Examen oficial de TCAI de l'ICS de 2015, torn lliure, resolt i explicat

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La comunicació amb un infant s'adapta a l'infant: no s'evita ni es trasllada del tot als pares. El mòdul C07 del CFGM de cures auxiliars d'infermeria de l'IOC (ap. 3.3) demana explorar, abans de començar qualsevol interacció, què sap l'infant i quin és el seu nivell de comprensió, per «adequar tant com sigui possible les explicacions, el vocabulari i l'estil comunicatiu», i adverteix que és un error no parlar-ne amb ell pensant que és massa petit per entendre-ho. Sobre aquesta base s'entén la resposta oficial: acostar-se al nivell dels seus ulls treu la superioritat física de l'adult i rebaixa la sensació d'intimidació. Parlar exclusivament amb els pares, no adequar el vocabulari ni el to de veu i donar per fet que un nen de set anys sense alteracions de la comunicació només es comunica amb llenguatge no verbal contradiuen directament aquell apartat del mòdul. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

L'acollida s'obre amb la presentació del professional i amb la identificació de qui arriba. El mòdul C06 de l'IOC, en l'apartat del procés d'acollida i de comiat, descriu l'actuació de l'auxiliar en l'ingrés —saludar i presentar-se, presentar la persona amb qui comparteix habitació i explicar les normes generals de l'hospital i les de la unitat— justament perquè l'ingrés genera ansietat. La identificació activa, que consisteix a fer que la persona digui el seu nom i la seva data de naixement en comptes de preguntar-li si és qui es creu, és el primer dels set àmbits clau de la seguretat dels pacients del Departament de Salut, i el manual d'acreditació de centres d'atenció hospitalària aguda l'exigeix abans de qualsevol administració de fàrmacs o extracció de mostres. Avisar la infermera o el metge responsable, demanar el telèfon de contacte o comunicar l'ingrés són passos posteriors: tenen sentit un cop se sap amb certesa qui és la persona ingressada i s'ha recollit la seva documentació. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Les precaucions universals —avui anomenades precaucions estàndard— no depenen del diagnòstic. El mòdul C06 de l'IOC, unitat 2, ho diu sense excepcions: s'han d'aplicar durant l'assistència a tots els pacients independentment del seu diagnòstic, «ja que no es pot conèixer el seu possible estat infecciós», i comprenen les mesures d'higiene bàsiques, la higiene respiratòria i les pràctiques segures en injeccions i puncions. Les precaucions basades en la transmissió (contacte, gotes i aire) són les que s'hi afegeixen quan se sap o se sospita una infecció concreta, tal com recull el document del Departament de Salut sobre precaucions d'aïllament. Per això reservar-les als pacients amb sífilis, sida o hepatitis, o només a qui està aïllat per via respiratòria o per contacte, inverteix la lògica del sistema: seria protegir-se únicament d'allò que ja se sap, i el sentit de la mesura és protegir-se del que no es pot saber. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Abans de qualsevol medicació, el primer és saber a qui s'administra. El manual d'acreditació de centres d'atenció hospitalària aguda de Catalunya exigeix disposar de protocol d'identificació inequívoca i d'identificació activa del client prèvia a l'administració de fàrmacs, de sang i d'hemoderivats, i la identificació correcta dels pacients encapçala els set àmbits clau de la seguretat dels pacients del Departament de Salut. Informar del procediment, demanar la col·laboració i el consentiment i preguntar per al·lèrgies són passos imprescindibles del mateix procediment, però van després: informar o demanar consentiment a qui no és el destinatari de la medicació no protegeix de res, i l'error d'identificació és precisament el que la seqüència vol evitar. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La contenció física o mecànica és, per definició, l'ús d'un dispositiu que restringeix el moviment d'una part del cos per prevenir conductes que posarien en perill de lesió la persona o el seu entorn. El temari oficial de la categoria la tracta com una tècnica delegada —«aplicació de subjeccions mecàniques», epígraf 1.7.12 de l'annex 68 de la Resolució SLT/2380/2025— i la relació d'activitats dels TCAI de l'ICS assigna al tècnic col·laborar i realitzar els controls posteriors de les persones amb contenció mecànica, justament perquè la persona continguda queda més dependent i necessita una vigilància més freqüent, no menys. D'aquí es desprèn per què no és una mesura de primera elecció davant l'agitació, on primer hi ha la contenció verbal i ambiental, i per què no exclou les altres formes de contenció, que s'hi combinen. Queda pendent incorporar al corpus el protocol de contenció del Departament de Salut, que fixaria la definició en un document propi. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Les fases que va descriure Elisabeth Kübler-Ross —negació, ira, pacte, depressió i acceptació— són un model de resposta d'adaptació a la pèrdua, i descriuen tant el camí de la persona que afronta la pròpia mort com el de la família que l'acompanya. El protocol de seguiment de l'embaràs a Catalunya les atribueix nominalment a Kübler-Ross en aquests cinc termes, i el mòdul C04 de l'IOC, en classificar els tipus de dol, situa el dol anticipat quan aquestes fases es manifesten abans que es produeixi la pèrdua: si el model només valgués per al dol posterior a l'òbit, aquesta categoria no existiria. Per això no és cert que es limiti al dol de la família després de la mort, ni que descrigui únicament les vivències de qui es mor, ni que no tingui res a veure amb l'acompanyament en l'agonia, que és precisament el que orienta. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El que separa la dieta d'al·lèrgia de la dieta d'intolerància és el mecanisme, i del mecanisme se'n deriva el grau d'exclusió. El mòdul C04 de l'IOC (ap. 2.7.9) explica que l'al·lèrgia alimentària és una reacció d'hipersensibilitat del sistema immunitari que pot arribar al xoc anafilàctic, de manera que la dieta ha d'excloure l'aliment fins a les traces, mentre que la intolerància «no està intervinguda pel sistema immunològic», és molt més freqüent i dona una simptomatologia menys específica i dependent de la quantitat ingerida: per això la dieta d'intolerància exclou l'aliment de forma parcial o total sense haver d'arribar a eliminar-ne les traces, que és exactament el que descriu l'enunciat. La «dieta d'al·lèrgia alimentària parcial» i la «dieta d'intolerància a la ingesta oral» no són categories d'aquesta classificació. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La pròtesi dental es retira per dormir. El protocol d'higiene bucal del mòdul C03 de l'IOC ho estableix en el mateix ordre de passos: demanar o ajudar a retirar la pròtesi, netejar-la amb raspall i crema dental, esbandir-la i «posar en remull la pròtesi en aigua neta i/o agent de neteja, a la nit, o quan no s'estigui utilitzant». El descans nocturn de la mucosa evita lesions per pressió i permet netejar la pròtesi a fons, i el mateix protocol demana neteja diària —no setmanal— i esbandides bucals tan sovint com convingui, de manera que mantenir la boca seca i sense beure res també contradiu el procediment. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

