Organització administrativa de la Generalitat de Catalunya. Tipus d'òrgans, administració institucional, competència i òrgans col·legiats

Pregunta 1Segons l'article 103.1 de la Constitució, l'Administració pública actua d'acord amb els principis de:

1. Legalitat, transparència, participació i control judicial.
2. Eficiència, economia, suficiència i planificació per objectius.
3. Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació.Correcta
4. Solidaritat, igualtat, autonomia i cooperació interadministrativa.

Explicació: L'article 103.1 CE diu que l'Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret. Els principis de les altres opcions són de la Llei 40/2015 (art. 3) o de l'Estatut, no de l'article 103.1.

Font

• Constitució espanyola de 1978 — art. 103.1

Pregunta 2Quin d'aquests principis d'actuació de les administracions públiques recull expressament l'article 3.1 de la Llei 40/2015?

1. Irretroactivitat absoluta de tota actuació administrativa.
2. Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió.Correcta
3. Prohibició de la delegació de competències entre administracions.
4. Prevalença del dret privat sobre el dret administratiu en tota l'activitat pública.

Explicació: L'article 3.1 de la Llei 40/2015 enumera, entre d'altres, el servei efectiu als ciutadans; simplicitat, claredat i proximitat; participació, objectivitat i transparència; racionalització i agilitat dels procediments; bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional; responsabilitat per la gestió pública; planificació i direcció per objectius; eficàcia; economia, suficiència i adequació dels mitjans; eficiència en l'assignació de recursos, i cooperació i coordinació entre administracions. Les altres tres opcions no hi figuren.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 3.1

Pregunta 3D'acord amb l'article 8.1 de la Llei 40/2015, la competència administrativa:

1. És irrenunciable i s'exerceix pels òrgans que la tenen atribuïda com a pròpia, tret dels casos de delegació o avocació.Correcta
2. És renunciable per acord motivat de l'òrgan titular.
3. Correspon sempre a l'òrgan superior jeràrquic del departament.
4. Es transmet automàticament a l'òrgan inferior si el titular no la exerceix en tres mesos.

Explicació: L'article 8.1 de la Llei 40/2015 estableix literalment que la competència és irrenunciable i s'exercirà pels òrgans administratius que la tinguin atribuïda com a pròpia, tret dels casos de delegació o avocació quan s'efectuïn en els termes previstos en aquesta o altres lleis. No hi ha ni renúncia ni transmissió automàtica per inactivitat.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 8.1

Pregunta 4Segons l'article 8.1 de la Llei 40/2015, la delegació de competències, els encàrrecs de gestió, la delegació de signatura i la suplència:

1. Suposen sempre alteració de la titularitat de la competència.
2. Es poden acordar entre òrgans jeràrquicament dependents de la mateixa administració.
3. Requereixen tots quatre publicació al butlletí oficial per ser vàlids.
4. No suposen alteració de la titularitat de la competència, encara que sí dels elements determinants del seu exercici.Correcta

Explicació: El segon paràgraf de l'article 8.1 de la Llei 40/2015 diu exactament això: aquestes quatre tècniques no suposen alteració de la titularitat de la competència, encara que sí dels elements determinants del seu exercici que en cada cas es preveuen. La titularitat només es mou per desconcentració (art. 8.2).

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 8.1, segon paràgraf

Pregunta 5La desconcentració regulada a l'article 8.2 de la Llei 40/2015 consisteix a:

1. Traslladar només l'exercici de la competència a un òrgan d'una altra administració.
2. Encarregar activitats materials o tècniques a una entitat de dret públic.
3. Desconcentrar la titularitat i l'exercici de competències en òrgans jeràrquicament dependents, en els termes que prevegin les normes d'atribució.Correcta
4. Recuperar l'òrgan superior el coneixement d'un assumpte del seu inferior.

Explicació: L'article 8.2 de la Llei 40/2015 estableix que la titularitat i l'exercici de les competències atribuïdes als òrgans administratius es poden desconcentrar en altres de jeràrquicament dependents, en els termes i amb els requisits que prevegin les mateixes normes d'atribució. És l'única tècnica del capítol que mou la titularitat; l'opció en què l'òrgan superior recupera el coneixement d'un assumpte del seu inferior descriu l'avocació (art. 10), i la que encarrega activitats materials o tècniques a una entitat de dret públic, l'encàrrec de gestió (art. 11).

