Examen oficial de Zelador/a de l'ICS de 2015, torn lliure, resolt i explicat

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'oxigen és un comburent, no un combustible: no crema ell mateix però alimenta i accelera la combustió de tot el que s'encengui al seu costat, i per això es maneja com un gas d'alta reactivitat. La NTP 599 de l'INSST el situa precisament com el comburent del triangle del foc, de manera que la resposta que diu que retarda la combustió afirma exactament el contrari del que passa. L'oxigen medicinal tampoc no és un gas tòxic: és un gas oxidant. I greixar les sondes, les aixetes i els accessoris és el que mai no s'ha de fer: l'article 9 de la ITC MIE APQ-5 del Reial decret 656/2017 ordena evitar «todo contacto de recipientes, válvulas, reguladores, mangueras e instalaciones anexas con aceites, grasas y otros productos combustibles, ya que los aceites y ciertos gases como el oxígeno […] pueden combinarse, dando lugar a una violenta explosión».

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

Arial és un tipus de lletra, és a dir, una font. A l'ajuda oficial de Microsoft per a Word, l'operació «canviar la font» consisteix a seleccionar text i triar un nom de la llista desplegable del quadre de nom de font, que és justament on apareix Arial al costat de Times New Roman, Calibri o Verdana. Les altres respostes col·loquen Arial en llocs on no viu: un estil de Word és un conjunt de format amb nom (Títol 1, Normal…), una funció d'Excel és una fórmula predefinida com SUMA o CERCAV, i una animació del PowerPoint és un efecte de moviment aplicat a un objecte de la diapositiva.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'extensió .pst identifica un fitxer de dades de l'Outlook. L'ajuda oficial de Microsoft ho diu amb aquestes paraules: «Los archivos de datos de Outlook (.pst) o tablas de almacenamiento personal contienen mensajes de usuario de Outlook y otros elementos de Outlook, como contactos, citas, tareas, notas y entradas del diario», i s'utilitzen per fer còpia de seguretat del correu o per guardar-lo localment. Per tant és fals que l'extensió no existeixi. Els gràfics i les fotografies d'una presentació viuen dins del fitxer .pptx i els formats de text del Word, dins del .docx o d'una plantilla .dotx; cap dels dos no fa servir .pst.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 28.1 de la Llei 55/2003, de l'Estatut marc, regula la recuperació de la condició de personal estatutari fix i només preveu dos supòsits: la pèrdua de la nacionalitat, «si acredita la desaparición de la causa que la motivó», i la incapacitat, si es revisa d'acord amb les normes de la Seguretat Social. La resposta correcta reprodueix literalment el primer. La jubilació voluntària (art. 26) i la inhabilitació (art. 25) són causes d'extinció de l'article 21, i la llei no les acompanya de cap dret de retorn ni automàtic ni a petició; per això tampoc no pot ser certa la resposta que dona per bones totes les anteriors.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El Protocol de la Generalitat davant situacions de violència al lloc de treball diu, a l'apartat d'actuacions en el moment en què es produeix l'agressió, que cal «usar tècniques dissuasives o de contenció de la violència per evitar que s'agreugi la situació» i demanar ajuda a les persones properes i al superior jeràrquic. Mantenir una actitud tranquil·la, sortir de l'espai amb una excusa per donar avís i reconèixer davant la persona una possible deficiència del servei són tres maneres de desescalar el conflicte, és a dir, precisament el que el protocol demana. La resposta correcta és l'única que descriu el contrari: qualsevol gest que la persona alterada pugui llegir com a agressiu realimenta l'episodi en comptes de contenir-lo.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària recull aquest enunciat al dret 4.1.2, el dret a la confidencialitat de la informació: «la persona té dret que la informació relativa a les dades dels actes sanitaris es mantingui dins del secret professional estricte i del dret a la intimitat». El dret a preservar la privacitat i la intimitat és el 4.1.1 i parla de l'espai físic i acústic on s'atén la persona, no del secret de les dades. L'anonimització és un dret diferent, el 6.1.5, que consisteix a separar les dades identificatives de les clíniques. I disposar d'informació escrita sobre el procés assistencial és el dret 6.1.8, que regula els informes.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 72.2 de la Llei 55/2003 enumera les faltes molt greus i la seva lletra d) és, literalment, «el abandono del servicio». Les altres tres respostes són faltes reals, però d'un altre graó: la incorrecció amb superiors, companys, subordinats o usuaris és falta lleu (art. 72.4.c), el descuit en el compliment de les disposicions expresses sobre seguretat i salut també és lleu (art. 72.4.e) i l'acceptació de qualsevol contraprestació pels serveis prestats als usuaris és falta greu (art. 72.3.l) —només l'exigència d'aquesta contraprestació arriba a molt greu (art. 72.2.q). El parany és que totes estan ben redactades: el que canvia és el calaix on viuen.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La NTP 599 de l'INSST ho formula així: «para que un incendio se inicie tienen que coexistir tres factores: combustible, comburente y foco de ignición que conforman el conocido triángulo del fuego». Són tres i han de coincidir en l'espai i en el temps, de manera que qualsevol parella és insuficient. La resposta que deixa el foc en combustible i font de calor oblida el comburent —normalment l'oxigen de l'aire—; la que el deixa en combustible i comburent oblida l'energia d'activació, que és el que arrenca la reacció; i la que el deixa en comburent i font de calor oblida allò que ha de cremar. Suprimir-ne qualsevol dels tres és, de fet, el fonament de l'extinció.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 48.1 de la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes, obliga les administracions sanitàries catalanes a prendre mesures per a tres coses: prevenir i tractar les malalties que afecten especialment les dones (lletra a), prevenir i tractar les que «tenen un impacte diferencial en les dones» (lletra b) i garantir la detecció precoç de la violència masclista (lletra c). La resposta correcta reprodueix la lletra b). Les malalties de transmissió sexual i les que afecten especialment els homes no hi apareixen com a mandat d'aquest article, i la resposta que parla dels menors d'edat canvia el subjecte que la llei protegeix: la lletra a) diu «les dones», no els menors.