L'equip de protecció individual es tria i es posa en funció del risc de cada exposició, no es reparteix a l'inici del torn com si fos part de l'uniforme. El Reial decret 773/1997 encarrega a l'empresa determinar, per a cada lloc de treball, el risc concret i el tipus d'equip que s'hi ha d'utilitzar (art. 3.a) i fa dependre les condicions d'ús —inclòs el temps que s'ha de portar— de la gravetat del risc, de la freqüència d'exposició i de les condicions del lloc de treball (art. 7.2); el mateix article mana que l'emmagatzematge i el manteniment segueixin les instruccions del fabricant, de manera que l'armariet personal no és el criteri. Que els professionals l'hagin de col·locar segons els riscos de l'exposició i que en formin part els guants, les bates, les mascaretes i les ulleres protectores és el que diuen el mateix reial decret i el document de precaucions d'aïllament del Departament de Salut. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El producte marca la diferència entre els dos rentats de mans. El mòdul C06 de l'IOC, unitat 2, distingeix el rentat higiènic del rentat antisèptic amb aquestes paraules: el sabó «ha de ser sabó neutre per al rentat higiènic i amb desinfectant (amb clorhexidina o povidona iodada) per al rentat antisèptic». La clorhexidina i la povidona iodada, doncs, corresponen al rentat antisèptic o quirúrgic, i la taula de recomanacions d'antisèptics de l'ICS situa igualment el sabó neutre a la columna del rentat de mans i els antisèptics a la del rentat antisèptic. La solució alcohòlica de 70 graus no és un rentat sinó una fricció: no arrossega la brutícia i no substitueix l'aigua i el sabó quan les mans estan visiblement sutzes. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Les tres opcions descartades són mesures de protecció i només una descriu un risc. Tenir el llit al màxim punt d'elevació allunya el pacient del terra i augmenta l'altura de la caiguda i la dificultat per pujar-hi i baixar-hi: la mesura estàndard és el contrari, el llit en posició baixa. En canvi, tenir el timbre a l'abast de les mans, disposar d'agafadors al bany i treballar amb una il·luminació que no enlluerni són factors protectors; el mòdul C06 de l'IOC ho diu explícitament en parlar de la unitat del pacient, on una llum massa tènue o una llum que produeixi reflexos «pot ocasionar caigudes accidentals per manca de visió o enlluernaments». La reducció del risc de dany per caigudes és, a més, un dels set àmbits clau de la seguretat dels pacients del Departament de Salut. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La definició legal d'equip de protecció individual és la del Reial decret 773/1997, que en el seu article 2.1 l'enuncia com «qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d'un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a aquest fi», en desplegament de l'article 17 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals. Dos detalls decideixen la pregunta: el risc ha d'amenaçar la seguretat o la salut, no «disminuir-la», i l'àmbit és el treball, no el domicili de la persona. El mateix article exclou expressament de la definició la roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a protegir, cosa que confirma que el criteri és la funció protectora davant d'un risc laboral. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La protecció radiològica del professional s'optimitza actuant sobre tres variables, i la distància és una d'elles. El mòdul C09 de l'IOC ho enuncia així: temps —com menys estona a prop de la font, menor dosi—, distància —a més distància de la font, menor dosi rebuda— i blindatge, on el plom pot absorbir el 99% de la radiació. Les altres tres opcions van en la direcció contrària a aquests principis: perllongar l'exposició, acostar-se a la font i intensificar el contacte amb el pacient durant el dispar augmenten la dosi. El mateix apartat recorda que els límits de dosi són 20 mSv l'any per al treballador exposat i 1 mSv per a l'embarassada i per al públic, i que el control es fa amb dosímetre personal i per zones. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Davant l'inici d'un episodi d'excitació, la seqüència comença per la seguretat de tots i per mantenir el vincle, no per trencar-lo. El mòdul C07 de l'IOC construeix tota l'atenció sobre la relació d'ajuda: mantenir oberts els canals de comunicació i permetre l'expressió emocional és el recurs que disminueix l'ansietat, i el temari oficial de la categoria dedica un epígraf específic a la comunicació amb persones amb trastorns mentals o de la conducta (annex 68, epígraf 2.5). Per això protegir la persona i l'equip, mantenir una observació estricta i una comunicació afectiva i avisar el metge si cal és l'actuació correcta, mentre que les altres tres coincideixen justament en el que no s'ha de fer: evitar el contacte, evitar tota comunicació o incomunicar la persona, i anar directament a la immobilització o a la medicació de rescat abans d'intentar la contenció verbal. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Un esdeveniment advers és, per definició, un dany: una circumstància lligada a l'assistència que té conseqüències negatives per al pacient. Aquesta és l'accepció amb què treballa el Departament de Salut, que defineix les recomanacions de seguretat del pacient com les orientades a «eliminar, reduir i mitigar els danys innecessaris associats amb l'atenció sanitària», i la que recull el manual d'acreditació de centres d'atenció hospitalària aguda quan demana inspeccions preventives prèvies a un esdeveniment advers. Les altres tres formulacions descriuen conseqüències positives, favorables o acceptables, és a dir, exactament el contrari del que significa «advers»: si les conseqüències són favorables, no hi ha res a notificar ni a analitzar. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La decisió és de la persona atesa. La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària reconeix el dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris i ho diu amb aquestes paraules: «La persona té dret a decidir i explicitar quins familiars o persones vinculades poden estar presents en l'acte assistencial», amb l'única excepció dels casos en què aquesta presència sigui incompatible o desaconsellable amb el tractament i les cures, i aleshores cal una justificació argumentada i explícita. La mateixa Carta desmenteix les altres tres: la presència d'estudiants i investigadors s'ha d'acceptar o no —és una elecció, també en un centre universitari—, la parella no té cap dret a ser present en l'acte sanitari de l'altra persona, i entre els 12 i els 16 anys el criteri no és l'acompanyament obligatori dels pares. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La Carta de drets i deures reconeix el dret a preservar la privacitat i la intimitat de la persona, i ho concreta en les dues dimensions alhora: cal facilitar roba i un espai adequat per canviar-se, limitar l'accés dels professionals i d'altres persones als estrictament necessaris i preservar la intimitat, «al màxim possible», també durant els trasllats dins del centre, entre centres o al domicili. Per això les altres tres opcions no s'hi sostenen: no hi ha cap repartiment que reservi la intimitat visual a les exploracions i l'acústica als tractaments, la protecció no s'atura a la porta del centre sanitari, i el dret a ser atesa aviat és una altra cosa —forma part de l'accessibilitat, no de la intimitat. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Les finalitats de la Llei 17/2015 són a l'article 1.2, i la que la pregunta demana descartar hi apareix invertida. La llei encarrega a les polítiques públiques que «contribueixin a eradicar els estereotips culturals que perpetuen les diferències de gènere» (art. 1.2.e, apartat 2n); potenciar-los seria l'objectiu contrari al de la norma. Les altres tres opcions són finalitats literals del mateix article: eliminar les discriminacions, les desigualtats i la invisibilitat generades pel caràcter patriarcal de la societat que han patit històricament les dones (lletra a), propiciar un marc favorable perquè el paper de les dones aporti tot el seu potencial al progrés i a la transformació social i econòmica (lletra d) i afavorir una distribució coresponsable entre dones i homes del treball de mercat i del treball domèstic i de cura de persones (lletra c). Revisat el 12.09.2026: la Llei 17/2015 continua vigent i l'article 1 no ha estat modificat.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El dol anticipat es defineix pel moment: comença abans de la pèrdua. El mòdul C04 de l'IOC, en classificar els tipus de dol segons la durada, l'enuncia com aquell en què «les fases anteriors es manifesten abans que es produeixi la pèrdua de l'ésser estimat», i el mòdul C07 el descriu apareixent amb el diagnòstic d'una malaltia terminal, amb xoc inicial, negació, ira i tristesa, mentre la família s'adapta a l'absència que arribarà. Les altres tres opcions corresponen a categories veïnes de la mateixa classificació: el dol que experimenta la família després de l'òbit és el dol normal, el que suprimeix els sentiments fins després de la mort és el dol retardat i el que s'allarga en el temps amb manifestacions intenses és el dol crònic o patològic. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Els problemes o diagnòstics d'infermeria serveixen per orientar i planificar les cures que la persona necessitarà: és exactament la funció que descriuen els plans de cures estandarditzats de l'ICS, on l'estructura comuna de cada pla són els diagnòstics reals o de risc i «les intervencions i pautes de cures infermeres que se'n deriven». La definició de referència que hi recull el mateix document, la de la NANDA, parla d'un judici clínic sobre la resposta de la persona a un problema de salut real o potencial «que proporciona la base de la teràpia per a la consecució dels objectius dels quals la infermera és responsable»: és a dir, un pla propi, que no substitueix ni el diagnòstic mèdic ni el pla terapèutic farmacològic, i que sí que està agrupat en taxonomies i classificacions —NANDA per als diagnòstics, NOC per als resultats i NIC per a les intervencions. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El drenatge pleural funciona per gravetat i per segell d'aigua, i això imposa una regla de posició: el sistema d'evacuació ha d'estar sempre per sota del nivell del tòrax. El mòdul C04 de l'IOC la formula des de la banda del risc —«no elevar el sistema col·lector per sobre de la ferida per evitar refluxos»— i afegeix que no s'ha de desconnectar mai un tub de drenatge toràcic sense haver-lo pinçat prèviament, llevat que el pacient estigui connectat a un respirador. Les altres tres opcions van contra el mateix principi: un tub colzat deixa de drenar, les tubuladures no es canvien per torn sinó segons prescripció, i el decúbit lateral no és una posició per tossir, sinó que la persona s'ha d'incorporar per fer-ho de manera efectiva. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La xifra és al protocol. El mòdul C04 de l'IOC, en el protocol d'administració de nutrició enteral per gravetat o bomba, mana «col·locar l'envàs a uns 30 cm per sobre del punt d'inserció de la sonda»: és l'altura que dona un degoteig regular sense forçar la pressió d'entrada. El mateix protocol tomba les altres tres opcions: el pacient es col·loca en posició de Fowler, no en decúbit lateral esquerre, perquè el que es busca és reduir el risc de broncoaspiració; l'aliment no s'administra fred de la nevera, sinó a temperatura ambient; i el volum residual no és una autorització per administrar la presa següent quan baixa de 25 ml, sinó un criteri de tolerància que es comprova abans de cada presa segons pauta. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El test d'Apgar mesura cinc àrees crítiques, i el pes no és cap d'elles. El mòdul C04 de l'IOC reprodueix la taula sencera: freqüència cardíaca, esforç respiratori, to muscular, resposta a estímuls i coloració, cadascuna puntuada amb 0, 1 o 2 punts, per a una suma d'entre 0 i 10 que es fa al minut i als cinc minuts de néixer. La freqüència respiratòria hi és com a esforç respiratori, la coloració cutània i la freqüència cardíaca hi figuren amb aquest nom, de manera que l'única dada de l'enunciat que queda fora de l'escala és el pes del nadó, que es recull a la valoració somatomètrica i no en la de vitalitat. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La primera deposició del nadó sa, el meconi, arriba de seguida. La taula de deposicions del protocol d'activitats preventives i de promoció de la salut a l'edat pediàtrica «Créixer amb Salut» situa una o dues deposicions de meconi —verdós-negre i enganxós— ja els dies 1 i 2 de vida, de manera que esperar més enllà de les 72 hores no descriu la normalitat sinó un signe d'alarma. La mateixa taula desmenteix el contrast entre alletaments: a partir del tercer dia el nadó fa tres deposicions o més al dia i, amb lactància materna, són típicament grogoses i líquides i més freqüents, no menys. I el reflex gastrocòlic actua per l'estímul de l'arribada d'aliment a l'estómac, és a dir, després de les preses i no abans. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El glossari d'antisèpsia i desinfecció de l'ICS defineix la desinfecció com el «procés físic o químic que destrueix o inactiva els microorganismes de material i superfície», i hi afegeix els graus: la desinfecció d'alt nivell destrueix qualsevol forma de vida microbiana excepte algunes espores bacterianes, i la de baix nivell deixa fora el bacil de la tuberculosi i les espores. Per això la desinfecció és el nom de la tècnica que destrueix els microorganismes patògens, mentre que la neteja manual n'elimina la brutícia i la matèria orgànica sense destruir-los —és el pas previ imprescindible—, la descontaminació és el procediment que en redueix la càrrega per poder manipular el material amb seguretat i la «salinització» no és cap tècnica del circuit de neteja, desinfecció i esterilització. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La finalitat de les cures pal·liatives és el benestar global de la persona i de la família, no la curació. El Pla estratègic d'atenció pal·liativa especialitzada de Catalunya recull la posició de l'OMS amb aquesta formulació: res no està més centrat en les persones que alleujar el seu patiment, «ja sigui físic, psicològic, social o espiritual», i afegeix que el suport arriba a la persona i al seu entorn cuidador. D'aquí es desprèn per què les altres tres opcions no hi encaixen: la curació de la malaltia de base no és l'objectiu prioritari d'aquesta atenció, el control del dolor i dels símptomes hi és essencial però no l'exhaureix, i l'atenció a la família comença molt abans de l'òbit i continua després, no només després. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Davant d'un lactant que s'ennuega, la primera cosa és mirar, no furgar. El mòdul C05 de l'IOC descriu la seqüència i hi inclou explícitament el pas d'observar la boca «per si de cas el cos estrany fos visible», mai l'escombrat amb el dit, que empeny el cos estrany més endins i pot convertir una obstrucció parcial en completa. El mateix apartat marca les diferències amb l'adult: si l'obstrucció és incompleta el lactant pot plorar, tossir i respirar i el que cal fer és deixar-lo tossir i plorar —«no s'han de donar MAI cops a l'esquena»—, i si és completa la seqüència és de cinc cops interescapulars i cinc compressions toràciques amb dos dits, no les maniobres de l'adult ni la ressuscitació 30:2, que només s'inicia si perd el coneixement. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

