Examen oficial d'Infermeria de l'ICS, model A, resolt i explicat

Els hidrocol·loides absorbeixen poc: gelifiquen en contacte amb l'exsudat i el que fan és conservar o aportar humitat a la ferida, de manera que el seu lloc és la ferida amb exsudat escàs. La GPC de l'ICS «Maneig i tractament d'úlceres d'extremitats inferiors» (1a ed., 2018) els situa, a la taula d'estratègies per a l'ambient humit òptim, entre els apòsits per augmentar o mantenir la humitat, i reserva alginats i hidrofibres per reduir-la; la guia breu d'úlceres per pressió de l'ICS diu el mateix en sentit invers, recomanant alginats quan l'exsudat és abundant. Per això triar-los davant d'un exsudat moderat o abundant és incorrecte, i encara ho és més dir que es poden fer servir independentment de la quantitat d'exsudat: la quantitat d'exsudat és precisament un dels criteris d'elecció de l'apòsit que la guia enumera. Revisat el 13.09.2026: cap canvi de criteri.

La seqüència de l'ERC per a l'obstrucció de la via aèria per cos estrany (encoratjar la tos i, si la tos és ineficaç, cinc cops interescapulars abans de les compressions abdominals) es manté a les Guies ERC 2025, però el 2025 aquest contingut canvia de capítol: surt del de suport vital bàsic de l'adult i passa al de primers auxilis (ERC Guidelines 2025 First Aid, Resuscitation 2025;215(Suppl 1):110752). El canvi és d'ubicació, no de recomanació: la resposta del patró oficial no varia. Per llegir-ho sencer en accés obert: Resuscitation Council UK, First Aid Guidelines 2025 («Choking in an adult»), que declara aquell capítol de l'ERC com a referència.

El trastorn límit de la personalitat té una etiologia multifactorial en què els factors genètics, neurobiològics i bioquímics SÍ que hi predisposen, juntament amb les experiències adverses primerenques: negar aquesta predisposició és, doncs, l'afirmació falsa. Les altres tres són certes i descriuen el trastorn tal com el caracteritza el Pla director de salut mental i addiccions, que el considera «una patologia mental greu» de gran variabilitat simptomàtica —símptomes depressius, ansiosos, irritabilitat, conductes suïcides, clínica paranoide i canvis freqüents de caràcter— amb comorbiditat psiquiàtrica freqüent i un consum de recursos sanitaris molt important: comença a manifestar-se durant l'adolescència o a l'inici de l'edat adulta, provoca problemes d'adaptació social, ocupacional i funcional, i s'associa sovint a comportaments suïcides i autodestructius. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

L'enunciat descriu un domini concret: adaptar-se, afrontar, gestionar l'estrès i relacionar-se amb un mateix i amb l'entorn. De les quatre etiquetes ATIC ofertes, només la del risc de deteriorament de l'adaptació al nou estat de salut nomena aquest domini —l'adaptació a un nou estat de salut—; les altres tres apunten a objectes diferents: la claudicació familiar és l'esgotament del cuidador, la desatenció infantil és una situació de risc social del menor i el deteriorament agut és una pèrdua sobtada de l'estat clínic. Cap d'aquestes tres no parla de mecanismes d'afrontament de la persona. ATIC és la terminologia infermera d'interfase del programa ARES de l'ICS, i el diagnòstic «Risc de deteriorament de l'adaptació al nou estat de salut» figura als plans de cures estandarditzats de l'ICS. Revisat el 08.08.2026: ARES continua sent el programa vigent.

Davant d'una epistaxi anterior, la primera maniobra és sempre la compressió mecànica: pinçar les aletes nasals amb dos dits contra el septe durant uns 10 minuts seguits, sense afluixar per mirar si encara sagna, amb la persona asseguda i el cap lleugerament inclinat cap endavant perquè la sang no vagi cap a la faringe. Aquesta és la resposta. Les altres tres van en contra d'algun d'aquests principis. El calor local dilata i fa sagnar més; el que s'aplica és FRED, i el pla de cures d'epistaxi dels plans estandarditzats de l'ICS recull precisament l'aplicació de fred entre les intervencions. Acostar la barbeta al pit i col·locar la persona en posició horitzontal és doblement dolent: la posició estirada afavoreix la deglució de sang, les nàusees i el vòmit i dificulta el control, i per això el mateix pla de cures indica posició de Fowler alta (90º). I el taponament anterior nasal no va abans de la compressió sinó després: és el que es valora quan deu minuts de compressió correcta no han aturat el sagnat. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

El VPH no és un virus de transmissió hemàtica: infecta la pell i les mucoses de la zona genital i passa d'una persona a l'altra pel contacte directe pell amb pell, de manera que hi ha contagi encara que no hi hagi penetració ni intercanvi de fluids. Això fa falsa l'afirmació que es transmet per fluids com ara la sang o el semen. També ho és la que diu que els símptomes solen aparèixer poc temps després del contagi, perquè la infecció és habitualment asimptomàtica i les lesions, si apareixen, poden trigar mesos o anys. I la que recomana administrar la vacuna després d'iniciar les relacions sexuals inverteix la recomanació del calendari de vacunacions de Catalunya: la vacuna protegeix davant d'una exposició que encara no s'ha produït, i per això s'administra abans de l'inici de les relacions sexuals, no després. Font: Canal Salut, fitxes del virus del papil·loma humà i de la vacunació contra el VPH (consultat el 08.08.2026).

Cada antídot té el seu tòxic i aquí només un encaixa amb el metotrexat. La fitxa tècnica del folinat càlcic ho diu a la secció d'indicacions: està indicat «para disminuir la toxicidad y contrarrestar la acción de los antagonistas del ácido fólico como el metotrexato en terapia citotóxica, y la sobredosis en adultos y niños», i afegeix que en teràpia citotòxica «este proceso es conocido comúnmente como Rescate con Folinato Cálcico». El mecanisme explica per què funciona: el metotrexat bloqueja la dihidrofolat-reductasa i deixa la cèl·lula sense folat actiu; el folinat càlcic és folat ja reduït i el proporciona per una via que no depèn de l'enzim bloquejat. Els altres tres no hi tenen res a veure: el bicarbonat s'usa per alcalinitzar l'orina o corregir l'acidosi —i, de fet, acompanya el metotrexat per afavorir-ne l'eliminació, però no n'és l'antídot—, l'atropina és l'antídot dels insecticides organofosforats i carbamats, i l'etanol és l'antídot clàssic de la intoxicació per metanol i etilenglicol. Revisat el 13.09.2026 contra la fitxa tècnica vigent.

El maneguet dels rotadors el formen quatre músculs escapulohumerals, i s'identifiquen per una regla simple: tots quatre neixen a l'escàpula i s'insereixen a l'húmer, i tots quatre roten o abdueixen el braç. Són el supraespinós, l'infraespinós, el rodó menor i el subescapular; les sigles SIRS ajuden a recordar-los. El braquial no hi encaixa per definició: neix a la diàfisi humeral, s'insereix al cúbit i el seu moviment és la flexió del colze, no la rotació de l'espatlla, de manera que ni tan sols travessa l'articulació glenohumeral. Font registrada el 17.09.2026: la Ruta assistencial de l'espatlla dolorosa del CatSalut (Regió Sanitària de Girona, 2018), que descriu el «manegot dels rotatoris constituït per quatre músculs i els seus tendons: supraespinós (abducció), infraespinós (rotació externa), subescapular (rotació interna) i rodó menor (rotació externa), amb una inserció a l'escàpula i l'altra a l'húmer».

