipertensió i sudoració, i el baroreflex intacte per damunt de la lesió respon amb bradicàrdia i cefalea. Aquesta combinació d'hipertensió amb bradicàrdia és el que la distingeix: cap de les altres tres opcions (tromboflebitis, hipertensió pulmonar, edema pulmonar) cursa d'aquesta manera. És una urgència: el primer que cal fer és incorporar la persona i buscar i retirar l'estímul. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 50

Una persona amb episodis d'ingesta descontrolada de gran quantitat de menjar, de manera molt ràpida i sense conductes compensatòries presenta:

  1. a) Bulímia nerviosa
  2. b) Trastorn per afartamentResposta oficial
  3. c) Anorèxia nerviosa
  4. d) Trastorn obsessiu compulsiu

Resposta oficial: b) Trastorn per afartament

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El que separa els tres trastorns de la conducta alimentària de la llista és la presència o absència de conductes compensatòries i de restricció. La bulímia nerviosa exigeix afartaments seguits de purgues, exercici excessiu o dejuni; l'anorèdia nerviosa exigeix restricció amb pes baix i por intensa a guanyar-ne. Aquí hi ha afartaments recurrents, ràpids i amb sensació de pèrdua de control, però cap conducta compensatòria: això és exactament el trastorn per afartament, reconegut com a entitat pròpia al DSM-5. El trastorn obsessivocompulsiu no és un trastorn alimentari i no hi pinta res. Font: criteris diagnòstics del DSM-5 de l'Associació Americana de Psiquiatria. Revisat el 08.08.2026: el DSM-5-TR (2022) manté els criteris.

Font oficial

Pregunta 51

Segons la guia Petits canvis per menjar millor, la freqüència orientativa recomanada en població general de consum de farinacis integrals ha de ser:

  1. a) En cada àpatResposta oficial
  2. b) 3-4 vegades a la setmana
  3. c) 5-7 vegades a la setmana
  4. d) 1-2 vegades al dia

Resposta oficial: a) En cada àpat

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

La guia «Petits canvis per menjar millor» (ASPCAT) continua sent la guia alimentària de referència a Catalunya.

Font oficial

Pregunta 52

En referència a l'actual Llei orgànica de regulació de l'eutanàsia, quina resposta és INCORRECTA?

  1. a) El pacient té dret a escollir entre l'administració d'una substància per part del professional sanitari competent o l'autoadministració d'aquesta substància per causar la pròpia mort.
  2. b) La prestació d'ajuda a morir es podrà dur a terme en centres sanitaris públics, privats o concertats i al domicili del pacient.
  3. c) És requisit haver formulat una única sol·licitud de manera voluntària i per escrit i que no sigui el resultat de cap pressió externa.Resposta oficial
  4. d) Determina el paper del personal sanitari que atengui aquestes demandes recollint el seu marc d'actuació.

Resposta oficial: c) És requisit haver formulat una única sol·licitud de manera voluntària i per escrit i que no sigui el resultat de cap pressió externa.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

La Llei orgànica 3/2021 de regulació de l'eutanàsia continua vigent (avalada pel Tribunal Constitucional el 2023) i manté el requisit de dues sol·licituds.

Font oficial

Pregunta 53

Segons la Guia d'alimentació saludable en la primera infància, en el cas que una família prefereixi no donar llet de vaca a l'infant, quina beguda vegetal seria la millor alternativa?

  1. a) Civada sense sucres afegits
  2. b) Arròs sense sucres afegits i enriquida amb calci
  3. c) Soja sense sucres afegits i enriquida amb calciResposta oficial
  4. d) Ametlles sense sucres afegits i enriquida amb omega 3

Resposta oficial: c) Soja sense sucres afegits i enriquida amb calci

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

La Guia d'alimentació saludable en la primera infància (ASPCAT) continua vigent en aquest punt.

Font oficial

Pregunta 54

A partir de quins valors s'estructura el Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya?

  1. a) Responsabilitat, autonomia, intimitat/confidencialitat, justícia social i compromís professional.Resposta oficial
  2. b) Autonomia, qualitat assistencial, compromís professional i treball en equip.
  3. c) Treball en equip, autonomia, qualitat assistencial, justícia social i compromís professional.
  4. d) Treball en equip, qualitat assistencial, autonomia i justícia social.

Resposta oficial: a) Responsabilitat, autonomia, intimitat/confidencialitat, justícia social i compromís professional.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Els cinc valors que estructuren el Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya no han variat.

Font oficial

Pregunta 55

Quin és el fàrmac d'elecció en el tractament de l'anafilaxi?

  1. a) Corticoides
  2. b) Antihistamínic
  3. c) Adrenalina 1:1000Resposta oficial
  4. d) Adrenalina 1:100000

Resposta oficial: c) Adrenalina 1:1000

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'adrenalina és l'únic fàrmac que reverteix alhora els tres mecanismes que maten en una anafilaxi: vasoconstricció (alfa) contra la hipotensió, broncodilatació (beta-2) contra el broncospasme i estabilització del masto cit. Per això es dona de primer i per via intramuscular al vast lateral extern de la cuixa, amb la presentació 1:1000 (1 mg/ml), que és l'ampolla d'ús intramuscular; la dilució 1:100.000 no és una presentació d'ús en anafilaxi, i confondre-la amb l'1:10.000 —que és la dilució per a ús endovenós en aturada— és l'error que busca la pregunta. Els corticoides i els antihistamínics són tractament de segona línia: triguen a fer efecte i no reverteixen l'obstrucció de la via aèria ni el xoc, de manera que mai no han de retardar l'adrenalina. Font: Guies de l'European Resuscitation Council (edició 2025), capítol de circumstàncies especials, anafilaxi. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 56

Quant a la seguretat i la higiene en la preparació dels aliments, en un infant de sis mesos, quina d'aquestes recomanacions és INCORRECTA?