La higiene dental professional —la tartrectomia, que el mòdul C09 de l'IOC anomena també profilaxi o neteja dental— es fa amb un aparell d'ultrasons i, un cop eliminat el càlcul, s'allisa la superfície «amb un raspall o amb copes de goma de contraangle amb unes pastes abrasives»; l'ejector de saliva forma part del sistema d'evacuació del gabinet i s'utilitza durant tot el procediment. Les freses de turbina, en canvi, són instrumental rotatori d'alta velocitat —a partir de 350.000 rpm— destinat a tallar teixit dental en operatòria i odontologia conservadora: no intervenen en una neteja, que és un procediment no invasiu. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Els guants són una barrera afegida, no un substitut de la higiene de les mans. El mòdul C06 de l'IOC, unitat 2, situa la higiene de les mans com «la mesura més important per evitar la transmissió de microorganismes», i la fa obligatòria sempre abans i després del contacte amb un malalt i també durant l'atenció al mateix pacient quan s'ha tocat una zona contaminada; els guants hi són una de les mesures d'higiene bàsiques de les precaucions estàndard, al costat de la bata, la mascareta i la protecció ocular. El model dels 5 moments de l'OMS descansa en el mateix principi. Les altres tres afirmacions són certes i per això no són la resposta: els guants protegeixen les mans del professional de la contaminació potencial i redueixen la probabilitat que les mans transmetin microorganismes, tant els propis com els d'un pacient a un altre. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Beure llet no protegeix de res després d'una exposició a radiacions ionitzants: no és una mesura de radioprotecció ni apareix en cap protocol. El mòdul C09 de l'IOC estableix que l'optimització de la protecció radiològica es basa en el control de tres variables —temps, distància i blindatge, amb el plom com a barrera habitual perquè absorbeix el 99% de la radiació—, i completa el sistema amb la vigilància dosimètrica individual, la classificació i la senyalització de les zones controlades i vigilades i els límits de dosi legals. Les altres tres respostes són precisament això: seguir les normes del servei de protecció radiològica i les recomanacions de les unitats bàsiques de prevenció, allunyar-se al màxim de la font i reduir el temps d'exposició respectant la senyalització de les zones. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

L'aïllament posa una barrera entre la font d'infecció i qualsevol persona susceptible, i aquesta llista no s'acaba en els altres pacients. El mòdul C06 de l'IOC, unitat 2, defineix les mesures d'aïllament com el conjunt de procediments destinats a controlar i evitar la transmissió de les malalties contagioses, amb la finalitat de prevenir-la, i quan enumera el reservori i la font d'infecció que cal trencar hi inclou el pacient, el personal sanitari, les visites i el medi ambient. Per això les opcions que retallen aquesta llista —deixant fora els visitants i l'entorn hospitalari, o limitant-la a pacients i professionals— descriuen una protecció incompleta, i la que parla d'afavorir la disseminació diu el contrari de la finalitat de la mesura. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Les caigudes es produeixen sobretot quan la persona està sola i intenta fer per ella mateixa una transferència o anar al lavabo; si la majoria passessin amb algú al costat, les mesures que la pregunta reconeix com a certes no tindrien sentit. Per això l'afirmació falsa és la de l'acompanyament. Les altres tres són el nucli de la prevenció tal com la planteja el Departament de Salut, que situa la reducció del risc de dany per caigudes entre els set àmbits clau de la seguretat dels pacients: mesures estàndard —calçat adequat i ben posat, timbre a mà, llit en posició baixa i entorn lliure d'obstacles i ben endreçat—, vigilància constant i freqüent dels pacients de risc i consciència professional de la seva importància. El mòdul C06 de l'IOC hi afegeix l'entorn: una il·luminació insuficient o enlluernadora «pot ocasionar caigudes accidentals». Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El respecte, la sinceritat, la congruència, l'acceptació, la solidaritat i el pensament positiu són actituds de la relació d'ajuda, i la relació d'ajuda és l'eina de treball del TCAI. El mòdul C07 de l'IOC construeix tot el crèdit sobre aquesta base —escoltar activament mostrant empatia, reconèixer els elements verbals i no verbals del missatge i els que interfereixen en la comunicació dins l'entorn sanitari— i el temari oficial de la categoria hi dedica un tema sencer, amb els aspectes ètics de la prestació de cures i la relació terapèutica al davant (annex 68, tema 2, epígrafs 2.1 i 2.2). Per tant no és cert que el treball del tècnic no tingui directrius fonamentals que l'orientin, ni que aquestes actituds quedin fora de la relació professional i terapèutica. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El temari de la categoria separa dos conceptes que sovint es confonen: la qualitat tècnica i la qualitat percebuda (annex 68 de la Resolució SLT/2380/2025, tema 10 transversal). La qualitat percebuda és la que aporta l'usuari: la seva percepció sobre la idoneïtat d'un producte o d'un servei per satisfer les seves expectatives o necessitats. És la dimensió que el model de Donabedian recull com a acceptabilitat i satisfacció, i la que mesuren les enquestes de satisfacció de les persones assegurades. L'indicador que mesura l'adequació i l'efectivitat diagnòstica i terapèutica és l'altre concepte del parell, la qualitat tècnica; els atributs indispensables que la ciutadania demana en expressar les seves necessitats són la qualitat esperada, prèvia a l'experiència; i la satisfacció dels professionals és una tercera cosa, que no forma part de la definició. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

