Organització del treball en institucions sanitàries: atenció a la ciutadania, drets, documentació clínica, administració electrònica i ofimàtica

Pregunta 1Segons la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària, el principi d'igualtat de les persones s'ha d'entendre:

1. Com a tracte estrictament igualitari per a tothom, amb independència de la gravetat del problema de salut.
2. No com a tracte igualitari, sinó equitatiu, és a dir, en funció de les necessitats.Correcta
3. Com a prioritat d'accés en funció de l'ordre d'arribada al centre.
4. Com a tracte diferenciat només per raó de l'edat de la persona.

Explicació: La Carta (apartat «Els principis orientadors de la Carta») diu literalment que el principi d'igualtat de les persones no s'entén «com a tracte igualitari, sinó equitatiu; és a dir, en funció de les necessitats», i que cal orientar la prioritat en l'accés als serveis de salut sobre la base de la gravetat dels problemes sanitaris i socials i de l'efectivitat dels tractaments.

Font

• Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (CatSalut) — Els principis orientadors de la Carta

Pregunta 2D'acord amb la Carta de drets i deures de la ciutadania, el dret a escollir els professionals i els centres sanitaris comprèn:

1. Escollir el centre hospitalari de referència, però no els professionals que hi presten servei.
2. Escollir únicament el metge o metgessa de família.
3. Escollir l'equip d'atenció primària (EAP), el metge o metgessa de família i l'infermer o infermera de referència, i que es respectin les seves preferències en relació amb la resta de professionals i serveis.Correcta
4. Escollir qualsevol professional del sistema sanitari, públic o privat, sense cap límit organitzatiu ni de disponibilitat, i que el centre l'assigni de manera immediata.

Explicació: La Carta, apartat 3.1.4, reconeix el dret de la persona «a escollir l'equip d'atenció primària (EAP), metge o metgessa de família i infermer o infermera de referència, i que es respectin les seves preferències en relació amb la resta de professionals i serveis».

Font

• Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (CatSalut) — 3.1.4 Dret a escollir els professionals i els centres sanitaris

Pregunta 3La Carta de drets i deures de la ciutadania recull, entre els deures relatius a la intimitat i la confidencialitat, el de facilitar informació veraç sobre les pròpies dades. Aquest deure:

1. Comprèn els antecedents familiars i personals, l'estat físic i les altres dades necessàries per a un procés assistencial correcte.Correcta
2. Es limita als antecedents personals, perquè els antecedents familiars pertanyen a la intimitat de terceres persones.
3. Només és exigible quan la persona ingressa en un centre hospitalari per rebre atenció urgent o programada.
4. Consisteix a actualitzar personalment la història clínica amb les dades que la persona consideri rellevants.

Explicació: L'apartat 6.2.1 de la Carta estableix que la persona té el deure de facilitar les dades de què disposi referents a antecedents familiars, antecedents personals, estat físic i totes les que siguin necessàries per a un correcte procés assistencial, amb els límits que exigeix el respecte al dret a la intimitat i a la confidencialitat, de manera que la seva història clínica incorpori la informació transcendental per al coneixement veraç i actualitzat del seu estat de salut. La informació pot incloure dades de caràcter social si són rellevants per al tractament. La mateixa Carta hi afegeix el deure de conèixer que l'omissió de dades sobre la pròpia salut pot provocar un perjudici en l'atenció assistencial: qui manté la història clínica és el centre, no la persona.

Font

• Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (CatSalut) — 6.2.1 Deure de facilitar informació veraç sobre les seves dades

Pregunta 4D'acord amb el Decret 125/2007, de 5 de juny, indiqueu quin dels supòsits següents NO permet sol·licitar una segona opinió mèdica:

1. Que se li hagi diagnosticat una malaltia neoplàsica maligna, llevat dels càncers de pell que no siguin el melanoma.
2. Que se li hagi prescrit la necessitat d'un trasplantament.
3. Que se li hagi prescrit una intervenció de neurocirurgia.
4. Que se li hagi prescrit un tractament farmacològic de llarga durada.Correcta

Explicació: L'article 3.1 del Decret 125/2007 enumera de manera taxada els supòsits: malaltia degenerativa progressiva del sistema nerviós central sense tractament curatiu o malaltia neoplàsica maligna (llevat dels càncers de pell que no siguin melanoma); cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important, neurocirurgia, cardiocirurgia, cirurgia vascular o cirurgia oftàlmica; necessitat d'un trasplantament; i malaltia rara. La prescripció d'un tractament farmacològic de llarga durada no hi figura.

Font

• Decret 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió, art. 3.1

Pregunta 5Als efectes del Decret 125/2007, s'entén per malaltia rara aquella que comporta perill de mort o d'invalidesa crònica i que té una prevalença inferior a:

1. Un cas per cada deu mil habitants.
2. Cinc casos per cada deu mil habitants.Correcta
3. Deu casos per cada deu mil habitants.
4. Cinquanta casos per cada cent mil habitants.

Explicació: L'article 3.1.d) del Decret 125/2007 defineix la malaltia rara, a efectes del dret a la segona opinió, com aquella que comporta perill de mort o d'invalidesa crònica i que té una prevalença inferior als cinc casos per cada deu mil habitants.

Font

• Decret 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió — 3.1.d

Pregunta 6Les sol·licituds de segona opinió mèdica regulades pel Decret 125/2007 han de ser resoltes per:

1. La direcció del centre on s'ha fet el diagnòstic.
2. El director o directora del Servei Català de la Salut.
3. El o la gerent de la Regió Sanitària on tingui el domicili la persona malalta.Correcta
4. La persona titular del Departament de Salut.

Explicació: L'article 6.3 del Decret 125/2007 atribueix la resolució de les sol·licituds de segona opinió al gerent o la gerent de la Regió Sanitària on tingui el domicili la persona malalta. El director o directora del CatSalut només intervé, segons l'article 6.7, resolent el recurs d'alçada contra la denegació.

Font

• Decret 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió, art. 6.3

Pregunta 7Segons el Decret 125/2007, el termini per estimar o desestimar la sol·licitud de segona opinió i l'efecte de la manca de resolució expressa són:

1. Tres dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud; si no es resol expressament, la sol·licitud s'entén estimada per silenci administratiu.Correcta
2. Tres dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud; si no es resol expressament, la sol·licitud s'entén desestimada.
3. Un mes des de la recepció de la sol·licitud; si no es resol expressament, la sol·licitud s'entén desestimada.
4. Quinze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud, sense que el silenci tingui cap efecte.

Explicació: L'article 6.5 del Decret 125/2007 fixa un termini de 3 dies hàbils, comptadors des de la recepció de la sol·licitud, per estimar-la o desestimar-la; l'article 6.8 estableix que, si no s'hi dicta resolució expressa, la sol·licitud s'entén ESTIMADA per silenci administratiu, i el gerent ha de designar el centre en el termini màxim de 15 dies hàbils des de la presentació.