  1. a) És important que els aliments siguin consumits durant les dues hores posteriors a la preparació.
  2. b) Per als aliments que es couen o es reescalfen, cal assegurar-se que assoleixen, com a mínim, la temperatura de 70 ºC.
  3. c) No és convenient donar als infants carn, peix, marisc i aliments amb base d'ou que estiguin poc fets i que s'hagin preparat amb molta antelació.
  4. d) És recomanable donar formatges poc curats elaborats amb llet crua.Resposta oficial

Resposta oficial: d) És recomanable donar formatges poc curats elaborats amb llet crua.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 57

Un pacient presenta afectació de la visió ràpidament progressiva, dolor ocular sever i congestió periocular, a causa d'una obstrucció aguda de la circulació de l'humor aquós. Hi ha sospita de:

  1. a) Glaucoma agut d'angle estretResposta oficial
  2. b) Iritis
  3. c) Escleritis
  4. d) Despreniment de retina

Resposta oficial: a) Glaucoma agut d'angle estret

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Els tres elements de l'enunciat —pèrdua visual ràpidament progressiva, dolor ocular sever amb congestió periocular i obstrucció aguda del drenatge de l'humor aquós— defineixen el glaucoma agut d'angle estret: l'iris bloqueja la malla trabecular, la pressió intraocular puja bruscament i comprimeix el nervi òptic. És una urgència oftalmològica. Els distractors s'exclouen precisament pel mecanisme: la iritis i l'escleritis cursen amb dolor i ull vermell però no per obstrucció de l'humor aquós ni amb aquesta caiguda brusca de visió, i el despreniment de retina és típicament indolor i es manifesta amb miodesòpsies, fotopsies i una ombra que avança pel camp visual. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 58

Per tal de prevenir les caigudes en persones ingressades en hospitals d'aguts i centres d'atenció intermèdia, es recomana fer l'avaluació del risc de caigudes en pacients amb presència d'un o més factors de risc. Quins són els cinc factors de risc amb més capacitat predictiva de caigudes?

  1. a) Història de caigudes, estat cognitiu alterat, desnutrició, presència de malaltia neurològica o mobilitat alterada, medicació de risc.
  2. b) Estat cognitiu alterat, presència de malaltia neurològica o mobilitat alterada, medicació de risc, manca de suport familiar, calçat inadequat.
  3. c) Estat cognitiu alterat, problemes de continència, presència de malaltia neurològica o mobilitat alterada, medicació de risc, dèficit auditiu.
  4. d) Història de caigudes, estat cognitiu alterat, presència de malaltia neurològica o mobilitat alterada, problemes de continència, medicació de risc.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Història de caigudes, estat cognitiu alterat, presència de malaltia neurològica o mobilitat alterada, problemes de continència, medicació de risc.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 59

Segons el Model organitzatiu d'atenció integral a la població infantil i juvenil amb necessitats pal·liatives i en situació de final de vida, quin és l'objectiu de l'atenció pal·liativa pediàtrica?

  1. a) Optimitzar la qualitat de vida des de l'etapa prenatal fins a l'adolescència dels infants que presenten una malaltia greu, incurable, que limita o amenaça la seva vida.Resposta oficial
  2. b) Optimitzar la qualitat de vida des de l'etapa infantil fins a l'adolescència dels infants que presenten una malaltia greu, incurable, que limita o amenaça la seva vida.
  3. c) Optimitzar la qualitat de vida des de l'etapa prenatal fins a la segona infància dels infants que presenten una malaltia greu, incurable, que limita o amenaça la seva vida.
  4. d) Optimitzar la qualitat de vida des de l'etapa neonatal fins a l'etapa juvenil dels infants que presenten una malaltia greu, incurable, que limita o amenaça la seva vida.

Resposta oficial: a) Optimitzar la qualitat de vida des de l'etapa prenatal fins a l'adolescència dels infants que presenten una malaltia greu, incurable, que limita o amenaça la seva vida.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

El Model organitzatiu d'atenció pal·liativa pediàtrica del Departament de Salut manté aquesta definició d'objectiu.

Font oficial

Pregunta 60

Com s'interpreta l'error alfa en el contrast d'hipòtesis en una anàlisi estadística?

  1. a) Acceptar la hipòtesi nul·la, quan aquesta és certa.
  2. b) Rebutjar la hipòtesi nul·la, quan aquesta és certa.Resposta oficial
  3. c) Acceptar la hipòtesi alternativa, quan aquesta és falsa.
  4. d) Rebutjar la hipòtesi alternativa, quan aquesta és falsa.

Resposta oficial: b) Rebutjar la hipòtesi nul·la, quan aquesta és certa.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

En el contrast d'hipòtesis hi ha dos errors possibles i es diferencien pel que és cert a la realitat. L'error alfa, o de tipus I, és rebutjar la hipòtesi nul·la quan de fet és certa: és a dir, concloure que hi ha una diferència que en realitat no existeix, un fals positiu. El seu complement és l'error beta, o de tipus II: no rebutjar la hipòtesi nul·la quan és falsa, és a dir, no detectar una diferència que sí que hi és. El nivell de significació que es fixa en un estudi (habitualment 0,05) és justament la probabilitat màxima d'error alfa que s'accepta. Les opcions a, c i d descriuen situacions que no corresponen a cap dels dos errors o els inverteixen. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 61

En un incident relacionat amb la seguretat del pacient, es considera segona víctima:

  1. a) El pacient
  2. b) La família del pacient
  3. c) Els professionals implicatsResposta oficial
  4. d) La institució sanitària

Resposta oficial: c) Els professionals implicats

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

En seguretat del pacient, la primera víctima d'un incident és el pacient i el seu entorn. La segona víctima és el professional o l'equip implicat en l'esdeveniment advers, que queda traumatitzat pel succés i pot arrossegar-ne efectes emocionals duradors sobre la seva tasca professional i la seva vida personal. La institució, quan pateix el dany reputacional i organitzatiu, és la tercera víctima: per això les opcions a, b i d ocupen altres llocs de la mateixa escala, no el de segona víctima. Font: Departament de Salut, «Actuació davant les segones víctimes» (Roda contínua de formació i consens sobre seguretat del pacient, 2016). Revisat el 08.08.2026: la terminologia continua vigent al Pla estratègic de qualitat i seguretat dels pacients 2023-2027.

Font oficial

Pregunta 62Vigència no verificable

Segons la terminologia ATIC, quin dels diagnòstics infermers següents NO està inclòs en el Pla de cures estandarditzat del limfoma mediastínic?

  1. a) Dolor pleurític
  2. b) Risc de síndrome de la vena cava superior
  3. c) Risc de compressió medul·lar
  4. d) Risc de síndrome de resposta inflamatòria sistèmicaResposta oficial

Resposta oficial: d) Risc de síndrome de resposta inflamatòria sistèmica

Per què i vigència

Aquesta pregunta no té explicació pròpia a la nostra base de dades. Aquest és el motiu documentat:

La resposta depèn de la llista de diagnòstics ATIC del Pla de cures estandarditzat del limfoma mediastínic, document intern de l'ICS del qual no s'ha pogut verificar la versió vigent el 2026.