La dosi de la prova de la tuberculina és sempre de 0,1 ml, mai de 0,15: la fitxa tècnica de la Tuberculina PPD RT 23 (AEMPS) diu literalment que «la dosi, en tots els casos, inclosa la població pediàtrica, ha de ser de 0,1 ml», que equival a 2 UT, per via intradèrmica al terç mitjà de la cara anterior de l'avantbraç. La mateixa fitxa tècnica confirma les altres tres opcions, que per això són certes: la lectura s'avalua a les 48-72 hores i el producte es considera segur durant tot l'embaràs i la lactància. La tècnica de Sokal —marcar amb un bolígraf des de la perifèria fins a notar la vora de la induració— és un mètode acceptat per delimitar-la, ja que el que es mesura és la induració i no l'eritema. Revisat el 08.08.2026: fitxa tècnica vigent.

Doblar la dosi després d'un oblit és precisament el que no s'ha de fer amb un anticoagulant: multiplica el pic de concentració i, amb ell, el risc hemorràgic. La fitxa tècnica de l'apixaban (AEMPS, apartat 4.2, «dosis omeses») ho diu de manera explícita: es pren la dosi oblidada tan aviat com se'n tingui consciència, però «el pacient no ha de prendre dues dosis l'endemà al matí». Les altres tres opcions són consells correctes recollits a la fitxa d'ACOD del portal Medicaments i farmàcia del Departament de Salut, que desaconsella automedicar-se amb AAS o antiinflamatoris —d'aquí que l'analgèsic preferent sigui el paracetamol— i practicar esports de risc i de contacte pel risc de caigudes, hematomes i sagnat. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Cada infecció de transmissió sexual clàssica té el seu agent, i la pregunta només demana aparellar-los. Treponema pallidum, un espiroqueta, és l'agent de la sífilis. Els altres tres noms corresponen a agents diferents: el xancre tou (o cancroide) el causa Haemophilus ducreyi, la infecció gonocòccica Neisseria gonorrhoeae, i el limfogranuloma veneri uns serotips concrets (L1-L3) de Chlamydia trachomatis. Font: Canal Salut, fitxes d'infeccions de transmissió sexual del Departament de Salut. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

L'SNiSP Cat —Sistema de Notificació i Aprenentatge d'Incidents de Seguretat dels Pacients de Catalunya— és el sistema propi del Departament de Salut, i des del 2021 està disponible tant per als centres hospitalaris com per als equips d'atenció primària del SISCAT: aquesta extensió a l'atenció primària és justament la data que la pregunta demana. És un sistema de notificació voluntari, anònim i no punitiu, pensat per aprendre de l'incident i no per buscar responsables. Les altres tres respostes són sistemes o organitzacions diferents: el TPSC Cloud és la plataforma tecnològica d'una empresa privada que algunes institucions utilitzen per gestionar notificacions, el SiNASP és el sistema de notificació estatal del Ministeri de Sanitat i l'ISMP (Institute for Safe Medication Practices) és una organització dedicada específicament a la seguretat en l'ús dels medicaments, no un sistema de notificació d'incidents de Catalunya. Revisat el 13.09.2026: l'SNiSP Cat continua sent el sistema vigent.

El III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l'ICS fixa l'antiguitat mínima per entrar a la carrera professional, i el llindar del primer nivell no són 4 anys sinó 5: «Per accedir al primer nivell de carrera, es requerirà 1 any amb títol d'especialista o 5 anys d'experiència en qualsevol institució del SISCAT […] i/o del Sistema Nacional de Salut». Dir que per sol·licitar el nivell 1 cal tenir 4 anys o menys d'antiguitat és, doncs, la resposta incorrecta, i a més està formulada al revés: l'antiguitat és un mínim que cal haver assolit, no un màxim que no s'ha de superar. Els altres tres llindars que enuncia la pregunta —11 anys o més per al nivell 2, 18 o més per al nivell 3 i 25 o més per al nivell 4— sí que són els de la carrera professional de l'ICS i es mantenen a la convocatòria vigent el 2026. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

La taula REGICOR és la funció de Framingham recalibrada per a la població catalana, i és la que la guia de lípids de l'ICS recomana «en prevenció primària en la població general fins als 74 anys». Estima la probabilitat d'un esdeveniment coronari a 10 anys a partir de sis variables, que són exactament les que enumera la resposta del patró: diabetis, sexe, edat, colesterol, pressió arterial i hàbit tabàquic. Les altres tres llistes en deixen fora alguna: dues ometen la diabetis —que és determinant, perquè la taula té fulls separats per a persones diabètiques i no diabètiques— i una hi afegeix els «consums tòxics», que no són cap de les entrades de la taula. Val la pena recordar també quan NO s'ha d'aplicar: malaltia cardiovascular establerta, hipercolesterolèmia familiar, cLDL ≥ 220 mg/dl, pressió arterial sistòlica > 180 o diastòlica > 110 mmHg, menors de 35 o majors de 74 anys i diabetis tipus 1. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

El gluten és la fracció proteica del blat, l'ordi, el sègol i els seus híbrids (com el triticale), i per això el sègol és l'únic aliment prohibit de la llista. L'arròs, la quinoa i el blat de moro no contenen gluten i formen part de la base de la dieta sense gluten; el que cal vigilar en aquests casos no és el cereal, sinó la contaminació creuada durant el processament. La forma d'encertar aquesta pregunta és recordar el trio blat-ordi-sègol, no memoritzar llistes llargues d'aliments permesos. Font: Canal Salut (Departament de Salut), fitxa de la malaltia celíaca. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La frontera entre prevenció primària i secundària és el moment de la història natural de la malaltia en què s'actua. El Glossari de termes tècnics de salut pública del Departament de Salut defineix la prevenció primària com les mesures destinades a reduir la incidència, és a dir, situades abans que la malaltia aparegui, i la secundària com les que redueixen la prevalença curant o alleujant la malaltia «gràcies a un diagnòstic i tractament precoços». El programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte busca la malaltia en fase asimptomàtica per tractar-la abans: és cribratge i, per tant, prevenció secundària. Les altres tres —consells per evitar accidents domèstics, vacunació escolar i campanya de trànsit— actuen sobre persones sanes per evitar que el problema arribi a produir-se, i són prevenció primària. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El llindar de l'opció correcta (4 UBE diàries o 28 setmanals en els homes; 2 UBE diàries o 17 setmanals en les dones) el fixa literalment la documentació de treball del Programa [beveu menys] del Departament de Salut (2007), pregunta 8 «Què és el consum de risc?»: «superior a 28 UBE setmanals (4 UBE/dia) [...] en homes, i superior a 17 UBE setmanals (2 UBE/dia) [...] en dones». La pàgina «Riscos del consum d'alcohol» del Canal Salut, que aquesta fitxa citava fins al 18.09.2026, llegida sencera aquell dia no conté cap llindar: només parla dels danys i enllaça cartells. El material vigent de l'ASPCAT «Alcohol: quan és massa?» (juliol de 2023) ha deixat de publicar els llindars setmanals i expressa el consum de risc en grams diaris —més de 40 g/dia (4 UBE) en homes i més de 20-25 g/dia (2-2,5 UBE) en dones—, que són les mateixes xifres diàries de l'opció correcta; les setmanals només consten al document del 2007, que és el que el tribunal reprodueix. Sobre el marc que cita l'enunciat, el Pla de salut 2021-2025 havia exhaurit el seu període sense que constés publicat l'acord d'aprovació del successor 2026-2030 ni la seva publicació al DOGC (comprovació de l'11.08.2026, no refeta el 18.09.2026: la revisió d'avui és de la font del llindar). En tot cas, la xifra no varia.

