Les funcions del zelador/a als centres hospitalaris de l'ICS. Actuacions en àrees específiques i terminologia hospitalària bàsica

Aquest tema (temari oficial Annex 78, Resolució SLT/2380/2025, Tema 1) fixa què fa i què no fa un zelador/a a un centre de l'Institut Català de la Salut, com canvia la seva actuació segons l'àrea on està destinat i quin vocabulari hospitalari bàsic ha de dominar.

1. D'on surten les funcions del zelador/a

La llista de funcions que encara es fa servir a l'examen és la de l'Estatut de personal no sanitari de les institucions sanitàries de la Seguretat Social, aprovat per l'Ordre de 5 de juliol de 1971, article 14.2, que enumera 23 missions del zelador.

Aquest Estatut va ser derogat per la Llei 55/2003, de l'Estatut marc del personal estatutari (disposició derogatòria única, apartat 1.g). Ara bé (i això és el que cal saber) la disposició transitòria sisena, lletra b) de la mateixa Llei 55/2003 diu que «es mantindran vigents, mentre no es procedeixi a la seva regulació en cada servei de salut, les disposicions relatives a categories professionals del personal estatutari i a les funcions d'aquestes» contingudes, entre d'altres, en aquell Estatut. És a dir: les funcions del zelador de 1971 continuen vigents com a descripció de la categoria mentre el servei de salut no les substitueixi.

Per damunt hi ha el marc propi: la Llei 8/2007, de l'Institut Català de la Salut, i el Decret 13/2009, pel qual s'aproven els Estatuts de l'ICS, que configuren l'empresa pública on es presta el servei; i el règim de drets i deures del personal, que és el de la Llei 55/2003.

I l'ICS sí que ha regulat les funcions de les seves categories: ho va fer amb el Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre l'ordenació i la classificació del personal estatutari de l'ICS, que és on avui estan especificades les funcions de la categoria de zelador/a. L'apartat 3 el desplega sencer. Les dues llistes conviuen a l'examen: els tribunals pregunten tant les missions numerades de 1971 com les lletres del Pacte.

2. Les funcions bàsiques, agrupades

Les 23 missions de l'article 14.2 es poden agrupar en cinc famílies. Aquesta agrupació és una ajuda d'estudi; les frases entre cometes són de la norma.

• Trasllat i moviment. «Tindran al seu càrrec el trasllat dels malalts, tant dins de la institució com en el servei d'ambulàncies» (missió 12). «Ajudaran les infermeres i ajudants de planta al moviment i trasllat dels malalts enllitats que requereixin un tracte especial» (missió 13). També ajuden en la col·locació i retirada de les falques quan el pacient no pot ser mogut per una sola persona (missió 18).
• Transport de documentació i material. «Tramitaran o conduiran sense tardança les comunicacions verbals, documents, correspondència o objectes que els siguin confiats pels seus superiors», i traslladaran d'un servei a un altre els aparells o el mobiliari que calgui (missió 1).
• Ordre, accés i vigilància. Vetllen perquè els malalts no facin un ús indegut dels estris i les robes; tenen cura que els visitants no circulin pels passadissos més del necessari; fan els serveis de guàrdia del torn (missions 2, 4 i 11). La missió 7 els atribueix la vigilància nocturna, «tant de l'interior com de l'exterior de l'edifici, del qual cuidaran que estiguin tancades les portes dels serveis complementaris»: aquesta és del zelador, i no s'ha de confondre amb la vigilància del compliment de l'horari del personal, que la norma dona al cap de personal subaltern.
• Desperfectes i conservació. «Donaran compte als seus immediats superiors dels desperfectes o anomalies que trobessin en la neteja i conservació de l'edifici i material» (missió 9). Una finestra trencada o una taca d'humitat al sostre d'un office es comuniquen al superior immediat: la reparació és de manteniment i la relació amb les empreses contractades, de l'administració del centre.
• Àrees especials. «Als quiròfans auxiliaran en totes aquelles tasques pròpies del zelador destinat en aquests serveis» (missió 16). Ajuden a l'amortallament del difunt i tenen al seu càrrec el trasllat dels cadàvers al mortuori (missió 19). A la sala d'autòpsies ajuden «en aquelles funcions auxiliars que no requereixin per part seva fer ús de cap instrumental sobre el cadàver», i netegen la taula d'autòpsies i la mateixa sala (missió 20).
• Comunicació i límits. «S'abstindran de fer comentaris amb els familiars i visitants dels malalts sobre diagnòstics, exploracions i tractaments», i encara menys d'informar sobre pronòstics, «i han d'orientar sempre les consultes cap al metge encarregat de l'assistència» (missió 22). És el límit professional més preguntat de tot el tema.