Font oficial

Pregunta 63

Per avaluar el grau de sedació pal·liativa al domicili, s'usa l'escala:

  1. a) RamsayResposta oficial
  2. b) Set-Test de Isaacs
  3. c) MALT
  4. d) Karnofsky

Resposta oficial: a) Ramsay

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 64

Segons la Guia Antisèpsia de la pell de l'Institut Català de la Salut, abans de portar a terme un procediment invasiu, en una extracció d'hemocultius en infants amb edat inferior a 30 mesos, quin és l'antisèptic d'elecció per fer l'antisèpsia de la pell?

  1. a) Clorhexidina alcohòlica 2%
  2. b) Sabó de povidona iodada 7,5%
  3. c) Clorhexidina aquosa 2%Resposta oficial
  4. d) Alcohol 70%

Resposta oficial: c) Clorhexidina aquosa 2%

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Guia d'antisèpsia de la pell de l'ICS: el principi (clorhexidina aquosa, mai alcohòlica, en lactants i infants petits) es manté a la pràctica vigent.

Font oficial

Pregunta 65

Segons les recomanacions del Programa d'activitats preventives i promoció de la salut (PAPPS) en referència a la dislipèmia, quina és la resposta INCORRECTA?

  1. a) Es recomana periodicitat de cribratge cada dos anys.Resposta oficial
  2. b) Les estatines són els fàrmacs d'elecció per al tractament de la dislipèmia.
  3. c) Les proves recomanades per al cribratge són el colesterol total i cHDL.
  4. d) La introducció de medicació hipolipemiant dependrà del cLDL i del risc cardiovascular.

Resposta oficial: a) Es recomana periodicitat de cribratge cada dos anys.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Les recomanacions del PAPPS s'actualitzen bianualment; la periodicitat de cribratge de la dislipèmia continua sent superior a dos anys, de manera que l'opció assenyalada continua sent la incorrecta.

Font oficial

Pregunta 66

Quin dels signes següents NO indicaria hipertensió intracranial en un infant de sis mesos?

  1. a) Fontanel·la bombada
  2. b) Postura de decorticació o descerebració
  3. c) Tríada de Cushing
  4. d) Miosi fixa unilateral o bilateralResposta oficial

Resposta oficial: d) Miosi fixa unilateral o bilateral

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La hipertensió intracranial comprimeix el III parell cranial, i el resultat és una pupil·la dilatada i arreactiva —midriasi—, no una miosi. Per això l'opció d és la que NO indica hipertensió intracranial. Les altres tres sí: en un lactant de sis mesos, amb les fontanel·les encara obertes, la fontanel·la bombada és un signe precoç d'augment de pressió; la postura de decorticació o de descerebració indica compromís de tronc; i la tríada de Cushing (hipertensió, bradicàrdia i respiració irregular) és el signe tardà i alarmant d'herniació imminent. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 67

El rentat dels dispositius d'accés vascular és la principal intervenció clínica per avaluar-ne l'estat i mantenir la permeabilitat. De les següents, quina afirmació és certa en relació amb la tècnica Flushing o rentat?

  1. a) És la injecció limitada d'un líquid a través de la llum del catèter, durant el període de temps en què aquest no s'utilitzi.
  2. b) Cal utilitzar heparina sòdica per mantenir la neteja i permeabilitat d'un catèter venós.
  3. c) És la injecció manual de clorur de sodi al 0'9% a través de la llum del catèter abans, durant i després de cada administració de medicaments, hemoderivats i/o extracció sanguínia.Resposta oficial
  4. d) Les cures de rentat s'han de fer quan es preveu que no s'utilitzarà un catèter o la seva llum durant un període de temps.

Resposta oficial: c) És la injecció manual de clorur de sodi al 0'9% a través de la llum del catèter abans, durant i després de cada administració de medicaments, hemoderivats i/o extracció sanguínia.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El flushing o rentat és la injecció manual de clorur de sodi al 0,9% a través de la llum del catèter abans, durant i després de cada administració de medicaments o hemoderivats i de cada extracció sanguínia: serveix per comprovar la permeabilitat, arrossegar restes de fàrmac i evitar incompatibilitats i precipitats. Les opcions a i d descriuen una altra cosa, el segellat o locking, que és el que es fa quan es preveu que el catèter no s'utilitzarà durant un període; confondre rentat amb segellat és l'error central de la pregunta. I l'opció b és falsa perquè l'evidència actual no sosté l'ús d'heparina per mantenir la permeabilitat dels catèters venosos: el sèrum fisiològic és suficient i evita els riscos de l'heparina. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 68

En relació amb els tipus de crisis epilèptiques, quina afirmació NO és certa?

  1. a) Les crisis epilèptiques focals s'originen en xarxes distribuïdes per tot el cervell.Resposta oficial
  2. b) Les crisis d'absència són més freqüents en infants.
  3. c) Les crisis mioclòniques duren pocs segons i sovint passen desapercebudes.
  4. d) Les crisis tonicoclòniques generalitzades tenen una fase tònica i una fase clònica.

Resposta oficial: a) Les crisis epilèptiques focals s'originen en xarxes distribuïdes per tot el cervell.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La classificació operativa de la ILAE de 2017 defineix la crisi focal com la que s'origina en xarxes limitades a un hemisferi, i la generalitzada com la que s'origina en algun punt i engloba ràpidament xarxes distribuïdes bilateralment. L'opció a atribueix a la crisi focal la definició de la generalitzada, i per això és la falsa. Les altres tres són correctes: les absències són típiques de la infància, les mioclònies duren pocs segons i sovint passen desapercebudes, i la crisi tonicoclònica generalitzada té una fase tònica seguida d'una de clònica. Font: Fisher RS et al., classificació operativa dels tipus de crisis de la ILAE, Epilepsia, 2017. Revisat el 08.08.2026: continua sent la classificació vigent.

Font oficial

Pregunta 69

Quina de les etiologies següents s'associa a la insuficiència renal aguda prerenal?

  1. a) Nefrotoxicitat
  2. b) Glomerulonefritis
  3. c) Sagnat perllongatResposta oficial
  4. d) Rabdomiòlisi

Resposta oficial: c) Sagnat perllongat

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La insuficiència renal aguda es classifica pel lloc del problema, i la prerenal és la que es produeix amb el ronyó sa però mal perfós. Un sagnat perllongat provoca hipovolèmia i, per tant, caiguda de la pressió de filtració glomerular: és la causa prerenal de la llista. Les altres tres són intrarenals o parenquimatoses: la nefrotoxicitat i la rabdomiòlisi lesionen directament el túbul (necrosi tubular aguda) i la glomerulonefritis lesiona el glomèrul. Reconèixer el mecanisme és el que canvia la conducta: la causa prerenal revertirà si es restaura la volèmia a temps, i és la que pot evolucionar a necrosi tubular si no es corregeix. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 70

Si l'objectiu d'un estudi és conèixer l'experiència viscuda per dones que han patit càncer de mama, quin disseny és el més adequat?