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 48.2 de la Llei 55/2003 fixa el sostre: «la duración máxima conjunta de los tiempos de trabajo correspondientes a la jornada complementaria y a la jornada ordinaria será de 48 horas semanales de trabajo efectivo de promedio en cómputo semestral, salvo que mediante acuerdo, pacto o convenio colectivo se establezca otro cómputo». Les 48 hores en còmput semestral són, a més, el límit que la normativa europea d'ordenació del temps de treball imposa a tots els estats. Les xifres de 40, 50 i 52 hores no apareixen enlloc en aquest article: 40 és la jornada ordinària habitual de referència, però no el màxim conjunt amb la complementària.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 4 de la Llei 55/2003 enumera els principis i criteris d'ordenació del règim estatutari, i la seva lletra b) diu literalment «igualdad, mérito, capacidad y publicidad en el acceso a la condición de personal estatutario»: la resposta correcta el reprodueix. Les altres tres contradiuen la llei. El trasllat no és lliure a petició de la persona treballadora: la mobilitat voluntària es fa pels procediments de l'article 37. Les retribucions bàsiques les fixa cada any la llei de pressupostos i són iguals a tots els serveis de salut (art. 42.2), no les estableix cada centre. I la llei no obliga a convocar proves cada any: l'article 4.f) parla de «programación periódica de las convocatorias».

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

Els factors de risc psicosocial són característiques de l'organització del treball i de les relacions socials en què es desenvolupa la feina, segons la Guia per a la gestió dels factors psicosocials del treball de la Generalitat. La guia hi situa expressament la claredat de rol inadequada, els conflictes en les relacions amb l'entorn laboral i els danys derivats de l'estrès, com la síndrome de desgast professional: aquestes tres respostes descriuen, doncs, riscos psicosocials. Les radiacions ionitzants no: són un agent físic, un risc d'higiene industrial amb normativa pròpia de protecció radiològica, i entren en l'avaluació de riscos per una altra porta.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 21 de la Llei 55/2003 llista sis causes d'extinció de la condició de personal estatutari fix: la renúncia, la pèrdua de la nacionalitat presa en consideració per al nomenament, la sanció disciplinària ferma de separació del servei, la pena d'inhabilitació, la jubilació i la incapacitat permanent. Les tres respostes parcials de l'enunciat —jubilació, sanció ferma de separació i renúncia— hi són totes tres, de manera que l'única resposta possible és la que les dona per certes. És un cas en què cadascuna, per separat, seria correcta però incompleta.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El dret 4.1.2 de la Carta de drets i deures adverteix que «el dret a la confidencialitat no és absolut i hi estan reconegudes diferents excepcions que han de ser objectivades i quantificades», i afegeix que aquestes excepcions «han de tenir en compte si la confidencialitat pot causar un perjudici per a la pròpia persona o per a terceres». La resposta correcta és la que reprodueix aquesta frase. La que afirma que no hi ha cap circumstància que permeti trencar la confidencialitat diu exactament el contrari del text. I la que atribueix a l'ICS la titularitat de la informació clínica confon els papers: la titular de la informació sobre el seu procés és la persona atesa (dret 6.1.1), i el centre només n'és el responsable de la custòdia.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 11.4 de la Llei 21/2000 és taxatiu: «el personal que té cura de les tasques d'administració i gestió dels centres sanitaris pot accedir només a les dades de la història clínica relacionades amb les dites funcions». L'accés és, doncs, limitat per la funció, i per això no pot ser a la història sencera. Tampoc no és cert que no hi pugui accedir de cap manera, perquè la llei li reconeix aquest accés parcial. I no depèn d'una autorització del metge assignat: qui la delimita és la mateixa llei, no una decisió individual. L'article 11.6 hi afegeix que tothom qui hi accedeix queda subjecte al deure de secret.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La fitxa de transferència d'una persona amb hemiplegia de l'Institut Guttmann recomana iniciar sempre el moviment «cap al costat no plègic de la persona, és a dir, per la part que té mobilitat i pot ajudar», i aproximar-hi la cadira de rodes. Treballar pel costat conservat és el que permet que la persona col·labori amb la mà i el peu que controla. Col·locar-se al costat paralitzat li treu aquesta ajuda i exposa l'extremitat afectada. Estirar de l'espatlla està expressament contraindicat: el mòdul de mecànica corporal de l'IOC adverteix de «no traccionar l'espatlla d'un pacient hemiplègic», perquè l'espatlla flàccida se subluxa amb facilitat. I el decúbit pron no és una posició indicada per mantenir-hi una persona hemiplègica.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 1.1 del Decret 196/2010 diu que el SISCAT està constituït per tres xarxes d'utilització pública: la de centres d'internament, la de centres i serveis sanitaris d'àmbit comunitari i la de serveis de transport sanitari. La paraula clau és «d'utilització pública»: hi entren els centres i serveis que compleixen els requisits i hi queden integrats, no tots els que existeixen a Catalunya. Per això cap de les tres respostes que parlen de «la totalitat» dels hospitals, dels centres comunitaris o dels serveis de transport no és certa, i la resposta correcta és la que les descarta totes. El Catàleg de potencials proveïdors (art. 1.2) recull, a part, els proveïdors no integrats en aquestes xarxes.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El magatzem i la llenceria són una funció pròpia de la categoria: el Pacte de la Mesa sectorial de sanitat sobre l'ordenació i la classificació del personal estatutari de l'ICS atribueix al zelador o zeladora les «tasques relacionades amb magatzem i llenceria». En un magatzem sanitari el material es col·loca separat per tipus de producte i es controla la data de caducitat, que és el que determina l'ordre de sortida i la reposició, tal com descriu el mòdul d'operacions administratives i documentació sanitària de l'IOC en parlar dels sistemes d'emmagatzematge i del control d'existències. El proveïdor no condiciona com s'apila ni quan es consumeix una caixa de sèrums; per això la resposta que agrupa el tipus de sèrum i la caducitat és l'única completa.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

