Les funcions del zelador/a als centres hospitalaris de l'ICS. Actuacions en àrees específiques i terminologia hospitalària bàsica
Aquest tema (temari oficial Annex 78, Resolució SLT/2380/2025, Tema 1) fixa què fa i què no fa un zelador/a a un centre de l'Institut Català de la Salut, com canvia la seva actuació segons l'àrea on està destinat i quin vocabulari hospitalari bàsic ha de dominar.
1. D'on surten les funcions del zelador/a
La llista de funcions que encara es fa servir a l'examen és la de l'Estatut de personal no sanitari de les institucions sanitàries de la Seguretat Social, aprovat per l'Ordre de 5 de juliol de 1971, article 14.2, que enumera 23 missions del zelador.
Aquest Estatut va ser derogat per la Llei 55/2003, de l'Estatut marc del personal estatutari (disposició derogatòria única, apartat 1.g). Ara bé —i això és el que cal saber— la disposició transitòria sisena, lletra b) de la mateixa Llei 55/2003 diu que «es mantindran vigents, mentre no es procedeixi a la seva regulació en cada servei de salut, les disposicions relatives a categories professionals del personal estatutari i a les funcions d'aquestes» contingudes, entre d'altres, en aquell Estatut. És a dir: les funcions del zelador de 1971 continuen vigents com a descripció de la categoria mentre el servei de salut no les substitueixi.
Per damunt hi ha el marc propi: la Llei 8/2007, de l'Institut Català de la Salut, i el Decret 13/2009, pel qual s'aproven els Estatuts de l'ICS, que configuren l'empresa pública on es presta el servei; i el règim de drets i deures del personal, que és el de la Llei 55/2003.
2. Les funcions bàsiques, agrupades
Les 23 missions de l'article 14.2 es poden agrupar en cinc famílies. Aquesta agrupació és una ajuda d'estudi; les frases entre cometes són de la norma.
- Trasllat i moviment. «Tindran al seu càrrec el trasllat dels malalts, tant dins de la institució com en el servei d'ambulàncies» (missió 12). «Ajudaran les infermeres i ajudants de planta al moviment i trasllat dels malalts enllitats que requereixin un tracte especial» (missió 13). També ajuden en la col·locació i retirada de les falques quan el pacient no pot ser mogut per una sola persona (missió 18).
- Transport de documentació i material. «Tramitaran o conduiran sense tardança les comunicacions verbals, documents, correspondència o objectes que els siguin confiats pels seus superiors», i traslladaran d'un servei a un altre els aparells o el mobiliari que calgui (missió 1).
- Ordre, accés i vigilància. Vetllen perquè els malalts no facin un ús indegut dels estris i les robes; tenen cura que els visitants no circulin pels passadissos més del necessari; fan els serveis de guàrdia del torn (missions 2, 4 i 11).
- Àrees especials. «Als quiròfans auxiliaran en totes aquelles tasques pròpies del zelador destinat en aquests serveis» (missió 16). Ajuden a l'amortallament del difunt i tenen al seu càrrec el trasllat dels cadàvers al mortuori (missió 19). A la sala d'autòpsies ajuden «en aquelles funcions auxiliars que no requereixin per part seva fer ús de cap instrumental sobre el cadàver», i netegen la taula d'autòpsies i la mateixa sala (missió 20).
- Comunicació i límits. «S'abstindran de fer comentaris amb els familiars i visitants dels malalts sobre diagnòstics, exploracions i tractaments», i encara menys d'informar sobre pronòstics, «i han d'orientar sempre les consultes cap al metge encarregat de l'assistència» (missió 22). És el límit professional més preguntat de tot el tema.
Compte amb el text de 1971. La norma parla de rasurar o rentar malalts masculins i de tenir cura dels animals dels quiròfans experimentals. Són missions escrites fa mig segle i la pràctica actual del centre les ha reordenades; però la llista segueix sent la referència formal de la categoria i és la que fan servir els tribunals.
3. Actuació per àrees
Hospitalització. Trasllats programats dins del centre, ajuda a la mobilització i als canvis posturals que el personal sanitari indica, transport de material i mobiliari, i avís al servei de manteniment dels desperfectes detectats. En tornar el pacient a l'habitació cal deixar el llit connectat a la xarxa, el timbre a l'abast i, si escau, la presa d'oxigen connectada.
Quiròfan. El zelador destinat al bloc quirúrgic ajuda a l'acomodació del pacient a la taula quirúrgica i als canvis de posició sota indicació sanitària, i té cura de no envair les zones estèrils: no ser personal sanitari no eximeix de respectar la barrera d'asèpsia. Per entrar-hi cal roba d'ús exclusiu quirúrgic, canviada al vestidor, amb calçat del bloc, gorro i mascareta; posar-se una bata i uns peücs a sobre de l'uniforme del carrer no substitueix el canvi de roba.
Urgències. Rebuda i mobilització de pacients que arriben en llitera o cadira de rodes, trasllat a boxs i a proves diagnòstiques, col·laboració en la contenció quan el personal sanitari ho indica, i suport en l'activació de codis (per exemple el Codi ictus), on el factor que mana és el temps i la coordinació amb el personal sanitari responsable.
Serveis especials. A la UCI el trasllat d'un pacient monitorat o amb suport ventilatori no es fa mai sense la supervisió de personal sanitari. A pediatria el tracte s'adapta a l'infant i a la persona acompanyant, i cal recordar que l'acompanyament del menor és un dret reconegut. A psiquiatria l'actuació davant de l'agitació segueix el protocol del centre: la contenció és una mesura excepcional, indicada i supervisada per personal sanitari, i el zelador hi col·labora sense decidir-la.
4. Terminologia hospitalària bàsica
El vocabulari que es pregunta és el de la comunicació quotidiana entre serveis. Prefixos i sufixos més freqüents: -ectomia (extirpació), -tomia (incisió), -stomia (obertura a l'exterior), -scòpia (visualització), -grafia (registre d'imatge), -àlgia (dolor), -itis (inflamació), hemo- (sang), cardio- (cor), nefro- (ronyó), gastro- (estómac), pneumo- (pulmó o aire).
Posicions i plans que apareixen en una ordre de trasllat o de col·locació: decúbit supí (panxa amunt), decúbit pron (panxa avall), decúbit lateral, Fowler (semiassegut), Trendelenburg (cap més baix que els peus) i antitrendelenburg. I les referències anatòmiques: proximal / distal, medial / lateral, cranial / caudal, anterior o ventral / posterior o dorsal.
Sigles d'unitats i circuits que el zelador travessa cada dia: UCI (unitat de cures intensives), URPA (unitat de recuperació postanestèsica), CMA (cirurgia major ambulatòria), CAP (centre d'atenció primària), CEX (consultes externes), SUH (servei d'urgències hospitalàries).