La resposta és a l'acrònim mateix. PRECEDE són les sigles de Predisposing, Reinforcing and Enabling Constructs in Ecosystem Diagnosis and Evaluation, i el model de Green i Kreuter agrupa els determinants d'una conducta de salut en tres blocs: predisposants, que resideixen en la persona i la motiven abans d'actuar (coneixements, creences, actituds i valors); facilitadors o enabling, que fan possible la conducta (habilitats, recursos, accessibilitat als serveis); i de reforç, que arriben després de la conducta des de l'entorn (família, professionals, grup). Els valors i les actituds són, per definició, del primer bloc; «factors emocionals» ni tan sols és una categoria del model. Font: Glossari de termes tècnics de salut pública del Departament de Salut, entrada PRECEDE, que remet a Green LW et al., «Health education planning: a diagnostic approach». Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El glossari del Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya (2013) defineix el document de voluntats anticipades amb les mateixes paraules que reprodueix la resposta del patró: «document adreçat a l'equip sanitari en el qual una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions que s'hauran de tenir en compte si es troba en una situació en la qual no podrà expressar personalment la seva voluntat», i hi afegeix que la persona hi pot designar un representant. Les altres tres definicions són de conceptes veïns que convé no confondre: el procés en què professional i persona atesa planifiquen conjuntament decisions per a situacions futures és la planificació de decisions anticipades (PDA), que és un procés i no un document; el conjunt d'accions intencionades i ordenades per assegurar les millors cures és el procés d'atenció d'infermeria; i el registre assistencial i legal amb tots els documents del procés de cada persona és la història clínica. Revisat el 13.09.2026: el Codi d'ètica de 2013 continua vigent i la definició no ha canviat.

L'enunciat reprodueix gairebé literalment la definició de l'OMS: els determinants de la salut són «el conjunt de factors personals, socials, polítics i ambientals que determinen l'estat de salut d'individus i poblacions», i la classificació de referència continua essent la de Lalonde (1974) en quatre categories: estil de vida, biologia humana, medi ambient i serveis d'assistència sanitària. Les altres tres opcions són conceptes veïns del mateix camp, i per això funcionen com a distractors: els ACTIUS de salut són els recursos que una persona o comunitat té per mantenir la salut —una mirada de capacitats, no de condicionants—, les DESIGUALTATS en salut són les diferències injustes i evitables que resulten d'aquests determinants, és a dir el seu efecte i no la seva causa, i «recursos de salut» no és un concepte tècnic definit en aquest esquema.

L'afirmació que la flora resident és fàcil d'eliminar amb el rentat de mans i que és la més relacionada amb les infeccions nosocomials inverteix les dues propietats que defineixen cada flora. Segons les directrius de l'OMS sobre higiene de les mans a l'atenció sanitària, la flora resident viu a les capes profundes de la pell, és poc patògena i, precisament per la seva localització, és difícil d'eliminar amb un rentat simple: cal antisèptic, i per això el rentat quirúrgic la té com a objectiu. La flora transitòria, en canvi, colonitza les capes superficials, s'adquireix en el contacte amb el pacient o amb superfícies contaminades, s'elimina amb facilitat amb sabó antisèptic o solució alcohòlica i és la responsable de la major part de les infeccions relacionades amb l'atenció sanitària. Dir que la resident és fàcil d'eliminar i que és la més relacionada amb la infecció nosocomial és fals en tots dos extrems. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El xoc cardiogènic és la fallada de bomba: el cor no genera prou cabal encara que hi hagi volum. Les afeccions no coronàries que s'hi relacionen són les que deprimeixen el miocardi o li impedeixen omplir-se o buidar-se. La hipoxèmia greu el deprimeix directament, perquè el miocardi és un teixit d'extracció d'oxigen molt alta; la hipoglucèmia greu el priva del substrat energètic i pot provocar disfunció ventricular i arrítmies; i el pneumotòrax a tensió impedeix el retorn venós i l'ompliment de les cavitats, amb el col·lapse hemodinàmic que en resulta. La hipercalcèmia no hi encaixa: el calci és inotròpic POSITIU i el que deprimeix la contractilitat és la HIPOcalcèmia, no l'excés de calci. Per això la hipercalcèmia és la resposta. Un truc útil: davant d'un ió, pregunteu-vos si l'alteració que deprimeix el cor és per excés o per defecte —amb el calci, per defecte. Aquest punt no consta literalment en cap document del nostre corpus: s'exposa com a raonament, no com a cita, i queda anotat per revisar-lo amb font primària. Revisat el 13.09.2026.

El paquet de mesures del projecte Pneumònia Zero està pensat perquè el contingut de la boca i de l'orofaringe no acabi als pulmons, i la higiene bucal amb clorhexidina n'és la mesura farmacològica: l'actualització de 2022 del projecte recomana fer la higiene de la boca amb clorhexidina al 0,12-0,2 %, amb la periodicitat de cada 6-8 hores que fixava el protocol original. Les altres tres inverteixen el sentit de mesures que sí que hi són. La pressió del pneumotaponament s'ha de mantenir per damunt de 20 cm H2O —el llindar que evita que les secrecions subglòtiques passin al voltant del baló—, no per damunt de 30, xifra que comprometria la perfusió de la mucosa traqueal. El capçal del llit s'ha de mantenir ELEVAT per damunt de 30º, no per sota, precisament per reduir el reflux i la microaspiració. I les tubuladures del respirador no es canvien per calendari: canviar-les rutinàriament cada 48 hores augmenta les manipulacions del circuit i, amb elles, el risc d'infecció; només es canvien quan estan brutes o fan malbé. Revisat el 13.09.2026 contra l'actualització de 2022.