En un pacient hipoxèmic que a més reté diòxid de carboni, la nebulització es fa amb aire medicinal i l'oxigen es manté a part, per ulleres nasals: així el fàrmac arriba sense obligar a pujar la fracció inspirada d'oxigen durant la nebulització i sense deixar el pacient sense aportació d'oxigen. El mòdul C04 de l'IOC descriu el quadre —hipercàpnia, hipòxia, dispnea, agitació i confusió com a signes de deteriorament de l'intercanvi de gasos, amb l'oxigenoteràpia com a intervenció— i detalla els dispositius i les concentracions que s'administren amb cadascun. Les altres tres opcions són incompatibles amb l'objectiu: el Trendelenburg i el decúbit pron no són la posició d'un pacient amb dificultat respiratòria, que necessita el capçal elevat, i connectar la mascareta venturi a l'aire medicinal «en tot moment» deixaria el pacient sense oxigen. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Una gasometria és una punció arterial, i per això la cura posterior és la compressió. El mòdul C06 de l'IOC, unitat 2, recorda en descriure la recollida de sang arterial que la pressió sistòlica de les artèries sol superar els 100 mmHg —és el que permet que la xeringa s'autoompli—, i d'aquesta pressió es deriva la necessitat de comprimir el punt de punció uns minuts per evitar l'hematoma; el tribunal fixa el mínim en cinc. Les altres tres van contra la tècnica: evitar la pressió a la zona és exactament el contrari del que cal fer, la mostra no s'ha de deixar a temperatura ambient perquè cal processar-la de seguida i el dejuni no hi té cap paper. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

El col·liri es diposita al fons del sac, dins de la parpella inferior, i no sobre la còrnia ni tocant la conjuntiva amb l'envàs. El mòdul C02 de l'IOC ho descriu així per a la via oftàlmica: s'aplica al sac conjuntival de dins cap a fora, «sense tocar les parpelles, globus ocular o conjuntiva», i els preparats deixen de ser estèrils un cop oberts. L'enunciat oficial n'ha dit sac lacrimal i el material didàctic en diu sac conjuntival: és la mateixa localització, el fons del sac de la parpella inferior. Les altres tres opcions xoquen amb el procediment: cal netejar les secrecions abans d'aplicar el fàrmac, l'envàs no ha de tocar la conjuntiva perquè es contaminaria i cal una gasa diferent per a cada ull per no passar la infecció d'un a l'altre. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

És la icterícia fisiològica del nadó. El mòdul C04 de l'IOC la descriu en els mateixos termes que la pregunta: «a causa de la immaduresa del fetge, la bilirubina en la sang procedent de la destrucció dels hematies dona una coloració groguenca a la pell i a les conjuntives», apareix cap al segon o tercer dia de vida i desapareix cap a la segona setmana. És, per tant, un augment normal i transitori de bilirubina, no un trastorn del metabolisme dels ossos, ni una intolerància a la llet, ni un problema de restrenyiment. El que sí que cal és vigilar-la: els protocols del Departament de Salut inclouen el cribratge de la hiperbilirubinèmia patològica abans de l'alta, perquè la icterícia precoç o intensa demana estudi. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 12.09.2026

Delegar una tasca no és desprendre-se'n. La definició de tècnic en cures auxiliars d'infermeria del Diccionari d'infermeria del TERMCAT ho deixa dit: presta les cures «per delegació i sota la supervisió d'un professional infermer», i la relació d'activitats dels TCAI de l'ICS repeteix aquesta condició activitat per activitat —«segons la pauta infermera», «seguint els protocols establerts i les indicacions de la persona superior responsable». Si hi ha supervisió és perquè qui delega conserva la responsabilitat del procés i del resultat: per això l'afirmació que el delegant no l'ha d'assumir és la falsa. Les altres tres són condicions reconegudes de la delegació eficaç: el seguiment per garantir-ne el compliment, l'avaluació per valorar-ne l'eficàcia i la comunicació com a factor que hi influeix. Revisat el 12.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

El manteniment de l'instrumental és una cadena i l'ordre hi compta: primer es neteja, després s'asseca, s'inspecciona, si cal es lubrica i, al final, s'esterilitza. El mòdul C06 de l'IOC descriu la seqüència pas a pas —esbandida, assecat immediat, perquè la humitat residual corroeix i interfereix en l'esterilització posterior; control i conservació, amb inspecció minuciosa de les zones crítiques com empunyadures, articulacions i cavitats; lubrificants de base d'oli de parafina a les articulacions i superfícies lliscants, aplicats amb l'instrument ja refredat i compatibles amb l'esterilització posterior, i comprovació final de la funcionalitat— i el procediment de neteja manual de l'instrumental de l'ICS acaba amb la mateixa idea: la inspecció visual després de la neteja és imprescindible per assegurar l'eficàcia de la desinfecció o l'esterilització posteriors. Per això les altres tres no descriuen el procés complet: el calibratge no és una fase del tractament de l'instrumental quirúrgic; embossar segons protocol sense haver assecat ni revisat abans deixa passar material humit o deteriorat, i el paquet amb humitat visible no es considera estèril; i la «salinització» no existeix com a fase —el contacte amb sals és precisament un factor de corrosió. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

En el final de vida, quan les paraules se sostenen malament, el que continua comunicant és el cos: la mirada, el to de veu, el contacte, la distància. El mòdul C07 de l'IOC, a l'apartat de suport emocional al pacient terminal, situa la comunicació efectiva entre les competències que el professional ha de posar en pràctica i hi remet expressament als apartats de comunicació no verbal i d'escolta activa, i hi afegeix l'acompanyament empàtic: ser sensible a les emocions de la persona, comprendre-les, acceptar-les i respectar-les. Aquesta mateixa base desmunta les altres opcions. Deixar la persona sola el màxim de temps possible és el contrari de l'acompanyament que sostenen tant el mòdul com el Pla estratègic d'atenció pal·liativa de Catalunya, que posa l'atenció al patiment i a l'entorn cuidador al centre. Orientar-la a evitar el plor nega una emoció que el mateix mòdul descriu com a pròpia de la fase de tristesa, que va «des del plor fins al mutisme», i que cal acceptar, no reprimir. I afirmar que no hi ha aspectes rellevants a tenir en compte contradiu tot l'apartat. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

L'àrea de treball del gabinet dental es descriu sobre l'esfera d'un rellotge imaginari amb el pacient al centre: a les 12 h hi ha el cap, a les 6 h els peus, a les 9 h el braç dret i a les 3 h l'esquerre. Sobre aquest rellotge, el mòdul C09 de l'IOC reparteix quatre zones: la de treball de l'odontòleg, de les 7 a les 12; la de treball de l'auxiliar, que comença a les 2; la de transferència d'instrumental, cap a la franja de les 4 a les 7; i la zona compartida, entre les 12 i les 2. La resposta del patró situa la TCAI de les 2 a les 5, és a dir, al costat esquerre del pacient, i és l'única opció compatible amb aquest repartiment: la franja de les 9 a les 12 és zona de treball de l'odontòleg i la de les 12 a les 2 és la zona compartida, de manera que tampoc no es pot dir que cap resposta sigui correcta. ATENCIÓ AL MATÍS: el mòdul vigent delimita la zona de l'auxiliar entre les 2 h i les 4 h i reserva de les 4 h a les 7 h per a la transferència d'instrumental; la forquilla de l'examen és una mica més ampla i encavalca la zona de transferència. Això no canvia quina opció calia marcar, però sí la xifra que convé recordar. Revisat el 13.09.2026.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Una bossa col·lectora d'orina buida és material d'un sol ús brut amb excrecions, i això la col·loca al grup II. El Decret 27/1999, de gestió dels residus sanitaris, defineix el grup II com els residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials de gestió fora del centre generador, i hi inclou expressament «material de cures, guixos, robes i material d'un sol ús bruts amb sang, secrecions i/o excrecions». No pot ser del grup I, que són els residus municipals que no deriven directament d'una activitat sanitària (paper, cartró, material d'oficines, cuines, jardineria); no és del grup III, reservat als residus de risc —sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punxant i tallant, residus anatòmics, cultius i reserves d'agents infecciosos—, i el grup IV és el dels citotòxics i altres residus especials amb requeriments higiènics i mediambientals propis. Fixeu-vos que la bossa és buida: l'orina, com la resta de residus de líquids biològics, es llença al desguàs, evitant esquitxades i aerosols. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La mascareta quirúrgica és una barrera de material filtrant d'un sol ús, i la humitat la degrada. El document «Precaucions d'aïllament per evitar la transmissió d'agents infecciosos als centres sanitaris» del Departament de Salut demana que cobreixi el nas i la boca i que sigui repel·lent de fluids, i la guia tècnica de l'INSST sobre agents biològics recorda que el material filtrant pot constituir un medi on creixin microorganismes segons les condicions d'humitat i temperatura, i per això no recomana fer servir el mateix equip filtrant més enllà d'un torn de treball. Un cop humida —per la pròpia respiració, per esquitxades o pel temps d'ús— la mascareta ja no fa la feina per a la qual es va posar i s'ha de canviar. Les altres opcions van contra aquestes mateixes fonts: cobrir només la boca deixa el nas descobert, que és justament el que la guia prohibeix; deixar-la penjant del coll per reutilitzar-la la contamina i converteix el coll i la bata en un reservori, quan la pauta és treure-se-la de manera asèptica, llençar-la en el recipient adequat i fer higiene de mans; i mantenir-ne una de sola durant tota la jornada laboral ignora que és un producte d'un sol ús amb vida útil limitada. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Davant d'una punxada accidental, el primer gest és deixar sagnar. El procediment de l'ICS per a l'obtenció de sang per punció venosa ho fixa literalment per a l'exposició percutània —punxada, tall o exposició de pell no intacta—: «deixar fluir la sang durant 2 o 3 minuts sota l'aigua corrent», després rentar la ferida amb aigua i sabó durant 10 minuts i aplicar povidona iodada al 10 % o alcohol de 70º; abans d'una hora cal comunicar la incidència a la persona responsable de riscos laborals de l'àrea, que indicarà el protocol que s'ha de seguir. L'Ordre ESS/1451/2013 hi posa el marc jurídic: l'empresa ha de prendre mesures immediates per atendre la persona lesionada, inclosa la profilaxi postexposició i les proves mèdiques justificades. Per això rentar-se la ferida amb lleixiu és un error: el procediment indica quins antisèptics s'hi apliquen i el lleixiu no hi és, perquè lesiona el teixit sense aportar protecció. Dutxar-se amb aigua freda no actua sobre la ferida, i posar-se guants ràpidament protegeix d'una exposició futura però no tracta la que acaba de produir-se. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