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 8.2

Pregunta 6Una disposició atribueix una competència a l'Administració sense dir quin òrgan l'ha d'exercir i hi ha més d'un òrgan inferior competent per raó de matèria i territori. Segons l'article 8.3 de la Llei 40/2015, qui instrueix i resol?

1. El primer òrgan que rebi l'expedient.
2. L'òrgan que designi la persona interessada.
3. Cap: la disposició és nul·la per indeterminació de l'òrgan.
4. El superior jeràrquic comú d'aquests òrgans.Correcta

Explicació: L'article 8.3 de la Llei 40/2015 diu que, si una disposició atribueix la competència a una administració sense especificar l'òrgan, la facultat d'instruir i resoldre correspon als òrgans inferiors competents per raó de matèria i territori; i que, si n'hi ha més d'un, aquesta facultat correspon al superior jeràrquic comú d'aquests òrgans.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 8.3

Pregunta 7Segons l'article 9.1 de la Llei 40/2015, els òrgans administratius poden delegar l'exercici de les seves competències:

1. En òrgans jeràrquicament dependents del delegant dins de la mateixa administració territorial.
2. En altres òrgans de la mateixa administració, encara que no en depenguin jeràrquicament, o en organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents.Correcta
3. En qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que ho accepti expressament.
4. Només en òrgans d'una altra administració pública amb què s'hagi subscrit un conveni previ.

Explicació: L'article 9.1 de la Llei 40/2015 permet delegar l'exercici de competències en altres òrgans de la mateixa administració encara que no siguin jeràrquicament dependents, o en organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents. La dependència jeràrquica no és, doncs, un requisit de la delegació.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 9.1

Pregunta 8Quina d'aquestes competències NO pot ser objecte de delegació segons l'article 9.2 de la Llei 40/2015?

1. La resolució de recursos en els òrgans administratius que hagin dictat els actes objecte de recurs.Correcta
2. La resolució d'expedients de responsabilitat patrimonial.
3. L'aprovació de despeses de contractes menors.
4. La instrucció de procediments sancionadors.

Explicació: L'article 9.2 de la Llei 40/2015 declara indelegables les competències relatives a: relacions amb la Prefectura de l'Estat, la Presidència del Govern, les Corts Generals i les presidències i assemblees autonòmiques (lletra a); l'adopció de disposicions de caràcter general (lletra b); la resolució de recursos en els òrgans que hagin dictat els actes objecte de recurs (lletra c), i les matèries en què així ho determini una norma amb rang de llei (lletra d). Les altres tres opcions no hi són.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 9.2.c

Pregunta 9L'adopció de disposicions de caràcter general, segons la Llei 40/2015:

1. Es pot delegar si l'òrgan delegat és jeràrquicament superior.
2. Es pot delegar amb autorització del Consell de Ministres o del Govern.
3. No es pot delegar en cap cas.Correcta
4. Es pot delegar sempre que es publiqui al butlletí oficial corresponent.

Explicació: La lletra b de l'article 9.2 de la Llei 40/2015 inclou l'adopció de disposicions de caràcter general entre les competències que en cap cas poden ser objecte de delegació. La prohibició és absoluta i no admet autorització ni compensació per publicitat.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 9.2.b

Pregunta 10Les delegacions de competències i la seva revocació, d'acord amb l'article 9.3 de la Llei 40/2015:

1. Només s'han de comunicar internament als òrgans afectats.
2. S'han de publicar al butlletí oficial que correspongui segons l'administració a què pertanyi l'òrgan delegant i el seu àmbit territorial.Correcta
3. S'han d'inscriure al Registre Civil.
4. No estan sotmeses a cap requisit de publicitat.