Font

• Decret 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió — 6.5 i 6.8

Pregunta 8El centre designat per emetre l'informe facultatiu de segona opinió l'ha de posar a disposició de la unitat d'atenció al client en un termini màxim de:

1. Quinze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud a la Regió Sanitària.
2. Un mes des de la recepció de la sol·licitud a la Regió Sanitària.Correcta
3. Tres mesos des de la recepció de la sol·licitud a la Regió Sanitària.
4. Sis mesos des de la recepció de la sol·licitud a la Regió Sanitària.

Explicació: L'article 7.3 del Decret 125/2007 obliga el centre destinatari a garantir que l'informe facultatiu de segona opinió estigui a disposició de la unitat d'atenció al client del centre d'origen en el termini màxim d'un mes, comptador des de la recepció de la sol·licitud a la Regió Sanitària corresponent.

Font

• Decret 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió, art. 7.3

Pregunta 9Estan legitimats per demanar la segona opinió mèdica, d'acord amb el Decret 125/2007:

1. La persona malalta, però no els seus familiars ni el seu representant legal.
2. Exclusivament el representant legal de la persona malalta.
3. La persona malalta i, en el seu defecte, el cònjuge o parella de fet, els familiars directes que en tinguin la representació legal o qualsevol persona en qui hagi delegat de manera expressa.Correcta
4. Qualsevol familiar fins al quart grau, encara que la persona malalta s'hi oposi.

Explicació: L'article 5 del Decret 125/2007 legitima la persona malalta en qui concorri algun dels supòsits de l'article 3 i, en el seu defecte, el cònjuge o parella de fet, els familiars directes que en tinguin la representació legal o qualsevol persona en qui hagi delegat de manera expressa.

Font

• Decret 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió, art. 5

Pregunta 10Pel que fa als centres habilitats per emetre l'informe de segona opinió, el Decret 125/2007 estableix que el Servei Català de la Salut ha de garantir que, per a cada especialitat, existeixin:

1. Almenys un centre amb conveni o contracte.
2. Almenys dos centres amb conveni o contracte amb capacitat per emetre l'informe.Correcta
3. Almenys tres centres, un per cada nivell assistencial.
4. Tots els centres del SISCAT, sense excepció.

Explicació: L'article 9 del Decret 125/2007 obliga el Servei Català de la Salut a garantir que, per a cada especialitat, hi hagi almenys dos centres amb conveni o contracte amb capacitat per emetre un informe facultatiu de segona opinió.

Font

• Decret 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió, art. 9

Pregunta 11D'acord amb l'article 12 de la Llei 21/2000, quina d'aquestes documentacions s'ha de conservar com a mínim quinze anys des de la data d'alta de cada procés assistencial?

1. Els fulls de curs clínic d'infermeria.
2. Els fulls de sol·licitud de proves.
3. Els justificants d'assistència.
4. Els informes d'anatomia patològica.Correcta

Explicació: L'article 12.4 de la Llei 21/2000 enumera la documentació que s'ha de conservar com a mínim quinze anys des de l'alta de cada procés assistencial: fulls de consentiment informat, informes d'alta, informes quirúrgics i registre de part, dades relatives a l'anestèsia, informes d'exploracions complementàries, informes de necròpsia i informes d'anatomia patològica.

Font

• Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, art. 12.4

Pregunta 12La documentació de la història clínica no inclosa a la llista de l'article 12.4 de la Llei 21/2000 es pot destruir un cop hagin transcorregut:

1. Dos anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.
2. Cinc anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.Correcta
3. Deu anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.
4. Quinze anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.

Explicació: L'article 12.6 de la Llei 21/2000 permet destruir la documentació que integra la història clínica i que no està esmentada a l'apartat 4 un cop hagin transcorregut cinc anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.

Font

• Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, art. 12.6

Pregunta 13Segons la Llei 21/2000, la responsabilitat de custodiar la història clínica recau en:

1. La direcció dels centres sanitaris o bé els professionals sanitaris que duen a terme llur activitat de manera individual.Correcta
2. El Departament de Salut, en tot cas.
3. El personal auxiliar administratiu de la unitat d'admissions.
4. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Explicació: L'article 12.1 de la Llei 21/2000 atribueix la responsabilitat de custodiar la història clínica a la direcció dels centres sanitaris o bé als professionals sanitaris que duen a terme la seva activitat de manera individual.

Font

• Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, art. 12.1

Pregunta 14Pel que fa a la integració de la documentació clínica, la Llei 21/2000 estableix que:

1. Cada servei ha de tenir la seva pròpia història clínica del pacient, sense integrar-la.
2. La integració és voluntària i depèn de la mida del centre.
3. S'ha de procurar la màxima integració possible i, com a mínim en l'àmbit de cada centre, hi ha d'haver una història clínica única per a cada pacient.Correcta
4. La història clínica única només és obligatòria als hospitals d'alta tecnologia.

Explicació: L'article 9.1 de la Llei 21/2000 estableix que s'ha de procurar la màxima integració possible de la documentació clínica de cada pacient, integració que s'ha de fer com a mínim en l'àmbit de cada centre, on hi ha d'haver una història clínica única per a cada pacient.

Font

• Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, art. 9.1

Pregunta 15Sobre el dret d'accés a la història clínica, la Llei 21/2000 estableix que:

1. El pacient té dret a accedir a la documentació de la història clínica i a obtenir una còpia de les dades que hi figuren, i correspon als centres sanitaris regular el procediment que ho garanteixi.Correcta
2. El pacient només pot consultar la història clínica en presència del seu metge, sense obtenir-ne còpia.
3. L'accés s'ha d'exercir davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que el resol en el termini d'un mes.
4. El dret d'accés es limita a la consulta presencial del document original, sense lliurament de còpia.

Explicació: L'article 13.1 de la Llei 21/2000 reconeix al pacient el dret d'accedir a la documentació de la història clínica descrita a l'article 10 i a obtenir una còpia de les dades que hi figuren, amb les reserves de l'apartat 2, i encarrega als centres sanitaris regular el procediment que en garanteixi l'accés.

Font

• Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, art. 13.1

Pregunta 16D'acord amb la Llei 41/2002, el titular del dret a la informació assistencial és:

1. El familiar de referència que consti a la història clínica, que ha de traslladar la informació al pacient quan ho consideri oportú.
2. El pacient; també seran informades les persones vinculades a ell, per raons familiars o de fet, en la mesura que ell ho permeti de manera expressa o tàcita.Correcta
3. El metge responsable, que decideix a qui informa.
4. Els familiars fins al segon grau, en tot cas.

Explicació: L'article 5.1 de la Llei 41/2002 estableix que el titular del dret a la informació és el pacient i que també seran informades les persones vinculades a ell per raons familiars o de fet en la mesura que el pacient ho permeti de manera expressa o tàcita.

Font

• Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, art. 5

Pregunta 17Una treballadora no pot fer un tràmit per mitjans electrònics per circumstàncies que li ho impedeixen. Què estableix l'article 83.2 del Decret 76/2020?