Per canviar el format d'un text que ja està escrit, l'ajuda oficial de Microsoft demana sempre el mateix ordre: primer seleccionar el text i després prémer la icona del format —«selecciona algo de texto y, a continuación, pulsa el icono adecuado para aplicar el formato». Per tant, les dues respostes que només col·loquen el cursor al final del text no poden canviar res del que ja hi ha escrit: aplicarien el format al que s'escrivís a partir d'aquell punt. Entre les dues que sí que seleccionen el text, la correcta és la que prem la icona del subratllat; la que prem la icona de la negreta faria negreta, que no és el que demana l'enunciat. Nota d'OposICS: al quadern original aquestes opcions acaben amb la icona de la barra d'eines del Word, no amb text, i aquí es descriuen entre claudàtors.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La norma de règim disciplinari que tipifica l'assetjament laboral com a falta molt greu és el text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (RDLeg 5/2015), l'article 95.2 del qual acaba amb la lletra o), «el acoso laboral». Les altres tres conductes també estan tipificades, però en graons inferiors de la Llei 55/2003: la falta d'obediència deguda als superiors i l'abús d'autoritat són faltes greus (art. 72.3.a i 72.3.b) i la incorrecció amb superiors, companys, subordinats o usuaris és falta lleu (art. 72.4.c). Convé recordar que l'article 72.2 de l'Estatut marc esmenta l'assetjament sexual però no l'assetjament laboral: és l'EBEP qui el va incorporar al catàleg de faltes molt greus.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El contingut funcional de la categoria al Pacte de la Mesa sectorial de sanitat de l'ICS inclou «col·laborar, amb supervisió, en les tasques d'higiene personal als pacients quan sigui necessari». Les dues paraules que decideixen la resposta són «col·laborar» i «amb supervisió»: ni és una tasca que el zelador faci sempre pel seu compte ni és una tasca que tingui prohibida. També ve de lluny: l'article 14.2 de l'Estatut de personal no sanitari de 1971 ja preveia que el zelador rentés o banyés excepcionalment els malalts que no podien fer-ho sols, «atendiendo a las indicaciones de las Supervisoras de planta o servicio». I el Pacte no condiciona la col·laboració a cap curs concret.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La Llei 8/2006, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, ho resol a l'article 23.1: «les reduccions de jornada establertes per aquesta llei són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que resta suspesa d'ofici fins al finiment del termini de la reducció». La reducció d'un terç per guarda legal d'un fill menor és una d'aquestes reduccions (art. 26), de manera que mentre duri no es pot autoritzar cap segona activitat i, si n'hi hagués una d'autoritzada, quedaria suspesa. Hi apunta en el mateix sentit la Llei 21/1987 d'incompatibilitats, que només permet reconèixer la compatibilitat per a activitats privades a qui ocupa un sol lloc públic «en règim de jornada ordinària» (art. 12.1.a). Per això no depèn ni de les hores de la segona activitat ni que aquesta sigui també d'un terç.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 89.4 del text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic reconeix als funcionaris de carrera «un período de excedencia de duración no superior a tres años para atender al cuidado de cada hijo», comptats des del naixement o des de la resolució judicial o administrativa. Per això no és un període il·limitat ni s'allarga fins que el fill compleix una edat determinada: el que la llei fixa és una durada màxima, i el període és únic per cada subjecte causant. La xifra de dos anys tampoc no és la de l'excedència: dos anys és el temps mínim de reserva del mateix lloc de treball dins d'aquests tres.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 2.1 del text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic fixa l'àmbit general: s'aplica al personal funcionari de l'Administració General de l'Estat (lletra a) i al de les universitats públiques (lletra e), entre altres administracions. Com que totes dues hi són, l'única resposta possible és la que les agrupa. El personal de les forces i cossos de seguretat queda en un règim diferent: l'article 4.e) el situa entre el personal amb legislació específica pròpia, al qual l'Estatut només s'aplica directament «cuando así lo disponga su legislación específica». Per al personal estatutari dels serveis de salut, l'article 2.3 estableix una regla semblant: es regeix per la seva legislació específica i, supletòriament, per l'EBEP.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 15.1 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals enumera els principis de l'acció preventiva, i tres de les respostes els reprodueixen gairebé literalment: evitar els riscos, avaluar els que no es poden evitar i combatre'ls en l'origen (lletres a, b i c), planificar la prevenció buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i els factors ambientals (lletra g) i donar les instruccions degudes als treballadors (lletra i). La que hi sobra és la que parla d'incorporar igualtat, mèrit i capacitat a l'avaluació de risc: igualtat, mèrit i capacitat són principis d'accés a l'ocupació pública, no criteris tècnics d'una avaluació de riscos.