  1. a) Disseny d'assaig clínic aleatoritzat i controlat
  2. b) Disseny observacional
  3. c) Disseny qualitatiu etnogràfic
  4. d) Disseny qualitatiu fenomenològicResposta oficial

Resposta oficial: d) Disseny qualitatiu fenomenològic

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'objectiu de l'estudi és l'experiència viscuda, i això és exactament l'objecte de la fenomenologia. El Diccionari d'infermeria (TERMCAT i Departament de Salut) la defineix com el mètode d'exploració i descripció dels fenòmens, orientat a descobrir-ne l'estructura, i n'afegeix la clau: es basa en la teoria que la conducta està determinada per la manera com la persona percep la realitat, i no per una realitat externa objectiva. Els altres dissenys responen a preguntes diferents: l'assaig clínic aleatoritzat mesura l'efecte d'una intervenció, l'observacional quantifica associacions, i l'etnogràfic descriu la cultura i els patrons compartits d'un grup, no la vivència subjectiva d'una persona. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Segon exercici — supòsits pràctics

Cada supòsit presenta un cas i el segueix una tanda de preguntes encadenades.

Supòsit pràctic 1 · Preguntes 101-110

L'Enric té 76 anys. És vidu i viu amb la seva única filla, que viatja sovint per obligacions laborals. Quan la filla no hi és, l'Enric té una cuidadora que va tres cops per setmana a visitar-lo i l'ajuda en les tasques d'higiene, neteja de la llar i preparació del menjar. Per a la resta d'activitats bàsiques de la vida diària, és independent.

Fa més de 20 anys que no fuma i a la seva història clínica consten antecedents d'obesitat, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia i hiperplàsia benigna de pròstata. Segueix tractament farmacològic amb losartan 50 mg 1 compr./dia, atorvastatina 40 mg 1 compr./dia i tamsulosina 0,4 mg 1 compr./dia.

Aquest matí, la cuidadora va al domicili de l'Enric una hora després que la seva filla hagi marxat i s'hagi acomiadat del seu pare i, quan hi arriba, se'l troba al llit amb desviació de la comissura labial, afàsia i incapacitat de moure l'hemicòs dret. Immediatament truca al Servei d'Emergències Mèdiques, que arriba ràpidament al domicili. Un cop feta la valoració, que inclou l'escala RACE i l'escala Glasgow, s'activa el Codi ictus.

Pregunta 101

L'escala RACE és una escala neurològica simple que valora els pacients amb ictus agut en l'àmbit prehospitalari i detecta els casos candidats a ser tractats amb tècniques endovasculars. Quins ítems valora?

  1. a) Parèsia facial, parèsia braquial, parèsia crural, desviació oculocefàlica i afàsia/agnòsia.Resposta oficial
  2. b) Parèsia facial, parèsia braquial, parèsia crural, agudesa visual i disfàgia.
  3. c) Parèsia facial, to muscular, coordinació i reflexos.
  4. d) Parèsia facial, parèsia braquial, parèsia crural, coordinació i reflexos.

Resposta oficial: a) Parèsia facial, parèsia braquial, parèsia crural, desviació oculocefàlica i afàsia/agnòsia.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'escala RACE puntua exactament cinc ítems: parèsia facial (0-2), parèsia braquial (0-2), parèsia crural (0-2), desviació oculocefàlica (0-1) i afàsia —si l'hemiparèsia és dreta— o agnòsia —si és esquerra— (0-2), amb un total de 0 a 9. És una simplificació de la NIHSS pensada per a l'àmbit prehospitalari, i per això no inclou res que exigeixi material o exploració fina: ni agudesa visual, ni disfàgia, ni reflexos, ni coordinació, que és el que fa falses les opcions b, c i d. La Instrucció 01/2022 del CatSalut la incorpora al Codi ictus: amb RACE superior a 4 hi ha alta probabilitat d'oclusió de gran vas i el CECOS ha de preavisar el neuròleg vascular i valorar el trasllat directe a un centre amb trombectomia. Font: escala RACE (Pérez de la Ossa et al., Stroke, 2014) i CatSalut, Instrucció 01/2022.

Font oficial

Pregunta 102

L'escala de Glasgow NO valora:

  1. a) Obertura d'ulls
  2. b) Resposta motora
  3. c) Resposta verbal
  4. d) Reacció pupil·larResposta oficial

Resposta oficial: d) Reacció pupil·lar

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'escala de Glasgow, descrita per Teasdale i Jennett el 1974, té tres components i només tres: obertura d'ulls (1-4), resposta verbal (1-5) i millor resposta motora (1-6), de 3 a 15 punts. La reacció pupil·lar s'explora sempre al costat de la Glasgow, però no hi puntua: precisament perquè és una dada diferent, el grup de Glasgow va haver de publicar el 2018 una extensió, la GCS-P, que resta una puntuació pupil·lar del total. Confondre les dues coses és l'error que busca la pregunta. Font: Teasdale i Jennett, Lancet, 1974, i la definició oficial de l'escala a glasgowcomascale.org. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 103

A l'arribada a Urgències, l'Enric presenta pressió arterial (PA) de 177/100 mmHg, freqüència cardíaca (FC) de 118 bpm, freqüència respiratòria (FR) de 26 rpm i temperatura (Ta) de 37,3 ºC. Se li fa un TAC cranial urgent i s'objectiva un ictus isquèmic en el territori de l'artèria cerebral mitjana. Com que l'inici dels símptomes és inferior a tres hores i l'Enric no presenta cap contraindicació, se li administra directament el tractament fibrinolític (bolus) i, posteriorment, en perfusió durant una hora. El pacient passa a la Unitat d'Ictus amb monitoratge continu.

El tractament fibrinolític consisteix en una dosi de 0,9 mg/kg amb un màxim de 90 mg. S'ha d'administrar el 10% en bolus en 1-2 minuts i la resta en infusió contínua durant 60 minuts. Si l'Enric pesa 68 kg, quina dosi en bolus se li administrarà?