1. Que queda exempta de fer el tràmit fins que desapareguin aquelles circumstàncies que li ho impedeixen
2. Que ha de presentar el tràmit en paper a qualsevol oficina de registre de l'Administració de la Generalitat
3. Que la persona titular de l'òrgan o unitat on presta serveis, o les persones que ella designi, li han de garantir l'assistència en l'ús d'aquests mitjansCorrecta
4. Que ha de contractar pel seu compte un servei extern de certificació digital per poder fer el tràmit

Explicació: L'article 83.1 del Decret 76/2020 imposa que les relacions dels empleats públics amb l'Administració de la Generalitat, pels tràmits que fan per raó d'aquesta condició, es facin obligatòriament per mitjans electrònics. L'apartat 83.2 preveu la vàlvula d'escapament: quan hi ha circumstàncies que impedeixen complir aquesta obligació, la persona titular de l'òrgan o unitat on presta serveis, o les persones designades per ella, han de garantir l'assistència en l'ús d'aquests mitjans. L'obligació no decau: s'assisteix la persona (Decret 76/2020, art. 83.2).

Font

• Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, art. 83.2

Pregunta 18Segons el glossari del Decret 76/2020, d'Administració digital, el codi segur de verificació (CSV):

1. És una contrasenya personal que identifica l'empleat públic que signa el document.
2. És un codi numèric de 8 dígits que xifra el contingut del document.
3. És un codi de 32 dígits alfanumèrics que identifica un document electrònic i té per finalitat garantir-ne l'origen i la integritat, verificable a la seu electrònica.Correcta
4. És l'identificador del registre d'entrada del document.

Explicació: El glossari del Decret 76/2020 defineix el codi segur de verificació com un «codi de 32 dígits alfanumèrics que identifica un document electrònic i la finalitat del qual és garantir-ne l'origen i la integritat», comprovable mitjançant el servei de verificació de la seu electrònica; el codi és únic per a cada document i qualsevol modificació genera un document nou amb un CSV nou.

Font

• Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital — Annex — Glossari: codi segur de verificació

Pregunta 19D'acord amb el Decret 76/2020, la còpia autèntica:

1. És la còpia realitzada, amb independència del suport, pels òrgans competents de les administracions públiques, que garanteix la identitat de l'òrgan que l'ha feta i el seu contingut, i té la mateixa validesa i eficàcia que el document origen.Correcta
2. És qualsevol fotocòpia compulsada per un funcionari, encara que no consti l'òrgan que l'ha feta, i té la mateixa validesa que l'original només si s'acompanya del document en paper.
3. Es pot fer en paper o en format electrònic, però requereix la presència de la persona interessada.
4. Té valor merament informatiu i no substitueix el document original.

Explicació: El glossari del Decret 76/2020 defineix la còpia autèntica com la còpia realitzada, amb independència del suport, pels òrgans competents de les administracions públiques, que garanteix la identitat de l'òrgan que l'ha realitzada i el seu contingut, i que té la mateixa validesa i eficàcia que el document origen objecte de còpia.

Font

• Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital — Annex — Glossari: còpia autèntica

Pregunta 20Segons el Decret 76/2020, el document resultant del procés de digitalització d'un document en paper que s'incorpora a un expedient administratiu:

1. Té valor de simple còpia informativa i obliga a conservar sempre l'original en paper.
2. Té la consideració de còpia autèntica, únicament als efectes d'incorporació a l'expedient administratiu, i té el mateix valor que el document presentat.Correcta
3. Només té validesa si el signa la persona interessada amb certificat qualificat.
4. No pot incorporar cap codi segur de verificació.

Explicació: El Decret 76/2020 estableix que el document resultant del procés de digitalització té la consideració de còpia autèntica, únicament als efectes d'incorporació a l'expedient administratiu, i té el mateix valor que el document presentat; les digitalitzacions es conformen mitjançant un codi segur de verificació o el segell electrònic de l'òrgan que les fa.

Font

• Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital — Digitalització de documents

Pregunta 21D'acord amb l'article 14.2 de la Llei 39/2015, quin dels subjectes següents està obligat en tot cas a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques?

1. Qualsevol persona física major d'edat.
2. Les persones físiques que disposin de certificat electrònic.
3. Les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica.Correcta
4. Les persones físiques que hagin fet més d'un tràmit l'any anterior.

Explicació: L'article 14.2 de la Llei 39/2015 obliga a relacionar-se electrònicament, com a mínim, les persones jurídiques, les entitats sense personalitat jurídica, els qui exerceixin una activitat professional amb col·legiació obligatòria, els representants d'un obligat i els empleats de les administracions públiques per als tràmits que facin per raó d'aquesta condició. Les persones físiques, en canvi, poden triar el mitjà (art. 14.1).

Font

• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, art. 14.2

Pregunta 22Segons l'article 3.2 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, les administracions públiques s'han de relacionar entre si i amb els seus òrgans, organismes públics i entitats vinculats o dependents a través de:

1. Comunicacions postals certificades.
2. Publicacions als butlletins oficials corresponents.
3. Convenis bilaterals subscrits cas per cas.
4. Mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i la seguretat dels sistemes i solucions adoptats.Correcta

Explicació: L'article 3.2 de la Llei 40/2015 imposa que les administracions públiques es relacionin entre si i amb els seus òrgans, organismes públics i entitats vinculats o dependents a través de mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i la seguretat dels sistemes i solucions adoptats per cadascuna, garantint la protecció de les dades personals.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, art. 3.2

Pregunta 23El dret que permet a la persona interessada rebre les dades personals que ha facilitat a un responsable del tractament en un format estructurat, d'ús comú i lectura mecànica, i transmetre-les a un altre responsable, és el dret de:

1. Limitació del tractament.
2. Portabilitat de les dades.Correcta
3. Oposició.
4. Rectificació.

Explicació: L'article 20 del Reglament (UE) 2016/679 (RGPD) regula el dret a la portabilitat de les dades: rebre les dades personals facilitades a un responsable en un format estructurat, d'ús comú i lectura mecànica i transmetre-les a un altre responsable, quan el tractament es basi en el consentiment o en un contracte i s'efectuï per mitjans automatitzats.

Font

• Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades, art. 20

Pregunta 24D'acord amb l'article 22 del RGPD, tota persona interessada té dret:

1. A no ser objecte d'una decisió basada únicament en el tractament automatitzat, inclosa l'elaboració de perfils, que produeixi efectes jurídics en ella o l'afecti significativament de manera similar.Correcta
2. A que totes les decisions administratives que l'afectin siguin automatitzades i es resolguin sense intervenció humana, per garantir-ne la imparcialitat.
3. A obtenir sempre una còpia en paper de qualsevol perfil elaborat sobre ella.
4. A impedir qualsevol tractament de dades fet per mitjans informàtics.

Explicació: L'article 22.1 del RGPD reconeix el dret de la persona interessada a no ser objecte d'una decisió basada únicament en el tractament automatitzat, inclosa l'elaboració de perfils, que produeixi efectes jurídics en ella o l'afecti significativament de manera similar, amb les excepcions de l'apartat 2.