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 62.1 de la Llei 55/2003 enumera el règim general de situacions del personal estatutari fix: servei actiu, serveis especials, serveis sota un altre règim jurídic, excedència per serveis en el sector públic, excedència voluntària i suspensió de funcions. Les tres situacions que proposa l'enunciat —excedència voluntària, suspensió de funcions i servei actiu— hi són totes tres, de manera que la resposta correcta és la que les dona per certes. L'article 62.2 afegeix que les comunitats autònomes en poden regular d'altres, com l'expectativa de destinació o l'excedència forçosa.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El Pacte de la Mesa sectorial de sanitat sobre l'ordenació i la classificació del personal estatutari de l'ICS estructura la classificació professional en tres conceptes —àrea funcional, grup professional i categoria— i només reconeix dues àrees funcionals: la sanitària i la de gestió i serveis. El zelador o zeladora apareix dins de l'apartat de categories professionals de l'àrea funcional de gestió i serveis, al grup professional 5. Per això no hi ha una àrea «de gestió» ni una àrea «de serveis» per separat: el nom de l'àrea és, sencer, «de gestió i serveis», i tampoc no és l'àrea sanitària, que agrupa les categories assistencials.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El text que defineix avui les funcions del zelador o zeladora de l'ICS és el Pacte de la Mesa sectorial de negociació de sanitat sobre l'ordenació i la classificació del personal estatutari de l'ICS, que es va publicar al DOGC núm. 5238, de 17 d'octubre de 2008, per la Resolució TRE/3033/2008, de 2 de setembre: d'aquí ve l'any de la resposta oficial. Val la pena saber-ne el matís, perquè el mateix document ho diu: el Pacte va ser subscrit i adoptat en la sessió del 29 de març de 2007, i el que és de 2008 és la resolució que en disposa la inscripció i la publicació. Cap dels altres anys correspon a aquest Pacte: 2003 és l'any de l'Estatut marc (Llei 55/2003) i 1973 el de l'Estatut de personal sanitari no facultatiu, i el que fixava les missions del zelador abans del Pacte era l'Estatut de personal no sanitari de 1971.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La lletra i) de l'article 72.3 de la Llei 55/2003 tipifica com a falta greu «el incumplimiento injustificado de la jornada de trabajo que, acumulado, suponga más de 20 horas al mes». El llindar de vint hores és, doncs, el que separa la falta lleu de la greu: per sota, l'incompliment injustificat de l'horari o de la jornada és falta lleu (art. 72.4.a). No arriba mai a molt greu per aquesta via —el que sí que és molt greu és l'abandonament del servei o l'absència de més de cinc dies seguits (art. 72.2.d i 72.2.e)— i evidentment no és cert que no es consideri falta.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'ajuda oficial de Microsoft per al Word descriu quatre alineacions de paràgraf, cadascuna amb la seva icona al grup Paràgraf de la pestanya Inici: alinear a l'esquerra, centrar, alinear a la dreta i justificar. Amb el text ja seleccionat, per deixar-lo alineat a l'esquerra cal prémer la icona d'alineació a l'esquerra: la centrada deixaria el text equidistant dels dos marges, la de la dreta l'alinearia amb el marge dret i la de justificar l'alinearia alhora amb els dos marges. Nota d'OposICS: al quadern original aquesta pregunta no té text a les opcions, sinó quatre icones d'alineació del Word, que aquí es descriuen entre claudàtors.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'apartat 6.2.1 del II Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de l'ICS delimita qui cobra el complement de productivitat variable per compliment d'objectius, i hi inclou expressament el personal «que va adquirir la condició d'indefinit per sentència judicial ferma». Les altres dues respostes descriuen supòsits que l'Acord sí que reconeix, però amb un llindar temporal diferent: el text exigeix un nomenament «igual o superior a 6 mesos» tant per al personal temporal que ocupa una plaça reservada com per al personal eventual amb nomenament inicial, i les respostes de l'enunciat el rebaixen a quatre mesos. Com que dues de les tres respostes parcials no quadren amb l'Acord, tampoc no pot ser certa la que les dona totes per bones.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 22.1 de la Llei 31/1995 diu que la vigilància de la salut «sólo podrá llevarse a cabo cuando el trabajador preste su consentimiento», i només n'exceptua uns supòsits taxats: quan el reconeixement sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball, quan l'estat de salut pugui ser un perill per a la mateixa persona, per als altres treballadors o per a tercers relacionats amb l'empresa, o quan ho estableixi una disposició legal. Per això l'afirmació falsa és la que fa el reconeixement periòdic obligatori «sempre i en tot cas»: precisament el que la llei estableix és el contrari, la voluntarietat amb excepcions. Les altres tres són certes: la del consentiment i els seus límits, la del mandat legal i la de l'article 22.3, que obliga a comunicar els resultats als treballadors afectats.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 1.1 de l'Ordre de preus públics de l'ICS enumera tres supòsits en què els serveis sanitaris queden subjectes a contraprestació econòmica: quan les persones beneficiàries són usuàries no cobertes pel sistema sanitari públic, quan hi ha una entitat d'assegurança, mutualista o qualsevol altra entitat obligada legalment o contractualment a pagar les despeses de l'atenció, i quan hi ha qualsevol altra persona física o jurídica obligada al pagament. Dues de les respostes parcials reprodueixen els dos primers supòsits, de manera que l'única possible és la que les agrupa. La que condiciona el cobrament a haver estat usuari del sistema públic durant més de vint-i-cinc anys no apareix enlloc: l'antiguitat com a usuari no és un criteri de facturació. La redacció és la mateixa a l'Ordre SLT/42/2012, vigent el dia de la prova, i a l'Ordre SLT/71/2020, que la va substituir i és la vigent avui.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La primera funció que el Pacte de la Mesa sectorial de sanitat de l'ICS atribueix al zelador o zeladora és «controlar les dependències, així com les persones que accedeixen al centre, informant-les. Custodiar el material, mobiliari i instal·lacions. Recollir, traslladar i si s'escau, objectes, aparells o mobiliari que se sol·liciti». La custòdia hi apareix, doncs, amb totes les lletres i sobre els tres elements alhora, de manera que la resposta és afirmativa i sense matisos. Cauen la negativa, la que reserva material i mobiliari al cos de seguretat o als grups d'ofici i la que separa el material de les instal·lacions: el Pacte no fa cap d'aquestes distincions.