El patró dona per bona la forquilla de 20 a 30 segons per a la fricció de mans, deixant a banda el temps d'assecat. Convé saber d'on surt cada xifra. El document «Precaucions d'aïllament per evitar la transmissió d'agents infecciosos als centres sanitaris» del Departament de Salut assigna 20-30 segons a la fricció de les mans amb un preparat de base alcohòlica, i 40-60 segons al rentat amb aigua i sabó normal o antisèptic comptat sencer (mullar, ensabonar, fregar tota la superfície, esbandir, eixugar amb paper i tancar l'aixeta amb la tovallola); el mòdul C06 de l'IOC repeteix totes dues durades i hi afegeix que la fricció ha de ser «com a mínim de 15 segons». Dins de les opcions ofertes, la de 20 a 30 segons és l'única que cau dins d'aquest interval de fricció efectiva: 5 segons i la forquilla de 10 a 15 segons queden en el mínim o per sota, i la de 3 a 5 minuts correspon al rentat quirúrgic, no a l'higiènic. ATENCIÓ AL MATÍS: si es compta el procediment complet amb aigua i sabó, la referència vigent és de 40-60 segons; els 20-30 segons són la durada de la fricció. Revisat el 13.09.2026.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

El soroll no és un detall d'ambientació. El mòdul C06 de l'IOC, en descriure la unitat del pacient, diu que «el soroll afecta molt les persones, sobretot si tenen febre o dolor o estan molt nervioses», que el soroll ambiental pot produir fatiga física i emocional i fins i tot sordesa, que el soroll continu pot arribar a causar insomni i problemes psíquics, i que per això l'ambient de l'hospital ha de ser tranquil, per facilitar el repòs i el son que contribueixen a la recuperació: això és exactament el desconfort que recull la resposta oficial. El mateix apartat dona a l'auxiliar una llista de mesures concretes —parlar en veu baixa pels passadissos i a les unitats, controlar el volum de timbres, telèfons, intèrfons i televisors, controlar el nombre de visites i caminar sense fer soroll—, de manera que afirmar que no existeix cap recomanació sobre contaminació acústica als entorns sanitaris és fals, i afirmar que no afecta en cap mesura l'estat d'ànim ho és encara més. El límit de 15 dB tampoc no s'aguanta: 15 dB és pràcticament el llindar de l'audició humana, per sota del soroll de fons de qualsevol habitació buida. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Informar la persona de la cura que se li farà forma part de la cura mateixa. La relació d'activitats dels TCAI de l'ICS ho posa entre les obligacions de partida —«facilitar la informació de forma clara i entenedora a cada persona usuària», en un espai que permeti preservar la confidencialitat i la intimitat— i després ho concreta activitat per activitat: preparar i informar prèviament els pacients per fer procediments i proves, informar dels dejunis pautats i de les preparacions prèvies, informar sobre el procediment de recollida de mostres, informar dels hàbits higiènics i de la dieta prescrita. La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària hi posa el fonament: la persona té dret a conèixer tota la informació obtinguda respecte a la seva salut en termes comprensibles i referida al seu procés assistencial. Per tant, dir que només el professional de medicina pot informar sobre la prestació de cures, que no se n'ha de donar mai informació a la persona, o que només se'n pot informar la família, contradiu tant la relació d'activitats com la Carta: la informació sobre la cura pròpia és de la persona atesa, i el professional que la fa és qui l'explica dins del seu àmbit. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La mesura que encapçala totes les llistes de prevenció de la infecció urinària en el pacient sondat és mantenir el sistema de drenatge tancat i estèril. El mòdul C06 de l'IOC la posa literalment en primer lloc —«fer servir sistemes de drenatge tancat com a principal mesura de prevenció»— i en deriva la resta: evitar les desconnexions entre la sonda i la bossa per preservar el circuit tancat, extremar l'asèpsia durant el sondatge amb material estèril, fixar la sonda a la cuixa o l'abdomen i mantenir el flux urinari descendent. Les altres opcions trenquen justament aquest principi. Connectar i desconnectar la sonda cada vegada que es demana una mostra és obrir el circuit tantes vegades com mostres: la recollida es fa per la zona de la bossa prevista a aquest efecte, desinfectada prèviament i amb material estèril. Mantenir el tub pinçat mentre es fa la higiene al llit obstrueix el flux, que ha de ser descendent i sense obstruccions. I col·locar la bossa per sobre del pacient permet el reflux de l'orina cap a la bufeta: la bossa ha d'estar sempre més baixa que la bufeta. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

En un pacient sondat, la mostra per a urocultiu s'obté pel punt que el sistema té previst per fer-ho, sense trencar el circuit tancat. El mòdul C06 de l'IOC ho diu així: «si fos necessari recollir l'orina del pacient sondat, utilitzar la zona de la bossa prevista (desinfectant-la prèviament i amb material estèril), evitant la punció de la sonda vesical», i reserva el dispositiu de buidatge de la part inferior per buidar la bossa de diüresi, no per obtenir mostres. Les altres opcions contaminen la mostra o el sistema. Treure orina de la bossa de diüresi acabada de canviar, o buidar-la directament en un recipient, dona orina que ha estat en contacte amb la bossa i el tub, no orina fresca de la bufeta: serveix per mesurar la diüresi, no per a un cultiu. I pinçar la sonda quatre hores per acumular orina no és el procediment: manté el flux obstruït i, quan es fa un pinçament per una altra indicació, és per períodes curts i pautats. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Aquesta pregunta demana la frase falsa, i la falsa és la que fa servir «carminatiu» com si volgués dir antiparasitari. Un ènema carminatiu s'administra per afavorir l'expulsió de gasos —la mateixa raó per la qual el pacient es col·loca en decúbit lateral esquerre o Sims esquerre, una posició que, segons el mòdul C04 de l'IOC, «facilita la sortida dels gasos» per la forma anatòmica del còlon—; per als paràsits intestinals el tractament és farmacològic antihelmíntic, no un ènema carminatiu. Les altres tres afirmacions són correctes i el mateix mòdul les sosté: entre els ènemes de retenció hi ha els que porten medicaments dissolts en una solució (sovint antibiòtics, com a preparació de la cirurgia de còlon), els de contrast radiològic o ènema opac, que introdueixen una substància radioopaca per visualitzar l'intestí gros en l'exploració radiològica, i els olis de retenció, que estoven la femta i lubriquen la mucosa intestinal, que és precisament el que es busca en el restrenyiment crònic, davant d'un fecaloma o amb hemorroides. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La pregunta demana el canvi que NO és propi de l'envelliment, i el que hi sobra és l'acceleració del trànsit digestiu. El mòdul C04 de l'IOC, quan llista els canvis biològics de la vellesa, situa a l'aparell digestiu justament el contrari: restrenyiment i disminució de la secreció de saliva, és a dir, un trànsit més lent, no un peristaltisme augmentat amb buidament gàstric ràpid. Les altres tres sí que hi són recollides. La pèrdua de massa òssia amb desmineralització i la modificació de l'estatura expliquen la disminució de la talla per l'aplanament de les vèrtebres. Les alteracions de la pell i annexos cutanis —pèrdua d'elasticitat dels teixits, arrugues— són el primer de la llista. I l'enduriment de les vàlvules cardíaques és la valvulopatia degenerativa que el mateix mòdul descriu com la més freqüent en persones grans: envelliment, enduriment i calcificació de les vàlvules, que en limiten la mobilitat i n'afecten el funcionament. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La frontera de la delegació passa per la via parenteral. La relació d'activitats dels TCAI de l'ICS dedica un apartat sencer a l'administració de medicació seguint el pla terapèutic i hi enumera les vies: oral, tòpica, rectal, òtica, per sonda nasogàstrica, sublingual, oftàlmica i inhalatòria, a més d'administrar ènemes de neteja i medicamentosos i de supervisar l'autoadministració d'insulina. La via parenteral no hi apareix com a activitat pròpia: l'únic que s'hi recull és col·laborar en la preparació de l'administració de nutrició parenteral, que és una altra cosa. És coherent amb la definició mateixa de la figura al Diccionari d'infermeria del TERMCAT, que descriu el tècnic en cures auxiliars d'infermeria com qui presta les cures per delegació i sota la supervisió d'un professional infermer. Les altres tres tasques sí que hi figuren expressament: col·laborar en les cures d'alimentació —amb la vigilància del posicionament per afavorir la ingesta, especialment rellevant si hi ha risc de broncoaspiració—, col·laborar i/o realitzar les cures post mortem, i col·laborar en les transferències de pacients o fer-les. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Les dues condicions que decideixen aquesta pregunta són que l'instrumental no s'oxidi i que es pugui desmuntar. La primera és de material: el mòdul C04 de l'IOC classifica l'instrumental quirúrgic per composició i hi posa al davant l'acer inoxidable —amb titani, coure, plata, alumini o carbur de tungstè— i insisteix que el manteniment en bon estat depèn de l'ús adequat, de la neteja correcta i de la qualitat de l'aigua, perquè la corrosió el fa malbé. La segona és de procediment: tant el mòdul C06 de l'IOC com el procediment de neteja manual de l'instrumental de l'ICS demanen desmuntar l'instrumental al màxim, seguint les instruccions del fabricant, i mantenir articulacions i claus de pas obertes abans de submergir-lo, perquè si no no es pot netejar per dins. Amb això, les opcions que el fan oxidable o que demanen que reflecteixi la llum queden descartades: l'acabat mat evita enlluernaments sota la llum del camp operatori i no aporta cap avantatge de neteja. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