Font

• Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades, art. 22.1

Pregunta 25Segons l'article 6.3 de la Llei orgànica 3/2018, es pot supeditar l'execució d'un contracte al fet que la persona afectada consenti el tractament de les seves dades?

1. Sí, sempre que el contracte ho reculli en una clàusula destacada i signada
2. Sí, si el responsable ofereix una contraprestació econòmica per aquest consentiment
3. Sí, quan el tractament tingui una finalitat estadística o de recerca científica
4. No, quan es tracti de finalitats que no guardin relació amb el manteniment, el desenvolupament o el control de la relació contractualCorrecta

Explicació: L'article 6.3 de la Llei orgànica 3/2018 prohibeix supeditar l'execució del contracte al fet que la persona afectada consenti el tractament de dades personals per a finalitats que no guardin relació amb el manteniment, el desenvolupament o el control de la relació contractual. L'apartat 6.2 hi afegeix que, si el tractament es vol fundar en el consentiment per a una pluralitat de finalitats, ha de constar de manera específica i inequívoca que el consentiment s'atorga per a totes (Llei orgànica 3/2018, art. 6).

Font

• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), art. 6.3

Pregunta 26D'acord amb el Decret 13/2021, pel qual es regula l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC), el certificat mitjà:

1. Acredita el nivell 1 i no pressuposa cap altre nivell.
2. Acredita la possessió del nivell 2 i la seva possessió pressuposa l'acreditació del nivell 1.Correcta
3. Acredita el nivell 3 i requereix haver obtingut prèviament el certificat bàsic.
4. No existeix: l'ACTIC només preveu certificat bàsic i avançat.

Explicació: L'article 5.1 del Decret 13/2021 estableix tres tipus de certificat (bàsic, mitjà i avançat) i l'article 5.3 precisa que el certificat mitjà acredita la possessió del nivell 2, que correspon a un domini efectiu de les TIC, i que la seva possessió pressuposa l'acreditació del nivell 1.

Font

• Decret 13/2021, de 2 de març, pel qual es regula l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC), art. 5

Pregunta 27El dret que permet a la persona interessada obtenir del responsable del tractament la supressió de les dades personals que la concerneixen, conegut també com a «dret a l'oblit», és el dret de:

1. Limitació.
2. Portabilitat.
3. Supressió.Correcta
4. Accés.

Explicació: L'article 17.1 del Reglament (UE) 2016/679 regula el dret de supressió («dret a l'oblit»): la persona interessada té dret a obtenir sense dilació indeguda del responsable del tractament la supressió de les dades personals que la concerneixen quan concorri alguna de les circumstàncies que l'article enumera.

Font

• Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades, art. 17.1

Pregunta 28En el procés de translació de la informació de la història clínica del suport original a un altre suport, la Llei 21/2000 exigeix garantir:

1. Únicament la confidencialitat de les dades.
2. La inalterabilitat, l'autenticitat i la perdurabilitat de la informació assistencial, i també la confidencialitat de les dades i de la informació que contenen.Correcta
3. Que el suport de destinació sigui digital i estigui homologat pel Departament de Salut.
4. Que la translació la faci una empresa externa homologada pel Departament de Salut i acreditada en digitalització segura.

Explicació: L'article 12.3 de la Llei 21/2000 estableix que, en el procés de translació de la informació des del suport original a un altre suport, tant si és digital com d'una altra naturalesa, s'ha de garantir la inalterabilitat, l'autenticitat i la perdurabilitat de la informació assistencial, i també la confidencialitat de les dades; les mesures de seguretat s'han de recollir en protocols interns aprovats per la direcció del centre.

Font

• Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, art. 12.3

Pregunta 29D'acord amb el Decret 76/2020, el rebut que emet el Registre electrònic general de l'Administració de la Generalitat acredita:

1. La presentació de la documentació, la data i hora de presentació, el número de registre assignat i l'oficina que ha fet el registre d'entrada.Correcta
2. Únicament la data de presentació.
3. L'admissió a tràmit de la sol·licitud.
4. La resolució favorable del procediment i el termini de què disposa l'Administració per notificar-la.

Explicació: L'article 47.1 del Decret 76/2020 estableix que el Registre electrònic general de l'Administració de la Generalitat emet un rebut que acredita la presentació de la documentació, la data i hora de presentació, el número de registre assignat i l'oficina que ha fet el registre d'entrada; a petició de la persona interessada se li lliura en paper una còpia autèntica del rebut.

Font

• Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, art. 47.1

Pregunta 30Entre els deures que recull la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària hi ha:

1. El deure d'acceptar sempre el tractament proposat pel professional.
2. El deure de no presentar reclamacions per assumptes organitzatius.
3. El deure de comunicar al centre qualsevol canvi de domicili en el termini de 24 hores.
4. El deure de respectar i no discriminar els professionals sanitaris, i també les altres persones usuàries i els seus familiars o acompanyants, per cap tipus de motiu.Correcta

Explicació: Els apartats 1.2.1 i 1.2.2 de la Carta estableixen el deure de respecte i no-discriminació vers els professionals sanitaris i vers les altres persones usuàries i els seus familiars o acompanyants, per cap tipus de motiu, com ara gènere, nacionalitat, religió o ideologia.

Font

• Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (CatSalut) — 1.2.1 i 1.2.2

Pregunta 31Segons l'article 14.1 de la Llei 39/2015, les persones físiques que no estan obligades a relacionar-se electrònicament amb l'Administració:

1. Han d'escollir un únic mitjà al principi del procediment i no el poden canviar.
2. Poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics o no, i poden modificar aquest mitjà en qualsevol moment.Correcta
3. Només poden relacionar-s'hi en paper.
4. Han d'utilitzar el mitjà que determini l'òrgan instructor en cada tràmit.

Explicació: L'article 14.1 de la Llei 39/2015 estableix que les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques per a l'exercici dels seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-s'hi electrònicament, i que el mitjà escollit pot ser modificat en qualsevol moment.

Font

• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, art. 14.1

Pregunta 32Pel que fa al suport de la història clínica, la Llei 21/2000 estableix que:

1. Només es pot elaborar en suport paper.
2. Només es pot elaborar en suport informàtic des de l'any 2000.
3. Es pot elaborar en suport paper, audiovisual i informàtic, sempre que se'n garanteixin l'autenticitat del contingut i la plena reproductibilitat futura, i que restin registrats tots els canvis i identificats els professionals que els han fet.Correcta
4. El suport el decideix cada professional sense cap requisit, sempre que el centre en tingui constància per escrit.

Explicació: L'article 9.3 de la Llei 21/2000 permet elaborar les històries clíniques en suport paper, audiovisual i informàtic, sempre que se'n garanteixin l'autenticitat del contingut i la plena reproductibilitat futura, i exigeix en qualsevol cas garantir que restin registrats tots els canvis i identificats els metges i els professionals assistencials que els han fet.