La tos és precisament el signe que apunta a una causa vírica i no estreptocòccica, i per això és l'única manifestació de la llista que NO s'associa a la faringoamigdalitis aguda per estreptococ. Els criteris de Centor —el mètode clàssic per estimar la probabilitat d'infecció estreptocòccica— compten com a punt a favor l'ABSÈNCIA de tos, juntament amb la febre, els exsudats amigdalins i les adenopaties cervicals doloroses. El dolor a la deglució, la cefalea i el dolor abdominal, en canvi, són manifestacions habituals del quadre estreptocòccic en l'infant. Font: criteris de Centor (Centor RM et al., 1981) i la seva modificació de McIsaac, base de les recomanacions d'ús d'antibiòtics en faringoamigdalitis. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El patró respiratori de la cetoacidosi diabètica és el de Kussmaul —respiracions profundes i ràpides amb què el pulmó elimina CO2 per compensar l'acidosi metabòlica—, no el de Cheyne-Stokes, que és un patró cíclic d'hiperpnea i apnea propi de la insuficiència cardíaca avançada i de lesions del sistema nerviós central. Aquesta és l'única paraula falsa de l'afirmació que enumera les característiques clíniques —hiperglucèmia, deshidratació, pèrdua d'electròlits i respiració de Cheyne-Stokes—, i n'hi ha prou per fer-la la resposta. Les altres tres afirmacions descriuen correctament la cetoacidosi: el tractament és rehidratació, reposició d'electròlits i reversió de l'acidosi amb insulina; el dèficit d'insulina redueix l'entrada de glucosa a la cèl·lula alhora que augmenta la producció hepàtica; i entre les causes hi ha l'omissió de dosis d'insulina, la infecció o una diabetis no diagnosticada. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Cada opció correspon a una autora diferent, i aquesta és la manera de resoldre la pregunta. La teoria de les transicions és d'Afaf Ibrahim Meleis: estudia com la persona travessa canvis vitals o de salut (malaltia, maternitat, migració, envelliment) i què fa la infermera per acompanyar-hi una transició saludable. La teoria de la cura humana és de Jean Watson i la del dèficit d'autocura és de Dorothea Orem; el «dol disfuncional» no és cap teoria d'infermeria, sinó una etiqueta diagnòstica. Font: literatura de referència sobre models i teories d'infermeria indexada a SciELO España (Instituto de Salud Carlos III). Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El dolor de l'embaràs ectòpic accidentat no es queda a la pelvis perquè la sang vessada irrita el diafragma, i el diafragma comparteix arrel nerviosa (C3-C5, nervi frènic) amb la pell de l'espatlla: el dolor es projecta, doncs, a l'espatlla. És el signe de Kehr, i és el detall que distingeix el dolor abdominal còlic que s'irradia a l'espatlla de la resta. Les altres tres opcions descriuen precisament el que NO fa un ectòpic complicat: minimitzar el dolor o negar-ne la irradiació. Reconèixer aquesta irradiació és el que permet sospitar hemoperitoneu i activar la derivació urgent en lloc d'atribuir el dolor a una amenaça d'avortament. Font registrada el 17.09.2026: la guia NG126 del NICE, la recomanació 1.4.3 de la qual inclou el «shoulder tip pain» —el dolor a la punta de l'espatlla— entre els símptomes de l'embaràs ectòpic, al costat del dolor abdominal o pelvià, l'amenorrea i el sagnat vaginal.

El mètode Hanlon prioritza problemes de salut comunitaris amb una fórmula de quatre components, que s'acostumen a anomenar A, B, C i D: la MAGNITUD del problema (a quanta gent afecta), la SEVERITAT (quina gravetat i quina mortalitat comporta), l'EFICÀCIA de la solució (fins a quin punt es pot fer alguna cosa que funcioni) i la FACTIBILITAT de la intervenció, que en el mètode es desglossa amb l'acrònim PEARL —pertinència, factibilitat econòmica, acceptabilitat, disponibilitat de recursos i legalitat. La puntuació es combina com (magnitud + 2 × severitat) × eficàcia, i la factibilitat actua com a filtre que pot deixar la puntuació a zero. La seguretat de la intervenció no és cap d'aquests components: és un criteri clínic important, però no forma part de la fórmula de priorització, i per això és la resposta. Aquest punt no consta literalment en cap document del nostre corpus: s'exposa com a raonament, no com a cita, i queda anotat per revisar-lo amb font primària. Revisat el 13.09.2026.

En la pneumònia el problema és l'ocupació alveolar per exsudat, i la intervenció infermera nuclear és ajudar el pulmó a expandir-se i a moure secrecions: exercicis respiratoris actius, respiració profunda i espiròmetre incentivador. Els altres tres consells van en contra d'aquest objectiu. Recomanar activitat física en la fase aguda competeix amb el repòs que demana l'increment del treball respiratori; disminuir la ingesta de líquids espesseix les secrecions i les fa més difícils d'expectorar, quan justament cal hidratació; i evitar la tos elimina el mecanisme que neteja la via aèria, de manera que el dolor s'ha de tractar per permetre tossir, no suprimint la tos. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Tota la prevenció de la tromboflebitis postoperatòria es basa a evitar l'estasi venosa: moure les cames, canviar de posició sovint i elevar-les lleugerament perquè el retorn venós no s'aturi. Estimular la realització d'exercicis amb les cames, col·locar la dona amb una lleu elevació de les extremitats inferiors i animar-la a canviar de posició amb freqüència fan exactament això. La posició de Fowler alta fa el contrari: la flexió mantinguda del maluc i del genoll comprimeix les venes femorals i poplítees i afavoreix l'estancament de la sang a les extremitats inferiors, precisament el que la cirurgia ginecològica major ja predisposa. Per això és la mesura que NO facilitarà la prevenció. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La resposta del tribunal és la gabapentina, i és coherent amb el tractament esglaonat que segueixen les guies de l'ICS, on els anticomicials —gabapentina i carbamazepina— són els fàrmacs específics del dolor neuropàtic, davant del tramadol, que és un opioide dèbil per al dolor nociceptiu i que en el dolor neuropàtic queda com a rescat. ATENCIÓ, PREGUNTA AMB MÉS D'UNA RESPOSTA DEFENSABLE AVUI: la guia NICE CG173, que és la referència internacional vigent per al maneig farmacològic del dolor neuropàtic fora de l'àmbit especialitzat, diu a la recomanació 1.1.8 «Offer a choice of amitriptyline, duloxetine, gabapentin or pregabalin as initial treatment for neuropathic pain (except trigeminal neuralgia)»; és a dir, la duloxetina i la pregabalina també són tractament inicial, en peu d'igualtat amb la gabapentina. Amb aquest criteri, l'únic fàrmac de l'enunciat que clarament NO és de primera línia és el tramadol, que la recomanació 1.1.10 reserva per al rescat agut i que la 1.1.12 desaconsella iniciar per a ús perllongat fora de l'àmbit especialitzat. La resposta del tribunal continua sent el criteri d'aquell examen —i és la que cal marcar si la pregunta es repeteix—, però convé saber que avui tres de les quatre opcions són de primera línia. Revisat el 13.09.2026 contra la NICE CG173.

La parcialitat no pot ser mai un valor d'un servei públic de salut: l'ICS atén tota la ciutadania i l'equitat i la imparcialitat són condicions del servei, no defectes assumits. Competència, participació i innovació sí que figuraven al catàleg de valors corporatius que l'ICS publicava quan es va convocar aquest procés. AVÍS DE VIGÈNCIA: el 08.08.2026 la pàgina de missió, visió i valors de l'ICS ja no llista aquell catàleg, sinó quatre valors nous vinculats al Pla estratègic 2026-2028: passió, respecte, compromís i professionalisme (aquest darrer definit incloent-hi la competència tècnica). La resposta oficial continua sent vàlida, perquè la parcialitat no hi apareix en cap versió, però qui estudiï per a la convocatòria actual ha de memoritzar els quatre valors vigents, no els de 2022. Font: ICS, «Missió, visió i valors» (consultat el 08.08.2026).

L'àcar Sarcoptes scabiei necessita temps sobre la pell per passar d'una persona a l'altra: Canal Salut precisa que la sarna es transmet per contacte directe i perllongat amb la pell d'una persona afectada, o amb roba, llençols i tovalloles d'ús recent, i que una encaixada de mans o una abraçada ràpida no són font habitual de contagi. Per això l'afirmació que la sarna es transmet generalment per contacte físic BREU amb la pell d'una persona infectada és la falsa. Les altres tres són certes i la mateixa font les sosté: és una parasitosi per un àcar, la sarna crostosa o noruega n'és la forma greu i molt contagiosa, i la persona afectada ha de fer aïllament domiciliari estricte fins a 24 hores després d'iniciar el tractament. Font: Canal Salut, fitxa «Sarna» (consultat el 08.08.2026).