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 26.3 de la Llei 31/1995 fixa la condició per passar a la suspensió del contracte per risc durant l'embaràs: «si dicho cambio de puesto no resultara técnica u objetivamente posible, o no pueda razonablemente exigirse por motivos justificados». La suspensió és, doncs, l'última baula d'una cadena que comença per adaptar les condicions o el temps de treball (art. 26.1) i segueix pel canvi a un lloc compatible (art. 26.2). Per això no s'activa quan el canvi sí que és possible, ni depèn que l'empresari es negui a complir la norma —això seria un incompliment, no el supòsit legal— ni que la treballadora es trobi malament, perquè aquí el que es protegeix és el risc del lloc de treball, no una malaltia.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 54.3 del text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, dins dels principis de conducta, diu que els empleats públics «obedecerán las instrucciones y órdenes profesionales de los superiores, salvo que constituyan una infracción manifiesta del ordenamiento jurídico, en cuyo caso las pondrán inmediatamente en conocimiento de los órganos de inspección procedentes». El deure d'obediència no és, doncs, ni absolut ni subjecte al criteri personal de qui rep l'ordre: té un únic límit, la infracció manifesta de l'ordenament, i quan es dona no n'hi ha prou de desobeir, cal comunicar-ho. Tampoc no existeix cap tràmit de consulta prèvia a companys de la mateixa categoria.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

En el llenguatge de la qualitat assistencial, les dimensions o atributs són els criteris amb què es jutja si allò que s'avalua és o no és de qualitat: eficàcia, efectivitat, eficiència, optimització, acceptabilitat, accessibilitat, equitat i legitimitat, en la formulació clàssica de Donabedian, que és la que fa servir el sistema sanitari. Són, doncs, criteris de valoració, i això és el que diu la resposta correcta. Les altres tres desplacen el concepte cap al producte i el fabricant —descripcions tècniques, característiques físiques, característiques morfològiques—, que és la idea de qualitat industrial d'un objecte, no la de qualitat d'un servei sanitari.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El llit d'hospital té, segons el mòdul d'higiene del medi hospitalari de l'IOC, tres característiques que el fan diferent d'un llit domèstic i que són justament les tres que proposa l'enunciat: disposa de rodes a les potes «per desplaçar el pacient sense necessitat d'aixecar-lo», aquestes rodes «tenen uns bloqueigs que impedeixen que es puguin moure quan no es vulgui» i el somier és de làmines articulades, que permeten les posicions de Fowler, semi-Fowler o Trendelenburg. Les tres afirmacions són certes alhora i totes tres són necessàries per fer un trasllat segur —les rodes per moure'l, el fre per immobilitzar-lo en el moment de la transferència i el somier articulat per col·locar-lo—, de manera que l'única resposta possible és la que les dona totes per bones.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 12.1 de la Llei 21/2000 ho diu en una sola frase: «la responsabilitat de custodiar la història clínica recau en la direcció dels centres sanitaris, o bé en els professionals sanitaris que duen a terme llur activitat de manera individual». En un centre sanitari, doncs, la responsable és la direcció, no el metge que atén la persona ni el personal no sanitari, que hi accedeix només en la mesura que les seves funcions ho requereixen (art. 11.4). I tampoc no és el pacient: la persona és titular de la informació i té dret a accedir-hi (art. 13), però la custòdia del document és una obligació del centre.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'ajuda oficial de Microsoft per a l'Outlook ho resol en una línia: «para enviar el mensaje a alguien que no esté en las líneas Para o Cc, seleccione Reenviar», i afegeix que reenviar «le permite escribir en un conjunto nuevo de destinatarios» i que hi van inclosos automàticament els fitxers adjunts del missatge original. Respondre, en canvi, torna el missatge al remitent, de manera que la resposta que fa servir Respon no fa el que demana l'enunciat. Escriure un correu nou tampoc: es perdria el missatge rebut, que és precisament el que s'ha de fer arribar. I posar el remitent en còpia oculta contradiu l'enunciat, que demana enviar-lo a persones diferents del remitent.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària situa la reclamació al costat dels drets, no dels deures: el dret 10.1.1 diu que «la persona té dret a conèixer i utilitzar els procediments per presentar reclamacions, suggeriments i agraïments, i que aquests siguin avaluats i contestats en temps i forma adequats». Per això cauen les dues respostes que el converteixen en un deure. I tampoc no és un simple «dret moral» amb la resta de la ciutadania: és un dret reconegut i amb procediment, desplegat per la Instrucció 03/2004 del CatSalut, que obliga les entitats proveïdores a disposar del full de reclamació i a tramitar-la.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El II Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de l'ICS, en regular l'accés als nivells de carrera professional, publica la taula de temps de serveis prestats que cal acreditar: cinc anys o més per al nivell 1, onze o més per al nivell 2 i divuit o més per al nivell 3. La resposta correcta reprodueix la xifra del segon nivell. La de cinc o sis anys és la del primer nivell; l'antiguitat del funcionari de carrera no és cap requisit d'aquest sistema, que té taula pròpia, i el temps exigit tampoc no varia segons el grup professional: el que depèn del grup professional és la quantia del nivell, no els anys. El III Acord de 2024 manté aquesta escala i el que canvia és què compta com a temps treballat (reduccions de jornada per cura, excedències amb reserva de plaça, serveis especials).