Font

• Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, art. 9.3

Pregunta 33Indiqueu quina de les afirmacions següents sobre l'atenció a la ciutadania NO s'ajusta a l'article 21 de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya:

1. Els ciutadans tenen dret a ésser atesos amb el respecte i la consideració que mereix la seva dignitat.
2. La cita prèvia es pot establir amb caràcter obligatori per a accedir als serveis d'atenció presencial.Correcta
3. Els ciutadans tenen dret a obtenir serveis d'atenció, informació i orientació per a l'exercici dels seus drets.
4. L'atenció adequada inclou el dret a un tracte correcte, respectuós i accessible, amb les adaptacions preceptives.

Explicació: L'article 21.4 de la Llei 26/2010 diu literalment que «la cita prèvia no pot ésser obligatòria en cap cas i només es pot establir per a millorar els serveis d'atenció presencial». Les altres tres afirmacions reprodueixen els apartats 1 i 2 del mateix article.

Font

• Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — Article 21.4

Pregunta 34D'acord amb l'article 21.3 de la Llei 26/2010, el dret dels ciutadans a rebre serveis d'atenció, informació i orientació inclou:

1. Que sigui l'Administració qui determini en cada cas el canal d'atenció que ha d'utilitzar la persona interessada.
2. El dret d'escollir, entre els mitjans que en cada moment estiguin disponibles, el que la persona vol fer servir.Correcta
3. L'assistència a oficines presencials com a únic canal garantit a les persones que no tenen mitjans electrònics.
4. L'atenció telefònica com a canal preferent per a la tramitació de qualsevol procediment administratiu.

Explicació: L'article 21.3 reconeix «el dret d'escollir, d'entre els mitjans que en cada moment estiguin disponibles, el que els ciutadans volen fer servir per a rebre els serveis d'atenció, informació i orientació», i esmenta com a possibles l'assistència a oficines presencials, l'atenció telefònica, els mitjans electrònics o altres tècnicament possibles.

Font

• Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — Article 21.2 i 21.3

Pregunta 35Quin dels drets següents NO forma part del dret a una bona administració que reconeix l'article 22 de la Llei 26/2010?

1. El dret a no aportar dades o documents que ja estiguin en poder de les administracions públiques.
2. El dret a escollir el personal funcionari que ha d'instruir l'expedient administratiu.Correcta
3. El dret a conèixer en qualsevol moment l'estat de tramitació dels procediments en què són persones interessades.
4. El dret que les decisions administratives estiguin motivades en llenguatge clar i comprensible.

Explicació: L'article 22.1 enumera els continguts del dret a una bona administració: proporcionalitat de l'actuació, participació i audiència, motivació en llenguatge clar, resolució expressa i notificada en termini, no aportar dades en poder de l'Administració, conèixer l'estat de tramitació, prestació proactiva i tramitació unificada. Escollir el funcionari instructor no hi figura.

Font

• Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — Article 22.1

Pregunta 36Les cartes de serveis de les unitats orgàniques de l'Administració de la Generalitat amb rang mínim de direcció general, segons la Llei 26/2010:

1. S'han d'avaluar cada dos anys i s'han d'actualitzar, com a mínim, cada cinc anys.Correcta
2. S'han d'avaluar cada cinc anys i s'han d'actualitzar, com a màxim, cada deu anys.
3. S'han d'aprovar per decret del Govern i no es poden agrupar per a diversos serveis.
4. Són voluntàries i només s'exigeixen als organismes autònoms de caràcter comercial.

Explicació: L'article 23.4 de la Llei 26/2010 estableix que les unitats orgàniques de l'Administració de la Generalitat amb un rang mínim de direcció general han de disposar d'una carta de serveis per a cadascun dels serveis finalistes que presten, que les cartes poden ésser individualitzades o agrupades, i que s'han d'avaluar cada dos anys i actualitzar com a mínim cada cinc.

Font

• Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — Article 23.3 i 23.4

Pregunta 37Quina de les afirmacions següents sobre la presentació de documents davant les administracions públiques catalanes és FALSA, d'acord amb l'article 25 de la Llei 26/2010?

1. Els ciutadans poden presentar els documents que adrecen a l'Administració en qualsevol registre de l'administració destinatària.
2. Als registres de l'Administració de la Generalitat s'hi poden presentar documents adreçats a una altra administració.
3. Els ciutadans han de presentar sempre els documents que ja es troben en poder de l'Administració, encara que aquesta els pugui consultar.Correcta
4. Els ciutadans només han de presentar les dades o els documents exigits per les normes aplicables al procediment.

Explicació: L'article 25.4 estableix exactament el contrari de l'opció assenyalada: els ciutadans «només han de presentar les dades o els documents exigits per les normes aplicables al procediment, i no han de presentar els que ja es trobin en poder de les administracions públiques», si bé se'ls pot requerir que informin de l'expedient on es troben.

Font

• Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — Article 25

Pregunta 38Als efectes de la Llei 10/2001, d'arxius i gestió de documents, la documentació en fase semiactiva és:

1. La documentació administrativa que una unitat tramita o utilitza habitualment en les seves activitats.
2. La documentació administrativa que, un cop conclosa la tramitació ordinària, no és utilitzada habitualment per la unitat que l'ha produïda.Correcta
3. La documentació administrativa que, conclosa la vigència administrativa immediata, té valors sobretot culturals o informatius.
4. La documentació administrativa que ja ha estat avaluada i de la qual s'ha decidit la conservació permanent.

Explicació: L'article 2 de la Llei 10/2001 defineix la documentació en fase activa (lletra h) com la que la unitat tramita o utilitza habitualment; la semiactiva (lletra i) com la que, un cop conclosa la tramitació ordinària, no és utilitzada d'una manera habitual per la unitat que l'ha produïda; i la inactiva o històrica (lletra j) com la que, conclosa la vigència administrativa immediata, té valors primordialment culturals o informatius.

Font

• Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents — Article 2, lletres h, i, j

Pregunta 39Indiqueu quina afirmació sobre l'avaluació i l'eliminació dels documents públics NO és correcta d'acord amb la Llei 10/2001:

1. L'avaluació s'aplica a tots els documents públics un cop concloses les fases activa i semiactiva.
2. Sobre la base de l'avaluació es determina la conservació dels documents o bé la seva eliminació.
3. Es pot eliminar qualsevol document públic sense valor administratiu per decisió de la unitat que l'ha produït.Correcta
4. Cap document públic no pot ésser eliminat si no se segueixen la normativa i el procediment establerts per via reglamentària.

Explicació: L'article 9 de la Llei 10/2001 tanca la porta a l'eliminació discrecional: un cop concloses les fases activa i semiactiva s'aplica a tots els documents públics la normativa d'avaluació, que determina la conservació per raó del valor cultural, informatiu o jurídic o bé l'eliminació, i «cap document públic no pot ésser eliminat si no se segueixen la normativa i el procediment establerts per via reglamentària».

Font

• Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents — Article 9

Pregunta 40D'acord amb l'article 7 de la Llei 10/2001, les administracions i les entitats titulars de documents públics:

1. Han de disposar d'un únic sistema de gestió documental per a les fases activa, semiactiva i inactiva.Correcta
2. Poden tenir un sistema de gestió documental diferent per a cadascuna de les unitats que produeixen documents.
3. Han de conservar els documents a la unitat productora fins que se n'aprovi formalment l'eliminació.
4. Han de transferir els documents a l'arxiu corresponent abans que s'iniciï la fase activa de tramitació.