El pols carotidi es pren al coll. El mòdul C04 de l'IOC, en llistar les zones de mesurament del pols, el situa «al coll (caròtide)» i hi afegeix dues precaucions que expliquen per què es palpa amb el dit índex i el del mig i amb suavitat: estimular vigorosament els receptors de la caròtide pot provocar bradicàrdia severa o fins i tot l'aturada del cor en persones sensibles, i mai no s'han de palpar les dues caròtides alhora, pel risc de síncope o isquèmia cerebral. La referència anatòmica que dona el patró —sota l'angle submentonià, al solc entre la tràquea i el múscul esternoclidomastoïdal— és exactament aquest punt. Les altres tres opcions descriuen altres localitzacions de la mateixa llista: darrere del turmell, sota el mal·lèol medial, hi ha el pols tibial posterior (i el mal·lèol medial és de la tíbia, no del peroné); a la cara interna del colze, entre bíceps i tríceps, hi ha el pols braquial, el que s'utilitza sovint en infants; i el punt de la línia mitjaclavicular esquerra al cinquè espai intercostal és l'àpex cardíac, on s'ausculta el pols apical, no on es palpa la caròtide. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La dentició temporal no té premolars, i això és el que la resposta oficial recull. El mòdul C09 de l'IOC ho diu de dues maneres: la dentició temporal està constituïda per tres grups dentals —incisives, canines i molars—, amb dues incisives centrals, dues laterals, dues canines i quatre molars per arcada, mentre que la definitiva en té quatre grups, perquè hi apareixen les premolars. Les altres afirmacions no s'aguanten. El nombre és de vint peces, deu a l'arcada superior i deu a la inferior, no vint-i-dues. El color va en sentit contrari del que diu l'opció: les corones temporals tenen un to més blavós i clar que les definitives, perquè la seva calcificació és menor. I la reabsorció fisiològica de les arrels és pròpia de la dentició temporal, que és la que es perd per fer lloc a la permanent, no de la definitiva: el mòdul la descriu en explicar els períodes primari, mixt i definitiu, deguts a l'erupció i la reabsorció progressiva de les dues denticions. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Un contenidor de residus mal tancat és un accident esperant a passar per a qui l'ha de transportar. El Decret 27/1999 exigeix que els recipients siguin estancs i resistents al trencament, sense elements sòlids, punxants ni tallants a l'exterior, i amb asèpsia total a l'exterior en el cas de les bosses del grup II; el mòdul C06 de l'IOC hi afegeix les bones pràctiques de segregació: separar les agulles de les xeringues, recollir el material tallant i punxant en recipients impermeables, rígids i a prova de punxada, i no omplir-los més enllà del 75 % del seu volum. Si el tancament falla, el contingut —inclòs el material punxant— queda a l'abast de la persona que el porta al magatzem de residus. Les altres tres opcions contradiuen aquestes mateixes fonts: la base i la ubicació dels contenidors sí que compten, perquè han d'estar a prop del punt on es genera el residu i estables; els residus de líquids biològics es llencen recomanadament al desguàs, evitant esquitxades i aerosols, amb l'excepció dels procedents de pacients amb infeccions no endèmiques a Catalunya i dels cultius líquids de microbiologia; i els citotòxics són grup IV, amb contenidors blaus, rígids, estancs i retolats «Material contaminat químicament. Citotòxics», mai grup II. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Els aliments no toquen el malalt: el porten. El mòdul C06 de l'IOC classifica els mecanismes de transmissió i deixa el cas resolt: «un vehicle inanimat contaminat pot ser la font i el mecanisme de transmissió indirecta d'un agent causal a diverses persones a la vegada», i posa com a exemples l'aigua o el menjar, els productes sanguinis i els medicaments en infusió, amb porta d'entrada digestiva o parenteral. Per això l'aliment és la resposta: és l'únic mecanisme indirecte de la llista. Les altres tres són directes segons el mateix apartat: el contacte físic entre la font i la persona —les mans en són l'exemple hospitalari per excel·lència, fins al punt que es parla de transmissió holodàctila i que per això el rentat de mans encapçala les mesures de prevenció—, el contacte amb sang contaminada i el contacte amb altres fluids i secrecions corporals, com la suor. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La definició que marca el patró és la que fa servir el sistema de salut català: la seguretat dels pacients és el conjunt de bones pràctiques orientades a eliminar, reduir i mitigar els danys innecessaris associats a l'atenció sanitària, o dit d'una altra manera, a reduir el risc de dany innecessari fins a un mínim acceptable. Les altres tres afirmacions són falses, i cadascuna per un motiu diferent. La que descriu l'aparició de noves tècniques diu que la millora de qualitat implica «una disminució de la seva complexitat i dels riscos potencials»: és al revés, més tecnologia i més procediments augmenten la complexitat i els riscos, que és precisament el motiu pel qual calen programes de seguretat clínica. Dir que els efectes adversos mai no deriven del comportament dels mateixos pacients ignora que pacients i familiars són un dels actors que hi contribueixen, com recorda Canal Salut en demanar-los col·laboració activa. I la funció d'un consell assessor de seguretat de pacients és exactament la contrària d'evitar la difusió dels problemes: el model d'acreditació de centres d'atenció hospitalària aguda demana identificar, notificar, analitzar i comunicar els esdeveniments adversos per aprendre'n. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

De les quatre frases, tres comencen amb una restricció —«només», «únicament», «solament»— i per això cauen: el treball en equip no depèn d'un sol factor. La resposta oficial és la que en suma diversos, i és la que sosté la documentació vigent. La guia per a la gestió dels factors psicosocials de la Generalitat inclou entre els factors que condicionen la feina la claredat de rol de cada lloc de treball —definició de les tasques que cal dur a terme i assignació de responsabilitats—, les demandes emocionals i el conflicte de rol, i les relacions interpersonals, i assenyala que millorar-los incrementa la cooperació i el treball en equip i el sentiment de pertinença al grup. La relació d'activitats dels TCAI de l'ICS ho recull com a obligació del professional: participar en el foment d'un clima laboral que faciliti el treball en equip. Ni el coeficient intel·lectual dels membres, ni només la motivació, ni només la discussió dels mètodes expliquen per si sols com funciona un equip. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