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La qualitat percebuda és la dimensió que recull com valora el servei la persona que l'ha rebut, és a dir, la seva satisfacció; en el marc de Donabedian correspon a l'acceptabilitat, l'ajust entre l'atenció i els desitjos i expectatives de la persona atesa, i al sistema sanitari català es mesura amb les enquestes de satisfacció del PLAENSA del CatSalut. Les altres dues respostes parcials descriuen la cara oposada, la qualitat cientificotècnica: la competència dels professionals i la qualitat tècnica dels procediments s'avaluen amb indicadors clínics, no amb la percepció de l'usuari. Com que aquestes dues no són qualitat percebuda, tampoc no pot ser certa la resposta que les dona totes per bones.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 20.1 de la Llei 55/2003 diu que la condició de personal estatutari fix «se adquiere por el cumplimiento sucesivo» de tres requisits: superar les proves de selecció, ser nomenat per l'òrgan competent i incorporar-se a una plaça dins del termini de la convocatòria. Com que és una cadena successiva, la condició no s'adquireix fins a l'últim graó, que és la incorporació efectiva o presa de possessió: per això superar les proves i ser nomenat són passos necessaris però no suficients. La llei ho remata a l'apartat 3: si la incorporació no es produeix dins del termini per causa imputable a la persona interessada, decau el dret a obtenir la condició. Presentar el currículum no és cap dels tres passos, i el nomenament ha de ser de l'òrgan competent, no de qualsevol òrgan.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 12.9 de la Llei 21/2000 tanca el cercle de la custòdia: «els responsables de custodiar la història clínica, a qui fa referència l'apartat 1, també són responsables de destruir correctament la documentació que prèviament s'hagi decidit esporgar». Qui custodia és, segons l'apartat 1, la direcció del centre. Per això no pot ser ni el titular de la història ni, per si mateixa, una empresa externa: es pot contractar el servei material de destrucció, però la responsabilitat continua sent de qui custodia. I tampoc no és cert que no es pugui destruir mai: l'article 12.6 permet destruir la documentació no protegida per l'apartat 4 un cop han passat cinc anys des de l'alta del procés assistencial.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Català de la Salut, aprovats pel Decret 13/2009, reparteix l'estructura orgànica en quatre blocs, i el seu apartat 4 diu que els òrgans de gestió són els serveis corporatius, les gerències territorials i les unitats de gestió dels centres, serveis i establiments. Els serveis corporatius són, doncs, l'única de les quatre respostes que és un òrgan de gestió. El Consell d'Administració i el director o directora gerent són òrgans de govern i direcció (art. 3.1) i el Consell General de Participació és un òrgan de participació comunitària (art. 3.2): tots tres existeixen, però en un altre bloc.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El contingut funcional de la categoria al Pacte de la Mesa sectorial de sanitat de l'ICS inclou, sense condicions, «realitzar tasques bàsiques de suport al personal assistencial i administratiu». La resposta és, doncs, afirmativa i no depèn de si el centre és hospitalari o d'atenció primària: el Pacte fixa un contingut funcional únic per a la categoria a tot l'ICS. Tampoc no queda al criteri de la persona: el mateix Pacte situa aquestes funcions «sota la direcció del seu cap superior i en col·laboració amb la resta de professionals», i afegeix com a funció qualsevol altra tasca del contingut funcional encomanada pel superior jeràrquic o funcional.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'ajuda oficial de Microsoft per a l'Excel explica que el full calcula amb la prioritat matemàtica habitual —primer la multiplicació i la divisió, després la suma i la resta— i que «para cambiar el orden de evaluación, escriba entre paréntesis la parte de la fórmula que se calculará en primer lugar». Com que aquí cal sumar abans de dividir, la suma ha d'anar entre parèntesis: sense ells, la fórmula dividiria només el segon valor i després hi sumaria el primer, que no és el que demana l'enunciat. Les dues fórmules que fan servir els dos punts tampoc no serveixen: els dos punts són l'operador de rang de referència i A1:A2 designa el conjunt de dues cel·les, no la seva suma.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 16.2.a) de la Llei 31/1995 diu que l'avaluació inicial de riscos «será actualizada cuando cambien las condiciones de trabajo y, en todo caso, se someterá a consideración y se revisará, si fuera necesario, con ocasión de los daños para la salud que se hayan producido». El detonant, doncs, és el canvi de les condicions del lloc —o un dany a la salut—, no el calendari: la llei no fixa cap termini fix de dos anys ni obliga a una actualització contínua. I dir que no fa falta actualitzar-la contradiu directament el precepte. El Reglament dels serveis de prevenció (RD 39/1997, art. 6) desplega quan cal revisar-la i permet que la periodicitat s'acordi amb la representació dels treballadors.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La norma que converteix l'Institut Català de la Salut en empresa pública és la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut, que el configura com a empresa pública adscrita al departament competent en matèria de salut, amb personalitat jurídica pròpia. Les altres tres dates corresponen a normes reals del sistema sanitari, però amb un altre objecte: la Llei 12/1983 és la d'administració institucional de la sanitat i és la que va crear l'ICS com a entitat gestora de la Seguretat Social, la Llei 14/1986 és la Llei general de sanitat estatal i la Llei 15/1990 és la d'ordenació sanitària de Catalunya, que crea el Servei Català de la Salut.