  1. a) 6,12 mgResposta oficial
  2. b) 5,98 mg
  3. c) 9 mg
  4. d) 5,62 mg

Resposta oficial: a) 6,12 mg

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

És un càlcul de dosi, i l'enunciat en dona totes les dades. Dosi total = 0,9 mg/kg × 68 kg = 61,2 mg, per sota del sostre de 90 mg, de manera que el sostre no s'aplica. El bolus és el 10% d'aquesta dosi total: 6,12 mg, i la resta (55,08 mg) va en perfusió contínua durant 60 minuts. Els distractors surten dels errors habituals: 9 mg és el 10% del màxim de 90 mg i no de la dosi del pacient. Revisat el 08.08.2026: la pauta d'alteplasa 0,9 mg/kg amb màxim de 90 mg i 10% en bolus continua sent la de fitxa tècnica.

Font oficial

Pregunta 104

Un cop finalitzat el tractament, es repeteix el TAC cranial, que descarta transformació hemorràgica. L'Enric es troba més despert i respon a ordres senzilles.

Tot i la millora neurològica, l'Enric presenta una disminució important de la mobilitat, es manté en repòs absolut i a dieta absoluta. Valorem el risc de desenvolupar una lesió per pressió (LPP) mitjançant l'escala Braden i obtenim una puntuació de 12. Quin risc té?

  1. a) Risc baix.
  2. b) Risc moderat.
  3. c) Risc alt.Resposta oficial
  4. d) No presenta cap risc.

Resposta oficial: c) Risc alt.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

L'escala de Braden puntua de 6 a 23 i, a diferència de la majoria d'escales, com més baixa és la puntuació més alt és el risc. Les franges són: 9 o menys, risc molt alt; 10-12, risc alt; 13-14, risc moderat; 15-18, risc lleu; 19-23, sense risc. Una puntuació de 12 cau, doncs, dins la franja de risc alt, just al límit superior. Font: materials del CFGM de Cures auxiliars d'infermeria de l'Institut Obert de Catalunya (Departament d'Educació), mòdul C03, taula de l'escala de Braden; l'ICS recomana aquesta escala a la seva GPC d'úlceres per pressió. Revisat el 08.08.2026 sense canvis en els punts de tall.

Font oficial

Pregunta 105

Durant la higiene i valoració de la integritat cutània de l'Enric es detecta una LPP de categoria II. L'estat nutricional és un factor rellevant en el tractament de les LPP.

Quines de les aportacions mínimes següents s'han de garantir per assolir una bona nutrició en persones amb una LPP?

  1. a) Aportació hídrica (20 cc aigua/kg/dia)
  2. b) Vitamina D i E
  3. c) Calories (30-35 kcal/kg/dia)Resposta oficial
  4. d) Proteïnes (0,7-1,1 kg/dia)

Resposta oficial: c) Calories (30-35 kcal/kg/dia)

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La guia breu d'úlceres per pressió de l'ICS fixa una aportació mínima de calories de 30-35 kcal/kg/dia, i és l'única de les quatre opcions que reprodueix la xifra correcta. La mateixa frase de la guia desmunta les altres: l'aportació hídrica que hi consta és de 30 cc/kg/dia, no de 20 (opció a), i les proteïnes són d'1,2-1,5 g/kg/dia, no de 0,7-1,1 (opció d, que a més està expressada en kg i no en grams). L'opció b esmenta vitamines D i E, mentre que la guia parla de vitamines C, A i B i de minerals com el zinc i el ferro. Font: ICS, «Úlceres per pressió. Guia de pràctica clínica (guia breu)», apartat de valoració nutricional. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 106

Un cop estabilitzat, es decideix que l'Enric iniciï tolerància oral. La infermera li fa el test de disfàgia, Mètode d'Exploració Clínica Volum-Viscositat (MECV-V), per determinar el tipus de dieta que podrà ingerir.

Pel que fa a la disfàgia orofaríngia, quins són els signes clínics relacionats amb l'alteració de l'eficàcia?

  1. a) Canvi de veu, disminució de la saturació d'oxigen, tos.
  2. b) Segell labial insuficient, residus orals, deglució fraccionada, residus faringis.Resposta oficial
  3. c) Canvi de veu, segell labial insuficient, deglució fraccionada, tos.
  4. d) Segell labial insuficient, disminució de la saturació d'oxigen, deglució fraccionada, tos.

Resposta oficial: b) Segell labial insuficient, residus orals, deglució fraccionada, residus faringis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La valoració de la disfàgia orofaríngia separa dos blocs de signes, i confondre'ls és l'error que busca la pregunta. Els d'EFICÀCIA diuen que la persona no aconsegueix ingerir tot el que necessita: segell labial insuficient, residu oral, deglució fraccionada i residu faringi. Els de SEGURETAT avisen que hi ha risc d'aspiració: tos durant o després de la ingesta, canvi de veu (veu humida) i caiguda de la saturació d'oxigen. L'única opció que conté exclusivament signes del primer bloc és la b; a, c i d hi barregen tos, canvi de veu o desaturació, que són de seguretat. Font: pla de cures «Disfàgia» del programa ARES de l'ICS, que recull aquesta classificació i el mètode d'exploració clínica volum-viscositat (MECV-V). Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 107

Tenint en compte que l'Enric rebrà un tractament endovenós d'una durada superior a 6 dies i inferior a 28-30 dies, amb un fàrmac no vesicant, que té un pH entre 5 i 9 i una osmolaritat inferior a 900 mOsml/L, quin seria el dispositiu d'accés vascular d'elecció?

  1. a) Catèter venós perifèric curt
  2. b) Catèter venós perifèric de línia mitjanaResposta oficial
  3. c) Catèter venós central d'inserció perifèrica
  4. d) Reservori subcutani permanent

Resposta oficial: b) Catèter venós perifèric de línia mitjana

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 108

L'Enric ha iniciat rehabilitació, tolera la ingesta oral però continua presentant hemiparèsia en l'hemicòs dret, afàsia i agnòsia, situació que suposa un canvi important per a ell i el seu entorn.

L'índex de Barthel valora les activitats de la vida diària imprescindibles per cobrir les necessitats elementals. En el cas de l'Enric, la seva autonomia s'ha vist disminuïda respecte de l'estat previ a l'accident cerebrovascular. Parlaríem de dependència total si obtenim una puntuació de:

  1. a) 100
  2. b) 50
  3. c) 20
  4. d) 10Resposta oficial

Resposta oficial: d) 10

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 109

Quin diagnòstic ATIC hauria de registrar la infermera en el pla de cures amb relació a la possible situació de vulnerabilitat de la seva filla, que n'és la cuidadora principal?