Explicació: L'article 7.1 obliga totes les administracions i entitats titulars de documents públics a disposar «d'un únic sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en les fases activa, semiactiva i inactiva». L'apartat 3 afegeix que, un cop acabada la fase activa, els documents s'han de transferir a l'arxiu corresponent.

Font

• Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents — Article 7.1 i 7.3

Pregunta 41Quina de les característiques següents NO s'atribueix als documents públics a l'article 12 de la Llei 10/2001?

1. Són inalienables.
2. Són inembargables.
3. Els drets dels qui en són titulars no prescriuen.
4. Són de lliure disposició per l'entitat que els custodia.Correcta

Explicació: L'article 12.1 de la Llei 10/2001 estableix que «els documents públics no poden ésser alienats ni embargats, i els drets dels qui en són titulars no prescriuen». L'apartat 2 hi afegeix el deure de prendre mesures legals per a recuperar-los si són en possessió de tercers, cosa que exclou la lliure disposició.

Font

• Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents — Article 12

Pregunta 42Indiqueu quin dels documents següents NO és un document públic als efectes de la Llei 10/2001:

1. Els que produeix el Síndic de Greuges en l'exercici de les seves funcions.
2. Els que produeix una empresa concessionària d'un servei públic pel que fa a la concessió.
3. Els que produeix una societat mercantil privada en la seva activitat comercial ordinària.Correcta
4. Els que produeixen els òrgans amb seu a Catalunya de l'Administració general de l'Estat.

Explicació: L'article 6.1 de la Llei 10/2001 enumera els productors de documents públics: el Govern i l'Administració de la Generalitat, el Parlament, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, les administracions locals, els òrgans amb seu a Catalunya de l'Administració de l'Estat i de la Unió Europea, les entitats vinculades a les administracions i les empreses concessionàries de serveis públics «en allò que fa referència a aquestes concessions». L'activitat mercantil ordinària d'una empresa privada no hi és.

Font

• Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents — Article 6.1

Pregunta 43D'acord amb l'article 4 del Decret 13/2021, que estructura l'ACTIC en tres nivells, quina de les afirmacions següents és correcta?

1. El nivell 1 o bàsic correspon a un domini avançat que permet donar suport a altres persones usuàries.
2. Per acreditar el nivell 3 o avançat cal haver obtingut abans el certificat del nivell 2 o un d'equivalent.Correcta
3. El nivell 2 o mitjà correspon a un domini elemental propi de qui s'inicia en el coneixement de les TIC.
4. El nivell 3 o avançat s'acredita de manera directa, sense cap requisit previ relatiu als altres nivells.

Explicació: L'article 4.c del Decret 13/2021 diu que per acreditar el nivell 3 «cal haver obtingut prèviament el certificat que acrediti la possessió del nivell 2 o un d'equivalent». El nivell 1 és el domini elemental (art. 4.a) i el nivell 2 el domini efectiu (art. 4.b); el suport a altres persones és propi del nivell 3.

Font

• Decret 13/2021, de 2 de març, pel qual es regula l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) — Article 4

Pregunta 44Indiqueu què NO forma part de l'objecte de l'avaluació per obtenir l'ACTIC, d'acord amb l'article 3 del Decret 13/2021:

1. Valorar el coneixement de les TIC en el vessant de la comunicació, la informació i la societat en xarxa.
2. Incorporar el coneixement de la protecció de les dades personals, la privacitat i la cultura digital.
3. Valorar el domini instrumental d'un producte informàtic concret i de la seva versió comercial vigent.Correcta
4. Avaluar les competències digitals com a capacitats genèriques que permeten adaptar-se a un entorn canviant.

Explicació: L'article 3.a del Decret 13/2021 diu justament el contrari: la prova permet «valorar la competència digital de la persona i NO els coneixements estrictament instrumentals basats en productes concrets». Les altres tres opcions reprodueixen les lletres b), c) i d) del mateix article.

Font

• Decret 13/2021, de 2 de març, pel qual es regula l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) — Article 3

Pregunta 45Segons l'article 6 del Decret 13/2021, la persona que es presenta a la prova d'avaluació de l'ACTIC i no la supera:

1. Pot repetir-la el mateix dia en un altre centre col·laborador si hi queden places lliures.
2. No s'hi pot tornar a presentar, sigui quin sigui el nivell triat, fins que no hagi passat un mes.Correcta
3. Ha d'esperar la convocatòria general següent que publiqui el departament competent en la matèria.
4. Pot repetir-la de manera immediata sempre que opti a un nivell diferent del que havia triat abans.

Explicació: L'article 6.5 del Decret 13/2021 estableix que la prova es pot fer sense convocatòria prèvia, però que qui no la superi «no s'hi podrà tornar a presentar, amb independència del nivell triat, fins que no hagi transcorregut un termini mínim d'un mes comptat des de la data de la realització».

Font

• Decret 13/2021, de 2 de març, pel qual es regula l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) — Article 6.5

Pregunta 46Quan s'aprova una actualització dels continguts de les competències, el Decret 13/2021 estableix que els certificats ACTIC expedits amb anterioritat:

1. No perden la vigència, i el certificat indica la normativa de continguts vigent quan es va fer la prova.Correcta
2. Caduquen al cap de cinc anys i obliguen a repetir la prova completa del nivell que acreditaven.
3. Queden substituïts automàticament pel certificat que resulta d'aplicar els continguts nous.
4. Perden la validesa davant de les administracions públiques, però la conserven davant de les empreses.

Explicació: L'article 8.6 del Decret 13/2021 diu que «els certificats expedits amb anterioritat a l'actualització dels continguts de les competències no perden la seva vigència», i l'article 8.5 que el certificat acredita el nivell «amb la indicació de la normativa que aprova els continguts de les competències vigent en el moment de la prova».

Font

• Decret 13/2021, de 2 de març, pel qual es regula l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC) — Article 8.5 i 8.6

Pregunta 47D'acord amb els continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, vigents fins al 14 de setembre de 2026, el treball amb fulls de càlcul correspon a la competència:

1. C4 — Tractament de la informació escrita.
2. C5 — Tractament de la informació gràfica i sonora.
3. C6 — Tractament de la informació numèrica.Correcta
4. C8 — Presentació de continguts.

Explicació: A l'annex de l'Ordre PRE/18/2016, la competència C6 és «Tractament de la informació numèrica» i els seus indicadors parlen expressament de crear un full de càlcul, aplicar-hi formats, generar fórmules i interpretar-les. La C4 és el tractament de la informació escrita (processador de textos) i la C8, la presentació de continguts.