Compte amb el text de 1971. La norma parla de rasurar o rentar malalts masculins i de tenir cura dels animals dels quiròfans experimentals. Són missions escrites fa mig segle i la pràctica actual del centre les ha reordenades; però la llista segueix sent la referència formal de la categoria i és la que fan servir els tribunals.

3. El contingut funcional a l'ICS: el Pacte de la Mesa Sectorial

La disposició transitòria sisena manté les funcions antigues mentre cada servei de salut no les reguli, i l'ICS ho va regular. El text és el Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre l'ordenació i la classificació del personal estatutari de l'ICS, així com del seu contingut funcional, adoptat en la sessió del 29 de març de 2007 i publicat per la Resolució TRE/3033/2008, de 2 de setembre (DOGC núm. 5238, de 17 d'octubre de 2008). L'any del Pacte que dona per bo l'examen és el 2008, el de la publicació al DOGC.

El Pacte situa el zelador/a a l'àrea funcional de gestió i serveis, grup professional 5, i li fixa, «sota la direcció del seu cap superior i en col·laboració amb la resta de professionals», aquestes funcions:

• a) Control, informació i custòdia. Controlar les dependències i les persones que accedeixen al centre, informant-les; custodiar el material, el mobiliari i les instal·lacions; «recollir, traslladar i si s'escau, objectes, aparells o mobiliari que se sol·liciti».
• b) Petit manteniment. «Realitzar aquell petit manteniment pel qual estigui capacitat».
• c) Suport. Realitzar tasques bàsiques de suport al personal assistencial i administratiu.
• d) Màquines. Utilitzar màquines reproductores, fotocopiadores i similars.
• e) Trasllats i mobilitzacions. Col·laborar amb el personal sanitari en el trasllat, les mobilitzacions i les immobilitzacions dels pacients que ho requereixin.
• f) Higiene, amb supervisió. «Col·laborar, amb supervisió, en les tasques d'higiene personal als pacients quan sigui necessari».
• g) Recepció, atenció i programació. «Realitzar tasques relacionades amb la recepció, atenció i programació d'usuaris, emprant els mitjans que l'administració determini a aquests efectes». Són les tres tasques juntes (recepció, atenció i programació) i amb els mitjans que determini l'administració: aquesta coda és la que impedeix que la programació es faci pel seu compte.
• h) Quiròfan i persones difuntes. «Realitzar les tasques que li siguin encomanades pel personal encarregat del servei de quiròfan i sota la seva supervisió. Realitzar el trasllat de les persones difuntes, ajudar en les tasques d'atenció postmortem i col·laborar en les funcions auxiliars en la pràctica d'autòpsies».
• i) Estabularis. Tenir cura dels animals utilitzats als quiròfans experimentals i laboratoris.
• j) Magatzem i llenceria. «Tasques relacionades amb magatzem i llenceria».
• k) Clàusula de tancament. Qualsevol altra tasca relacionada amb el contingut funcional del lloc de treball encomanada pel superior jeràrquic o funcional.

Compte amb les dates. El Pacte es va adoptar el 29 de març de 2007 i es va publicar el 2008: si la pregunta demana l'any del Pacte, la resposta és 2008. Els anys que l'acompanyen com a distractors tenen un altre amo: el 2003 és el de la Llei 55/2003, de l'Estatut marc; el 1973, el de l'Estatut de personal sanitari no facultatiu (Ordre de 26 d'abril de 1973), que regula auxiliars i infermeria i no el zelador/a; i el 2013 no correspon a cap text de funcions de la categoria.