La pregunta demana distingir quatre nivells d'abstracció del coneixement infermer. Una TERMINOLOGIA és exactament el que descriu l'enunciat: un conjunt de conceptes representats per etiquetes, pertanyents a un llenguatge específic, que integren els àmbits de coneixement de la disciplina; és el que són NANDA-I, NOC i NIC, i és també el que és la terminologia ATIC que fa servir l'ICS. Un model conceptual és un marc més ampli i abstracte que representa com s'entén la persona, la salut, l'entorn i la cura —el de Henderson, el d'Orem—, i no és una llista d'etiquetes. Una teoria és un conjunt de proposicions relacionades que expliquen o prediuen un fenomen concret, més acotat que el model. I una ciència és tot el cos de coneixement de la disciplina, del qual terminologies, models i teories són parts. La manera pràctica de recordar-ho és l'ordre d'abstracció: ciència > model conceptual > teoria > terminologia. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

L'índex turmell-braç es mesura inflant un maneguet de pressió sobre el turmell, i per això es contraindica allà on comprimir la cama és perillós o impracticable. La GPC de l'ICS «Maneig i tractament d'úlceres d'extremitats inferiors» (2018) en llista quatre contraindicacions: sospita de tromboflebitis, bypass amb pròtesi vascular, edemes importants i dolor a la compressió del maneguet; flebitis, cel·lulitis i sospita de trombosi venosa hi encaixen de ple. La telangièctasi, en canvi, és la simple dilatació de vènules de menys de 3 mm (classe C1 de la classificació CEAP que recull la mateixa guia): no dona dolor ni risc de mobilitzar un trombe, i per tant no impedeix fer la prova. Revisat el 08.08.2026: la guia continua sent la publicada per l'ICS.

La miastènia greu és una malaltia de la unió neuromuscular: els anticossos bloquegen el receptor d'acetilcolina de la placa motora, de manera que el defecte és purament motor i fluctuant, amb fatigabilitat que empitjora amb l'esforç i millora amb el repòs. Per això l'afirmació que són freqüents les alteracions de la sensibilitat i la coordinació és falsa: la sensibilitat i la coordinació, que depenen de les vies sensitives i del cerebel, queden intactes. Les altres tres són trets clàssics i clínicament rellevants: diplopia i ptosi com a debut més freqüent, afectació bulbar amb disfàgia i disfonia i el risc de broncoaspiració que comporta, i la crisi miastènica amb insuficiència respiratòria neuromuscular com a complicació més greu. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El que converteix un dol en disfuncional no és la intensitat ni la durada per si soles, sinó el deteriorament del funcionament social i ocupacional de la persona: és el criteri que el separa del dol normal, i és el que recull l'etiqueta diagnòstica NANDA-I «dol complicat» (00135). Per això les afirmacions que descriuen el dol com un procés natural amb fases que condueixen a la superació i com una reacció normal davant una situació de pèrdua defineixen el dol NO complicat. I la que sosté que les persones en dol han de passar necessàriament per totes les etapes és falsa perquè les etapes del dol són descriptives, no obligatòries: no tothom les recorre totes ni en el mateix ordre. Font: taxonomia diagnòstica NANDA-I. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La regla és sempre la mateixa: la variable independent és la que l'investigador manipula o assigna, i la dependent és el resultat que es mesura i que se suposa que canvia com a conseqüència. Aquí l'investigador decideix qui rep la intervenció d'educació sanitària, de manera que la intervenció és la independent, i el que s'espera que variï —la incidència i la prevalença del consum de tabac— és la dependent. Les afirmacions que fan de la intervenció d'educació sanitària la variable dependent, o de la incidència i la prevalença del consum de tabac la independent, inverteixen exactament aquesta relació, i la que diu que no es pot identificar cap de les dues variables nega una distinció que l'enunciat permet fer sense ambigüitat. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Les dues vacunes es poden posar el mateix dia. El calendari de vacunacions i immunitzacions sistemàtiques de Catalunya situa a la mateixa fila dels 65 anys la vacuna antigripal anual i la vacuna contra l'herpes zòster, i el capítol d'aspectes pràctics del Manual de vacunacions recull expressament l'administració de múltiples vacunes en el mateix acte vacunal, fins i tot al mateix múscul, «assegurant una distància mínima de 2,5 cm entre els llocs de punció». Per això la praxi correcta és administrar-les totes dues en el mateix acte, i esperar un mes no té cap fonament: l'interval només caldria entre dues vacunes atenuades injectables que no s'haguessin posat el mateix dia, i cap de les dues d'aquesta consulta no ho és. Les altres dues respostes contradiuen el calendari: la vacuna contra l'herpes zòster no comença als 70 anys sinó que s'administra en dues dosis a les persones que compleixen 65 anys i també a les que en compleixen 80, i precisament perquè hi consta no es pot dir que no estigui inclosa al calendari de vacunacions sistemàtiques. Revisat el 13.09.2026 contra el calendari vigent.

La deformitat clàssica de la fractura de coll de fèmur és cama escurçada, adduïda i en rotació EXTERNA, perquè els rotadors externs i el psoes ilíac arrosseguen el fragment distal. L'afirmació que la persona se sent més còmoda amb la cama lleugerament flexionada en rotació interna diu justament el contrari, i per això és la falsa. Les altres tres són certes i coherents amb aquest mateix mecanisme: la deformitat descrita —cama escurçada, adduïda i amb rotació externa—, el dolor referit al maluc, l'engonal o la cara medial del genoll (territori del nervi obturador), i el fet que una fractura intracapsular impactada pot cursar amb molèsties moderades, càrrega possible i cap deformitat evident, que és la trampa clínica que fa que aquestes fractures passin desapercebudes. Font registrada el 17.09.2026: el Manual del Residente de COT de la SECOT, capítol 75 («Fracturas tercio proximal de fémur»), que resumeix l'exploració física amb aquestes paraules: «suele destacar un acortamiento y una actitud en rotación externa del miembro afectado, aunque no siempre está presente».

Dues regles governen la irrigació auricular, i només una opció les compleix totes dues: dirigir el con cap a la part superior del conducte auditiu extern i, en adults, traccionar el pavelló cap a dalt i cap enrere. Primera, el raig es dirigeix cap a la paret SUPERIOR i posterior del conducte auditiu extern, mai directament contra el timpà ni contra el tap: així l'aigua passa per darrere del cerumen i l'empeny cap enfora. Segona, per rectificar la corba fisiològica del conducte cal traccionar el pavelló cap amunt i cap enrere en l'adult; en l'infant petit, en canvi, es tracciona cap avall i cap enrere, perquè el conducte encara és més recte i orientat diferent. Les altres tres fallen en una de les dues regles —dirigir el raig cap a la part inferior del conducte o traccionar el pavelló cap avall i cap enrere— o barregen la maniobra de l'adult amb la de l'infant. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La trampa és de categoria, no de contingut: respectar i mantenir la intimitat i la confidencialitat de terceres persones existeix a la Carta, però hi consta com a DEURE de la ciutadania, no com a dret. La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (edició de 2015) ho ordena així dins l'apartat 4, «Intimitat i confidencialitat»: els punts 4.1.1, 4.1.2 i 4.1.3 recullen els drets a preservar la privacitat i la intimitat de la persona, a la confidencialitat de la informació i a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris; i el punt 4.2.1, ja dins dels deures, diu «Deure a respectar i mantenir la intimitat i la confidencialitat de terceres persones». Per això aquesta és l'única de les quatre que no és un dret, i les altres tres sí que ho són. Revisat el 13.09.2026: l'edició de 2015 continua sent la vigent.