Explicació: L'article 9.3 de la Llei 40/2015 exigeix que les delegacions de competències i la seva revocació es publiquin al «Boletín Oficial del Estado», al de la comunitat autònoma o al de la província, segons l'administració a què pertanyi l'òrgan delegant i l'àmbit territorial de la seva competència.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 9.3

Pregunta 11Una resolució dictada per delegació, segons l'article 9.4 de la Llei 40/2015:

1. No cal que indiqui res sobre la delegació.
2. Es considera dictada per l'òrgan delegat a tots els efectes.
3. Ha d'ésser ratificada per l'òrgan delegant per ser eficaç.
4. Ha d'indicar expressament aquesta circumstància i es considera dictada per l'òrgan delegant.Correcta

Explicació: L'article 9.4 de la Llei 40/2015 disposa que les resolucions administratives que s'adoptin per delegació indicaran expressament aquesta circumstància i es consideraran dictades per l'òrgan delegant. La conseqüència pràctica és que el règim de recursos es determina pel delegant, no pel delegat, i que no cal cap ratificació posterior.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 9.4

Pregunta 12Segons l'article 9.6 de la Llei 40/2015, la delegació de competències:

1. És revocable en qualsevol moment per l'òrgan que l'hagi conferida.Correcta
2. És irrevocable durant el termini de vigència pactat.
3. Només la pot revocar el superior jeràrquic de l'òrgan delegant.
4. Es revoca automàticament cada quatre anys.

Explicació: L'article 9.6 de la Llei 40/2015 estableix que la delegació serà revocable en qualsevol moment per l'òrgan que l'hagi conferida. Com que la titularitat de la competència no s'ha mogut (art. 8.1), el delegant conserva sempre la facultat de recuperar-ne l'exercici.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 9.6

Pregunta 13L'article 10.1 de la Llei 40/2015 permet l'avocació quan ho facin convenient circumstàncies d'índole:

1. De caràcter estrictament econòmic i pressupostari.
2. Política o d'oportunitat partidista.
3. Tècnica, econòmica, social, jurídica o territorial.Correcta
4. Únicament tècnica o jurídica.

Explicació: L'article 10.1 de la Llei 40/2015 disposa que els òrgans superiors poden avocar per a si el coneixement d'un o diversos assumptes la resolució dels quals correspongui ordinàriament o per delegació als seus òrgans dependents, quan circumstàncies d'índole tècnica, econòmica, social, jurídica o territorial ho facin convenient.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 10.1

Pregunta 14S'ha delegat una competència en un òrgan que NO depèn jeràrquicament del delegant. Qui pot avocar el coneixement d'un assumpte concret?

1. Qualsevol òrgan superior de l'administració.
2. Únicament l'òrgan delegant.Correcta
3. L'òrgan delegat, si ho considera oportú.
4. El superior jeràrquic comú dels dos òrgans.

Explicació: L'article 10.1 de la Llei 40/2015, en el seu segon incís, precisa que en els supòsits de delegació de competències en òrgans no dependents jeràrquicament, el coneixement d'un assumpte pot ser avocat únicament per l'òrgan delegant. És l'excepció a la regla general que avoca l'òrgan superior.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 10.1, segon incís

Pregunta 15Contra l'acord d'avocació, segons l'article 10.2 de la Llei 40/2015:

1. Es pot interposar recurs d'alçada en el termini d'un mes.
2. Es pot interposar recurs potestatiu de reposició.
3. Es pot interposar recurs contenciós administratiu directament.
4. No es pot interposar recurs, però es pot impugnar en el que s'interposi contra la resolució del procediment.Correcta

Explicació: L'article 10.2 de la Llei 40/2015 exigeix que l'avocació es faci mitjançant acord motivat notificat als interessats amb anterioritat o simultàniament a la resolució final, i afegeix que contra l'acord d'avocació no es pot interposar recurs, encara que es pot impugnar en el que s'interposi, si escau, contra la resolució del procediment.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 10.2

Pregunta 16L'encàrrec de gestió de l'article 11.1 de la Llei 40/2015 té per objecte:

1. La realització d'activitats de caràcter material o tècnic de la competència d'un òrgan o entitat de dret públic.Correcta
2. El trasllat definitiu de la titularitat de la competència.
3. La contractació de prestacions pròpies dels contractes del sector públic.
4. La resolució d'expedients sancionadors per un tercer.