El secret professional no és absolut: cedeix davant d'un requeriment legal, i aquest és l'únic cas de la llista. El Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya enumera les situacions en què el professional ha de valorar fins on manté la confidencialitat, i hi inclou expressament respondre als requeriments del Síndic de Greuges, el Ministeri Fiscal, jutges, tribunals o altres institucions que la llei determina, en l'exercici de les funcions que tenen atribuïdes, fent esment de la pròpia obligació de confidencialitat: el peritatge judicial i la medicina forense hi entren de ple. Les altres tres situacions són cessions sense empara. Compartir amb tot l'equip informació personal no relacionada amb la malaltia excedeix el que la continuïtat assistencial justifica, perquè el codi vincula la comunicació entre professionals a la finalitat de continuar el procés terapèutic. I donar informació per telèfon a una companyia d'assegurances o a un responsable de recursos humans no compleix cap de les condicions del codi ni de la Llei 21/2000, que subjecta al deure de secret tothom qui accedeix a dades de la història clínica en ús de les seves competències. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Aquesta pregunta demana el que NO és correcte, i el que no ho és és espaiar la higiene genital a una sola vegada cada vint-i-quatre hores. El mòdul C06 de l'IOC, entre les mesures de prevenció de la infecció urinària en el pacient sondat, demana establir plans de cures que incloguin el rentat i la desinfecció periòdics del meat uretral, a més de la neteja i desinfecció de tota la zona perineal abans del sondatge: la higiene es fa tantes vegades com calgui —sempre que hi hagi secrecions, deposicions o brutícia— i no segons un rellotge fix. Les altres tres afirmacions sí que són cures correctes recollides a les mateixes fonts: fixar la sonda i el sistema per evitar traccions i facilitar la deambulació, mantenint sempre la bossa per sota del nivell de la bufeta; buidar la bossa recol·lectora quan arriba als dos terços de la seva capacitat, tal com indica el protocol del mòdul C04, i canviar-la quan calgui; i revisar la zona perineal per detectar signes d'inflamació al meat urinari, que és la manera de veure una infecció incipient. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La posició estàndard per administrar un ènema de neteja a un adult és el decúbit lateral esquerre. El mòdul C04 de l'IOC ho fixa com a pas 5 del protocol d'administració d'un ènema de neteja, i n'explica el perquè: «col·locar el pacient en la posició de decúbit lateral esquerre o Sims esquerre. En aquesta posició, es facilita la sortida dels gasos, degut a la forma anatòmica del còlon; en cas d'ènema, la solució es desplaçarà per gravetat cap endins, i en millorarà la retenció». És a dir, el còlon descendent i el sigmoide queden en la part baixa i la solució hi progressa sola. Les altres opcions no compleixen aquesta condició: el decúbit pron i el decúbit supí no permeten un accés còmode a la regió anal ni afavoreixen el recorregut de la solució, i el decúbit lateral dret col·loca el trajecte del còlon en contra de la gravetat, encara que hi hagi la cama contrària semiflexionada. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La conjuntivitis vírica aguda demana precaucions de contacte, i està escrit amb aquest nom. El document «Precaucions d'aïllament per evitar la transmissió d'agents infecciosos als centres sanitaris» del Departament de Salut la inclou a la llista d'exemples de situacions en què cal aplicar les precaucions de contacte, al costat dels bacteris multiresistents, les infeccions entèriques de dosi infectiva baixa, les infeccions de pell molt contagioses o la grip; i a la taula de tipus i durada de les precaucions hi torna a aparèixer marcada com a precaucions de contacte, amb una durada igual a la de la malaltia. Té sentit: el virus es transmet per les secrecions oculars i per les mans i els objectes que hi han estat en contacte. Per això dir que no calen precaucions és fals —a les estàndard s'hi han d'afegir les de contacte—, i les de gotes o les de via aèria són per a agents que s'expulsen en parlar, tossir o esternudar, ja siguin partícules de més de 5 micres que recorren un metre o aerosols de mida petita que queden suspesos a l'ambient. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Un balanç de líquids és una resta, i per tant necessita els dos costats sencers. El mòdul C04 de l'IOC descriu el bloc del balanç de la gràfica d'infermeria amb aquest detall: als ingressos s'hi anoten els fluids administrats en centímetres cúbics, les transfusions —en vermell i especificant el producte— i la ingesta, i se'n fa la suma d'entrades; a les pèrdues s'hi reflecteixen les sortides de líquids per vòmits, aspiració, diüresi, excrements i drenatges, amb una estimació de la sudoració, i se'n fa la suma de sortides; i el balanç s'expressa amb signe positiu o negatiu. Això és exactament el que diu la resposta oficial. Per això les altres no s'aguanten: excloure la ingesta oral deixa fora una de les entrades que la mateixa gràfica demana anotar hora a hora; limitar-lo a la diüresi i les perfusions intravenoses deixa fora drenatges, sondes, vòmits i ingesta; i dir que exclou el balanç estricte d'entrades i sortides nega la definició mateixa del registre. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

El principi de fons és el de l'APPCC: un producte refrigerat, un cop obert, té una vida útil molt més curta que la de l'envàs tancat, perquè la refrigeració frena el creixement microbià però no l'atura. D'aquí surten les dues conductes que recull la resposta oficial: fer servir el format que realment es consumirà —envasos petits, individuals— i no anar estirant durant dies un envàs ja obert dins la nevera. Les xifres concretes que fa servir la pregunta surten de la guia «L'autocontrol als establiments alimentaris» (Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2004), apartat «Descripció del producte» (p. 21), on el quadre «Exemple. Descripció d'un ovoproducte» dona «Envasos de bric d'un litre» com a format i «Un cop obert s'ha de consumir abans de 48 h» com a vida útil després d'obrir-lo. Convé dir-ho amb claredat: aquell exemple descriu un ou sencer líquid pasteuritzat, no pas sucs ni llet. És la referència d'on l'examen va treure les dues xifres, i el principi es trasllada igual a qualsevol refrigerat obert, però cap document de l'ACSA ni de l'ASPCAT no fixa una regla de 48 hores específica per als sucs o la llet: el que cal retenir és la conducta, no la xifra com si fos una norma pròpia d'aquests productes. Exigir envasos d'un litre com a mínim és justament el contrari del que el principi recomana: un format gran per a preses individuals garanteix que quedi producte obert a la nevera durant dies. I dir que la mida és indiferent i que es poden mantenir a la nevera sense cap tipus de problema nega que existeixi aquesta vida útil un cop obert; de fet, Listeria monocytogenes creix a temperatura de refrigeració. L'afirmació que parla d'identificar les propietats de l'envàs i la data d'obertura és la que fa dubtar, i amb raó, perquè no és falsa: anotar la data d'obertura és bona pràctica i els plans de prerequisits l'exigeixen. «El control de Listeria monocytogenes a les cuines de col·lectivitats de risc» (ACSA/ASPCAT, 2020) ho demana literalment (p. 15, ap. 3.4): «Indiqueu la data d'obertura dels productes refrigerats si en resta sense utilitzar. Assegureu-vos que no s'excedeix la data de consum a partir del moment que s'ha obert.» Però això complementa la resposta correcta, no la substitueix: la data s'anota precisament per poder aplicar el límit de temps, i el límit és el que aquí es pregunta. L'enunciat demana com s'ha de mantenir el producte —quin format i quant de temps—, no com s'ha d'etiquetar. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Esterilitzar és destruir tota forma de vida microbiana, espores incloses, i es reserva al material que per al seu ús ha de ser estèril. El glossari d'antisèpsia i desinfecció del GEICS de l'ICS ho defineix així: «destrucció o eliminació de qualsevol classe de vida microbiana dels materials processats, incloses les espores», i les Recomanacions per a l'esterilització del material sanitari del Departament de Salut hi afegeixen tot el sistema que ho garanteix —controls físics, químics i biològics, prova de Bowie-Dick, traçabilitat de cada cicle— precisament perquè el material que penetra teixits estèrils o el sistema vascular no pot portar cap microorganisme. Les altres opcions es desmunten soles amb aquesta definició: no té sentit esterilitzar el que és «prescindible» que sigui estèril; parlar de material que ha de ser sèptic és una contradicció, i l'esterilització actua sobre el material, no només sobre els bacteris; i eliminar la flora transitòria de la pell del personal és l'objectiu del rentat de mans quirúrgic, no de l'esterilització. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

Davant d'una hemorràgia abundant en una extremitat, el que atura la sang és la pressió. El capítol de primers auxilis de les guies del Consell Europeu de Ressuscitació de 2025 (Djärv et al., Resuscitation 2025;215(Suppl 1):110752) planteja el control de l'hemorràgia greu com una escala que comença sempre per la pressió manual directa, i només després hi afegeix l'apòsit —hemostàtic si se'n disposa—, l'embenat compressiu i, si l'hemorràgia de l'extremitat no es controla, el torniquet. El Resuscitation Council UK ho recull igual per al públic: trucar a emergències i aplicar pressió manual ferma i directa sobre el punt que sagna, mantenint-la fins que cedeixi. Per això no aplicar pressió és el contrari del que cal fer, i un embenat suau que no comprimeixi no atura res. L'altra opció també falla, però per l'extrem oposat: un embenat molt fort sense comprovar mai la circulació distal pot isquemiar l'extremitat; la compressió s'aplica, però comprovant sempre com queda el reg per sota. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