Font

• Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — Annex — Nivells requerits per a cada certificat

Pregunta 48Segons la relació entre competències i nivells dels continguts vigents fins al 14 de setembre de 2026, per obtenir el certificat avançat de l'ACTIC cal:

1. Superar les vuit competències de l'ACTIC en una única sessió de la prova d'avaluació.
2. Superar les sis competències que integren el nivell 1 i, a més, dues competències del nivell 2.
3. Acreditar el nivell 3 en les cinc competències previstes, perquè el certificat avançat no és modular.
4. Tenir el certificat mitjà i acreditar el nivell 3 en dues competències a escollir entre la C4 i la C8.Correcta

Explicació: L'annex de l'Ordre PRE/18/2016 indica, a la columna del certificat avançat, «estar en possessió del certificat mitjà i acreditar el nivell 3 en dues competències a escollir (C4 a C8)». El portal ACTIC ho descriu com a caràcter modular del nivell 3, que inclou només cinc competències.

Font

• Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — Annex — Nivells requerits per a cada certificat
• Portal ACTIC de la Generalitat de Catalunya — Competències, nivells i certificats — Relació entre competències i nivells

Pregunta 49Els continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre EMT/47/2026, vigents a partir del 15 de setembre de 2026:

1. Mantenen les vuit competències anteriors i es limiten a revisar la redacció dels indicadors.
2. S'estructuren en cinc àrees competencials, que s'avaluen en tots els nivells de certificació.Correcta
3. Substitueixen la prova en línia per una avaluació presencial amb un tribunal de centres col·laboradors.
4. Afecten únicament el nivell 3 o avançat i deixen intactes els continguts dels nivells 1 i 2.

Explicació: Els continguts de l'Ordre EMT/47/2026 s'ordenen en cinc àrees: cerca, gestió i anàlisi de la informació; comunicació i col·laboració; creació de continguts, programació i fabricació d'objectes; seguretat, benestar i civisme, i autonomia i resolució de problemes. El portal ACTIC precisa que tots els nivells avaluen les cinc àrees i que aquesta actualització afecta els tres nivells i en modifica l'estructura.

Font

• Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre EMT/47/2026 (vigents a partir del 15-09-2026) — Annex — àrees competencials
• Portal ACTIC de la Generalitat de Catalunya — Competències, nivells i certificats — Versions dels continguts

Pregunta 50D'acord amb la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, quina afirmació sobre l'obertura d'un compte corporatiu nou NO és correcta?

1. L'obertura ha de comptar amb l'autorització de la Direcció General de Comunicació del Govern.
2. Un cop autoritzat, el compte queda obert de manera definitiva i ja no se'n torna a revisar l'eficàcia.Correcta
3. La petició es fa a través de l'interlocutor de xarxes socials del departament, amb una anàlisi prèvia.
4. Les unitats que obrin un compte al marge d'aquest procediment l'han de tancar immediatament.

Explicació: La Guia estableix que el compte nou «s'autoritza per un període de prova de quatre mesos per confirmar l'eficàcia del perfil a partir de mètriques quantitatives i qualitatives», període en què es decideix si continua actiu o és millor tancar-lo. Les altres tres afirmacions són literals de l'apartat 5.

Font

• Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya (desena edició, novembre de 2025) — Apartat 5 — Quan i com obrir un compte nou

Pregunta 51Segons la Guia de xarxes socials de la Generalitat, quina d'aquestes conductes NO s'ajusta a les recomanacions sobre l'ús personal de les xarxes per part del personal:

1. Difondre des del perfil personal documents als quals s'accedeix en virtut del lloc de treball.Correcta
2. Publicar primer als comptes corporatius la informació rellevant relacionada amb la feina.
3. Evitar registrar el perfil personal amb una adreça de correu del domini @gencat.cat.
4. Publicar al perfil personal les imatges dels actes als quals s'assisteix per raó del càrrec.

Explicació: L'apartat 21 de la Guia diu expressament «no difonem informació ni documents als quals tenim accés en virtut del lloc de treball». Les altres tres conductes són recomanacions del mateix apartat: no fer servir el domini @gencat.cat per a perfils personals, publicar primer als comptes corporatius i utilitzar el perfil personal per a les imatges dels actes.

Font

• Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya (desena edició, novembre de 2025) — Apartat 21 — Ús personal de les xarxes socials

Pregunta 52La Guia de xarxes socials de la Generalitat inclou, entre els usos que fa la Generalitat de les xarxes socials:

1. Substituir el web corporatiu com a canal principal de tramitació dels procediments administratius.
2. Desmentir i combatre les notícies falses i els rumors que circulen sobre els serveis públics.Correcta
3. Recollir dades personals dels usuaris per incorporar-les directament als expedients administratius.
4. Difondre l'opinió personal dels gestors dels comptes sobre l'actualitat política de cada moment.

Explicació: L'apartat 3 de la Guia enumera els usos de les xarxes i hi inclou «desmentir i combatre notícies falses i rumors». L'apartat 12 afegeix que, si un missatge conté dades personals o informació sensible, cal adreçar la persona al formulari de contacte corporatiu, i l'apartat 17 recorda que el web continua sent el canal de referència.

Font

• Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya (desena edició, novembre de 2025) — Apartat 3 — Quina és la nostra estratègia a xarxes
• Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya (desena edició, novembre de 2025) — Apartat 12 — Escoltem i atenem la ciutadania

Pregunta 53Pel que fa a la intel·ligència artificial, la Guia de xarxes socials de la Generalitat estableix que:

1. Les imatges generades amb IA es poden publicar lliurement sempre que el contingut sigui institucional.
2. La IA no es pot fer servir en cap fase de la preparació dels continguts que es publiquen a les xarxes.
3. No es publiquen imatges, àudios ni vídeos generats amb IA sense que hi hagi supervisió humana.Correcta
4. Els vídeos hipertrucats (deepfake) es poden emprar per il·lustrar continguts de caràcter divulgatiu.

Explicació: L'apartat 20 de la Guia diu literalment «no publiquem imatges, àudios ni vídeos generats per IA sense supervisió humana». Sí que admet fer servir la IA per generar idees, resumir textos, traduir o transcriure; quan es publica una imatge generada amb IA cal identificar-la amb una marca visible i esmentar el model utilitzat, i exclou expressament els vídeos hipertrucats.

Font

• Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya (desena edició, novembre de 2025) — Apartat 20 — La IA i les xarxes socials

Pregunta 54En un full de càlcul, la cel·la C1 conté la fórmula =A1*$B$1. Si aquesta fórmula es copia a la cel·la C2, la fórmula resultant serà:

1. =A1*B1
2. =A2*$B$1Correcta
3. =A2*$B$2
4. =$A$2*$B$1

Explicació: Pregunta sense font normativa: cap norma no regula aquest punt. El signe de dòlar fixa la part de l'adreça que el segueix, de manera que $B$1 és una referència absoluta i no canvia mai en copiar la fórmula. En canvi, A1 és una referència relativa i s'ajusta al desplaçament: en baixar una fila passa a ser A2. Així ho descriu l'ajuda oficial del LibreOffice Calc, i els continguts de la competència C6 de l'ACTIC inclouen les regles de treball amb cel·les i rangs.