  1. a) Afrontament parental ineficaç
  2. b) Risc d'afrontament familiar ineficaçResposta oficial
  3. c) Risc d'afrontament ineficaç
  4. d) Afrontament familiar ineficaç

Resposta oficial: b) Risc d'afrontament familiar ineficaç

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Dues decisions resolen la pregunta. Primera, qui és el subjecte del diagnòstic: la vulnerabilitat que es detecta és de la filla cuidadora, és a dir, del sistema familiar, no del pacient, i això descarta el «risc d'afrontament ineficaç» (opció c), que apunta a la persona atesa. Segona, si el problema ja existeix o encara no: l'enunciat parla d'una possible situació de vulnerabilitat, de manera que correspon una etiqueta de risc i no una de problema real, cosa que descarta «afrontament familiar ineficaç» (opció d). L'«afrontament parental ineficaç» queda fora perquè descriu la resposta dels progenitors davant la malaltia d'un fill, i aquí la relació és la inversa. Font: terminologia ATIC i plans de cures estandarditzats del programa ARES de l'ICS, on consta l'etiqueta «Risc d'afrontament familiar ineficaç». Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 110

Atès que l'Enric ja no es troba en la fase aguda d'ictus, es planteja l'alta a un centre d'atenció intermèdia. Se li fa un control analític i s'objectiva una hemoglobina de 7g/dl. L'equip mèdic pauta l'administració d'1 concentrat d'hematies.

Per error se li administra el concentrat d'un grup sanguini incompatible i l'Enric presenta una reacció hemolítica que li causa la mort. De quin tipus d'incident en relació amb la seguretat del pacient es tracta?

  1. a) Incident sense dany
  2. b) Quasi-incident
  3. c) Esdeveniment sentinellaResposta oficial
  4. d) Incident amb dany

Resposta oficial: c) Esdeveniment sentinella

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Supòsit pràctic 2 · Preguntes 111-117

La Marta té 35 anys, és mare de dues filles i està embarassada de 26 setmanes de gestació. Arriba al Servei d'Urgències hospitalàries acompanyada per la seva parella perquè fa dues hores que refereix malestar general i dinàmica uterina regular cada 10-15 minuts. Després de la valoració, es decideix el seu ingrés a la unitat d'hospitalització per intentar aturar la progressió del part i s'inicia perfusió amb atosiban endovenós. L'infermer fa una revisió de la història clínica de la Marta i observa que el seu grup sanguini és A Rh (D) negatiu.

Pregunta 111

En quina de les situacions següents NO està indicada la profilaxi amb immunoglobulina anti-D a una embarassada amb Rh (D) negatiu?

  1. a) Interrupció de l'embaràs.
  2. b) Després del part si l'Rh (D) fetal és positiu.
  3. c) Embaràs ectòpic.
  4. d) Abans de les 26 setmanes de gestació.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Abans de les 26 setmanes de gestació.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 112Anul·lada pel tribunal

A la setmana d'ingrés, la Marta inicia dinàmica de part i la traslladen a la sala de parts. Dona a llum mitjançant un part eutòcic a un nadó amb Apgar 6-8-8, pes: 1,100 kg, talla: 36,5 cm, perímetre cranial: 26 cm.

En relació amb les setmanes de gestació, el nadó de la Marta es defineix com a:

  1. a) Nadó prematur extrem
  2. b) Nadó prematur immadur
  3. c) Nadó prematur moderat
  4. d) Nadó a terme
Per què i vigència

Aquesta pregunta no té explicació pròpia a la nostra base de dades. Aquest és el motiu documentat:

Pregunta anul·lada pel tribunal (ratllada al patró de correcció oficial). Es conserva a l'examen com a document històric: el patró no publica cap resposta vàlida i la pregunta no compta.

Font oficial

Pregunta 113

El nadó és traslladat a la unitat de cures intensives neonatals. La Marta amb la seva parella visiten el seu nadó a les quatre hores després del part. L'infermer es presenta i li pregunta si el vol alletar. La Marta li confirma que sí; per tant, els explica la importància de l'extracció del calostre en les primeres hores després del part i li ensenya la tècnica amb l'extractor de la unitat.

Assenyaleu quina afirmació és CERTA en relació amb el calostre:

  1. a) El calostre té una alta densitat de sodi.Resposta oficial
  2. b) En comparació amb la llet madura, té més quantitat de lactosa.
  3. c) El volum escàs del calostre augmenta el risc de sufocació del nadó.
  4. d) El petit volum i l'alta osmolaritat asseguren el bon funcionament renal.

Resposta oficial: a) El calostre té una alta densitat de sodi.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 114

Durant l'ingrés hospitalari, al nadó li fan els cribratges sistemàtics neonatals, controls de pes diari i proves complementàries.

En relació amb els cribratges sistemàtics al nadó, quina afirmació és INCORRECTA?

  1. a) El programa de cribratge neonatal s'ha de fer entre les 48 i no més tard de les 72 hores de vida.
  2. b) El cribratge de la hipoacúsia es fa mitjançant els potencials evocats auditius automatitzats (PEA).
  3. c) En el cribratge de les cardiopaties congènites crítiques es mesura la saturació d'oxigen preductal a la mà esquerra.Resposta oficial
  4. d) En qualsevol nadó donat d'alta abans de les 72 hores s'ha de fer una avaluació del risc d'hiperbilirubinèmia patològica a l'alta.

Resposta oficial: c) En el cribratge de les cardiopaties congènites crítiques es mesura la saturació d'oxigen preductal a la mà esquerra.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 115

Als tres dies de l'alta hospitalària, la Marta i la seva parella arriben al centre d'atenció primària amb el nadó per fer-li la primera revisió i control de pes amb infermeria. L'infermer fa la revisió del llibre de salut del nadó, verifica les dades i fa la revisió i somatometria del nadó. La Marta li explica que fa alletament matern a demanda exclusiu.

Segons la Guia d'alimentació saludable en la primera infància, quin suplement s'aconsella donar als infants que s'alimenten de llet materna des del naixement fins a l'any de vida?

  1. a) Iode
  2. b) Vitamina A
  3. c) Ferro
  4. d) Vitamina DResposta oficial

Resposta oficial: d) Vitamina D

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

La Guia d'alimentació saludable en la primera infància (ASPCAT) manté la suplementació amb vitamina D fins a l'any de vida.

Font oficial

Pregunta 116

A les tres setmanes d'arribar el nadó a casa, la germana de cinc anys presenta mucositat de vies altes. La Marta observa durant dos dies que el nadó es cansa molt menjant, reclama poques preses, dorm molt i té congestió nasal. Decideix anar al centre d'atenció primària. A la consulta d'infermeria se li fa l'anamnesi i a l'exploració s'observa que el nadó és poc reactiu als estímuls, presenta mucositat de vies altes, tiratge subintercostal, supraesternal i un lleu aleteig nasal. Conjuntament, l'equip de pediatria valora i diagnostica el nadó de bronquiolitis.