Explicació: L'article 11.1 de la Llei 40/2015 permet encomanar a altres òrgans o entitats de dret públic, de la mateixa o d'una altra administració, la realització d'activitats de caràcter material o tècnic de la competència pròpia, per raons d'eficàcia o quan no es tinguin els mitjans tècnics idonis. El mateix apartat prohibeix expressament que l'encàrrec tingui per objecte prestacions pròpies dels contractes del sector públic.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 11.1

Pregunta 17En un encàrrec de gestió, qui ha de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que donin suport a l'activitat material encarregada?

1. L'òrgan o entitat encarregat de fer-la materialment, per raons d'eficàcia i de proximitat al ciutadà.
2. Indistintament l'un o l'altre, segons el que estableixi el conveni o l'acord d'encàrrec.
3. L'òrgan o entitat que fa l'encàrrec, perquè no cedeix la titularitat de la competència ni els elements substantius del seu exercici.Correcta
4. L'òrgan superior jeràrquic comú a tots dos, que n'assumeix la responsabilitat última.

Explicació: L'article 11.2 de la Llei 40/2015 estableix que l'encàrrec de gestió no suposa cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, i que és responsabilitat de l'òrgan o entitat que fa l'encàrrec dictar tots els actes o resolucions de caràcter jurídic que donin suport a l'activitat material encarregada o en els quals s'integri.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 11.2

Pregunta 18Quina condició té, en matèria de protecció de dades, l'entitat o òrgan que rep un encàrrec de gestió i accedeix a dades personals en executar-lo?

1. Responsable del tractament.
2. Encarregat del tractament.Correcta
3. Tercer aliè al tractament.
4. Corresponsable solidari amb l'òrgan encomanant.

Explicació: El segon paràgraf de l'article 11.2 de la Llei 40/2015 diu que, en tot cas, l'entitat o òrgan encarregat tindrà la condició d'encarregat del tractament de les dades de caràcter personal a què pugui tenir accés en execució de l'encàrrec de gestió, i li serà aplicable la normativa de protecció de dades. Aquesta figura és la que regula l'article 28 del RGPD.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 11.2, segon paràgraf
• Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), general de protecció de dades — art. 28

Pregunta 19La delegació de signatura de l'article 12.1 de la Llei 40/2015 es pot fer:

1. En qualsevol òrgan de la mateixa administració, encara que no en depengui.
2. En entitats privades col·laboradores.
3. Només en el superior jeràrquic immediat.
4. En els titulars dels òrgans o unitats administratives que depenguin del delegant, dins els límits de l'article 9.Correcta

Explicació: L'article 12.1 de la Llei 40/2015 permet als titulars dels òrgans administratius delegar, en matèries de la seva competència, la signatura de les seves resolucions i actes administratius en els titulars dels òrgans o unitats administratives que en depenguin, dins els límits assenyalats a l'article 9. A diferència de la delegació de competències, aquí sí que cal dependència.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 12.1

Pregunta 20Quina afirmació sobre la delegació de signatura és correcta segons la Llei 40/2015?

1. No altera la competència de l'òrgan delegant i, per a la seva validesa, no cal publicar-la; però als actes signats per delegació s'hi ha de fer constar aquesta circumstància i l'autoritat de procedència.Correcta
2. Altera la competència de l'òrgan delegant i cal publicar-la al butlletí oficial per a la seva validesa.
3. No altera la competència i tampoc cal fer constar cap circumstància als actes signats per delegació.
4. Altera la competència, però no cal publicar-la ni fer-ho constar als actes que se'n derivin.

Explicació: L'article 12.2 de la Llei 40/2015 estableix que la delegació de signatura no altera la competència de l'òrgan delegant i que per a la seva validesa no cal publicació; l'article 12.3 afegeix que a les resolucions i actes que se signin per delegació s'hi farà constar aquesta circumstància i l'autoritat de procedència.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 12.2 i 12.3

Pregunta 21En quins supòsits preveu l'article 13.1 de la Llei 40/2015 la suplència dels titulars dels òrgans administratius?