4. Els límits: què no pot fer un zelador/a

És la família de preguntes més repetida de tot el bloc, i té una regla única: ni les 23 missions ni les onze lletres del Pacte inclouen activitat assistencial. Queden fora, per tant, dur a terme el control de la temperatura o de qualsevol altra constant, repartir medicació als pacients hospitalitzats, donar el menjar a qui ho necessita i emplenar el certificat de defunció, que és un document mèdic.

Sí que és pròpia de la categoria tota la feina auxiliar que envolta aquests actes: participar en el posicionament del pacient per a una punció lumbar raquídia i sostenir-lo mentre dura la tècnica, traslladar-lo, ajudar en l'amortallament o fer el rasurat prequirúrgic en absència del perruquer o per urgència del tractament (missió 15).

I una ordre d'un superior no converteix una funció aliena en pròpia. Si un dia de molta càrrega de treball la supervisora demana a un zelador que porti i administri una medicació oral a un pacient, el que ha de fer és recordar-li que no és funció seva: ni excepcionalment, ni comprovant abans si la té prescrita a la història. Comprovar la prescripció ja seria exercir-la. L'article 19 de la Llei 55/2003 ho tanca pels dos costats: el personal estatutari ha d'exercir «el conjunt de les funcions que corresponguin al seu nomenament, plaça o lloc de treball» (lletra b) i ha de complir amb diligència les instruccions dels superiors jeràrquics «en relació amb les funcions pròpies del seu nomenament» (lletra d). Una instrucció que en surti no obliga.

5. Actuació per àrees

Hospitalització. Trasllats programats dins del centre, ajuda a la mobilització i als canvis posturals que el personal sanitari indica, transport de material i mobiliari, i avís al servei de manteniment dels desperfectes detectats. En tornar el pacient a l'habitació cal deixar el llit connectat a la xarxa, el timbre a l'abast i, si escau, la presa d'oxigen connectada.

Quiròfan. El zelador destinat al bloc quirúrgic ajuda a l'acomodació del pacient a la taula quirúrgica i als canvis de posició sota indicació sanitària, i té cura de no envair les zones estèrils: no ser personal sanitari no eximeix de respectar la barrera d'asèpsia. Per entrar-hi cal roba d'ús exclusiu quirúrgic, canviada al vestidor, amb calçat del bloc, gorro i mascareta; posar-se una bata i uns peücs a sobre de l'uniforme del carrer no substitueix el canvi de roba.

El Pacte encarrega al zelador/a «realitzar les tasques que li siguin encomanades pel personal encarregat del servei de quiròfan i sota la seva supervisió», i aquestes tasques són d'auxili i de transport. Per això, en el decurs d'una intervenció quirúrgica se li pot demanar el transport de mostres al servei d'anatomia patològica, el transport de concentrats d'hematies o ajuda en la utilització d'aparells de diagnòstic; el que no se li pot demanar mai és l'ús d'utensilis quirúrgics, perquè manipular l'instrumental és competència del personal sanitari del bloc.

Urgències. Rebuda i mobilització de pacients que arriben en llitera o cadira de rodes, trasllat a boxs i a proves diagnòstiques, col·laboració en la contenció quan el personal sanitari ho indica, i suport en l'activació de codis (per exemple el Codi ictus), on el factor que mana és el temps i la coordinació amb el personal sanitari responsable.

Serveis especials. A la UCI el trasllat d'un pacient monitorat o amb suport ventilatori no es fa mai sense la supervisió de personal sanitari. A pediatria el tracte s'adapta a l'infant i a la persona acompanyant, i cal recordar que l'acompanyament del menor és un dret reconegut. A psiquiatria l'actuació davant de l'agitació segueix el protocol del centre: la contenció és una mesura excepcional, indicada i supervisada per personal sanitari, i el zelador hi col·labora sense decidir-la.