Quin és el virus més freqüent que causa la bronquiolitis en infants menors de dos anys?

  1. a) Rinovirus
  2. b) Adenovirus
  3. c) Virus respiratori sincicialResposta oficial
  4. d) Haemophilus influenzae

Resposta oficial: c) Virus respiratori sincicial

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El virus respiratori sincicial és l'agent causal de la gran majoria de bronquiolitis en menors de dos anys, i és el que provoca els brots estacionals d'hivern que saturen les urgències pediàtriques. El rinovirus i l'adenovirus també poden causar bronquiolitis, però són causes minoritàries. L'Haemophilus influenzae, en canvi, es pot descartar sense saber-ne l'epidemiologia: és un bacteri, i la pregunta demana un virus. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 117

Respecte al tractament de la bronquiolitis NO es recomana:

  1. a) Espaiar els àpats i donar petites quantitats.Resposta oficial
  2. b) Fer rentats nasals amb sèrum fisiològic abans de menjar i dormir.
  3. c) Evitar la exposició al fum.
  4. d) Col·locar l'infant en posició semiincorporada.

Resposta oficial: a) Espaiar els àpats i donar petites quantitats.

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

Un lactant amb bronquiolitis té la via aèria obstruïda i es cansa menjant, de manera que la recomanació és exactament la contrària a la de l'opció a: cal fraccionar les preses, oferir-ne més sovint i de menys quantitat, no espaiar-les. Espaiar els àpats allarga el temps sense ingesta i afavoreix la deshidratació. Les altres tres opcions sí que són recomanacions estàndard i totes actuen sobre el mateix problema: els rentats nasals amb sèrum fisiològic abans de menjar i de dormir desobstrueixen la via aèria alta, la posició semiincorporada facilita la respiració i evitar el fum del tabac redueix la irritació bronquial. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Supòsit pràctic 3 · Preguntes 118-125

La Carme té 81 anys, no presenta al·lèrgies medicamentoses conegudes i té una dependència lleu a les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i viu sola. Antecedents patològics (AP): diabetis mellitus tipus 2, hipertensió arterial, insuficiència cardíaca. Darrerament ha tingut diverses infeccions respiratòries i descompensacions cardíaques que han requerit ingrés hospitalari i nombroses visites al servei d'urgències. Va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2 fa 11 anys. El tractament actiu de la seva diabetis és metformina.

Pregunta 118

En relació amb els criteris diagnòstics en la diabetis mellitus tipus 2, quin dels següents és CORRECTE?

  1. a) Glucèmia a l'atzar ≥ 200 mg/dL sense símptomes típics
  2. b) Glucèmia basal ≥ 126 mg/dL en dues ocasionsResposta oficial
  3. c) HbA1c < 6,5% en dues ocasions
  4. d) Glucèmia en dejú ≥ 110 mg/dL

Resposta oficial: b) Glucèmia basal ≥ 126 mg/dL en dues ocasions

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La guia de l'ICS «Abordatge de la diabetis mellitus tipus 2» llista quatre criteris diagnòstics, i el primer és exactament la glucèmia basal ≥ 126 mg/dl (7 mmol/l) confirmada en dues ocasions. Els altres tres criteris expliquen per què cauen els distractors: la glucèmia a l'atzar ≥ 200 mg/dl només diagnostica si va acompanyada de símptomes típics (opció a), l'HbA1c diagnostica quan és ≥ 6,5% i no quan és inferior (opció c), i una glucèmia en dejú de 110 mg/dl no és diabetis sinó glucèmia basal alterada, que la guia situa entre 110 i 125 mg/dl (opció d). Font: ICS, «Abordatge de la diabetis mellitus tipus 2. Guia de pràctica clínica (guia breu)», criteris diagnòstics. Revisat el 08.08.2026: llindars sense canvis.

Font oficial

Pregunta 119

Les persones amb diabetis mellitus poden desenvolupar complicacions a llarg termini; quina d'aquestes és una complicació microvascular?

  1. a) Malaltia vascular cerebral
  2. b) Vasculopatia perifèrica
  3. c) Cardiopatia isquèmica
  4. d) NefropatiaResposta oficial

Resposta oficial: d) Nefropatia

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La divisió és pel calibre del vas lesionat. Canal Salut, en la fitxa de complicacions a llarg termini de la diabetis, atribueix a la lesió dels vasos petits la retinopatia i la nefropatia (i la neuropatia), i a la dels vasos grans el risc augmentat sobre cervell, cor i extremitats inferiors. Per això la nefropatia, que és una lesió del filtre glomerular, és l'única microvascular de la llista; la malaltia vascular cerebral, la cardiopatia isquèmica i la vasculopatia perifèrica són les tres grans complicacions macrovasculars, totes d'origen aterosclerós. Font: Canal Salut (Departament de Salut), «Diabetis: complicacions a llarg termini»; la GPC de DM2 de l'ICS fa la mateixa distinció. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 120

Quin dels fàrmacs següents té més risc de produir hipoglucèmia?

  1. a) Metformina
  2. b) Repaglinida
  3. c) GlimepiridaResposta oficial
  4. d) Sitagliptina

Resposta oficial: c) Glimepirida

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

La taula de fàrmacs orals de la GPC de DM2 de l'ICS només assenyala hipoglucèmies com a efecte advers de dos grups: sulfonilurees (glibenclamida, gliclazida, glimepirida i glipizida) i glinides (repaglinida, nateglinida). Això descarta d'entrada la metformina, que redueix la producció hepàtica de glucosa, i la sitagliptina, un inhibidor de la DPP-4 amb efecte dependent de la glucèmia. Entre els dos grups que sí que en produeixen, la mateixa taula dona la clau per triar: la sulfonilurea estimula la secreció d'insulina de manera sostinguda, mentre que la glinida l'estimula només de manera postprandial i té una vida mitjana curta, de manera que la glimepirida és la que comporta més risc. Font: ICS, «Abordatge de la diabetis mellitus tipus 2 (guia breu)», taula de característiques dels fàrmacs orals. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 121

El control glucèmic de la Carme ha empitjorat i per això es decideix afegir a la pauta de tractament la insulina glargina.

En quina necessitat bàsica segons Virginia Henderson valoraríeu l'estat de les zones d'injecció d'insulina?

  1. a) Seguretat i evitar perills.
  2. b) Aprendre.
  3. c) Mobilització.
  4. d) Higiene corporal i integritat cutània.Resposta oficial

Resposta oficial: d) Higiene corporal i integritat cutània.