1. Només en cas de vacant.
2. Vacant i absència, però no malaltia.
3. Vacant, absència o malaltia, i també quan s'hagi declarat la seva abstenció o recusació.Correcta
4. Quan ho autoritzi per escrit el superior jeràrquic de l'òrgan afectat.

Explicació: L'article 13.1 de la Llei 40/2015 disposa que, en la forma que determini cada administració, els titulars dels òrgans administratius podran ser suplerts temporalment en els supòsits de vacant, absència o malaltia, així com en els casos en què s'hagi declarat la seva abstenció o recusació. Si no es designa suplent, la competència l'exerceix qui designi l'òrgan immediat superior.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 13.1

Pregunta 22Quant a la suplència, la Llei 40/2015 estableix que:

1. Implica alteració de la competència de l'òrgan substituït i cal publicar-la al butlletí oficial.
2. No implica alteració de la competència, no cal publicar-la, i als actes dictats mitjançant suplència s'hi ha de fer constar aquesta circumstància, el titular substituït i qui exerceix efectivament la suplència.Correcta
3. No implica alteració de la competència, però cal publicar-la al butlletí oficial abans que produeixi efectes.
4. Cal fer constar la identitat del suplent únicament si l'interessat ho demana de manera expressa.

Explicació: L'article 13.2 de la Llei 40/2015 diu que la suplència no implicarà alteració de la competència i que per a la seva validesa no caldrà publicació; l'article 13.4 exigeix que a les resolucions i actes dictats mitjançant suplència s'hi faci constar aquesta circumstància, especificant el titular de l'òrgan en la suplència del qual s'adopten i qui està exercint efectivament aquesta suplència.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 13.2 i 13.4

Pregunta 23Segons la Llei 26/2010, on s'entén celebrada, a tots els efectes, una sessió d'un òrgan col·legiat feta a distància?

1. Al domicili de la persona que ocupa la presidència de l'òrgan col·legiat en el moment de la sessió
2. A la seu de l'òrgan i, si no en té, a la de l'administració pública a què s'adscriuCorrecta
3. A la seu electrònica de l'administració pública que hagi ordenat la convocatòria de la sessió
4. Al lloc des del qual es connecti la majoria dels membres de l'òrgan col·legiat que hi assisteixen

Explicació: L'article 18 de la Llei 26/2010 admet que les sessions dels òrgans col·legiats siguin presencials, a distància o mixtes, segons ho determinin les normes específiques de l'òrgan o per acord dels seus membres, i encarrega a la presidència assegurar el dispositiu físic, operatiu o tecnològic necessari (art. 18.1). L'apartat 18.3 resol on s'entenen celebrades: «a tots els efectes, el lloc de les sessions desenvolupades a distància és la seu de l'òrgan i, si no en té, el de l'administració pública a què s'adscriu», i afegeix que poden ser en temps real o amb intervencions successives en un fòrum virtual dins dels límits temporals que marqui la presidència. Sigui quin sigui el mitjà, s'ha de garantir el dret de participació i el manteniment del quòrum de constitució (art. 18.2).

Font

• Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya — art. 18.1, 18.2 i 18.3

Pregunta 24A quin ens resta adscrit l'Institut Català de la Salut segons l'article 2.2 de la Llei 8/2007?

1. Al Departament de la Presidència.
2. Al Departament d'Economia i Hisenda.
3. Al Servei Català de la Salut.Correcta
4. A l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

Explicació: L'article 2.2 de la Llei 8/2007 estableix que l'Institut Català de la Salut gaudeix d'autonomia funcional i de gestió i resta adscrit al Servei Català de la Salut. És un punt que sovint es confon amb una adscripció directa al departament competent en matèria de salut: la Llei 8/2007 no ho diu, però els Estatuts de l'ICS (Decret 13/2009, art. 1.3), que no s'han modificat després del 2014, sí que continuen dient que l'ICS «resta adscrit al departament competent en matèria de salut i es relaciona amb el Servei Català de la Salut». Totes dues formulacions són vigents alhora, de manera que cal fixar-se en la norma a què remet cada enunciat: aquest es remet a la Llei 8/2007 i, per tant, la resposta és el Servei Català de la Salut.