Càndida és un llevat que prolifera on hi ha calor, humitat i manca d'aire, i tot el consell educatiu va en la direcció contrària: assecar, ventilar i reduir el fregament. Roba ampla i absorbent, mantenir la pell seca i perdre pes si hi ha obesitat (perquè redueix la profunditat i la humitat del plec) van tots en aquesta línia. Ocloure la lesió fa exactament el contrari: reté la humitat, augmenta la temperatura local i afavoreix el creixement del llevat, de manera que és el consell que NO s'ha de donar. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Els esquinços de turmell es graduen en tres nivells segons el dany lligamentós, i el grau II és el terme mitjà: ruptura parcial del lligament, amb incapacitat MODERADA per caminar, dolor DIFÚS —ja no localitzat a un punt concret com al grau I—, tumefacció lleu i inestabilitat lleu. Aquesta és la combinació que el patró dona per bona. Les altres tres corresponen als graus veïns o barregen descriptors: la incapacitat mínima amb dolor puntual, tumefacció mínima i cap inestabilitat és el grau I (distensió sense ruptura); la incapacitat severa amb dolor important, tumefacció important i inestabilitat és el grau III (ruptura completa); i la combinació que manté el dolor PUNTUAL amb incapacitat moderada mescla un descriptor del grau I amb un altre del grau II, que és exactament la trampa de la pregunta. El descriptor que decideix és, doncs, el dolor: puntual al grau I, difús al grau II. Les fonts primàries hi són des del 17.09.2026: el capítol 95 del «Manual del Residente de COT» de la SECOT, que recull la classificació d'O'Donoghue —«Tipo II, rotura parcial: Moderada pérdida funcional, incapacidad para saltar sobre el tobillo afectado, cojera al andar»—, i la revisió «Esguince de tobillo. Valoración en Atención Primaria» de Medicina Integral, que hi afegeix el «dolor moderado acompañado de una inestabilidad articular leve. Existe hinchazón y dificultad para la deambulación». ATENCIÓ AL DESCRIPTOR DEL DOLOR: la SECOT situa l'«edema localizado con un punto de dolor» precisament al grau II, mentre que la taula que fa servir el patró oficial hi posa el dolor difús i deixa el puntual al grau I; la resta de descriptors del grau II —incapacitat moderada, tumefacció lleu i inestabilitat lleu— coincideix en totes dues fonts, i és el que decideix la resposta. L'enunciat, les opcions i la clau del tribunal no es toquen. Revisat el 17.09.2026.

El test del xiuxiueig és la prova de cribratge auditiu que es pot fer a la consulta sense cap aparell: l'examinador es col·loca a un metre per darrere de la persona, li ocupa l'orella contralateral i pronuncia en veu xiuxiuejada una sèrie de paraules o números que la persona ha de repetir. Les altres tres opcions no exploren l'oïda: la perimetria mesura el camp visual i la reixeta d'Amsler detecta metamorfòpsies de la màcula, totes dues proves de visió, i el test de Langner-Amiel tampoc no és una prova auditiva. Reconèixer que dues de les opcions són oftalmològiques ja deixa la pregunta resolta. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El quadre descrit és el de la disreflèxia autònoma, i el detall que la identifica és el nivell de la lesió: només apareix en lesions medul·lars per damunt de T6, on el sistema simpàtic esplàncnic queda desconnectat del control inhibidor supraespinal. Un estímul nociceptiu per sota de la lesió —habitualment una bufeta plena o un fecaloma— desencadena una descàrrega simpàtica massiva amb hipertensió i sudoració, i el baroreflex intacte per damunt de la lesió respon amb bradicàrdia i cefalea. Aquesta combinació d'hipertensió amb bradicàrdia és el que la distingeix: cap de les altres tres opcions (tromboflebitis, hipertensió pulmonar, edema pulmonar) cursa d'aquesta manera. És una urgència: el primer que cal fer és incorporar la persona i buscar i retirar l'estímul. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El que separa els tres trastorns de la conducta alimentària de la llista és la presència o absència de conductes compensatòries i de restricció. La bulímia nerviosa exigeix afartaments seguits de purgues, exercici excessiu o dejuni; l'anorèdia nerviosa exigeix restricció amb pes baix i por intensa a guanyar-ne. Aquí hi ha afartaments recurrents, ràpids i amb sensació de pèrdua de control, però cap conducta compensatòria: això és exactament el trastorn per afartament, reconegut com a entitat pròpia al DSM-5. El trastorn obsessivocompulsiu no és un trastorn alimentari i no hi pinta res. Font: criteris diagnòstics del DSM-5 de l'Associació Americana de Psiquiatria. Revisat el 08.08.2026: el DSM-5-TR (2022) manté els criteris.

La taula de freqüències orientatives de consum de «Petits canvis per menjar millor» posa els farinacis integrals a CADA àpat: són la base energètica del plat i, en versió integral, aporten la fibra i els micronutrients que el refinat ha perdut. La guia recorda que sota l'etiqueta de farinacis hi entren el pa, la pasta, l'arròs, el cuscús i també la patata i altres tubercles, de manera que «a cada àpat» no vol dir menjar pa sempre, sinó que a cada àpat hi hagi un aliment d'aquest grup. Les altres tres freqüències corresponen a altres files de la mateixa taula i deixarien els farinacis com un aliment ocasional, que és justament el contrari del paper que hi tenen. Un dels tres petits canvis que dona nom a la guia és, precisament, passar del cereal refinat a l'integral. Revisat el 13.09.2026 contra l'edició de 2024 de la guia.

La Llei orgànica 3/2021 no demana una sol·licitud sinó DUES. L'article 5.1.c) exigeix «haber formulado dos solicitudes de manera voluntaria y por escrito […] dejando una separación de al menos quince días naturales entre ambas», i aquest interval és una garantia central de la llei: serveix per comprovar que la voluntat és sostinguda i no fruit d'un moment. Per això dir que n'hi ha prou amb una única sol·licitud és la resposta incorrecta. Les altres tres sí que són de la llei: la persona pot triar entre l'administració directa de la substància per part del professional sanitari competent i l'autoadministració; la prestació d'ajuda a morir es pot dur a terme en centres sanitaris públics, privats o concertats i també al domicili; i la llei regula el paper del personal sanitari que atén aquestes demandes, incloent-hi el marc d'actuació i l'objecció de consciència. Revisat el 13.09.2026: la llei continua vigent, avalada pel Tribunal Constitucional el 2023.

La Guia d'alimentació saludable en la primera infància ho diu amb totes les lletres: «En cas que no es vulgui o no es pugui prendre llet de vaca, la beguda de soja enriquida amb calci i sense sucres afegits és l'alternativa més semblant a nivell nutricional (i el seu consum és totalment segur)». La raó és el contingut proteic: la soja és l'única beguda vegetal amb una quantitat i una qualitat de proteïna comparables a les de la llet, i per això les begudes de civada, d'arròs i d'ametlles no la substitueixen encara que vagin enriquides amb calci. En el cas de l'arròs hi ha un motiu afegit de seguretat: pot acumular arsènic inorgànic i no es recomana com a beguda habitual en la primera infància. Cal recordar també que la llet de vaca no s'ha d'oferir abans dels 12 mesos. Revisat el 13.09.2026 contra l'edició de 2022 de la guia.

El Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya (COIB, 2013) s'estructura en CINC valors, i el text els enumera literalment: «responsabilitat infermera, autonomia de la persona, intimitat i confidencialitat, justícia social i compromís professional». Cadascun encapçala un bloc del codi amb els seus punts numerats. Les altres tres combinacions introdueixen elements que són principis o actituds professionals —el treball en equip, la qualitat assistencial— però que no són els valors sobre els quals el codi s'organitza, i a més en deixen fora algun dels cinc, sobretot la responsabilitat i la intimitat i confidencialitat. La manera pràctica de retenir-ho és associar cada valor al bloc que obre. Revisat el 13.09.2026: el Codi de 2013 continua vigent.

L'adrenalina és l'únic fàrmac que reverteix alhora els tres mecanismes que maten en una anafilaxi: vasoconstricció (alfa) contra la hipotensió, broncodilatació (beta-2) contra el broncospasme i estabilització del masto cit. Per això es dona de primer i per via intramuscular al vast lateral extern de la cuixa, amb la presentació 1:1000 (1 mg/ml), que és l'ampolla d'ús intramuscular; la dilució 1:100.000 no és la presentació de primera elecció en anafilaxi: segons la Guia GALAXIA 2022 (cap. 6) es reserva a l'administració endovenosa en casos refractaris —aturada cardíaca o hipotensió que no respon a la reposició de volum ni a múltiples dosis intramusculars—, en medi hospitalari, per personal experimentat i amb monitorització cardíaca estreta, i es prepara diluint una ampolla d'1 mg/ml (1/1.000) en 100 ml de sèrum fisiològic. Els corticoides i els antihistamínics són tractament de segona línia: triguen a fer efecte i no reverteixen l'obstrucció de la via aèria ni el xoc, de manera que mai no han de retardar l'adrenalina. Fonts: el capítol professional vigent de les Guies ERC 2025 sobre primers auxilis (ERC Guidelines 2025 First Aid, Resuscitation 2025;215(Suppl 1):110752), que manté l'adrenalina intramuscular a la cara externa de la cuixa com a primera línia de tractament de l'anafilaxi, i, en accés obert, la Guia GALAXIA 2022, capítol 6, que fixa l'adrenalina intramuscular 1 mg/ml (1/1.000) com a tractament d'elecció i situa antihistamínics i corticoides en segona i tercera línia. Revisat el 1 de setembre de 2026: la cita del fullet divulgatiu «Resuscitation for Everyone» s'ha substituït pel capítol professional corresponent; el reancoratge no altera ni l'enunciat, ni les opcions, ni la resposta correcta del patró oficial.

La Guia d'alimentació saludable en la primera infància inclou els formatges poc curats elaborats amb llet crua entre els ALIMENTS DE RISC per a la mainada, de manera que recomanar-los és justament la indicació incorrecta. El text ho diu amb els seus motius: no és convenient donar «carn, peix, marisc i aliments a base d'ou que estiguin poc fets i que s'hagin preparat amb molta antelació, com tampoc llet crua ni formatges poc curats elaborats amb llet crua, ja que és possible que el procés tèrmic o de curació d'aquests aliments no hagi eliminat el risc de presència de bacteris patògens com la salmonel·la, el campilobàcter, la listèria o l'Escherichia coli». Les altres tres recomanacions són de la mateixa guia i són correctes: consumir els aliments dins de les dues hores posteriors a la preparació, assegurar que el que es cou o es reescalfa assoleix com a mínim els 70 ºC —«la temperatura mínima de destrucció de la majoria de gèrmens patògens»— i evitar carns, peixos, marisc i preparacions amb ou poc fetes i preparades amb molta antelació. Revisat el 13.09.2026 contra l'edició de 2022 de la guia.

Els tres elements de l'enunciat —pèrdua visual ràpidament progressiva, dolor ocular sever amb congestió periocular i obstrucció aguda del drenatge de l'humor aquós— defineixen el glaucoma agut d'angle estret: l'iris bloqueja la malla trabecular, la pressió intraocular puja bruscament i comprimeix el nervi òptic. És una urgència oftalmològica. Els distractors s'exclouen precisament pel mecanisme: la iritis i l'escleritis cursen amb dolor i ull vermell però no per obstrucció de l'humor aquós ni amb aquesta caiguda brusca de visió, i el despreniment de retina és típicament indolor i es manifesta amb miodesòpsies, fotopsies i una ombra que avança pel camp visual. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

Canal Salut fixa en cinc els factors de risc que han demostrat més capacitat predictiva de caigudes en l'àmbit hospitalari i sociosanitari, i els enumera exactament així: història de caigudes, estat cognitiu alterat, presència de malaltia neurològica o mobilitat alterada, problemes de continència i medicació de risc (antiarítmics, antidepressius, antihipertensius, diürètics, hipoglucemiants, laxants, neurolèptics, AINE, psicotròpics, sedants i hipnòtics, i anestèsics). La presència d'un sol d'aquests factors ja obliga a fer l'avaluació del risc. Les altres tres combinacions substitueixen algun d'aquests cinc per factors que sí que compten a la valoració global però que no són dels cinc predictius: la desnutrició, la manca de suport familiar, el calçat inadequat o el dèficit auditiu. La mateixa font recorda quan s'ha de reavaluar —a l'ingrés, sempre que canviï la mobilitat o l'autonomia, després d'un trasllat d'unitat i cada 7 dies a l'hospital o cada 21 als centres sociosanitaris— i tanca amb un advertiment que val la pena: cal evitar les immobilitzacions tant com sigui possible. Revisat el 13.09.2026 contra la pàgina vigent, actualitzada el 12.05.2025.

El Model organitzatiu d'atenció integral a la població infantil i juvenil amb necessitats pal·liatives i en situació de final de vida (Departament de Salut, 2020) enuncia l'objectiu amb aquestes paraules: «L'atenció pal·liativa pediàtrica té l'objectiu d'optimitzar la qualitat de vida, des de l'etapa prenatal fins a l'adolescència, dels infants que presenten una malaltia greu, habitualment incurable, que amenaça o limita la seva vida». El que decideix la pregunta són els dos extrems de la franja: comença a l'etapa PRENATAL —el document preveu els casos de nadons amb un diagnòstic prenatal de pronòstic de mort prematura— i arriba fins a l'ADOLESCÈNCIA, amb continuïtat fins a l'adult jove en alguns casos. Les altres tres formulacions retallen aquesta franja per un extrem o per l'altre: començar a l'etapa infantil o a la neonatal deixa fora l'atenció prenatal, i acabar a la segona infància deixa fora l'adolescència. Revisat el 13.09.2026 contra el document vigent.