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 122

Avui la Carme arriba a la consulta i comenta que fa uns dies que no es troba bé, ha passat mala nit i s'ha llevat amb palpitacions, dispnea, tremolors, inestabilitat, dolor toràcic, marejos i parestèsies, verbalitza “sento que el cor em sortirà del pit”. Es fa anamnesi, electrocardiograma (ECG) i auscultació respiratòria.

Quan la infermera pregunta a la Carme què vol dir quan diu: “sento que el cor em sortirà del pit”, quin tipus de pregunta és en el context de l'entrevista clínica?

  1. a) Estructural o aclaridoraResposta oficial
  2. b) De contrast
  3. c) De simulació o hipotètica
  4. d) De postulació d'un ideal

Resposta oficial: a) Estructural o aclaridora

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Pregunta 123Anul·lada pel tribunal

Quan fa l'ECG a la Carme, la infermera recorda a la resident d'infermeria que l'acompanya que el ritme sinusal consisteix en:

  1. a) Interval PR entre 0,6 i 0,9 ms.
  2. b) Interval PR entre 0,12 i 0,20 ms.
  3. c) L'ona P és posterior al complex QRS.
  4. d) Ones P negatives en DI, DII i AVF.
Per què i vigència

Aquesta pregunta no té explicació pròpia a la nostra base de dades. Aquest és el motiu documentat:

Pregunta anul·lada pel tribunal (ratllada al patró de correcció oficial). Es conserva a l'examen com a document històric: el patró no publica cap resposta vàlida i la pregunta no compta.

Font oficial

Pregunta 124

En l'auscultació respiratòria pulmonar, la infermera identifica com a sorolls normals:

  1. a) Sibilants
  2. b) Crepitants
  3. c) Murmuri vesicularResposta oficial
  4. d) Hipofonesi

Resposta oficial: c) Murmuri vesicular

Per què i vigència · Vigència revisada el 08.08.2026

El murmuri vesicular és el so respiratori NORMAL: el soroll suau que fa l'aire en entrar i sortir dels alvèols, audible a tot el camp pulmonar. Les altres tres opcions són troballes patològiques de naturalesa diferent. Els sibilants i els crepitants són sorolls afegits o adventicis: els primers indiquen estretor bronquial (asma, MPOC) i els segons obertura d'alvèols col·lapsats o presència de líquid (pneumònia, insuficiència cardíaca). La hipofonesi no és un soroll afegit sinó una disminució del murmuri vesicular, que apunta a vessament pleural, pneumotòrax o hipoventilació. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Font oficial

Pregunta 125

Descartada l'organicitat del quadre, quan li preguntem si li preocupa alguna cosa ens contesta que està més nerviosa des de fa unes setmanes, coincidint amb la mort d'una amistat propera. Li dona moltes voltes al cap pensant què faria ella si es trobés amb una situació de salut complicada.

Animem la Carme a manifestar i compartir els seus sentiments i pors i expliquem que la simptomatologia que presenta respon a un quadre d'ansietat i la citem amb la seva infermera perquè pugui explicar-li quins són els seus valors, desitjos i preferències i planificar com voldria que fos l'atenció que ha de rebre davant d'una situació de complexitat clínica o malaltia greu.

Quina NO és una característica del Pla d'intervenció individualitzat i compartit (PIIC)?

  1. a) És un document estàtic, que se sustenta en la història clínica compartida a Catalunya (HC3).Resposta oficial
  2. b) És una eina de comunicació entre professionals.
  3. c) Ajuda a garantir la continuïtat assistencial.
  4. d) Afavoreix que es puguin prendre millors decisions i més congruents amb les necessitats, els valors i les preferències de la persona.

Resposta oficial: a) És un document estàtic, que se sustenta en la història clínica compartida a Catalunya (HC3).

Per què i vigència · Vigència revisada el 28.07.2026

Contingut clínic-assistencial de referència estable; revisat el 28.07.2026 sense trobar cap norma, guia o consens posterior que en modifiqui la resposta.

Font oficial

Font oficial i condicions de reutilització

Enunciat i patró de correcció publicats per l'ICS. Documents consultats el 27.07.2026.

Criteris de realització i valoració publicats pel tribunal
RECULL dels criteris de realització dels 2 exercicis de la prova, publicats a la diligència del 8.5.2024. — 1r. exercici (test): L'exercici consistirà en la resolució d'un qüestionari de 70 preguntes tipus test amb 4 respostes alternatives i només una de correcta. 2n. exercici (supòsits pràctics): L'exercici consistirà en la resolució de 3 supòsits pràctics, amb un total de 25 preguntes tipus test, amb 4 respostes alternatives i només una de correcta. Criteris comuns de la prova: Els dos exercicis de la prova (test i supòsit pràctic) són de caràcter obligatori i no eliminatori. Totes les preguntes tindran el mateix valor (per a cadascun dels dos exercicis). Les preguntes no contestades i les contestades erròniament no descomptaran i, per tant, no tindran cap valor. El temps de realització de la prova, que inclou els dos exercicis, serà de 2 hores. Les persones aspirants es podran distribuir aquest temps lliurement per a realitzar els 2 exercicis. […] Les respostes marcades a la casella “E” del “Full de l'examen” es consideraran com a no contestades.

Contingut reproduït sense modificacions a l'empara de les condicions de reutilització de la informació pública de la Generalitat de Catalunya. OposICS no és l'Institut Català de la Salut ni hi té cap vincle.

Ja l'has llegit. Ara fes-lo de veritat.

Llegir un examen resolt i fer-lo amb el cronòmetre en marxa no s'assemblen gens. El mode examen oficial et dona el mateix examen sencer, amb temps, correcció automàtica i la nota per exercici tal com la calcula el tribunal.

Fes aquest examen en mode cronometrat Mira el temari complet Comença pel tema gratuït

El mode cronometrat necessita compte i l'accés a la categoria. Les preguntes d'aquesta pàgina són obertes.

Altres exàmens resolts

  • TCAI 2022 (model A) — Primer exercici de 60 preguntes de test i segon exercici amb dos supòsits pràctics de 20 preguntes. Fet el 2 de juny de 2024 per la categoria C2-159.

Temari i tests per categoria

Cada fitxa detalla el temari complet, què inclou l'accés, el preu i les fonts oficials en què es basa cada tema.

Continua per aquí

Torna a tots els exàmens resolts

Edició s1-2026-08-08 · Vigència revisada el 28.07.2026 · 08.08.2026