Font

• Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut — NORMA VIGENT, citada sempre en el TEXT CONSOLIDAT del Portal Jurídic. Té 30 afectacions passives; la darrera és l'article 57 de la Llei 11/2026, del 9 de juliol (DOGC, en vigor el 14.07.2026), que va donar nova redacció als arts. 6.6 i 13.1. Modificacions anteriors rellevants: Llei 5/2020 (DA 8a), Llei 5/2017 art. 166 (art. 20.3, DA 7a, DT 3a), Llei 3/2015 art. 64 (arts. 13.2, 20.5 i 21.5), Llei 2/2014 art. 162 (art. 2.2 i derogació de l'art. 20.6), Llei 11/2011 arts. 22-32 (arts. 8, 12, 15 i 22, amb derogació dels arts. 8.2.i, 8.2.k, 12.4 i 12.5 i de la DT 2a) i Decret llei 4/2010 art. 12 (art. 19.1.c). ATENCIÓ: la redacció original de 2007 dels arts. 8.3, 12.3, 15, 19.1.c i 22 ja no és vigent. — art. 2.2

Pregunta 25La Llei 8/2007 atorga a l'ICS la condició de mitjà propi instrumental i servei tècnic de l'Administració de la Generalitat. Quina és la conseqüència directa que hi estableix?

1. Que les relacions amb els departaments es formalitzen mitjançant contractes menors.
2. Que aquestes relacions no tenen naturalesa contractual i s'articulen mitjançant encàrrecs, que l'ICS està obligat a dur a terme.Correcta
3. Que l'ICS pot concórrer lliurement a totes les licitacions d'aquells departaments.
4. Que l'ICS factura sempre a preu de mercat.

Explicació: L'article 2.4 de la Llei 8/2007 declara l'ICS mitjà propi instrumental i servei tècnic de l'Administració de la Generalitat i dels ens que en depenen; l'article 2.5 precisa que aquestes relacions no tenen naturalesa contractual i s'articulen mitjançant encàrrecs que l'ICS està obligat a dur a terme, amb especificació mínima de l'àmbit, la previsió de costos i el sistema de finançament.

Font

• Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut — NORMA VIGENT, citada sempre en el TEXT CONSOLIDAT del Portal Jurídic. Té 30 afectacions passives; la darrera és l'article 57 de la Llei 11/2026, del 9 de juliol (DOGC, en vigor el 14.07.2026), que va donar nova redacció als arts. 6.6 i 13.1. Modificacions anteriors rellevants: Llei 5/2020 (DA 8a), Llei 5/2017 art. 166 (art. 20.3, DA 7a, DT 3a), Llei 3/2015 art. 64 (arts. 13.2, 20.5 i 21.5), Llei 2/2014 art. 162 (art. 2.2 i derogació de l'art. 20.6), Llei 11/2011 arts. 22-32 (arts. 8, 12, 15 i 22, amb derogació dels arts. 8.2.i, 8.2.k, 12.4 i 12.5 i de la DT 2a) i Decret llei 4/2010 art. 12 (art. 19.1.c). ATENCIÓ: la redacció original de 2007 dels arts. 8.3, 12.3, 15, 19.1.c i 22 ja no és vigent. — art. 2.4 i 2.5

Pregunta 26Els òrgans col·legiats en què participen organitzacions representatives d'interessos socials o representacions de diferents administracions, segons l'article 15.2 de la Llei 40/2015:

1. No poden tenir normes pròpies de funcionament.
2. Queden integrats en l'estructura jeràrquica de l'administració corresponent en tot cas.
3. Només poden actuar per delegació d'un òrgan unipersonal.
4. Poden establir o completar les seves pròpies normes de funcionament i queden integrats en l'administració corresponent sense participar-ne en l'estructura jeràrquica, tret que ho estableixin les normes de creació.Correcta

Explicació: L'article 15.2 de la Llei 40/2015 permet a aquests òrgans establir o completar les seves pròpies normes de funcionament i els integra en l'administració corresponent sense participar en la seva estructura jeràrquica, tret que així ho estableixin les normes de creació, es desprengui de les seves funcions o de la naturalesa de l'òrgan. L'article 15.3 hi afegeix el deure de publicar l'acord de creació i les normes de funcionament quan dictin resolucions amb efectes jurídics enfront de tercers.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 15.2 i 15.3