6. El Codi ictus i els trasllats urgents dins del centre

El Codi ictus és, segons la Instrucció 01/2022 del CatSalut (que actualitza la del 2013), «un sistema d'emergència dirigit a la identificació i el trasllat ràpid i urgent de pacients amb ictus agut a hospitals designats com a centres de referència d'ictus (CRI)», amb l'objectiu de reduir el temps entre l'inici dels símptomes i l'avaluació experta del pacient. L'activació es fa sempre a través del CECOS, que prioritza el trasllat, determina el centre de destinació i avisa l'equip receptor abans que el pacient arribi.

Els criteris d'activació són símptomes neurològics focals d'inici sobtat, autonomia prèvia per a les activitats bàsiques, un temps d'evolució de menys de 24 hores o d'inici incert, i sense límit d'edat: per sota dels 15 anys s'activa el Codi ictus pediàtric.

Què hi fa el zelador/a. Un codi activat és una cursa contra el rellotge, i el trasllat que li demanen passa al davant de qualsevol tasca no urgent: portar el pacient a la sala de tomografia computada o a la sala intervencionista per fer-li, per exemple, una angiografia digital intravenosa de sostracció (DIVAS). Allà el radiòleg li pot encomanar diverses feines, i la que ha de dur a terme és col·locar el pacient com li indiquen per poder procedir a la prova diagnòstica. No li toca revisar el preoperatori (això és valoració clínica) ni comprovar o anar a buscar l'instrumental que falti, que és cosa del personal sanitari de la sala.

7. Trasllat urgent de material i de mostres

La lletra a) del Pacte encarrega al zelador/a «recollir, traslladar i si s'escau, objectes, aparells o mobiliari que se sol·liciti», i quan l'encàrrec ve marcat com a urgent la resposta és una sola: fer-ho immediatament. Si des del quiròfan demanen portar unes lents intraoculars defectuoses al servei de compres per substituir-les per unes altres, l'encàrrec no es deixa per a després de l'esmorzar, no es passa a la zeladora del torn de tarda perquè en aquell moment hi ha molta feina, i no es deriva al personal administratiu del servei al·legant que un zelador només trasllada pacients: el transport d'objectes i aparells és seu.

Les mostres. El mateix val per a una mostra urgent. Posem que una metgessa avisa que d'aquí a deu minuts es farà una gasometria urgent a un pacient d'una altra habitació i que caldrà portar la mostra al laboratori i tornar amb el resultat. Si, passat aquest temps, l'extracció ja està realitzada i el zelador encara està col·laborant en la higiene d'una pacient, la manera d'actuar és dir-ho al personal sanitari amb qui col·labora (la higiene es fa «amb supervisió», i qui la dirigeix ha de saber que es queda sol) i tot seguit recollir la mostra, portar-la al laboratori i tornar amb el resultat.

Les dues sortides fàcils són les dues incorrectes: acabar primer la higiene endarrereix una mostra que té l'hora comptada, i marxar sense avisar deixa una pacient a mig higienitzar amb una sola persona. Tampoc no s'hi val a deixar el resultat per a més tard: qui l'ha demanat l'espera per decidir.

8. Magatzem, llenceria i emmagatzematge de sèrums

El magatzem i la llenceria són una funció pròpia de la categoria [lletra j) del Pacte], i l'examen hi entra per la porta pràctica: què ha de tenir en compte un zelador/a a l'hora d'emmagatzemar caixes de sèrums. Manen dues coses, i cap més: el tipus de sèrum (cada producte al seu lloc, sense barrejar solucions ni concentracions diferents al mateix prestatge) i la data de caducitat. El proveïdor no és un criteri de col·locació: és una dada administrativa de la comanda.

Al magatzem s'hi separa el material fungible (el que es consumeix amb l'ús: sèrums, gases, xeringues, guants) del material inventariable, que és de llarga durada. L'emmagatzematge de material sanitari ha de garantir que es mantinguin «les característiques físiques i químiques que recomana el fabricant», el seguiment de cada lot per poder-lo retirar si hi ha un risc per a la salut i «la rotació adequada dels productes». A la pràctica, la rotació es fa amb la caducitat a la mà: el que caduca abans va al davant i es gasta primer, perquè no quedi material caducat al fons de l'armari.