En el contrast d'hipòtesis hi ha dos errors possibles i es diferencien pel que és cert a la realitat. L'error alfa, o de tipus I, és rebutjar la hipòtesi nul·la quan de fet és certa: és a dir, concloure que hi ha una diferència que en realitat no existeix, un fals positiu. El seu complement és l'error beta, o de tipus II: no rebutjar la hipòtesi nul·la quan és falsa, és a dir, no detectar una diferència que sí que hi és. El nivell de significació que es fixa en un estudi (habitualment 0,05) és justament la probabilitat màxima d'error alfa que s'accepta. Acceptar la hipòtesi nul·la quan és certa, acceptar l'alternativa quan és falsa o rebutjar l'alternativa quan és falsa són situacions que no corresponen a cap dels dos errors o que els inverteixen. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

En seguretat del pacient, la primera víctima d'un incident és el pacient i el seu entorn. La segona víctima és el professional o l'equip implicat en l'esdeveniment advers, que queda traumatitzat pel succés i pot arrossegar-ne efectes emocionals duradors sobre la seva tasca professional i la seva vida personal. La institució, quan pateix el dany reputacional i organitzatiu, és la tercera víctima: per això el pacient, la seva família i la institució sanitària ocupen altres llocs de la mateixa escala, no el de segona víctima. Font: Departament de Salut, «Actuació davant les segones víctimes» (Roda contínua de formació i consens sobre seguretat del pacient, 2016). Revisat el 08.08.2026: la terminologia continua vigent al Pla estratègic de qualitat i seguretat dels pacients 2023-2027.

Per graduar la PROFUNDITAT de la sedació cal una escala de nivell de consciència, i la que s'utilitza en sedació pal·liativa, també al domicili, és la de Ramsay: sis nivells que van de l'ansietat i l'agitació (nivell 1) fins a l'absència de resposta a l'estímul (nivell 6), passant pel pacient tranquil i col·laborador i pels que només responen a l'ordre verbal o a l'estímul. Les altres tres mesuren coses diferents i no serveixen per a això: el Set-Test d'Isaacs és una prova breu de cribratge cognitiu per fluïdesa verbal, el MALT és un qüestionari de detecció de problemes relacionats amb l'alcohol, i l'índex de Karnofsky valora la situació funcional global de la persona amb malaltia avançada —útil per prendre decisions de tractament, però no per saber quin nivell de sedació s'ha assolit. Aquest punt no consta literalment en cap document del nostre corpus: s'exposa com a raonament, no com a cita, i queda anotat per revisar-lo amb font primària. Revisat el 13.09.2026.

En els infants més petits l'antisèptic d'elecció és la clorhexidina AQUOSA, no l'alcohòlica. La taula de recomanacions d'antisèptics segons activitat del procediment «Antisèpsia de la pell» de l'ICS marca, per a l'extracció d'hemocultius en infants de menys de 30 mesos, la clorhexidina aquosa al 2% com a antisèptic d'elecció. El motiu és la pell: la barrera cutània encara és immadura, absorbeix més i tolera malament l'alcohol, que pot provocar cremades químiques, sobretot en prematurs. Per això queden descartades la clorhexidina alcohòlica al 2% i l'alcohol de 70º. El sabó de povidona iodada al 7,5% tampoc no serveix aquí: és un sabó de rentat, no l'antisèptic d'aplicació prèvia a la punció, i a més el iode s'absorbeix per la pell del lactant i pot interferir en la funció tiroïdal. Revisat el 13.09.2026 contra la revisió vigent del procediment.

La periodicitat és el que falla. Les recomanacions preventives vasculars del PAPPS fixen el cribratge de la dislipèmia cada QUATRE anys —«Periodicidad del cribado cada cuatro años»—, no cada dos, de manera que aquesta és l'afirmació incorrecta. Les altres tres sí que són del PAPPS: les estatines són els fàrmacs d'elecció del tractament de la dislipèmia, les proves recomanades per al cribratge són el colesterol total i el cHDL —a partir dels quals es calcula el risc—, i la decisió d'introduir medicació hipolipemiant no depèn només de la xifra de cLDL sinó de la combinació del cLDL amb el risc cardiovascular estimat, que és el que fa que dues persones amb el mateix colesterol rebin indicacions diferents. Revisat el 13.09.2026 contra l'actualització del PAPPS de 2024.

La hipertensió intracranial comprimeix el III parell cranial, i el resultat és una pupil·la dilatada i arreactiva —midriasi—, no una miosi. Per això la miosi fixa, unilateral o bilateral, és la que NO indica hipertensió intracranial. Les altres tres sí: en un lactant de sis mesos, amb les fontanel·les encara obertes, la fontanel·la bombada és un signe precoç d'augment de pressió; la postura de decorticació o de descerebració indica compromís de tronc; i la tríada de Cushing (hipertensió, bradicàrdia i respiració irregular) és el signe tardà i alarmant d'herniació imminent. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

El flushing o rentat és la injecció manual de clorur de sodi al 0,9% a través de la llum del catèter abans, durant i després de cada administració de medicaments o hemoderivats i de cada extracció sanguínia: serveix per comprovar la permeabilitat, arrossegar restes de fàrmac i evitar incompatibilitats i precipitats. Les opcions que parlen d'injectar un líquid mentre el catèter no s'utilitza, o de fer les cures de rentat quan es preveu que no s'utilitzarà, descriuen una altra cosa, el segellat o locking, que és el que es fa quan es preveu que el catèter no s'utilitzarà durant un període; confondre rentat amb segellat és l'error central de la pregunta. I l'afirmació que cal utilitzar heparina sòdica per mantenir la neteja i la permeabilitat del catèter és falsa perquè l'evidència actual no sosté l'ús d'heparina per mantenir la permeabilitat dels catèters venosos: el sèrum fisiològic és suficient i evita els riscos de l'heparina. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

La classificació operativa de la ILAE de 2017 defineix la crisi focal com la que s'origina en xarxes limitades a un hemisferi, i la generalitzada com la que s'origina en algun punt i engloba ràpidament xarxes distribuïdes bilateralment. L'afirmació que les crisis focals s'originen en xarxes distribuïdes per tot el cervell atribueix a la crisi focal la definició de la generalitzada, i per això és la falsa. Les altres tres són correctes: les absències són típiques de la infància, les mioclònies duren pocs segons i sovint passen desapercebudes, i la crisi tonicoclònica generalitzada té una fase tònica seguida d'una de clònica. Font: Fisher RS et al., classificació operativa dels tipus de crisis de la ILAE, Epilepsia, 2017. Revisat el 08.08.2026: continua sent la classificació vigent.

La insuficiència renal aguda es classifica pel lloc del problema, i la prerenal és la que es produeix amb el ronyó sa però mal perfós. Un sagnat perllongat provoca hipovolèmia i, per tant, caiguda de la pressió de filtració glomerular: és la causa prerenal de la llista. Les altres tres són intrarenals o parenquimatoses: la nefrotoxicitat i la rabdomiòlisi lesionen directament el túbul (necrosi tubular aguda) i la glomerulonefritis lesiona el glomèrul. Reconèixer el mecanisme és el que canvia la conducta: la causa prerenal revertirà si es restaura la volèmia a temps, i és la que pot evolucionar a necrosi tubular si no es corregeix. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.

L'objectiu de l'estudi és l'experiència viscuda, i això és exactament l'objecte de la fenomenologia. El Diccionari d'infermeria (TERMCAT i Departament de Salut) la defineix com el mètode d'exploració i descripció dels fenòmens, orientat a descobrir-ne l'estructura, i n'afegeix la clau: es basa en la teoria que la conducta està determinada per la manera com la persona percep la realitat, i no per una realitat externa objectiva. Els altres dissenys responen a preguntes diferents: l'assaig clínic aleatoritzat mesura l'efecte d'una intervenció, l'observacional quantifica associacions, i l'etnogràfic descriu la cultura i els patrons compartits d'un grup, no la vivència subjectiva d'una persona. Revisat el 08.08.2026 sense canvis.