Pregunta 27Quant al secretari d'un òrgan col·legiat, la Llei 40/2015 disposa que:

1. Pot ser membre del mateix òrgan o una persona al servei de l'administració, i li correspon vetllar per la legalitat formal i material de les actuacions i certificar-les.Correcta
2. Ha de ser en tot cas un membre de l'òrgan col·legiat elegit pels seus integrants.
3. Ha de ser una persona aliena a l'òrgan i funcionària de carrera del grup A1.
4. Només té funcions materials de suport, sense cap responsabilitat sobre la legalitat de les actuacions.

Explicació: L'article 16.1 de la Llei 40/2015 diu que els òrgans col·legiats tindran un secretari que podrà ser un membre del mateix òrgan o una persona al servei de l'administració corresponent; l'article 16.2 li atribueix vetllar per la legalitat formal i material de les actuacions de l'òrgan, certificar-les i garantir que es respecten els procediments i les regles de constitució i adopció d'acords.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 16.1 i 16.2

Pregunta 28Per a la vàlida constitució d'un òrgan col·legiat, a l'efecte de celebrar sessions, deliberar i adoptar acords, l'article 17.2 de la Llei 40/2015 exigeix l'assistència:

1. De dos terços dels membres, com a mínim.
2. De tots els membres, presencialment.
3. Del president i el secretari, o de qui els supleixi, i de la meitat, almenys, dels membres.Correcta
4. Del president i d'un terç dels membres.

Explicació: L'article 17.2 de la Llei 40/2015 exigeix, per a la vàlida constitució de l'òrgan a l'efecte de la celebració de sessions, deliberacions i presa d'acords, l'assistència, presencial o a distància, del president i el secretari o, si escau, de qui els supleixi, i la de la meitat, almenys, dels seus membres.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 17.2

Pregunta 29Es pot deliberar i acordar sobre un assumpte que no figura a l'ordre del dia?

1. No, perquè l'ordre del dia és indisponible un cop convocada la sessió.
2. Sí, si hi assisteixen tots els membres de l'òrgan col·legiat i la urgència de l'assumpte és declarada pel vot favorable de la majoria.Correcta
3. Sí, si ho autoritza el secretari de l'òrgan col·legiat en la mateixa sessió.
4. Sí, si hi assisteixen dos terços dels membres i cap d'ells no s'hi oposa.

Explicació: L'article 17.4 de la Llei 40/2015 estableix que no podrà ser objecte de deliberació o acord cap assumpte que no figuri inclòs a l'ordre del dia, tret que assisteixin tots els membres de l'òrgan col·legiat i sigui declarada la urgència de l'assumpte pel vot favorable de la majoria. Cal, doncs, la doble condició: assistència de tots i declaració d'urgència per majoria.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 17.4

Pregunta 30Un membre d'un òrgan col·legiat vota en contra d'un acord. Quin efecte hi associa la Llei 40/2015 i què ha de contenir necessàriament l'acta?

1. Queda exempt de responsabilitat només si formula vot particular per escrit; l'acta només recull els acords.
2. No queda exempt de cap responsabilitat; l'acta recull assistents i acords.
3. Queda exempt de responsabilitat; l'acta ha de recollir el resultat de les votacions.
4. Queda exempt de la responsabilitat que pugui derivar-se de l'acord; l'acta ha d'especificar assistents, ordre del dia, circumstàncies de lloc i temps, punts principals de les deliberacions i contingut dels acords.Correcta

Explicació: L'article 17.6 de la Llei 40/2015 estableix que els membres que votin en contra o s'abstinguin quedaran exempts de la responsabilitat que, si escau, pugui derivar-se dels acords. L'article 18.1 exigeix que de cada sessió el secretari aixequi acta especificant necessàriament els assistents, l'ordre del dia, les circumstàncies de lloc i temps, els punts principals de les deliberacions i el contingut dels acords adoptats.

Font

• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 17.6
• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic — art. 18.1