• Material sense exigències especials. Prou amb les condicions bàsiques del local: seguretat de la construcció, higiene, desinsectació i desratització periòdiques, ventilació i humitat correctes i protecció davant de riscos elèctrics o vibratoris.
• Material estèril d'un sol ús. Porta la data de caducitat a l'exterior i indicadors de viratge de color; el magatzem ha d'estar tancat, amb armaris tancats i neteja diària, i si l'embolcall arriba malmès es rebutja i es retorna a l'origen: un embolcall obert o humit ja no és material estèril.
• Material làbil. Els termolàbils s'alteren amb la calor i demanen ambient fresc (10 a 20 °C), nevera (2 a 8 °C) o congelador, amb termòmetre i registre de temperatura; els fotosensibles s'alteren amb la llum i van en armari opac; els higroscòpics absorbeixen aigua i s'han de conservar en ambient sec.

9. La persona difunta: trasllat, atenció postmortem i familiars

El Pacte encarrega al zelador/a «realitzar el trasllat de les persones difuntes, ajudar en les tasques d'atenció postmortem i col·laborar en les funcions auxiliars en la pràctica d'autòpsies». A l'Estatut de 1971 és la missió 19 (ajudar a amortallar i traslladar el cadàver al mortuori) i la 20, la de la sala d'autòpsies, sempre «en aquelles funcions auxiliars que no requereixin per part seva fer ús de cap instrumental sobre el cadàver».

La posició. Quan una persona mor i els familiars trigaran a arribar, l'èxitus resta a l'habitació més temps de l'habitual. En aquest cas el zelador/a el posarà en decúbit supí, ben alineat i amb els braços al costat del cos, per evitar els problemes que pot comportar el rigor mortis: la rigidesa cadavèrica fixa la posició del cos en poques hores i, si no s'ha alineat abans, després no es pot corregir sense danyar-lo, cosa que dificulta l'amortallament i la visió del cos per part de la família. Ni el Trendelenburg ni el capçal aixecat hi tenen cap paper.

Els familiars. L'acompanyament és tracte i discreció: rebre'ls, indicar-los on esperar, avisar el personal sanitari i respectar-ne la intimitat. El que no es fa mai és informar: la missió 22 obliga a abstenir-se de comentaris sobre diagnòstics, exploracions i tractaments, i a orientar les consultes cap al metge o metgessa responsable. Informar els familiars sobre els tràmits de l'enterrament tampoc no és feina del zelador/a: l'Estatut de 1971 l'atribueix al cap de personal subaltern, que si cal els posa en contacte amb l'oficina administrativa.

10. Terminologia hospitalària bàsica

El vocabulari que es pregunta és el de la comunicació quotidiana entre serveis, i en el llenguatge hospitalari un sol sufix canvia el sentit de tota la paraula: el sufix -ectomia significa extirpació d'un òrgan o d'una part del cos (gastrectomia, apendicectomia), mentre que -tomia és la incisió o tall quirúrgic, -stomia és l'obertura d'un conducte a l'exterior i -grafia, el registre gràfic d'una exploració: distingir-los és el que permet llegir bé una ordre de trasllat a quiròfan. La llista completa dels més freqüents: -ectomia (extirpació), -tomia (incisió), -stomia (obertura a l'exterior), -scòpia (visualització), -grafia (registre d'imatge), -àlgia (dolor), -itis (inflamació), hemo- (sang), cardio- (cor), nefro- (ronyó), gastro- (estómac), pneumo- (pulmó o aire).

Posicions i plans que apareixen en una ordre de trasllat o de col·locació: decúbit supí (panxa amunt), decúbit pron (panxa avall), decúbit lateral, Fowler (semiassegut), Trendelenburg (cap més baix que els peus) i antitrendelenburg. I les referències anatòmiques: proximal / distal, medial / lateral, cranial / caudal, anterior o ventral / posterior o dorsal.

Sigles d'unitats i circuits que el zelador travessa cada dia: UCI (unitat de cures intensives), URPA (unitat de recuperació postanestèsica), CMA (cirurgia major ambulatòria), CAP (centre d'atenció primària), CEX (consultes externes), SUH (servei d'urgències hospitalàries).