El sistema de dos dígits de la Federació Dental Internacional dona a cada dent una xifra de quadrant i una de posició. El mòdul C09 de l'IOC explica que en la dentició permanent els quadrants es numeren de l'1 al 4 començant per l'hemiarcada superior dreta i seguint el sentit de les agulles del rellotge, i que per a la dentició temporal se segueix el mateix criteri amb dues variants: els quadrants es numeren del 5 al 8 i les dents de l'1 al 5, perquè no hi ha premolars ni tercer molar. La segona xifra compta des de la línia mitjana: 1 és la incisiva central i 2 la incisiva lateral. Per tant, el 52 és el quadrant 5 —superior dret de la dentició temporal— i la posició 2 —incisiva lateral—, exactament el que diu la resposta oficial; el mateix mòdul dona com a exemple que la canina temporal superior dreta és la 53. Les altres opcions cauen per la primera xifra o per la segona: una dent permanent superior esquerra seria del quadrant 2, una temporal inferior dreta del quadrant 8, i un segon molar temporal ocuparia la posició 5, no la 2. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

PREGUNTA ANUL·LADA PEL TRIBUNAL: al patró de correcció oficial la fila 74 apareix ratllada i amb la paraula «Anul·lada» escrita a mà, sense cap casella marcada, de manera que no puntua per a ningú i no hi ha resposta oficial que explicar. Es reprodueix aquí perquè el paper es publica sencer. Sobre el fons, el motiu de l'anul·lació és visible: cap de les quatre opcions descriu bé la transmissió per gotes. El mòdul C06 de l'IOC fixa el llindar a l'inrevés del que diu l'opció de les 2 micres: «les gotetes respiratòries són un mecanisme de transmissió directa. Són partícules de més de 5 µm, motiu pel qual només es desplacen un metre», mentre que les partícules iguals o menors de 5 micres queden suspeses a l'ambient i corresponen a la transmissió per via aèria. Les gotes es produeixen en parlar, tossir o esternudar, de manera que negar-ho tampoc no és cert, i dir que es dispersen per l'aire és confondre gotes amb aerosols. Vigència revisada el 13.09.2026: pregunta anul·lada al patró oficial.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut que l'OMS va convocar el 1978 a Alma-Ata va definir l'atenció primària com «l'assistència sanitària essencial... posada a l'abast de tots els individus i famílies de la comunitat mitjançant la seva plena participació», amb esperit d'autoresponsabilitat i autodeterminació. Aquestes dues idees —participació de la població i educació per a la salut— són el nucli de la declaració: el glossari de termes tècnics de salut pública del Departament de Salut, en definir l'atenció primària a partir d'Alma-Ata, hi inclou expressament «educació de la població sobre els principals problemes de salut i la manera de prevenir-los i controlar-los», i recorda que l'estratègia de «salut per a tothom» es va llançar precisament amb aquella conferència. Per això les altres opcions són el contrari del que s'hi va acordar: Alma-Ata no reserva la planificació als professionals mèdics, sinó que hi crida la comunitat; no desacredita l'educació per a la salut, sinó que la posa al centre; i no tracta de cures pal·liatives en processos aguts a l'atenció especialitzada, que és un altre àmbit. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

L'escala visual analògica mesura el dolor que diu la persona que té, ni més ni menys. El mòdul C02 de l'IOC la descriu com una de les escales més utilitzades als centres d'hospitalització: una línia horitzontal de 10 cm amb «no-dolor» i puntuació 0 en un extrem i «dolor màxim i insuportable» amb puntuació 10 a l'altre, i és el pacient qui s'hi puntua, perquè —diu el mateix apartat— el dolor és una experiència subjectiva i «el pacient és la persona que pot descriure i expressar millor el dolor». El mòdul C04 hi afegeix que el dolor percebut pel pacient mesurat en aquesta escala de 0 a 10 s'anomena sovint el cinquè signe vital. D'aquí surt per què les altres tres són falses: l'escala serveix justament per estimar el nivell de dolor, i no està limitada ni al dolor crònic ni al postoperatori; s'utilitza en qualsevol dolor i en qualsevol àmbit assistencial, sempre que la persona pugui autoavaluar-se. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

La càries és una malaltia infecciosa i té un protagonista. El mòdul C09 de l'IOC, en explicar-ne l'etiologia, diu que diversos bacteris han demostrat capacitat per produir càries —gèneres Streptococcus, Lactobacillus i Actinomyces— i destaca «sobretot les espècies Streptococcus mutans» i Lactobacillus casei, que transformen els hidrats de carboni dels aliments en àcids i desmineralitzen progressivament els teixits durs de la dent a través de la placa dental. Les altres afirmacions van contra el mateix mòdul i contra la lògica preventiva: el fluor protegeix l'esmalt, de manera que raspallar-se amb pasta sense fluor no provoca càries, simplement en perd la protecció; els infants amb les primeres dents que prenen biberó sí que en poden patir —és la càries del biberó, associada al contacte perllongat de líquids ensucrats amb les dents—; i les persones amb diabetis, lluny de tenir-ne menys predisposició, són un grup amb més risc de problemes bucodentals. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

El test de Bowie-Dick és un control químic. Les Recomanacions per a l'esterilització del material sanitari del Departament de Salut el situen entre els indicadors per a proves específiques —els de classe B, «dissenyats per fer-los servir en proves específiques i que es defineixen en una norma sobre esterilització (prova de Bowie-Dick, per exemple)»— i, a la taula de controls de l'esterilització per vapor, el descriuen com un cicle de prova amb un únic paquet amb un indicador químic específic, sense cap altra càrrega, que s'ha de fer a l'inici de cada jornada en què s'utilitzi l'esterilitzador i després d'una reparació; els seus registres es guarden com a registres químics. El mòdul C06 de l'IOC hi coincideix: el classifica entre els controls químics de funcionament de l'equip per a esterilitzadors de prebuit grans i explica que comprova l'eliminació de l'aire i la penetració del vapor per la intensitat del canvi de color. No és, doncs, un control físic —aquests són la temperatura, la pressió i el temps de cada cicle— ni un control biològic, que és el que es fa amb espores i requereix incubació; i no existeix cap control «virològic» d'esterilització. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

En un ennuegament parcial encara passa aire, i això és el que es veu: la persona s'ofega però manté un cert pas d'aire, li costa parlar i respirar i pot tossir. El mòdul C05 de l'IOC ho descriu com l'obstrucció incompleta, parcial o lleu —la víctima pot parlar, tossir i respirar—, i marca l'actuació: encoratjar-la a tossir amb força, perquè la tos genera pressions elevades i sostingudes que poden expulsar el cos estrany, i no donar mai cops a l'esquena mentre la tos sigui efectiva. Aquesta és també la línia del capítol de primers auxilis de les guies del Consell Europeu de Ressuscitació de 2025 (Djärv et al., Resuscitation 2025;215(Suppl 1):110752), que planteja un abordatge escalonat: encoratjar la tos i, només quan la persona no pot tossir o la tos es torna inefectiva, passar a cinc cops interescapulars i cinc compressions abdominals. La incapacitat total de parlar, respirar o tossir descriu l'obstrucció completa, no la parcial; la pèrdua de consciència és l'evolució d'una obstrucció completa no resolta i obliga a iniciar la RCP; i respirar i parlar amb normalitat és no tenir obstrucció. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.

Per què i vigència · Vigència revisada el 13.09.2026

En anatomia dental, «interproximal» vol dir la cara que toca la dent del costat. El mòdul C09 de l'IOC distingeix quatre cares a la corona: la vestibular o labial, orientada cap a l'exterior de la boca; la lingual o palatina, orientada cap a l'interior, cap a la llengua o el paladar; la interproximal, «que posa en contacte les dents entre si», i on «s'anomenen mesials les més pròximes a la línia mitjana i distals les més allunyades»; i l'oclusiva, de trituració, que als incisius s'anomena vora incisiva. Amb aquesta llista, la cara mesial és interproximal, que és el que diu la resposta oficial, i les altres tres afirmacions cauen: la cara lingual no és interproximal, sinó lliure; la denominació lingual o palatina no depèn de l'arcada superior o inferior sinó de cap a on mira la cara —es diu palatina a l'arcada superior i lingual a la inferior, però és la mateixa cara interna—; i els incisius sí que tenen l'equivalent de la cara oclusiva, que és la vora incisiva. Revisat el 13.09.2026 sense canvis.