Font

• Ajuda oficial del LibreOffice Calc (full de càlcul) — referències, funcions i codis d'error — Adreces i referències, absolutes i relatives
• Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — C6, nivell 3 — regles per treballar amb noms de cel·les i rangs

Pregunta 55En un full de càlcul, una cel·la mostra el missatge d'error #DIV/0!. Això vol dir que:

1. El resultat del càlcul és massa llarg per a l'amplada que té la columna en aquell moment.
2. La fórmula fa referència a una cel·la o a un full que s'han eliminat del document.
3. La fórmula fa una divisió entre zero o entre una cel·la buida, que es llegeix com a zero.Correcta
4. S'ha escrit malament el nom d'una funció i el programa no la pot reconèixer ni avaluar.

Explicació: Pregunta sense font normativa: cap norma no regula aquest punt. L'ajuda oficial del LibreOffice Calc recull #DIV/0! (error 532) com a divisió per zero. Els altres missatges tenen codis diferents: #REF! és una referència que ja no és vàlida, #NAME? o Err:525 és un identificador que no es pot avaluar i una filera de coixinets (#####) només indica que la columna és massa estreta per mostrar el valor.

Font

• Ajuda oficial del LibreOffice Calc (full de càlcul) — referències, funcions i codis d'error — Codis d'error del Calc

Pregunta 56En un full de càlcul, la cel·la C2 conté la fórmula =SI(B2>=5;"APTE";"NO APTE"). El resultat que mostrarà la cel·la C2 és:

1. APTE si el valor de B2 és igual o superior a 5, i NO APTE en la resta de casos.Correcta
2. El nombre de cel·les de la columna B que contenen un valor igual o superior a 5.
3. La suma dels valors de la columna B que siguin iguals o superiors a 5 fins a la fila 2.
4. El valor de la cel·la B2 substituït pel text APTE quan aquest valor arriba a 5.

Explicació: Pregunta sense font normativa: cap norma no regula aquest punt. La funció SI (IF en anglès) avalua una condició i retorna el segon argument si es compleix i el tercer si no es compleix; no compta ni suma cel·les, per a la qual cosa hi ha COMPTA.SI i SUMA.SI, ni modifica el contingut de la cel·la avaluada. El separador d'arguments (punt i coma o coma) depèn de la configuració regional del programa.

Font

• Ajuda oficial del LibreOffice Calc (full de càlcul) — referències, funcions i codis d'error — Funcions lògiques — SI
• Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — C6, nivell 2 — funcions d'un full de càlcul

Pregunta 57En un processador de textos, la combinació de correspondència (també anomenada combinació de correu) serveix per:

1. Convertir un document de text en un full de càlcul que reculli les adreces dels destinataris.
2. Enviar un mateix fitxer adjunt a una llista de contactes des del programa de correu electrònic.
3. Comprovar l'ortografia i el format de les adreces postals abans d'imprimir un document llarg.
4. Generar un enviament personalitzat combinant un document base amb un origen de dades.Correcta

Explicació: Pregunta sense font normativa: cap norma no regula aquest punt. L'ajuda oficial del LibreOffice Writer explica que per crear una carta model calen dues peces: un document de text amb camps per a les dades i una base de dades d'adreces, que es combinen per imprimir o enviar les cartes. Els continguts de la competència C4 de l'ACTIC inclouen la utilitat i els tipus de combinació de correu.

Font

• Ajuda oficial del LibreOffice Writer (processador de textos) — combinació de correu i estils — Creació d'una carta model
• Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — C4, nivell 2 — utilitat i tipus de combinació de correu

Pregunta 58Quina de les afirmacions següents sobre els estils de títol d'un processador de textos NO és correcta?

1. Permeten generar automàticament l'índex o taula de continguts a partir de l'estructura del document.
2. En aplicar-los només canvia l'aspecte visual del text, sense aportar cap estructura al document.Correcta
3. Un canvi en la definició de l'estil s'aplica alhora a tots els paràgrafs que el tenen assignat.
4. Permeten numerar de manera coherent els capítols i els apartats al llarg de tot el document.

Explicació: Pregunta sense font normativa: cap norma no regula aquest punt. Els estils de títol no són només format: assignen un nivell d'esquema a cada paràgraf, i és aquesta estructura la que permet generar la taula de continguts, numerar els capítols i navegar pel document. L'ajuda oficial del LibreOffice Writer ho descriu a la numeració de capítols, on cada nivell d'esquema s'associa a un estil de paràgraf.

Font

• Ajuda oficial del LibreOffice Writer (processador de textos) — combinació de correu i estils — Numeració de capítols i estils de títol

Pregunta 59Cal enviar una mateixa comunicació per correu electrònic a un grup ampli de persones que no es coneixen entre elles. La manera adequada d'introduir-hi les adreces és:

1. Al camp Per a, perquè el missatge arribi abans i quedi constància de tot el grup destinatari.
2. Al camp A/C o còpia, perquè cada persona pugui respondre a la resta del grup destinatari.
3. Al camp CCO o còpia oculta, perquè cap destinatari no vegi les adreces de la resta del grup.Correcta
4. Al camp Respon a, per centralitzar en una sola bústia les respostes de tot el grup destinatari.

Explicació: Pregunta sense font normativa: cap norma no regula aquest punt. En una tramesa massiva, les adreces posades a «Per a» o a «Còpia» són visibles per a tothom qui rep el missatge; el camp de còpia oculta (CCO o BCC) evita difondre les adreces de terceres persones. El camp «Respon a» no determina qui rep el missatge, sinó a quina adreça s'adrecen les respostes. Els continguts de la competència C3 de l'ACTIC inclouen la gestió acurada del correu i les trameses massives.

Font

• Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer (vigents fins al 14-09-2026) — C3, nivell 2 — gestió acurada del correu electrònic

Pregunta 60Circula per les xarxes socials una informació alarmant sobre un servei públic. D'acord amb els criteris de fiabilitat dels continguts de l'ACTIC, l'actuació més adequada abans de difondre-la és:

1. Compartir-la de seguida i esborrar la publicació si més endavant algú la desmenteix.
2. Esperar que la publiqui algun mitjà de comunicació per poder-la donar per bona.
3. Compartir-la afegint-hi un comentari propi que en posi en dubte la veracitat.
4. Comprovar-ne l'autoria, la data i l'entitat responsable, i contrastar-la amb la font oficial.Correcta

Explicació: Els continguts de l'ACTIC demanen analitzar la fiabilitat d'un contingut digital amb criteris bàsics: l'autoria, la data d'actualització, l'entitat o responsable i la presència de referències o enllaços, i seleccionar fonts identificables i verificables, com ara institucions governamentals. En la mateixa línia, la Guia de xarxes socials de la Generalitat inclou entre els usos de les xarxes desmentir i combatre les notícies falses i els rumors.

Font

• Continguts de les competències ACTIC aprovats per l'Ordre EMT/47/2026 (vigents a partir del 15-09-2026) — Àrea 1 — indicador 1.1.4
• Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya (desena edició, novembre de 2025) — Apartat 3 — Quina és la nostra estratègia a xarxes