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat, aprovat per l'Ordre CLT/172/2014, enuncia els principis que guien la gestió documental i defineix el de transformació així: «l'Administració de la Generalitat de Catalunya promou la substitució dels documents en suport paper pels documents electrònics, i evita la doble gestió de suports». La resposta correcta el reprodueix. La simplificació de procediments és un altre principi del mateix protocol, no aquest; eliminar els documents ja arxivats en paper no és substituir-los sinó destruir-los, i l'eliminació documental té el seu propi règim; i la modernització de les empreses públiques no és un principi de gestió documental.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La Instrucció 03/2004 del CatSalut, que regula la gestió de les reclamacions i els suggeriments, diu que «els usuaris han de poder presentar les reclamacions durant tot l'horari de funcionament dels centres, serveis o establiments sanitaris de les entitats proveïdores» i afegeix que «així mateix, les reclamacions poden ser presentades per correu postal o electrònic». Els tres canals que enumera la resposta correcta són, doncs, exactament els de la instrucció. Per això cauen les dues respostes que limiten la presentació a la via presencial o a un horari restringit, i cau també la que descarta totes les anteriors.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El dret 6.1.3 de la Carta de drets i deures, dins del bloc del dret a la informació sanitària, diu que «el dret d'accés es pot exercir per representació, sempre que aquesta estigui degudament acreditada». L'únic requisit és, doncs, l'acreditació de la representació, i l'enunciat ja la dona per acreditada i autoritzada. Per això els tres supòsits que proposa —un representant amb vinculació familiar, un representant sense vinculació familiar i el tutor legal d'una persona amb la capacitat modificada judicialment— poden accedir-hi tots tres, i la resposta correcta és la que els descarta com a excepció. La Carta només hi posa límits de contingut, no de persona: l'accés no pot perjudicar la confidencialitat de dades de tercers ni les anotacions subjectives dels professionals.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'apartat 3 del II Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de l'ICS defineix l'àmbit d'aplicació amb una frase que la resposta correcta reprodueix: «aquest Acord és d'aplicació, amb caràcter general, al personal estatutari de l'Institut Català de la Salut, adscrit a centres propis o a centres gestionats per entitats alienes». Hi ha dos filtres, i tots dos compten. El primer és el vincle: és un acord de personal estatutari, de manera que cauen les dues respostes que hi afegeixen el personal funcionari o el laboral. El segon és la destinació: hi entren tant els centres propis com els gestionats per entitats alienes, i per això cau també la que el limita únicament als centres aliens.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El Pacte de la Mesa sectorial de sanitat de l'ICS atribueix al zelador o zeladora «realitzar tasques relacionades amb la recepció, atenció i programació d'usuaris, emprant els mitjans que l'administració determini a aquests efectes». La resposta correcta reprodueix aquesta funció sencera, amb les tres tasques i amb la coda dels mitjans, que és el que evita que la programació es faci per lliure. Les altres tres retallen la funció: una la limita a la recepció i l'atenció, una altra només a l'atenció i la tercera només a la recepció, atribuint l'atenció i la programació a altres categories. El Pacte no fa cap d'aquests repartiments.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El Pacte de la Mesa sectorial de sanitat de l'ICS agrupa en una sola funció les tres tasques que la resposta correcta enumera: «realitzar el trasllat de les persones difuntes, ajudar en les tasques d'atenció postmortem i col·laborar en les funcions auxiliars en la pràctica d'autòpsies». Per això no n'hi ha prou amb el trasllat, ni és cert que la categoria no hi tingui cap paper. Ve de l'Estatut de personal no sanitari de 1971, que ja encarregava al zelador ajudar a amortallar i traslladar els cadàvers al mortuori i ajudar a la pràctica d'autòpsies «en aquellas funciones auxiliares que no requieran por su parte hacer uso de instrumental alguno sobre el cadáver». Nota d'OposICS: el quadern original imprimeix «post morten», i es reprodueix tal com surt.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 4.1 de la Llei 21/1987, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, és la clau: el personal inclòs en el seu àmbit «solament pot tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l'interès del mateix servei públic», i la llei reserva aquest interès a supòsits taxats, bàsicament docents, investigadors i sanitaris vinculats a la docència. Dos llocs de zelador no hi encaixen. A més, l'article 3 considera activitat del sector públic la que es fa a les administracions i als seus ens, organismes i empreses, i també a les entitats concertades en la prestació sanitària: un hospital del SISCAT hi entra. Per això no depèn ni de les hores setmanals ni de cap acord de govern que autoritzi genèricament la duplicitat.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El dret 4.1.3 de la Carta de drets i deures, que regula qui pot estar present durant els actes sanitaris, tanca amb una regla d'edat: «en relació amb els menors, a partir dels 16 anys, s'ha d'aplicar el mateix criteri que amb un major d'edat, acceptant la presència dels acompanyants que el menor demani». La resposta correcta la reprodueix. Entre els 12 i els 16 anys sí que es té en compte l'opinió del menor —la Carta diu que pot demanar privacitat i confidencialitat, i que els professionals valoren el context i la maduresa—, de manera que és falsa la resposta que la ignora. I la Carta tampoc no deixa la decisió sempre als progenitors ni desaconsella la presència de familiars: al contrari, reconeix que els menors tenen dret a estar acompanyats per minvar les seqüeles psicològiques.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La Norma bàsica d'autoprotecció (RD 393/2007) ordena el procediment d'actuació davant d'emergències en quatre passos que comencen per la detecció i alerta i pels mecanismes d'alarma: donar l'alarma és, doncs, el primer que s'ha de fer sempre, perquè és el que posa en marxa l'evacuació i l'auxili. Les altres dues actuacions són errors coneguts. Obrir les finestres aporta aire, i l'aire és el comburent de la combustió segons la NTP 599 de l'INSST: ventilar aviva el foc i n'accelera la propagació. I ruixar amb aigua aparells elèctrics afegeix un risc elèctric al d'incendi, perquè l'aigua condueix el corrent. Com que dues de les tres actuacions són incorrectes, tampoc no pot ser certa la resposta que les dona totes per bones.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'ajuda oficial de Microsoft descriu l'ampersand com l'operador de concatenació de text de l'Excel: «use la Y comercial (&) para unir o concatenar una o varias cadenas de texto con el fin de generar un solo elemento de texto», i posa com a exemple una fórmula que enganxa dues paraules sense afegir-hi res. Per això el resultat és la unió literal de les dues cel·les, sense espai: si es volgués l'espai caldria escriure'l explícitament dins de la fórmula. Tampoc no s'inverteix l'ordre —la fórmula concatena en l'ordre en què s'escriuen els operands— i no dona error de valor, perquè concatenar text és precisament el que fa aquest operador.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

La Llei 8/2006, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, regula aquest permís a l'article 19: «el permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat té una durada de dos dies laborables. Aquest permís és ampliable a quatre dies si el fet es produeix en un municipi diferent del municipi del lloc de treball». Un fet que passa fora de Catalunya passa sempre en un municipi diferent, de manera que la durada aplicable és la de quatre dies. Els dos dies són el cas ordinari, dins del mateix municipi, i els sis dies només s'assoleixen excepcionalment i per motius degudament justificats; cinc dies no és cap dels llindars de l'article.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

Al quiròfan, el Pacte de la Mesa sectorial de sanitat de l'ICS encarrega al zelador o zeladora «realitzar les tasques que li siguin encomanades pel personal encarregat del servei de quiròfan i sota la seva supervisió». Aquestes tasques són d'auxili i de transport, no de manipulació d'instrumental: el transport de mostres al servei d'anatomia patològica, el transport de concentrats d'hematies i l'ajuda en la utilització d'aparells de diagnòstic hi encaixen. El que queda fora és l'ús d'utensilis quirúrgics, que és acte del personal sanitari. Ja ho deia amb aquestes paraules l'Estatut de personal no sanitari de 1971 a propòsit de les autòpsies: el zelador hi ajuda «en aquellas funciones auxiliares que no requieran por su parte hacer uso de instrumental alguno».

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

El Protocol per a la prevenció, la detecció, l'actuació i la resolució de situacions d'assetjament sexual i d'assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere de l'Administració de la Generalitat s'aplica a tot el personal de la Generalitat «sigui quina sigui la funció que exerceixen en l'organització, el seu nivell jeràrquic, vincle o relació contractual». Per això cauen les tres respostes que el redueixen a un col·lectiu: ni és només per al personal funcionari, ni només per al laboral, ni només per al d'una direcció general concreta. La versió vigent, acordada per la Mesa General de Negociació el 9 de març de 2023 i ratificada pel Govern, va ampliar encara més l'àmbit, que avui abasta també els alts càrrecs, el personal en pràctiques i becari, el d'altres administracions que presta serveis als centres de la Generalitat i el d'empreses externes.

Per què i vigència · Vigència revisada el 14.09.2026

L'article 38.1 de la Llei 31/1995 defineix el Comitè de Seguretat i Salut com «el órgano paritario y colegiado de participación destinado a la consulta regular y periódica de las actuaciones de la empresa en materia de prevención de riesgos», i l'apartat 2 obliga a constituir-lo en tot centre de cinquanta o més treballadors. És, per tant, l'òrgan intern de participació. Les altres tres respostes són estructures de gestió o de coordinació, no òrgans de participació: la Subdirecció General de Prevenció i Salut Laboral és part de l'estructura tècnica de prevenció, i la Comissió Paritària General de Prevenció i la Comissió Interdepartamental d'Administració de Personal són òrgans de negociació o de coordinació administrativa d'abast general, no el comitè del centre.